Avui farem, podíem dir-ho així, una visita doble. Veurem una exposició i passejarem per un poble. Començarem per la mostra, perquè ens servirà per veure com era i com vivia la gent d’aquesta població del Baix Llobregat  al segle XIX i després passejarem pels seus carrers actuals per veure com és avui, a principi del segle XXI. I aprofitarem per conèixer tres edificis emblemàtics. L’exposició és Pagesos i vilatans i la població és Viladecans.

Com fem sovint en aquest espai, acostem-nos primer a la descripció que fa de Viladecans Cels Gomis a la Geografia General de Catalunya dirigida, a principi del segle XX, per Francesc Carreras Candi. “Poble de 360 cases, incloses les 40 que té escampades pel terme, ab 1194 habitants de fet y 1197 de dret. És a la dreta de la carretera de tercer ordre de Barcelona a Calafell, a 9 kilòmetres  al SO. Del cap de partit, a 2 de Gavà, quina estació es la que té més a prop, y a 13 metres d’altitut” (sic). Cels Gomis ens diu, també, que tota la seva industria era constituïda per una premsa d’oli i un torn d’obra i que s’hi produïen gra, vi garrofes, llegum i fruita.

Anem però cap el Viladecans actual abans d’endinsar-nos de nou en la història. L’exposició Pagesos i vilatans. Viladecans al segle XIX, que es pot visitar a la Torre del Baró, un dels tres edificis a què he fet referència abans, és una barreja de mobiliari provinent de Ca n’Amat, una antiga masia que l’Ajuntament de Viladecans està rehabilitant i condicionant com a seu del futur museu del poble, i de plafons que expliquen, amb textos i imatges, com era la vida de les persones que van habitar la població durant el segle XIX i bona part del XX.

Tornem a la història. L’exposició ens explica que en aquella època Viladecans tenia una població pagesa tradicional amb algunes explotacions burgeses. Era una societat fracturada amb uns quants grans hisendats, no gaires, molts pagesos que havien de sobreviure amb poques terres, la majoria, i un tercer sector de jornalers amb moltes carències. El desenvolupament de la indústria a la propera ciutat de Barcelona i els seus entorns, va fer créixer la demanada de productes de la terra i això va permetre que augmentés la producció agrícola a les poblacions rurals del Baix Llobregat, com és el cas de Viladecans.

La població havia tingut des d’antic, dues zones força diferenciades: la part alta o Somontà i la part baixa o la Marina. El Somontà era la zona més rica. S’hi conreaven productes de secà típicament mediterranis, com cereals, vinya i olivera. La Marina s’allargava des de la Vila cap el mar i era un espai força insalubre, ja que  la poca pendent i la proximitat a la costa produïa un mal desguàs a tota la zona del delta del Llobregat.  La Marina era doncs més zona de pastures, tot i que al segle XVI hi havia hagut alguns intents de fer-hi conreu de regadiu.

Fou a final del segle XVIII i, sobretot, al segle XIX, quan s’aconseguí crear una important zona de regadiu que va ajudar a crear vida i riquesa a la població. L’aparició i extensió del regadiu  feu que en aquesta època s’estenguessin per la població les sínies amb tracció animal, i també proliferaren els pous artesians.

L’aparició de la plaga de la fil·loxera a Europa a partir de 1860 va fer augmentar la demanda de vi de llocs no infectats i Viladecans ho aprofità amb un notable augment del conreu de vinya… fins que la plaga arribà també a la població a final de segle XIX.

Pel que fa a l’urbanisme, fou també al segle XIX quan la ruralia va anar deixant pas a edificis, carrers i espais públics. Viladecans va créixer, bàsicament, a l’entorn de dos eixos: la carretera de Santa Creu de Calafell i darrera de l’església. Fou en aquesta època que alguns masos es modificaren, ampliaren o canviaren d’ús. Tres d’aquests edificis són la Torre del Baró, Can Modolell i la Torre Roja. Totes tres tenen un cert color vermellós –tot i que en diferents tonalitats- degut al tipus de pedra de la zona.

Després parlarem dels tres edificis, abans però, acabem de visitar l’exposició i de veure les dades que ens dóna. Farem referència a tres dates concretes: el 1835 Viladecans només tenia un mestre que feia, alhora, de secretari de l’Ajuntament. Sembla que els nens no anaven gaire a escola, ja que havien d’ajudar la família en les feines del camp. El 1868 s’escollí per primer cop en la història un alcalde de forma democràtica. Això fou gràcies a la constitució sortida de la revolució d’aquell any. Tot i això sense el vot de les dones, que no van poder votar fins a l’època de la Segona República. I el 1878 arribà la primera mestra per a nenes, es deia Francesca Tarran.

A l’exposició es mostren mobles, utensilis  i eines de l’edifici que s’està condicionant com a seu del Museu de Viladecans, Ca n’Amat i un parell de plafons ens n’expliquen la història i la de la família que li donà nom. Us en faré cinc cèntims. La casa rebé el nom de Joan Amat Salas qui, quan tenia cinc anys, fou cridat pel seu avi matern per ajudar-lo a portar la finca degut a que no tenia descendència masculina. Tot i haver preparat el matrimoni del nét amb Marianna Ametller i haver donat el vistiplau a la unió, l’avi feu la vida impossible a la parella, fins el punt de calar foc a la porta de l’habitació del matrimoni.  Fet que provocà la fugida de Marianna Ametller a casa de la seva mare.

Quan l’avi va morir, l’any 1847, Joan Amat heretà les possessions. I el 1848 inicià la construcció de Ca n’Amat, l’edifici que s’està rehabilitant i condicionant com a museu. A banda de ser un dels principals terratinents de la població, Amat fou regidor municipal i, entre altres coses, va construir una escola per a nenes darrera l’església i el primer escorxador municipal. Morí el 1892 i l’edifici va passar a la seva vídua, Eulàlia Aymar –val a dir que es casà dos cops més després de la mort de la primera esposa, Marianna Ametller-; i posteriorment als seus descendents, fins que el 1995 passà a propietat municipal.

Acabada la visita a l’exposició, podem anar ja per fer una volta pel poble tot fixant-nos en els tres edificis abans citats. De fet el primer ja el coneixem, perquè l’exposició és a la Torre del Baró, una gran torre de defensa reconvertida en palau gòtic i que avui és la seu de l’Àrea de Serveis Personals de l’Ajuntament. Tot i que hi ha alguns vestigis d’alguna construcció de final del segle X, l’edifici actual data del segle XIV amb reformes i modificacions dels segles XVI i XIX.  Fou dependent del castell d’Eramprunyà del qual ja en vam parlar en l’espai dedicat a Castelldefels. Al llarg de la història va pertànyer als Burguès, els Agullana, els Fivaller, els barons de Sant Vicenç, els Torrelles i els marquesos de la Manresana. La dècada de 1970 passà a mans de l’Ajuntament.

Davant mateix hi ha Can Modolell, actual seu de l’Ajuntament de Viladecans. És una antiga masia, probablement amb torre de defensa adossada, originària del segle XIV, que fou comprada el 1776 per Bernat Modolell i reconvertida en palau modernista historicista el 1892 per Magdalena Modolell.  Al terrat superior hi sobresurt una torratxa amb rellotge, afegida la dècada de 1940. La façana, que s’estén al llarg d’un bon tram del carrer de Jaume Abril, hi ha diversos elements destacables, com les portes, les finestres i un balcó cobert amb columnes que suporten el balcó del pis de dalt.

A la part del darrera hi ha l’antic jardí de la finca, avui obert al públic. Entre els elements destacables, hi ha una font amb un plafó dedicat a Sant Joan Baptista, datat el 1955; una antiga font de gruta amb dos plafons dedicats a la mare de Déu del Roser en motiu de la festa de l’arbre; i un gran gabial amb ocells, que criden força l’atenció dels més menuts. Pel que fa a arbres hi ha dos grans exemplars de palmera mexicana i de xicranda. A la façana posterior de Can Modolell hi podem veure una porxada força interessant.

El tercer edifici és la Torre Roja, la qual, actualment, també és seu de dependències municipals, en aquest cas de l’Àrea de Planificació Territorial. És una antiga fortificació medieval que feia funcions de defensa i de talaia. Igual que la Torre del baró, depenia del castell d’Eramprunyà i el nom li ve del color vermell característic de les pedres d’aquesta zona. L’aspecte actual és d’una torre fortificada central, de planta quadrada, amb quatre pisos d’alçada i rematada amb merlets i un matacà,  que és del segle XIII. La porta d’entrada és d’arc de punt rodó. Té diverses finestres gòtiques, entre les quals destaca, a l’alçada del primer pis, una bonica finestra coronella amb tres arcs. Té dos edificis laterals, que foren afegits en el tombant del segle XIX al XX i estan rematats amb merlets. Antigament havia estat denominada Torre Burguesa. El voltant està enjardinat.

Viladecans té altres punts que podreu descobrir si entreu al web de l’Ajuntament i, encara millor, si us dediqueu a passejar pels seus carrers.

 

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Amb la col·laboració d’Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 16 d’abril de 2013

 

 

Viladecans
Exposició Pagesos i Vilatans
Torre del Baró
C. Àngel Guimerà, 2