Tossa de Mar

La platja de Tossa vista des de la Vila Vella.

La platja de Tossa vista des de la Vila Vella.

Avui anem a la Selva per passejar per un poble que conserva un recinte emmurallat. És una localitat on podem visitar una vil·la romana que va ser descoberta l’any 1914; un far que avui és un centre d’interpretació; i un museu municipal on s’exposa, entre altres obres, una pintura de Marc Chagall. És una població que té un plat tradicional anomenat “Cim i tomba” i que a principi de la dècada de 1951 va ser visitada per “l’animal més bell del món”, que és com anomenaven l’actriu Ava Gardner, que hi va rodar part de la pel·lícula Pandora i l’holandès errant. Avui veurem una de les postals més típiques de la Costa Brava: La silueta d’un promontori costaner amb les torres d’una vila emmurallada retallant-se en el cel amb la platja del Reig als peus. Avui sortim, òbviament, a la vila de Tossa de Mar.

Recrecaió del jardí de la vil·la romana.

Recreació del jardí de la vil·la romana.

Situada a la zona sud de la Costa Brava, a la part marítima de la comarca de la Selva, Tossa de Mar és una bonica vila amb molta història i amb espais i racons força bonics que la fan una bona candidata a una sortida amb gràcia. A la zona s’han trobat vestigis de presència humana de l’època prehistòrica: un grup d’indigets s’establí al cap de Tossa, on fundaren Túrissa. En les nostres sortides ja vam parlar dels Indigets quan vam anar, l’octubre de 2013, a Ullastret, que es considera la seva capital. Pel que fa al nom de Tossa, tot i que és una paraula que etimològicament significa “elevació del terreny ampla i ondulada”, en el cas de la població que visitem avui sembla que seria, més aviat, una evolució fonètica de Túrissa. Amb tot, la prova més fefaent d’habitatge humà és, però, la vil·la romana dels Ametllers, que va ser descoberta l’any 1914 pel Dr. Ignasi Melé.

Vil·la romana els Ametllers.

Vil·la romana els Ametllers.

Les primeres referències documentals sobre la vila que avui visitem daten de l’any 881 i el 966 el comte Miró deixava al monestir de Ripoll, en el seu testament, la vall de Tossa, amb les esglésies de Sant Lionç i Sant Vicenç. Aleshores el lloc era poblat per uns quants pagesos, que vivien en petis masos, i pescadors que s’estaven a l’entorn de les ruïnes de la vil·la romana dels Ametllers. Sembla, però, que el monestir no en va prendre possessió fins l’any 1097 i, gairebé un segle més tard, el 1187, l’abat Ramon de Berga en concedí la carta de poblament. Fou a partir d’aleshores que es va protegir el promontori amb les muralles. La urbanització interna del recinte clos que ha arribat fins a l’actualitat és, bàsicament, el mateix que va establir l’abat en la carta de poblament.

Detall de la creu de terme gòtica.

Detall de la creu de terme gòtica.

Segons explica Joaquim Botet al volum dedicat a la província de Girona de la Geografia General de Catalunya, “l’any 1359 hi havia a la vila i terme, 60 focs, tots del monestir de Ripoll. Aquest tenia a Tossa un castlà per a la guarda del castell, un batlle jurisdiccional per a l’administració de justícia i un batlle de Sac per a la percepció dels drets i de les imposicions senyorials. L’administració municipal estava a càrrec de tres jurats, un clavari i un consell compost de vint-i-un individus elegits per insaculació entre tots els estaments”. El mateix Botet explica que en el moment de l’edició del llibre, a la dècada de 1910, la vila de Tossa comptava amb “609 edificis i albergs, 40 d’ells isolats, amb 1.716 habitants de fet, 680 dels quals sabien llegir i escriure”. Segons dades de l’Idescat la població actual (a 2013), és de 5.910 habitants.

Mosaic romà.

Mosaic romà.

Un cop situats a Tossa de Mar, hi ha diversos llocs interessants per visitar, però com sempre diem en aquests casos, una bona manera de començar és adreçar-se a l’Oficina de Turisme, que és al costat mateix de l’Estació d’autobusos. Un cop tinguem tota la informació a l’abast, podem començar la visita. Hi ha dos espais que permeten el passeig, tot deixant-se sorprendre pels diferents edificis i punts que ens anem trobant en la passejada. Són el que en podríem dir el nucli antic, situat bàsicament al marge esquerra de la riera de Tossa fins que aquesta arriba al límit amb la platja Gran i la Vila Vella, amb el clos emmurallat. També hi ha tres punts concrets que mereixen una visita més detinguda: la vil·la romana dels Ametllers, el Museu Municipal i el Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània, que és al far de Tossa. Aquests dos darrers són dins el recinte emmurallat.

Antic hospital de Sant Miquel.

Antic hospital de Sant Miquel.

Òbviament, cadascú pot organitzar-se la sortida com vulgui. Nosaltres anirem pas a pas, tot seguint l’ordre amb que ens trobem els diferents llocs. I començarem per la vil·la romana dels Ametllers, que és situada a l’avinguda del Pelegrí, no gaire lluny de la estació d’autobusos i de l’Oficina de Turisme. Abans però ens aturarem un moment per veure d’on ve el nom d’aquest carrer, perquè està relacionat amb un vot de poble conegut com “el Pelegrí”. Així ens l’expliquen al web de l’ajuntament: “Diu la tradició que la pesta es va abatre sobre la vila i els tossencs varen demanar la intercessió de sant Sebastià, prometent que anirien perpètuament tots en pelegrinatge fins a la seva capella més propera. L’epidèmia desaparegué i els vilatans compliren el seu vot. Anys després, demanaren i reberen autorització eclesiàstica per enviar un sol home en representació de tot el poble fins a Santa Coloma de Farners. Així va néixer el Pelegrí… i així ha continuat fins els nostres dies”.

Nau de l'església parroquial de Sant Vicenç.

Nau de l’església parroquial de Sant Vicenç.

En les nostres sortides ja ens hem trobat alguna altra vegada amb un vot de poble quan vam acostar-nos a conèixer les Festes de Sant Roc de la plaça Nova a Barcelona. Situem-nos de nou a Tossa per visitar la vil·la romana dels Ametllers. Abans d’entrar-hi, però, un avís, si veniu des de l’Oficina de Turisme i feu una ullada al carrer Miramar, que és el lateral de l’oficina, podeu veure un gran cartell que posa “Vil·la Romana”, no en feu cas, és un equipament hoteler. L’accés als Ametllers és per la mateixa avinguda del Pelegrí, uns quants metres més avall i just davant de l’actual Casa de Cultura que és l’antic Hospital de Sant Miquel, fundat l’any 1773. Entrem ja a la vil·la romana, que va ser habitada entre els segles I aC i VI dC. No us guieu, però, pel que veieu a peu de carrer, entreu i pugeu per un camí lateral cap a la part superior. És aquí on hi trobareu les restes d’un jardí i diverses estances amb mosaics. El millor i més ben conservat de tots, datat entre final del segle IV i principi del V, és exposat al Museu Municipal, aquí hi podem contemplar una reproducció.

Façana de Can Ganga.

Façana de Can Ganga.

Si avancem per l’avinguda del Pelegrí arribem al carrer La Guàrdia, a través del qual ens podem endinsar pel nucli antic que avui és una illa de vianants i, per tant, permet passejar-hi amb tranquil·litat. És en aquesta zona on hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç, d’estil neoclàssic, construïda a partir de 1755 per substituir l’antiga església gòtica de la mateixa advocació, les restes de la qual són a l’interior del clos murallat i que començava a quedar petita i massa allunyada per a la majoria de la població, que ja s’anava estenen fora muralles. Precisament un dels primers edificis que va aixecar-se fora muralles és Can Ganga, un antic mas, documentat ja al 1506 i que avui és la seu del Museu Etnogràfic. Compta amb diverses finestres gòtiques i un matacà que defensa un portal rodó adovellat. L’edifici es fa contemplar, tot i que el portal queda tapat en part, i força enlletgit, per unes modernes portes de fusta sobreposades.

Carrer de ses 7 aigueres.

Carrer de ses 7 aigueres.

A prop hi ha petits carrerons força pintorescs com el de ses Set Aigüeres, que ens acosten cap al passeig de Mar on podem contemplar la típica vista de postal de la Vila Vella. Si agafem el passeig en direcció contraria al recinte emmurallat, hi ha la Casa Sans un edifici projectat l’any 1906 per l’arquitecte Antoni de Falguera, d’estil eclèctic amb elements modernistes, com les gàrgoles i el trencadís de ceràmica vidriada. També té façana a la plaça Espanya, a la part posterior del passeig de Mar. Ben a prop hi ha la capella de la Mare de Déu dels Socors, edificada al segle XVI pel mariner Antoni Caixa en agraïment per haver sobreviscut a un naufragi. I no gaire lluny, hi ha el carrer Peixaters amb un petit cobert a la paret del qual hi ha un plafó ceràmic amb una llegenda que recorda que aquest era el lloc on els pescadors i les seves dones feien la subhasta i venda del peix.

Entrada a la Vila Vella.

Entrada a la Vila Vella.

I anem ja cap a la part més coneguda de la localitat, la Vila Vella, envoltada de muralles i de torres de defensa i que és monument històric artístic nacional des de l’any 1931. La informació turística de la població ens indica que avui dia és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Al costat de l’entrada al recinte, un magnífic portal dovellat, hi ha una creu de terme d’estil gòtic popular datada entre els segles XIV i XV. A l’interior del clos murallat hi ha diverses coses per veure. En primer lloc és molt recomanable fer una passejada pels carrers costeruts i serpentejants plens de racons ben bonics. Amb cases rústiques que ens acosten al passat medieval, moltes plantes i arbres. Al capdamunt hi trobem el far, avui convertit en Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània, que ofereix tota mena d’informació sobre el món dels senyals marítims. Tot pujant, depèn del camí que haurem triat, haurem passat per les restes de l’antiga església parroquial gòtica de Sant Vicenç, de la qual en queda la capçalera i un pany de paret lateral. Fou construïda el segle XV sobre un anterior temple romànic dels segles XI i XII.

Monument a Ava Gardner.

Monument a Ava Gardner.

De pujada també haurem pogut veure una estàtua que representa l’actriu Ava Gardner, que com hem dit al principi va rodar aquí part de la pel·lícula Pandora i l’holandès errant del director Albert Lewin. En tot cas, la pel·lícula és el de menys, el fet destacable va ser el xoc social que va suposar la presència a la població, en ple franquisme, d’una persona com Ava Gardner, força alliberada per l’època, que ja havia tingut un bon grapat de relacions amoroses i que estava casada aleshores amb Frank Sinatra. Es diu que va tenir una relació amb l’actor i torero català Mario Cabré, que també participava a la pel·lícula, fet que va provocar que Sinatra volés ràpidament cap a Tossa. A més, recordem que l’actriu era coneguda com “l’animal més bell del món”. Sigui com sigui, tot plegat va donar molta publicitat a la població. A més de l’estàtua d’Ava Garner, hi ha onze escultures més repartides per l’espai públic de Tossa de Mar.

Museu Municipal i torre de la muralla.

Museu Municipal i torre de la muralla.

Nosaltres acabarem la nostra visita al Museu Municipal de Tossa de Mar, ubicat a la Casa Falguera, coneguda també com casa del Batlle de Sac o cal Governador, perquè els Falguera representaven a l’Abat de Ripoll, senyor feudal de la vila, en la recaptació dels impostos senyorials. És en aquest museu on es conserva el mosaic original trobat a la vil·la romana dels Ametllers i alguns dels objectes que s’hi van trobar. Amb tot, hi ha altres motius per fer-hi una detinguda visita, i són les obres de la seva col·lecció d’art modern. Hi ha pintura, escultura, dibuix i gravat, però també vidre i ceràmica.

Va ser inaugurat al setembre de 1935 amb obres dels nombrosos artistes, catalans, espanyol i estrangers, que freqüentaven la població en aquella època i que van inspirar a l’historiador i crític d’art, Rafael Benet l’article “Tossa, Babel de les arts”, publicat a la revista Art. El museu tenia el recolzament de la Generalitat de Catalunya i se li preveia un gran futur que va quedar enfosquit a causa de la Guerra Civil i de la Segona Gerra Mundial. L’any 1966 la Diputació de Barcelona va cedir el museu a l’Ajuntament de Tossa, el qual l’ha anat mantenint i engrandint. Actualment té una secció arqueològica, una de ceràmica i vidre, la col•lecció d’art modern i també hi ha exposicions temporals. Entre els artistes representats hi ha Hugué, Clarà, Pere Pruna, Monjo, Rebull, Subirachs, Chillida, Klein, Kars, André Masson, Metzinger… Però sobre tots destaca una obra, El violinista celest, de Marc Chagall.

Restes de l'església gòtica de Sant Vicenç.

Restes de l’església gòtica de Sant Vicenç.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 9 de desembre de 2014

 

 

 

 Escolta el programa

Un carrer de la Vila Vella.

Un carrer de la Vila Vella.

Tossa de Mar
Oficina de Turisme:
Av. del Pelegrí, 25 – Edifici La Nau
Tel: 972 34 01 08
info@infotossa.com
Museu Municipal de Tossa de Mar
Pl. Pintor Roig i Soler, núm. 1
Vila Vella
Tel: 972 34 07 09
museu@tossademar.org

Anuncis

2 pensaments sobre “Tossa de Mar

  1. Retroenllaç: Figaró-Montmany | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s