El Museu Etnogràfic de Ripoll

Fragment de mosaic del monestir.

Fragment de mosaic del monestir.

La sortida d’avui ens porta a visitar un museu pioner. És un museu on el visitant s’hi sent reflectit, perquè és un museu etnogràfic, i perquè moltes de les coses que hi són exposades les coneixem i algunes, fins i tot, les hem fet servir. Però també hi podem veure coses i costums potser no tant conegudes avui dia. És un museu que ens explica els costums de la gent de la població i de la comarca on és situat, però també de la societat actual i de la societat de fa unes quantes dècades. És situat al costat d’una de les joies del romànic català, és el primer museu etnogràfic de Catalunya i és al Ripollès. Avui visitem el Museu Etnogràfic de Ripoll.

Plafó interactiu sobre la muralla medieval.

Plafó interactiu sobre la muralla medieval.

L’actual Museu Etnogràfic de Ripoll va ser fundat l’any 1929 per Tomàs Raguer i Fossas amb el nom d’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll. Raguer formava part del Grup de folkloristes de Ripoll, que a la dècada de 1920 va unir diversos estudiosos de la zona amb un  interès comú per Catalunya i per l’etnografia. Liderats per Rossend Serra i Pagès, van dedicar-se  a recollir objectes i patrimoni intangible, com cançons, danses, costums, llegendes, expressions orals… Un aspecte important és que els iniciadors del Museu no van dedicar-se només a recollir i col·leccionar objectes, sinó que, des de bon començament van posar-hi un ordre sistemàtic, més d’acord amb una ciència social com és la etnologia. Inicialment el Museu va ocupar les golfes de l’antiga església de Sant Pere, que és al costat del Monestir de Santa Maria, lloc on va estar fins l’any 2000, quan va tancar perquè no reunia les condicions necessàries per un equipament públic. Després de 10 anys de readaptació, el 26 de març de 2011 fou inaugurada la nova seu a Can Budallés, un edifici senyorial que hi ha a la mateixa plaça de l’Abat Oliba, al costat de l’antiga seu.

Quadre amb marques d'ovelles.

Quadre amb marques d’ovelles.

L’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll va néixer de la consciència que van tenir aquell grup de persones que la societat estava canviant amb rapidesa, que la industrialització portava noves maneres de fer i nous costums i que un important patrimoni cultural podria perdre’s amb molt poc temps. Això els va impulsar a recollir objectes i documentar el patrimoni cultural de l’entorn i, per extensió, del país.  El Grup de folkloristes de Ripoll estava format, a més dels citats Tomàs Raguer, farmacèutic, arxiver, historiador i folklorista; i Rossend Serra, escriptor, etnògraf, gramàtic, professor mercantil i geogràf;  per Salvador Vilarrasa, propietari rural i folklorista; Joan Raguer, sacerdot i cosí d’en Tomàs; Núria Roquer, esposa de Vilarrasa; Josep Ribot, dibuixant i pintor; Agustí Casanova; Zenon Puig, farmacèutic; Eudald Graells; i Gonçal Cutrina, excursionista i investigador de la història local i comarcal.

Objectes usats pels pastors. En primer terme un rellotge de sol de butxaca.

Objectes usats pels pastors. En primer terme un rellotge de sol de butxaca.

L’edifici del museu és de planta baixa i dos pisos i està organitzat en dotze àmbits i col·leccions. A la planta baixa, a més de la recepció, la sala polivalent Tomàs Raguer i la sala de temporals Agustí Casanova, hi ha l’àmbit que du el títol de Ripoll i el Ripollès. Hi podem trobar una visió general de la història de la població i la comarca, amb algunes mostres de les troballes arqueològiques que s’han fet al llarg del temps. També hi ha un apartat dedicat al monestir de Santa Maria i un altre dedicat a la muralla medieval de Ripoll, amb un plafó interactiu on està remarcat el traçat dels seus mur i fotografies que ens ensenyen com eren diversos espais quan encara hi havia la muralla i com són avui dia. Al terra hi ha alguns trams recoberts amb vidre que permeten veure restes de llenç de muralla. I entre els objectes exposats hi ha el fragment d’un mosaic del segle XII del monestir veí.

Banyes de bou per dur  oli i sabates d'ovella.

Banyes de bou per dur oli i sabates d’ovella.

El gruix dels àmbits del museu els trobem repartits entre el primer i el segon pis. Començarem la visita pel segon pis on el primer àmbit que trobem és el que està dedicat a l’antic museu. A més de la història, que nosaltres ja hem explicat, hi podem veure un magnífic diorama realitzat el 1932 pels reconeguts escenògrafs Salvador Alarma i Josep Mestres, el seu deixeble, que foren autors de molts decorats d’òperes del Liceu. El diorama reprodueix una escena de muntanya: l’acció ens situa al pla d’Anyella cap al tard i ens mostra els pastors tornant a la pleta amb el ramat. Era una manera que la gent de la vall pogués veure a un espai feréstec que només trepitjaven, a l’estiu, els pastors. Al mateix àmbit hi podem veure un marc amb una làmina on hi ha les marques d’ovelles de diverses cases de pagès de la zona. Perquè això de marcar el bestiar, encara que ho hem vist molt a les pel·lícules americanes, aquí també es feia.

Llit de pastor.

Llit de pastor.

El següent àmbit està dedicat al treball al camp i ens introdueix directament a la vida dels pastors, un dels oficis més antics i més arrelats a les comarques del Pirineu, fet que justifica que se li dediqui un espai important. Els pastors passaven llargues temporades a la muntanya, lluny de qualsevol població, amb l’única companyia dels altres pastors, el ramat i els gossos d’atura, i afrontant el perill de les tempestes i els llops. A més de conèixer com s’organitzaven els pastors, amb una vida molt jerarquitzada, a les vitrines hi podem veure objectes com el llit de pastor, rellotges de sol de butxaca, banyes de bou per portar oli, marcadors de ferro per identificar els animals dels diferents amos, o una curiosa “sabata d’ovella” que s’usava quan l’animal agafava “mal de pota”.

Objectes d'aixovar.

Objectes d’aixovar.

Deixem els pastors per endinsar-nos a la vida de pagès. Entrem  a la masia que, en paraules de Salvador Vilarrasa en el seu llibre La vida a pagès, “era un petit regne patriarcal”. En aquest espai podem veure com les estacions marcaven el ritme de la vida i les feines al camp i com els pagesos havien aprés a conèixer els indicis que els permetien preveure situacions meteorològiques. A les vitrines hi podem veure eines del camp, com forques de fusta o sedassos. En aquest  àmbit també hi ha un apartat dedicat a la vestimenta. Crida l’atenció una petita col·lecció de barretines, peça característica de l’home català. N’hi havia de diverses formes, però bàsicament eren de color vermell o morat. Les dones es cobrien el cap amb una caputxa. Les donzelles la duien blanca i les dones adultes de color negre.

Habitació de matrimoni.

Habitació de matrimoni.

L’àmbit següent és el treball a llar, doncs a pagès, la feina a la llar era una continuació de la feina al camp. A la masia, persones i animals vivien molt a prop. I els humans tenien les feines molt definides. En general, els homes s’encarregaven del bestiar gran: cavalls i mules, bous i vaques, i anaven al bosc a buscar llenya; les dones tenien cura del bestiar petit: gallines, oques, ànecs i conills, i es feien càrrec  del menjar i de la llar de foc, entre altres coses. En algunes èpoques de l’any les tasques a fer es multiplicaven i tothom hi donava un cop de mà, homes, dones, avis, mainada i fadristerns.

De les feines, passem a la vida a la llar. “Cada casa és un món” fa la dita popular, i és cert, però també ho és que hi ha coses i costums similars, tot i que diferents segons el nivell social i les possibilitats de les famílies. Tot i això, els progressos tecnològics i la lluita de classes de final del segle XIX i principi del segle XX  va aconseguir crear una tendència a una vida més igualitària.  El museu recull costums antics i millores en els drets i en l’aparició d’eines i instruments que van començar a facilitar la vida de les persones. A les vitrines hi podem veure una habitació de matrimoni, amb el bressol al costat, o estris de cuina i peces d’aixovar com plats, un torrapà giratori per a la llar de foc o diversos clemàstecs, que, per qui no ho sàpiga, és una cadena amb uns ganxos a la punta que s’utilitzava per penjar l’olla a la xemeneia de la llar de foc.

Llanterna de viàtic i piques baptismals.

Llanterna de viàtic i piques baptismals.

L’àmbit següent ens porta a conèixer com es vivia el fet religiós. Creences, mites, llegendes, ritus… La religiositat es manifesta de moltes i diverses maneres, dins d’unes mateixes creences generals, cada població té mites propis i llegendes que els diferencien d’altres poblacions. I algunes que han anat més enllà i s’han escampat per tot Catalunya, com és el cas de Montgrony o Sant Joan de les Abadesses. Al museu es fa palès amb un recull de tradicions i festivitats pròpies de diferents pobles de la comarca, amb una relació dels patrons i patrones, la data de celebració i la manera com se celebren. Entre els objectes que s’exposen hi ha vestits de bateig, piques baptismals per anar a batejar a les cases, llanternes per acompanyar el viàtic, ciris i candeles, ferradures votives i una bona col·lecció d’ex-vots pintats.

Col·lecció d'ex-vots pintats.

Col·lecció d’ex-vots pintats.

De la interpretació del més enllà i la manera com es vivia, passem a un aspecte molt més lúdic i menys transcendent, els jocs i les joguines. Pilotes fetes amb cuiro i cosides a puntades, baldufes, espases de fusta, camions de llauna, bitlles catalanes i, fins i tot una gàbia de grills amb forma de fàbrica, són alguns dels objectes que podem veure a les vitrines. Però en aquest espai hi ha recreat un racó que era molt important a les cases i que avui en dia sembla molt allunyat en els temps, però que no fa tant era una de les maneres més habituals de distreure’s i de transmetre els coneixements de generació en generació: les cadires a l’entorn de la llar de foc, perquè abans de l’aparició de la ràdio i la televisió –ja no parlem de la informàtica i d’internet-, les famílies s’aplegaven a l’entorn de la llar i els grans explicaven contes i llegendes a la vora del foc.

Joguines. A la part superior gàbia de grills.

Joguines. A la part superior gàbia de grills.

Per veure l’àmbit següent hem de baixar al primer pis, on ens espera l’apartat dedicat al treball a la vila, amb diverses vitrines que ens mostren objectes que ens il·lustren sobre alguns dels oficis: hi podem veure eines d’esclopaire, d’espardenyer, estris de barber, de sastre i de cosidora, de carnisser, eines de fuster o una col·lecció de pots de farmàcia, entre altres molts objectes.

Roba teixida amb cànem.

Roba teixida amb cànem.

El tractament de la llana i el cànem tenen un àmbit especial per la importància que van tenir a la vida domèstica. Encara que avui ens pugui semblar estrany, perquè és un material més aviat aspre i poc fi, el cànem es filava i es teixia i servia per fer roba i al museu n’hi ha bons exemples. I no només es feien sacs i draps, també s’utilitzava per fer llençols, cobrellits, estovalles, camises o mitjons. La llana era l’altre gran material per fer roba, gràcies als ramats d’ovelles.

Representació d'una farga.

Representació d’una farga.

I a poc a poc, ens acostem al final. Abans però cal que dediquem una mica de temps a conèixer una de les indústries més importants que va tenir la comarca: la transformació del ferro en productes metàl·lics, com eines o armes. Al Ripollès i a la veïna comarca del Conflent, ja a l’altra banda dels Pirineus, s’explotaren algunes mines de ferro que comportaren la creació d’una important indústria metal·lúrgica. I val a dir que un mètode nascut a casa nostra va expandir-se per força països de l’Europa Occidental, és l’anomenada farga catalana i al museu ens expliquen com funciona. Quan la industrialització va provocar la desaparició de les fargues del ferro, algunes van salvar-se en reconvertir-se i treballar l’aram.

Col·lecció d'armes.

Col·lecció d’armes.

I abans d’arribar al final, trobem un àmbit dedicat a una indústria relacionada amb les fargues i que va donar molt de nom als tallers de Ripoll, és la construcció d’armes de foc. I és que la població va aplegar un bon grapat de mestres canoners, penyataires i encepadors, que van agrupar-se en la confraria de Sant Eloi, que mantenia una exigència que va actuar com a garant de qualitat. Hi ha armes fetes a Ripoll a un mínim de vuit museus catalans, a un parell de Madrid, als Estats Units, a Anglaterra i a Suïssa.

Vitrines àmbit actualitat.

Vitrines àmbit actualitat.

El darrer espai del museu està dedicat a la societat del present i algunes perspectives de futur, amb objectes com una màquina d’escriure portàtil, botes de goma, un transistor, carmanyoles de plàstic, o eines elèctriques. I abans de baixar cap  a la planta baixa podem veure projectades a la paret de les escales, diverses frases fetes actuals amb la correspondència a les tradicionals, com per exemple: “Ser del Juràssic” i “ser més vell que l’anar a peu” o “vendre la moto” i “fer combregar amb rodes de molí”. I encara una altre: “fem un reset” i “tornem-hi que no ha estat res”.

 

© Text i fotografies: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 4 de març de 2014

Museu Etnogràfic de Ripoll
Plaça de l’Abat Oliba s/n.
Tel: 972 70 31 44.
museuderipoll@museuderipoll.org

Anuncis

6 pensaments sobre “El Museu Etnogràfic de Ripoll

  1. Retroenllaç: Queralbs i l’església de Sant Jaume | Sortides amb gràcia

  2. Retroenllaç: El monestir de Ripoll | Sortides amb gràcia

  3. Retroenllaç: Pena-Roja, “lo Masmut” i la Mare de Déu de la Font | Sortides amb gràcia

  4. Retroenllaç: Pena-Roja, “lo Masmut” i la Mare de Déu de la Font | Sortides amb gràcia | La Franja

  5. Retroenllaç: Exposició Viatjar a l’Edat Mitjana al Museu de Vic | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s