Avui ens acostem a un dels monestirs més importants de Catalunya, tot i que avui ja no hi ha cap comunitat religiosa. És una de les joies del romànic català, tot i que a final del segle XIX, bona part de l’edifici va ser reconstruït i, de fet, recreat, més que restaurat i rehabilitat. És un monestir que va tenir un dels millors i més importants escriptoris de la seva època i fou punt d’irradiació de la fe cristiana i de la cultura. És un lloc molt relacionat amb un parell de figures cabdals de la història de Catalunya, que ja ens han aparegut en algunes de les nostres sortides: el comte Guifré el Pelós i l’abat Oliba. Avui tornem al bressol de Catalunya a visitar una autèntica bíblia esculpida en pedra. Anem al monestir de Santa Maria de Ripoll.

Les nostres sortides ja ens han portat a altres llocs de la mateixa població de Ripoll, com el Museu Etnogràfic, o de la comarca del Ripollès, com Sant Joan de les Abadesses o Montgrony. Encara no havíem visitat, però, un dels llocs on va sortir tot, el Monestir de Santa Maria. Com fem habitualment a les nostres sortides, anem al principi. El monestir fou fundat per Guifré el Pelós l’any 879. Ell i els seus successors, van afavorir el monestir amb importants donacions, cosa que va propiciar que creixés amb rapidesa. A més, entre els primers abats n’hi hagué dos de molt importants: Arnulf i Oliba. Bona prova de com va beneficiar-se el cenobi de la protecció comtal i de l’empenta dels abats és el fet que l’església es consagrà fins a quatre vegades: l’any 888, acte en el qual el comte Guifré va lliurar al monestir el seu fill Radulf i el seu patrimoni; i els anys 935, 977 i 1032, aquest cop ja en època de l’abat Oliba. Aquestes consagracions ens indiquen que l’edifici va anar creixent i canviant. Tot i això, les importants modificacions posteriors fan que els estudiosos no s’hagin posat d’acord en decidir si en aquells anys es va substituir un temple per un altres o si els canvis foren restauracions més o menys importants. Hi ha vestigis que a l’entorn del canvi de mil·lenni podria tenir planta basilical amb cinc naus.

En l’aspecte cultural, el monestir també va créixer amb rapidesa. Veiem com ho explica Antoni Pladevall als llibre Els monestirs catalans: “també es deu als dos grans abats Arnulf i Oliba la forta empenta cultural que el monestir va emprendre a mitjan segle X i a principi del següent. En morir Arnulf, Ripoll comptava amb un bagatge de 66 manuscrits. El 1008, en morir Sinofred, l’abat antecessor d’Oliba, ja n’hi havia 121, i a la mort d’Oliba, el 1046, ascendien a 246. Molts d’elles eren còpies o reproduïts a Ripoll mateix, en el seu famós scriptorium”. De fet, fou en l’època de l’abat Oliba que el monestir i el seu escriptori assoliren el màxim esplendor. Després d’aquest gran abat, van venir èpoques convulses i durant uns anys, com va passar amb altres monestirs catalans, va arribar a dependre de Sant Víctor de Marsella durant un segle, entre 1070 i 1172. Tot i això, va seguir creixent i a l’entorn de l’any 1150 s’aixeca l’element més important que, feliçment, ha arribat fins avui: s’esculpí la portalada.

A la història de Santa Maria de Ripoll podem destacar diversos moments d’interès. Així, l’any 1032 l’abat Oliba fundà el priorat de Montserrat, origen del monestir. El 1205 s’inicià la construcció del claustre. A final del segle XIII esclatà un important conflicte entre els habitants de Ripoll i el monestir, amb un parell de revoltes importants, la darrera el 1325. En aquesta mateixa època es construí el pòrtic de cinc arcades que protegeix la façana principal. L’any 1428, el terratrèmol de la Candelera, del qual ja n’hem parlat en altres ocasions –com quan vam visitar Queralbs-, va provocar diversos desperfectes en el monestir. A principi del segle XVII el cenobi és al centre de la lluita entre bandolers: Perot Rocaguinarda va defensar-lo de l’intent d’assalt d’en Trucafort. I el 1690 les tropes franceses ocuparen la vila i volaren les muralles, tot afectant una part de l’edifici monacal.

Com ja hem vist en altres sortides, el segle XIX fou especialment convuls. L’any 1820, a l’inici del Trienni Liberal, el monestir fou exclaustrat. El 1830 es consagrà de nou el temple i el 1835 arribà la definitiva exclaustració i, com va passar també a Escaladei, fou saquejat i cremat. Quatre anys més tard, durant la primera Carlinada el capità general de Catalunya, comte d’Espagnac, d’infausta memòria, incendià la vila de Ripoll. Els edificis del conjunt monacal van patir un important procés de ruïna, però ja el 1840 s’havien iniciat gestions per poder-lo conservar. Fou un procés molt llarg. Fins al 1860 no es començà a parlar de restauració, i al 1862 es creà la comissió que hauria de dur-la a terme. Un dels membres era l’arquitecte Elies Rogent, que seria el responsable de les obres i que és també el màxim responsable de l’aspecte que té avui el monestir. Veiem què en diu l’Antoni Pladevall als llibre Els monestirs catalans: “L’actual església de Ripoll, encara que un xic desfigurada per l’entussiasme i la bona voluntat de l’arquitecte restaurador Elies Rogent, és obra de dos grans abats: de l’abat Arnulf, bisbe alhora de Girona, i de l’abat Oliba, abat de Ripoll i Cuixà i bisbe de Vic.”

I és que l’actuació d’Elies Rogent, molt influït per les tesis medievalistes de la seva època, encapçalades per l’arquitecte francès Viollet-le-Duc. Així, Rogent no va restaurar el monestir. El que va fer va ser una recreació del que ell considerava que devia ser el conjunt en l’època medieval. D’aquesta manera, allò que veiem avui no és en si un edifici romànic, sino la visió que Rogent tenia de com havia estat l’edifici. Hem de tenir en compte que en la seva intervenció, es van arribar a enderrocar elements en més o menys bon estat per edificar-los de nou. Totes aquestes actuacions de restauració foren impulsades pel bisbe de Vic, Josep Morgades. Per sort. Elies Rogent va deixar part del claustre que era dempeus i, sobretot, no va tocar la gran joia de Ripoll, l’esplèndida portalada esculpida que Mossèn Cinto Verdaguer va qualificar de “Bíblia al cor de Catalunya impresa”.

Ara que ja en coneixem la història, si més no, a grans trets, entrem al monestir per contemplar l’església, el claustre i, sobretot, la magnífica portalada. Abans, però, entrarem al Centre d’Interpretació del Monestir de Ripoll, que és al costat mateix de Santa Maria, i que ens permetrà conèixer la seva història amb més profunditat. Als baixos hi ha també l’Oficina de Turisme, on s’hi pot trobar informació de la població de Ripoll i de la comarca del Ripollès. El Centre ocupa dos espais: la capella de la Congregació i l’antiga sagristia, on es pot veure un audiovisual sobre la història del monestir i la seva importància en el context català.

En entrar a l’espai expositiu del Centre d’Interpretació ens sorprèn una gran creu il·luminada des de l’interior amb leds on hi podem trobar els continguts que ens expliquen el monestir i tota la seva dimensió religiosa, cultural i social. A l’entorn, uns plafons amb formes diferents, alguns amb contingut interactiu, fan referència a la importància del monestir en el naixement de la nació catalana. Tot i que les visites al Centre d’Interpretació i a Santa Maria són independents, hi ha una entrada combinada i, si teniu temps, és aconsellable fer-les tots dues, començant pel centre. Així, podrem veure el monestir amb uns altres ulls.

Ara, doncs, ja ens podem aturar davant la magnífica i única portalada. I si heu passat abans pel Centre d’Interpretació, podreu fer-ho amb una tauleta a les mans que us ajudarà a desxifrar totes les imatges que hi ha esculpides. Mirarem de descriure-les, però abans que res cal tenir en compte que la portalada sobresurt de la façana i que els laterals exteriors també estan esculpits i segueixen els temes de la part exterior. Com no podria ser d’altra manera, la portalada és presidida per un Pantocràtor, que ocupa l’espai central del fris superior. A banda i banda hi ha un quadrat amb dos àngels adoradors. A l’esquerra hi ha el símbol de l’evangelista Sant Mateu, l’àngel; i a la dreta l’àguila que representa Sant Joan Evangelista. A banda i banda dels dos evangelistes hi ha representats els 24 ancians, dotze a cada cantó. El fris de sota ja no és sencer, perquè queda separat per l’arc de la porta. A les puntes més properes al centre hi ha el lleó que representa l’evangelista Sant Marc a l’esquerra, i el toro que representa el quart evangelista, Sant Lluc, a la dreta. El fris es completa amb les figures de 22 sants i benaventurats disposats onze a cada banda.

La tercera i quarta franges, començant des de dalt, tenen temes comuns. Al cantó esquerra hi ha representat el cicle dels Reis, i hi podem veure diversos episodis relacionats amb David i Salomó, entre ells el cèlebre judici sobre el nen que era reclamat per dues mares. A la banda dreta hi ha dos temes diferents, a dalt, hi ha el cicle de l’Èxode amb imatges de Moises i Aaron fent brollar aigua d’una roca, els israelites recollint el mannà o el pas del mar Roig. A sota s’hi representa la batalla de Rafidim. La cinquena franja té, a l’esquerra, cinc quadres que representen la glorificació del Senyor sota la figura del rei David a qui acompanyen quatre músics. A la banda dreta hi ha el Senyor lliurant les Taules de la Llei a Moises i Aaron i les figures d’un bisbe i un cavaller. La darrera franja s’hi expliquen les visions de Daniel. La primera al cantó dret i la segona a la banda esquerra. Arran de terra hi ha un fris més estret amb dues serps entrellaçades que formen vuit medallons amb figures fantàstiques, grius i lleons, a la banda esquerra, i set medallons amb escenes dels condemnats pels pecats capitals al cantó esquerra.

Les dues franges inferiors dels laterals exteriors tenen temes propis. El del cantó esquerra hi ha cinc espais decorats amb motius animals i vegetals. A la banda dreta, s’hi explica la història de Llàtzer. Anem ara a veure els arcs que formen la porta. A banda i banda destaquen dues escultures que ocupen l’espai central de les columnes principals. Són Sant Pere a l’esquerra i Sant Pau a la dreta. Al damunt tancant l’arcada es representen imatges sobre els dos sants. A la part interior dels arcs hi ha representades les històries de Caín i Abel, Jonàs i Daniel. I a la part de les columnes hi ha la representació dels mesos de l’any.

Vista la portalada, des del pòrtic podem accedir al claustre que és de dues plantes i té diversos capitells originals. Al pis inferior es poden veure diversos vestigis de les edificacions primigènies. Un cop a l’església, podem veure que és de planta basilical amb tres naus. En entrar veiem, a terra, a la nau central, la tomba del bisbe Morgades, que és qui va impulsar la restauració de Santa Maria. Una mica més endavant, penjant del sostre hi ha la rèplica de l’Estendard de Santa Maria de Ripoll que va dissenyar Josep Puig i Cadafalch i que la ciutat de Mataró va oferir en la consagració de la basílica de 1893. L’original va ser destruït el 1936.

A la capçalera del temple hi podem trobar, al cantó esquerra el cenotafi de Ramon Berenguer IV i la tomba amb les restes del comte Guifré el Pelós; al centre, l’altar major amb un mosaic de Santa Maria que va ser donat pel papa Lleó XIII l’any 1893 i al davant, els sarcòfags comtals. Al cantó dret hi ha el monument funerari dedicat a Ramon Berenguer III. Al costat dret de l’entrada hi ha la capella de Sant Eudald, que acull les relíquies del patró de Ripoll.

 

© Textos i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

Escolta el programa

Bibliografia:
PLADEVALL, Antoni i CATALÀ ROCA, Francesc; Els monestirs catalans. Edicions Destino. Barcelona, 1968.

Monestir de Santa Maria de Ripoll
Plaça de l’Abat Oliba, s/n
tel: 972 70 42 03

Oficina de Turisme i Centre d’Interpretació
Plaça de l’Abat Oliba, s/n
Tel. 972 702 351