Salvadoriana. El gabinet de curiositats dels Salvador.

Retrat de diversos membres de la família Salvador. Foto MCN-Jordi Vidal.

Retrat de diversos membres de la família Salvador. Foto MCN-Jordi Vidal.

Avui veurem un tresor científic, perquè visitarem una exposició que ens permetrà conèixer el museu més antic de Barcelona, a l’hora que recuperarem una important família de científics barcelonins que ja va aparèixer en una altra ocasió en les nostres Sortides amb gràcia. Es tracta d’un lloc que a meitat del segle XIX era presentat a les guies de la ciutat com a museu, però que va ser desmantellat i totes les peces que en formaven part van ser arraconades en unes golfes on van passar una vuitantena d’anys en l’oblit. La Generalitat republicana va recuperar-lo i les autoritats franquistes, curiosament, van mantenir-ne la titularitat pública, tot i que va passar-se una setantena d’anys apartat de la visita pública. Ara feliçment s’ha recuperat. Avui anem a l’Institut Botànic de Barcelona a visitar l’exposició Salvadoriana.

Estris d'escriptura.

Estris escriptura.

Començarem per explicar que per poder visitar l’exposició cal fer una petita excursió, bé, de fet, és una doble excursió. Primer cal arribar fins al Jardí Botànic que és a Montjuïc, a tocar de l’Estadi Olímpic i del Museu Olímpic i de l’Esport. La segona excursió és perquè cal creuar tot el jardí per arribar a l’Institut Botànic, que és a dalt de tot del recinte. Si fa bon dia, és una passejada agradable, perquè es fa entre les plantes i arbres, però no deixa de ser una bona pujadeta, i la cosa és que l’Institut Botànic té una entrada directe des del carrer, el problema, però, és que la gestió de tot plegat correspon a diverses institucions que no acaben de posar-se d’acord i que, finalment, prefereixen que siguin els visitants els qui hagin de fer l’esforç per arribar fins a l’exposició.

Armari amb pots de farmàcia. Foto: MCN-Jordi Vidal.

Armari amb pots de farmàcia. Foto: MCN-Jordi Vidal.

Val a dir, però, que per poc que es pugui, paga la pena pujar fins a l’exposició encara que no ho posin fàcil. Fet aquest petit preàmbul, anem al tema de la sortida d’avui. I començarem traslladant-nos al segle XVII, quan Joan Salvador i Boscà, nat a la vila de Calella el 1598, va traslladar-se a Barcelona per fer estudis de farmàcia. Va desenvolupar un gran interès per la botànica i va viatjar per la península ibèrica per estudiar-ne les plantes. En tornar va casar-se amb Victòria Pedrol, filla d’un ric apotecari del carrer Ample de Barcelona. En morir el sogre, Gabriel Pedrol, va fer-se càrrec de l’apotecaria, que a partir d’aleshores va prendre el nom de Salvador. Naixia així la nissaga Salvador, la qual, durant dos segles i mig va crear i engrandir el seu gabinet de curiositats a la rebotiga de la seva apotecaria.

Reproducció del gabinet.

Reproducció del gabinet.

Aturem-nos a veure que és això d’un “gabinet de curiositats”. Doncs es tractava d’espais privats, oberts només a visitants selectes, plens de mobles amb calaixos i prestatges on s’acumulaven objectes de tota mena, reunits allà per a la seva raresa, curiositat i meravella. Explica Pepe Pardo, investigador de la Institució Milà i Fontanals, del CSIC, i un dels comissaris de l’exposició Salvadoriana, que “el que tots els col·leccionistes d’Europa de la època dels Salvador volien reproduir en un espai tancat la major part de la representació de la natura, dels tres regnes de la natura, animal, vegetal i mineral, per estudiar-ho en el gabinet. La base és col·leccionar espècimens”.

Espèciment del gabinet. Foto: MCN-Cristina Serradell.

Espèciment del gabinet. Foto: MCN-Cristina Serradell.

Aquests gabinets de curiositats van proliferar força entre els segles XVII i XVIII i els naturalistes i erudits de l’època van crear una important xarxa que els permetia intercanviar experiències, coneixements i espècimens, a través de cartes, viatges i corresponsals. Pepe Pardo ho explica molt gràficament: “a les cartes que s’enviaven hi havia llistats de ‘tengui –falti’, el mateix sistema que utilitzen avui dia les criatures a l’hora de fer col·leccions de cromos”. La gran majoria d’aquests gabinets van acabar formant part dels museus de ciències naturals. En el cas del gabinet dels Salvador, això no va ser així, perquè l’any 1856, els tutors dels fills de Josep Salvador i Soler, que havia mort l’any anterior en un accident, van decidir tancar l’apotecaria i van desmantellar el gabinet. La sort és que van desar-ho tot a les golfes del castell de La Bleda, al Penedès, que era propietat de la família. I allà va ser trobat, uns 80 anys més tard, pel doctor Pius Font i Quer, el qual va aconseguir que la Generalitat republicana ho confisqués, en bona part, l’any 1938.

Cos d'armadillo dissecat.

Cos d’armadillo dissecat.

Així, doncs, la Generalitat republicana va salvar la major part de les col·leccions Salvador pocs mesos abans que acabés la guerra i per sort, curiosament, les autoritats franquistes de l’època van decidir que quedés en mans de l’Ajuntament de Barcelona, que va decidir dipositar-ho a l’Institut Botànic donat que una de les peces més importants era –i és avui encara-, l’herbari. El gabinet Salvador era, doncs, en mans públiques, però només era visitable per a especialistes i estudiosos. Tot plegat ha fet que quedés, bàsicament, tal com era en la seva època. I l’any 1998, a partir d’un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el CSIC, es va iniciar un procés de catalogació i de restauració que ha permès que avui el gabinet sigui visitable i puguem saber com treballaven els erudits i naturalistes dels segles XVII i XVIII, quan encara estava en discussió si els fòssils, que aleshores eren denominats “petrifactes”, eren naturals o artificials. En el transcurs del procés de preparació de l’exposició Salvadoriana, es van localitzar diversos objectes que encara eren a les golfes de la finca del Penedès i l’Ajuntament de Barcelona les va comprar i ara tornen a formar part del gabinet. Entre ells una col·leció de “pomones” o reproduccions de fruites en guix, ceràmica o fusta.

Herbari.

Herbari.

Salvadoriana ens explica com eren aquells gabinets de curiositats i com treballaven aquells científics que buscaven interpretar el món tot fent una mena de reproducció del cosmos a petita escala. L’exposició està muntada de manera que puguem anar introduint-nos en aquell món per poder comprendre’l millor. Per això, en primer lloc ens explica què calia per crear i mantenir una bona col·lecció de plantes, animals i minerals per poder estudiar en condicions. Així, ens mostra que els investigadors de la natura d’aquella època havien de tenir coneixements de llatí, habilitat per el dibuix, perícia per a la dissecació i conservació d’animals i coneixements tècnics per al cultiu de plantes. També calia, i els Salvador ho tenien, coneixement d’altres llengües per poder-se comunicar amb investigadors d’altres països i intercanviar coneixements i espècimens. També era bàsic tenir una bona biblioteca.

Calaix amb píndoles de fang.

Calaix amb píndoles de fang.

L’exposició ens explica també qui eren els Salvador. I aquí cal dir que, tot i que els qui han passat d’alguna manera a la història són els homes de la família, Pepe Pardo afirma que la complexitat i la manera en que estaven ordenades i catalogades les diverses col•leccions del gabinet indiquen que, amb tota seguretat, les dones Salvador també van participar en el seu manteniment. “No és possible, diu Pardo, que ho fessin els homes Salvador sols”. Com passa sovint en la història, però, d’algunes d’aquestes dones no se’n sap el nom. A les nostres sortides ja vam parlar d’aquesta nissaga quan vam visitar el Jardí botànic històric. Salvadoriana parla també de l’apotecaria Salvador i de la bona posició de què gaudia a la ciutat.

Reproducció del gabinet. Foto: MCN-JM de Llobet.

Reproducció del gabinet. Foto: MCN-JM de Llobet.

Quan es va desmantellar el gabinet de l’apotecaria del carrer Ample, es va portar tot al castell de La Bleda, mobles inclosos, això ha permès fer-ne còpies i muntar una rèplica molt ben feta del gabinet a l’exposició, de manera que els visitants poden sentir en la seva pròpia pell com devia ser aquell espai fa gairebé quatre segles enrere. Després podem conèixer com era una apotecaria de l’època, perquè cal no oblidar que la base dels Salvador era la farmàcia i que en aquells moments les apotecaries eren laboratoris on s’elaboraven tota mena de productes medicinals. Una de les col·leccions més curioses de l’exposició és un calaix amb píndoles fetes amb fang de diverses procedències, perquè en aquella època el fang es considerava medicinal i en alguns casos es recobrien amb or o plata, d’aquí l’expressió “dorar la píldora”. Val a dir que algunes de les píndoles tenen una mida força considerable.

Calaix amb minerals.

Calaix amb minerals.

Una de les coses que podem aprendre visitant Salvadoriana és la diferència que establien aquells erudits entre els naturalia o objectes considerats de creació divina, i els artificialia, o objectes creats per la mà de l’home.

L’exposició dedica un espai específic a les tertúlies científiques d’alt nivell que van tenir lloc a la rebotiga dels Salvador entre 1705 i 1714, durant la Guerra de Successió i en el viatge que Jaume Salvador va fer per tota la península ibèrica acompanyant dos naturalistes enviats especialment per Lluís XIV de França, el rei Sol, tot just acabada la Guerra, amb l’objectiu de recol·lectar espècimens per a les col·leccions reials. El naturalista català va anotar en un diari totes les vicissituds del viatge. Aquest diari forma part de la col·lecció i es pot veure a la mostra, així com diverses cartes escrites en anglès, francès o italià.

Mobles originals.

Mobles originals.

La darrera part de l’exposició mostra els períodes de llums i ombres pels quals ha anat passant el gabinet de curiositats, des de la seva creació fins al moment actual, passant pel desmantellament i ocultació i la recuperació per part de la Generalitat republicana. Curiosament des de les finestres de l’Institut Botànic es pot veure Sant Joan Despí, la població on els Salvador va crear el seu jardí botànic. L’exposició acaba amb el llibre de visites original dels Salvador, on curiosament es pot veure la signatura d’una dona, i un per als visitants actuals.

Vitrina amb mobles i objectes originals del gabinet.

Vitrina amb mobles i objectes originals del gabinet.

Un cop acabada la visita a l’exposició, ens queda encara la cirereta del pastís: els mobles, la llibreria i altres objectes originals del Gabinet de Curiositats de la família Salvador que a meitat del segle XIX, abans de ser tancat i desmantellat era anunciat a les guies de Barcelona com a museu, perquè sortosament, els primers membres de la saga Salvador que no es van dedicar al naturalisme, el van mantenir obert al públic. Així, de fet podem dir que, amb Salvadoriana la ciutat recupera el seu primer museu.

Aquesta exposició forma part dels actes del Tricentenari de Barcelona i estarà oberta fins al mes d’abril de 2016. La previsió és que més endavant es munti una exposició permanent al Museu Martorell al parc de la Ciutadella, davant del qual hi ha, curiosament, una estàtua de Jaume Salvador i Pedrol. Mentre duri l’exposició s’ha programat un seguit d’activitats paral·leles amb conferències i xerrades a diversos barris de la ciutat.

Detall de moble original. Foto: MCN-Jordi Vidal.

Detall de moble original. Foto: MCN-Jordi Vidal.

© Text: Joan Àngel Frigola
Fotos: Joan Àngel Frigola i Museu Ciències Naturals de Barcelona
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 3 de juny de 2014
Agraïments: Pepe Pardo

Escolta el programa
Exposició Salvadoriana
Institut Botànic de Barcelona
Entrada pel Jardí Botànic de Barcelona
C. Dr. Font i Quer, 2 – Parc de Montjuïc

Bibliografia:
POURRET, P.A.; Notícia històrica de la família de Salvador de la ciudad de Barcelona. Matheo Barceló Impresor. Barcelona, 1796.

Anuncis

2 pensaments sobre “Salvadoriana. El gabinet de curiositats dels Salvador.

  1. Retroenllaç: Observatori Fabra | Sortides amb gràcia

  2. Retroenllaç: El parc de la Ciutadella | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s