Exposició Viatjar a l’Edat Mitjana al Museu de Vic

Bagul. Península ibèrica. Segle XV. Museu Art de la Pell.

Bagul. Península ibèrica. Segle XV. Museu Art de la Pell.

Aquests dies de festa hi ha gent que també pot gaudir de vacances, i algunes persones que es plantegen fer algun viatge curt, alguna escapada de tres o quatre dies. Aquesta facilitat que hi ha avui dia per viatjar, no sempre ha estat així. Fins a meitat de febrer una exposició explica què suposava viatjar fa uns quants segles , quan la cosa no era tant fàcil com agafar el cotxe i posar-lo en marxa, o pujar al tren o a l’avió. A més, les distàncies, tot i ser les mateixes en quilòmetres, eren molt més llargues en el temps. Avui us proposem sortir al Museu de Vic per visitar l’exposició “Viatjar a l’Edat Mitjana”.

Bossa de relíquies. Renània Segle XIV. Museu Schnütgen. Colònia.

Bossa de relíquies. Renània Segle XIV. Museu Schnütgen. Colònia.

Avui dia hi ha mitjans de transport ràpids i eficients que ens acosten a qualsevol banda del món amb facilitat i rapidesa. Les infraestructures i els mitjans actuals permeten, per exemple, despertar-se a Barcelona, esmorzar a Vic, passar el dia a Ripoll o a Sant Joan de les Abadesses i tornar a dormir a Barcelona. A l’edat mitjana això no era tant senzill. I tot i que hi va haver moltes persones que mai van moure’s del lloc on havien nascut, també n’hi va haver moltes d’altres que, per unes raons o altres van viatjar. L’exposició que us proposem visitar avui ens explica quines raons tenien per fer-ho; com es preparaven per salvar els perills que es trobaven pel camí o com adequaven alguns estris per poder fer el viatge més còmode.

Astrolabi universal. Bejaïa (Algèria) 1252. Reial Acadèmia de Ciències i Arts Barcelona.

Astrolabi universal. Bejaïa (Algèria) 1252. Reial Acadèmia de Ciències i Arts Barcelona.

El viatger de l’edat mitjana –de fet igual que avui-, podia desplaçar-se al poble del costat, al país veí o cap a qualsevol altre indret del món conegut aleshores. Els motius dels viatges medievals podien ser diversos: des del noble que es desplaçava a cavall per controlar els seus dominis, fins al comerciant que es relacionava amb gent d’altres cultures, passant per la núvia que anava a viure amb la família del marit o el pelegrí que buscava gràcies espirituals que s’obtenien visitant determinats monestirs o lloc sagrats on es conservaven relíquies de sants. De fet, el trasllat d’una relíquia també podia ser motiu d’un viatge. Si ens parem a pensar una mica, en realitat, aquests motius no han canviat tant, si que ho han fet, però, les condicions, perquè els mitjans eren molt més precaris.

Taula octogonal desmontable. França. Museu de Cluny.

Taula octogonal desmontable. França. Museu de Cluny.

L’exposició que visitem en la nostra sortida d’avui ens ajuda a reconstruir l’experiència de viatjar a l’edat mitjana a través de les imatges i els objectes que es conserven a diferents col·leccions medievals europees i que s’han convertit en testimonis dels mitjans, les eines i les motivacions d’aquells viatgers.

En primer lloc cal tenir en compte que, tot i les dificultats que comportava, i encara que molta gent no es mogués mai del lloc on havia nascut, el fet mateix de viatjar no era gens desconegut en l’època medieval, perquè, era una societat molt marcada per la religió, i a les Escriptures s’expliquen diverses històries de viatges. En un dels primers plafons de l’exposició ens expliquen que: “Abraham, Moisès, tot el poble jueu, Crist i els sants havien fet diferents viatges, dels quals la litúrgia en feia memòria”. De fet, el cristianisme presenta la vida com un viatge cap a la vida eterna. Així, doncs, el fet de viatjar era força present en l’imaginari de l’època.

Calçat anomenat "de pota d'ós". França segle XV. Museu de Cluny.

Calçat anomenat “de pota d’ós”. França segle XV. Museu de Cluny.

Més enllà de les seves cames i peus, el viatger necessitava, com ara, mitjans de transport. Aleshores podia utilitzar des de mules i cavalls, amb o sense carro, fins a vaixells, si el viatge es feia per mar. En qualsevol cas, en aquella època, qualsevol viatge era tota una aventura i comportava un bon nombre de riscos i perills. Per això, més enllà d’instruments d’observació o de representació del món per poder-se orientar i saber on s’era i cap on calia anar, les devocions i els amulets eren eines importants per al viatger. A l’exposició hi ha bosses precioses i reliquiaris, com el de Tost, que va ser obtingut durant un viatge de l’abat Oliba a Roma.

Salera litúrgica. Olot segles XIII-XIV. Museu de Vic.

Salera litúrgica. Olot segles XIII-XIV. Museu de Vic.

Entre els objectes que s’exposen a la mostra hi ha un astrolabi planisfèric fet de llautó vermell i una carta portolana, tots dos del segle XV, i també hi ha una sabata de cuir del tipus anomenat “de pota d’ós”. Amb tot, en els textos de l’exposició s’explica que sovint els caminants de l’època: “preferien anar descalços per protegir el calçat d’un desgast massa ràpid”.

El fet de viatjar comporta la necessitat de transportar roba i tota mena de béns. A l’època medieval es van dissenyar força objectes pensats per ser fàcilment portats amunt i avall. A l’exposició s’hi poden veure una tauleta octogonal desmuntable, altars portàtils, arquetes amb nanses per poder dur-hi amulets o altra mena d’objectes, fundes de cuir per a protegir un llibre… També hi havia objectes pensats per a transportar elements religiosos. En aquest sentit és de destacar una curiosa salera litúrgica amb forma d’església, feta amb fusta de boix entre els segles XIII i XIV.

El rei Gaspar. Colònia.

El rei Gaspar. Colònia.

Els motius per viatjar eren, com hem dit, molt diversos, de fet igual que avui dia. I seguint l’exposició que visitem avui, podem veure com, a poc a poc, els viatges van ajudar a ampliar coneixements, a conèixer cultures diferents i, fins i tot, van modificar tradicions i canviar estils de vida. Una de les peces que s’exposen és una talla de fusta del rei Gaspar, procedent de Colònia. Aquesta imatge serveix per explicar com el fet de viatjar va canviar la iconografia dels tres reis mags. Inicialment eren homes de tres edats diferents -un vell, un adult i un jove-, que representaven tres etapes de la vida. A partir d’un moment, quan gràcies als viatgers es va estendre el coneixement de l’existència de diferents cultures i ètnies, es van començar a representar les diferents parts del món, per això van passar a ser com avui els coneixem: Melcior, blanc; Gaspar, ros; i Baltasar, negre.

 

Arquetes. Xipre. Segles XIV-XV. Tresor catedral de Girona.

Arquetes. Xipre. Segles XIV-XV. Tresor catedral de Girona.

La religió ha estat a l’origen de molts viatges. En ocasions, per anar a buscar i transportar relíquies, molt preuades a les esglésies i convents de l’època, perquè el fet de tenir-ne ajudava molt a la economia de qui la tenia, perquè el pelegrinatge a llocs venerats era un altre motiu de viatjar i, per tant, portava riquesa al lloc visitat. Roma, Santiago de Compostel·la o Jerusalem ja eren llocs força freqüentats. Roma amb doble motiu, perquè, igual que les seus episcopals, era punt de destí per a resoldre afers administratius relacionats amb les respectives diòcesis o amb la Santa Seu.

Taula octogonal desmontable. França. Museu de Cluny.

Taula octogonal desmontable. França. Museu de Cluny.

Els monestirs, alguns dels quals tenien importants biblioteques i escriptoriums on es copiaven els llibres –cal recordar als més joves que aleshores encara no existia la impremta-, van ser font de cultura i de transmissió de coneixements, per això era també força habitual que fossin destí d’estudiosos. Un dels més importants fou el de Ripoll. De fet, probablement els monjos i religiosos eren un dels sectors de la població que més viatjaven, com també ho eren els nobles, molts dels quals van desplaçar-se a batallar a les creuades, que de fet eren viatges a mig camí entre el pelegrinatge i la guerra. Per això a la exposició s’hi mostra un ausberg o asberg, procedent de Florència, que és una túnica de malles que més endavant seria coneguda com a “cota de malles”.

Ausberg. Segle XV. Museo Nazionale del Bargello.

Ausberg. Segle XV. Museo Nazionale del Bargello.

D’alguna manera, la religió és també al darrera d’una altra mena de viatges, amb un objectiu més artístic i patrimonial. A voltes, hi havia bisbes, abats o altres alts dignataris religiosos, però també civils, que enviaven artistes locals a conèixer altres llocs per copiar-ne els estils pictòrics, escultòrics o arquitectònics. I també era freqüent que els mestres reconeguts viatgessin a altres llocs, contractats per fer-hi les seves obres. En aquest sentit, avui dia es pot saber on va treballar un o altre artista o taller, tot i que en la majoria dels casos no se’n coneix la personalitat, però si la seva obra i on la van fer. A l’exposició, per exemple, hi podem conèixer la història dels setials del cor de la catedral de Barcelona: el Capítol i el bisbe van enviar l’escultor Pere Sanglada a llocs com Girona, Elna i Narbona, entre d’altres, per veure com eren. El viatger va passar també per Bruges, on hi va comprar la fusta de roure per fer el cadiram del cor.

Cartera de missatger. Segle XVI. Museo Nazionale del Bargello.

Cartera de missatger. Segle XVI. Museo Nazionale del Bargello.

L’intercanvi comercial era, també, un motiu habitual per a emprendre un viatge i aquests tipus de viatges va fer aparèixer la necessitat de mecanismes de representació comercial, el canvi de monedes o el préstec bancari. Una important institució ja documentada al segle XII, foren els consolats del catalans, que s’encarregaven, entre altres coses, de dirimir els conflictes i diferències entre mercaders i homes de mar, més enllà dels límits de la jurisdicció de la corona catalanoaragonesa.

 

Escarsella amb vuit compartiments. Segle XVI. Museo Nazionale del Bargello.

Escarsella amb vuit compartiments. Segle XVI. Museo Nazionale del Bargello.

Entre els objectes exposats hi ha carteres, que permetien transportar documents comercials o diplomàtics; i una escarsella, un objecte d’ús molt habitual a l’edat mitjana, però del qual avui n’hi ha molt pocs exemplars. Així la descriuen els textos de l’exposició: “Una bossa de cuir cosida a una anella de metall, que quedava closa pel seu propi pes i es duia normalment a la cintura”. Normalment tenien diversos compartiments que permetien dur-hi diversos tipus de monedes, un element bàsic a l’hora de viatjar, doncs cal pagar allotjament, peatge, taxes i impostos de tota mena, perquè d’això, n’hi ha hagut sempre.

Misericordia del cadirat del cor de la catedral de Barcelona. MNAC.

Misericordia del cadirat del cor de la catedral de Barcelona. MNAC.

La gent amb diner i poder sempre s’ha volgut significar i deixar clara la seva posició superior, i una manera de fer-ho a l’hora de viatjar era moure’s amb molt d’equipatge, per això calien cofres i baguls amb nanses i coberta bombada, entre els quals destaquen les anomenades “caixes de núvia”, que és on la dona duia el seu aixovar quan es traslladava a casa del seu futur marit per casar-se.

Sella de muntar cerimonial. Segle XV. Museu Nazionale del Bargello.

Sella de muntar cerimonial. Segle XV. Museu Nazionale del Bargello.

Entre els objectes que es mostren a l’exposició hi ha la maqueta d’un vaixell de l’època i una sella de muntar cerimonial de procedència italiana de la segona meitat del segle XV, amb un ric treball fet amb fusta, cuir, os i banya. Les talles incrustades mostren imatges del món cortès i amorós, per la qual cosa és de suposar que es devia fer servir per al viatge simbòlic de la núvia a la seva nova casa.

En definitiva, l’exposició “Viatjar a l’Edat Mitjana” ens permet fer una sortida per posar-nos, d’alguna manera, en la pell del viatger medieval, tot contemplant objectes i obres d’art d’aquella època històrica.

Segell del consolat dels catalans a Gènova. 1403. Arxiu Corona d'Aragó.

Segell del consolat dels catalans a Gènova. 1403. Arxiu Corona d’Aragó.

 

Pintures murals de sant Martí Sescorts. Segle XII. Museu de Vic.

Pintures murals de sant Martí Sescorts. Segle XII. Museu de Vic.

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

Exposició Viatjar a l’Edat Mitjana
Museu Episcopal de Vic
Plaça Bisbe Oliba, 3
Tel: 93 886 93 60
informacio@museuepiscopalvic.com

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s