El Saló de Cent i la Casa de la Ciutat.

Façana principal de l'Ajuntament.

Façana principal de l’Ajuntament.

La diada de Sant Jordi, l’Ajuntament de Barcelona fa una jornada de portes obertes a la Casa de la Ciutat. Aprofitarem aquest fet per recuperar l’entrada del bloc que li vam dedicar, després del programa de Ràdio Gràcia del 31 de gener de 2012. A banda de celebrar-hi activitats cíviques i culturals de tota mena, que permeten entrar i veure algunes parts de la Casa de la Ciutat, l’Ajuntament hi fa portes obertes amb motiu d’algunes celebracions, com és el cas de Sant Jordi o Santa Eulàlia, al febrer.

Rèplica del monument a Rafael Casanova de Rossend Nobas.

Rèplica del monument a Rafael Casanova de Rossend Nobas.

Ens n’anem, doncs, cap a la plaça de Sant Jaume, un dels punts neuràlgics de la ciutat que ja era el centre de la colònia romana de Barcino. Al costat mateix s’hi trobava punt més important de la ciutat, el Forum o la plaça central de la ciutat i també el creuament de les dues vies més importants: el Decumanus Maximus, que recorria la població d’est a oest, i el Cardo Maximus, que la creuava de nord a sud.

L’Ajuntament de Barcelona com a institució va néixer l’any 1249 quan, amb l’objectiu de dotar de certa autonomia el govern de la ciutat, el rei en Jaume –Jaume I- va nomenar quatre paers. El 1257 el rei va nomenar 8 consellers amb poder per triar els membres del Consell, un centenar d’assessors, tot i que aquest nombre variava depenent dels anys. El 1265 un privilegi reial establia el Consell de Cent Jurats.

Carrer central de la façana de l'Ajuntament.

Carrer central de la façana de l’Ajuntament.

En la sortida d’avui, però, no volem parlar de la institució, si no d’arquitectura. L’actual seu central de l’Ajuntament de Barcelona compta amb tres edificis, anomenats: Palau, Nou i Novíssim. Nosaltres ens centrarem en el Palau, que s’obre a la plaça Sant Jaume, davant per davant d’un altre palau històric: la seu de la Generalitat de Catalunya.

L’actual façana principal de l’Ajuntament és d’estil neoclàssic, obra de l’arquitecte Josep Mas i Vila i data de l’any 1847. La part central destaca per estar avançada cap a la plaça respecte de la resta de la façana. A banda i banda de la porta hi ha dues fornícules amb escultures de marbre blanc del rei en Jaume i del conseller Joan Fiveller. Van ser inaugurades el 1844 per la reina Isabel II. Al primer pis hi ha la balconada presidencial està remarcada per quatre grans columnes amb capitells jònics. Sobre la porta central una placa amb relleu hi diu “Plaza de la Constitución” i al damunt hi ha un gran rellotge. Aquest carrer central està coronat per un timpà amb l’escut de la ciutat.

Placa amb el nom de Plaza de la Constitución.

Placa amb el nom de Plaza de la Constitución.

En aquest punt cal recordar hi va haver una època en que les places majors o amb seu municipal de tot l’estat espanyol havien de dir-se “plaça de la Constitució”, tot recordant la Constitució Espanyola de 1836. D’aquí la placa citada, vestigi d’una època històrica de la ciutat i de l’estat que pot tenir els dies comptats, perquè algun grup municipal ha fet ja propostes al Ple de l’Ajuntament demanant que es retiri. NOTA: L’estiu de 2013 aquesta placa va ser finalment retirada i substituïda per una altre que diu “Ajuntament de Barcelona”.

La façana gòtica al carrer Ciutat.

La façana gòtica al carrer Ciutat.

Però aquesta no és, òbviament, la façana original de l’edifici. La original és gòtica i la va encarregar el Consell de Cent al mestre d’obres Arnau Bargués l’any 1399. A l’encàrrec s’hi deia que la façana havia de ser el més bella possible. Aquesta façana històrica va estar a punt de desaparèixer durant el segle XIX, quan es va  decidir construir l’actual façana neoclàssica. Les protestes de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi van aconseguir aturar el desfici, però la façana ja havia quedat mutilada. Avui en dia la podem contemplar a la façana lateral del carrer Ciutat, en una mena de cantonada.

Escultura de Josep Clarà.

Escultura de Josep Clarà.

Originalment, aquesta façana gòtica tenia una simetria centrada a la porta principal d’arc de mig punt. Sobre la porta hi ha tres escuts: a banda i banda el de l’Ajuntament, al centre i al mig, les armes de Pere el Gran, i per damunt d’aquest, una imatge de l’arcàngel Sant Rafael.

Anem a l’interior? Entrant per la porta principal, des de la plaça Sant Jaume, s’accedeix al pati interior que és de l’any 1931. Originalment, s’hi accedia per la porta gòtica de la que acabem de parlar i que avui dia és en un lateral. Aquest pati ha viscut diverses vicissituds al llarg dels anys. El 1560 va ser renovat, en estil gòtic, tot i que hi ha també alguns elements renaixentistes. L’any 1830 va ser destruït i el 1929 es va refer de nou, tot guardant una extrema fidelitat respecte a l’original. En un lateral s’exposa La Genoveva, un cotxe Renault de 1908 que és patrimoni municipal des del 1968 i que surt cada any pel Ral·li de Cotxes d’Època Barcelona-Sitges.

La Genoveva, un Renault  11HP de 1908.

La Genoveva, un Renault 11HP de 1908.

L’interior de la Casa de la Ciutat és ple de detalls artístics i arquitectònics. Hi ha escultures, pintures, finestres treballades, balustrades, arcuacions, voltes decorades… Al pati hi ha, repartides per l’espai, escultures de Josep Clarà, Josep Llimona, Joan Rebull, Manolo Hugué, Joan Miró, Frederic Marés o Pau Gargallo, i una rèplica del monument al conseller en Cap el 1714, Rafael Casanova, obra de Rossend Nobas.

Tapissos dels Consellers a l'escala d'Honor.

Tapissos dels Consellers a l’escala d’Honor.

Només entrar a mà esquerra, hi ha la Sala de les Quatre Estacions que rep aquest nom per les pintures d’Albert Ràfols-Casamada. És ocupada per l’oficina de turisme. Una mica més enllà, també a mà esquerra, hi ha l’escala Negra, construïda l’any 1929 per Adolf Florensa i que rep aquest nom pel material amb que està feta: marbre negre. A l’arrencada d’aquesta escala hi ha un element a tenir en compte: la talla d’un lleó suporta una reproducció del primer segell que es va fer servir a l’escrivania: quatre escuts d’armes dels comtes de Barcelona separats per una creu. Aquesta escala, amb cassetonats de fusta i un gran mural pintat a la paret, ens porta cap al Saló de Cròniques i cap a una entrada lateral del Saló de Cent.

L'escala Negra.

L’escala Negra.

Aquesta, però, no és l’escala principal. L’anomenada escala d’Honor queda situada a la dreta del patí interior i fou construïda l’any 1894 per l’arquitecte Pere Falqués, però avui dia la veiem tal com la va deixar, en una remodelació de 1929, l’arquitecte Adolf Florensa. Aquesta escala ens porta directament a la galeria Gòtica i al saló de Cent. Una gran claraboia dona llum a l’escala, que està guarnida amb un escut de la ciutat fet amb pedra tallada i dos grans tapissos, anomenats dels consellers.

Tornant al primer pis, podem visitar el Saló de Cròniques, modificat també l’any 1929. En destaca la decoració: les parets i el sostre estan coberts per murals de Josep Maria Sert fets amb pa d’or i de plata. S’hi representen les cròniques de Ramon Muntaner i Bernat Desclot sobre l’expedició dels Almogàvers cap a l’orient que va comandar Roger de Flor. Per un lateral d’aquest saló s’accedeix a la Capella del Bon Consell, construïda durant el mandat de l’alcalde Porcioles. Tot i això, hi ha constància d’una capella construïda entre 1379 i 1408, però d’aquesta només en queda la porta i l’escut d’armes de l’Ajuntament.

La Galería Gòtica.

La galería Gòtica.

Un altre dels espais és el Saló de la reina Regent. Segur que l’heu vist en més d’una ocasió per la tele i en fotografia, perquè és on es celebren els plens ordinaris de l’Ajuntament. Ocupa l’espai on antigament hi havia estat un pati dels Tarongers. El saló és presidit per un gran retrat de la reina regent Maria Cristina amb el petit Alfons XIII. D’aquí el nom d’aquest espai.

El Saló de Cròniques, amb pintures de Josep M. Sert

El saló de Cròniques, amb pintures de Josep M. Sert

Anem cap a un dels espais més coneguts i importants: el Saló de Cent, però abans passem per la galeria Gòtica. Fines columnes amb capitells guarnits amb angelets i elements florals suporten arc apuntats que configuren les arcades que s’obren cap al pati interior que, en aquest punt és descobert. La galeria és guarnida també amb escultures i diversos elements arquitectònics. En un cantó hi ha el mapa de l’Eixample de Cerdà, on es poden veure les dimensions que ja tenia aleshores la Vila de Gràcia, sobretot si la comparem amb altres poblacions del pla de Barcelona.

El Saló de Cent.

El Saló de Cent.

La capella del Bon Consell.

La capella del Bon Consell.

I entrem finalment a una de les joies, el Saló de Cent. Va ser construït el 1369 pel mestre d’obres Pere Llobet. La primera reunió del consell s’hi va celebrar el 17 d’agost de 1373, sent rei Pere el Cerimoniós. La desfeta de 1714 també es fa ver notar en l’arquitectura. El decret de Nova Planta i una Reial Ordre de 1718 obligava a: “se ponga la Sala en la forma en què están las de los demás Ayuntamientos de las demás ciudades de estos reinos”. El mateix any s’ordenava: “que se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento.”

Detall del paviment del Saló de Cent.

Detall del paviment del Saló de Cent.

L’any 1860 va ser reconstruït, se li van afegir dos trams amb un arc igual als originals. Finalment, el 1914 es va aprovar un projecte de l’arquitecte Enric Monserdà que mantenia l’estil gòtic original i es va moblar amb cadirat gòtic i el paviment es va decorar amb representacions dels escuts dels gremis i de la ciutat. Presideix el saló un gran retaule d’alabastre realitzat l’any 1924, on destaca l’escut de la ciutat custodiat per dos macers. També hi podem veure representats la Mare de Déu de la Mercè, Sant Andreu i Santa Eulàlia, l’escut de Sant Jordi i el Llibre dels Privilegis de Barcelona. Al bordó hi ha les escultures dels consellers Joan Fiveller i Rafael de Casanova.

L’edifici de l’Ajuntament compta amb molts altres espais que val la pena visitar: la Sala de Carles III, la Sala del Consolat de Mar o la sala del Bon Govern, entre altres. Val la pena que aprofiteu les jornades de portes obertes que organitza l’Ajuntament de Barcelona diverses vegades a l’any.

Escultura de Pau Gargallo.

Escultura de Pau Gargallo.

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Amb la col·laboració d’Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 31 gener 2012

Ajuntament de Barcelona
Plaça de Sant Jaume, 2

Anuncis

3 pensaments sobre “El Saló de Cent i la Casa de la Ciutat.

  1. Retroenllaç: La parròquia i el claustre de la Concepció | Sortides amb gràcia

  2. Retroenllaç: Passejada per Vic | Sortides amb gràcia

  3. Retroenllaç: Les dones del 1714 | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s