Sant Roc i la plaça Nova

La plaça Nova al segle XVI. Arxiu AFPN.

La plaça Nova al segle XVI. Arxiu AFPN.

El darrer programa de la temporada el dedicarem a la festa popular més antiga de Barcelona. Se celebra el mes d’agost i aplega un munt de persones, tot i que, darrerament sembla que, a nivell mediàtic, hagi quedat una mica amagada per la Festa Major de Gràcia, tot i que la dobla en antiguitat. És una festa lligada a un vot de ciutat i a un barri que avui pràcticament no existeix. És una festa que a principi de la segona meitat del segle XX va actuar com a element de cohesió d’un veïnat que havia de marxar de casa seva. És una celebració que aquest mes d’agost celebra el seu 425è aniversari. Estic parlant de les festes de Sant Roc de la plaça Nova de Barcelona.

Festes de Sant Roc a la plaça Nova. Dècada 1960. Foto: Suárez-Arxiu AFPN.

Festes de Sant Roc a la plaça Nova. Dècada 1960. Foto: Suárez-Arxiu AFPN.

La celebració popular de Sant Roc va començar l’any 1589, quan es va constituir a la catedral de Barcelona la Confraria de Sant Roc de la plaça Nova, però els antecedents cal anar a buscar-los a final de la segona dècada del segle XVI, quan l’any 1519 Barcelona va decidir declarar Sant Roc patró de la ciutat com a protecció contra les epidèmies de pesta. La nostra història, però, comença molt abans, a l’any 1355 quan s’obre la plaça Nova. Abans d’entrar en matèria, però, hem de dir que totes les dades que donarem avui han estat extretes del llibre editat per l’Ajuntament de Barcelona 41/4. 425 anys de les Festes de Sant Roc a Barcelona, del qual n’és autor Xavier Cordomí. I la Casa dels Entremesos acull, fins al novembre de 2014, una exposició que té el mateix títol i que ha comissariat el mateix Cordomí.

La plaça Nova l'any 1355. Rigau. Arxiu AFPN.

La plaça Nova l’any 1355. Rigau. Arxiu AFPN.

Anem al principi de la història, a l’espai físic, és a dir, a la plaça Nova. Barcelona havia anat creixent i l’interior de la muralla romana havia quedat petit, per això havien anat formant-se barris a redós de la muralla. Aquests barris acostumaven a anomenar-se “vila noves”. Un d’aquests barris era Vilanova dels Arcs, perquè havia crescut aprofitant els arcs d’un dels aqüeductes que duia aigua a la ciutat des de Collserola i l’arrancada del qual encara es pot veure davant la seu del Col·legi d’Arquitectes. L’any 1355, el Consell de Cent i el Capítol de la Catedral van arribar a un acord segons el qual l’Església obtenia aigua per a dues fonts a canvi d’una part de l’hort del Bisbat, així la ciutat va aconseguir un gran espai urbà a tocar del Portal del Bisbe, per tal de fer-hi mercat. El 30 d’octubre d’aquell mateix any van iniciar-se les obres amb l’enderroc de les primeres cases. Dos anys després quedava enllestida la plaça Nova. Val a dir que, així com l’aspecte ha canviat molt, el nom no, perquè ha tingut sempre aquest nom, no ha canviat mai.

Cuvanya a la plaça Nova 1913-1920. Foto: Brangulí-ANC.

Cuvanya a la plaça Nova 1913-1920. Foto: Brangulí-ANC.

La plaça Nova va acollir, ben aviat, mercats de palla, de verdures i hortalisses, i comerços de carn i forns de pa. L’activitat comercial va créixer tant, que el Consell de Cent va establir-hi condicions específiques per regular-la. La plaça va ser el centre del barri de la Catedral durant segles, fins que l’any 1938, durant la Guerra Civil, el barri fou molt afectat pels bombardejos de l’aviació italiana. Això feu que es reprengués un antic projecte urbanístic per crear l’avinguda de la Catedral, projecte que, finalment es dugué a terme entre 1940 i 1958. Aquesta reforma va suposar l’enderroc d’un munt d’edificis de la plaça Nova i dels carrers de la Palla, dels Boters, dels Arcs, dels Capellans, de Sallent, del Bou de la plaça Nova i de la Corríbia, i la pràctica desaparició del barri de la Catedral.

Altar davant la imatge de Sant Roc. 1941. Foto: Brangulí-ANC.

Altar davant la imatge de Sant Roc. 1941. Foto: Brangulí-ANC.

Tornem a Sant Roc, un sant amb un origen discutit, perquè hi ha dues versions diferents de la seva data i lloc de naixement, però amb fama de miracler des de bon principi. La tradició diu que la seva intercessió era especialment efectiva en els casos de pesta. I aquest és el motiu que Barcelona, farta de les constants plagues de pesta que l’afectaren al llarg dels segles XIV, XV i principi del XVI, decidís fer-lo patró de la ciutat l’any 1519. Aleshores era molt habitual que, en casos d’epidèmies, les autoritats, a banda de posar en marxa les mesures sanitàries corresponents, segons els coneixements mèdics de l’època, es posessin sota l’advocació d’algun sant amb fama de miracler.

Poc menys de cinquanta anys després d’haver fet Sant Roc patró de la ciutat, el Consell de Cent barceloní va decidir fer vot de ciutat al sant l’any 1563. Vot que es renovaria el 1569. Segons explica Xavier Cordomí, la ciutat es comprometia a “celebrar la seva festa (de Sant Roc), amb seguici corporatiu, missa pròpia a Santa Eulàlia del Camp i altres solemnitats”. En aquest punt hem de dir que Santa Eulàlia, on hi havia una capella dedicada a Sant Roc des de l’any 1475, era a tocar del portal Nou, més o menys on avui hi ha el passeig Lluís Companys i l’Arc del Triomf.

Gegants i capgrossos. 1933. Foto: Brangulí-ANC.

Gegants i capgrossos. 1933. Foto: Brangulí-ANC.

Josep Fornés, director del Museu Etnològic de Barcelona explica el sentit d’aquest vot de ciutat a la presentació de l’exposició 41/4. 425 anys de les Festes de Sant Roc a Barcelona: “Quan els devots comparteixen una promesa assumeixen el compromís de mantenir-la. Hi ha vots de pobresa, vots d’obediència, vots de castedat i també hi ha vots de poble. El vot de poble és el compromís que la població adquireix amb una divinitat benefactora –un sant, una Mare de Déu, una santa-, el patronatge de la qual sorgeix per efecte d’un favor concedit. Epidèmies, pestilències i mals lletjos de mal guarir terroritzaven la gent en temps anteriors als coneixements científics de la medicina moderna i l’ús dels fàrmacs antibiòtics”.

La plaça Nova entre els carrers del Bou i la Corríbia. 1842. Arxiu AFPN.

La plaça Nova entre els carrers del Bou i la Corríbia. 1842. Arxiu AFPN.

Sant Roc és un sant amb molta devoció al conjunt d’Europa i, particularment als Països Catalans. Xavier Cordomí presenta, al llibre i a l’exposició, un mapa amb més de 150 poblacions de parla catalana on hi ha encara devoció, festes i celebracions de Sant Roc. Un d’aquests llocs és, òbviament, la Vila de Gràcia, on cada 16 d’agost s’homenatja el sant a la capelleta que hi ha a la cantonada dels carrers Llibertat i Fraternitat. De fet, fins hi tot hi ha qui ha defensat que la festa gracienca és dedicada a Sant Roc i no a la Mare de Déu.

Capgròs Cu-cut a la plaça Nova. 1907. Arxiu AFPN.

Capgròs Cu-cut a la plaça Nova. 1907. Arxiu AFPN.

Tornem, però, a Barcelona, on l’any 1587 la diada de Sant Roc va ser declarada festa oficial. La ciutat va complir regularment el seu vot al sant fins l’any 1851, però va renovar-lo l’any 1884 i el va mantenir fins el 1909, moment en que el consistori va perdre definitivament el costum. La celebració popular, però, ha arribat fins els nostres dies. Aquesta va iniciar-se, com hem dit al principi, l’any 1589, a partir de la constitució, a la catedral de Barcelona, de la Confraria de Sant Roc de la Plaça Nova.

Explica Xavier Cordomí, que “a la cantonada de la plaça Nova amb el carrer dels Boters, antigament coneguda com el Forn dels Arcs, des de l’any 1563 els veïns del barri veneraven una petita imatge de Sant Roc de pedra, instal·lada en una primitiva fornícula”. I una mica més endavant, diu: “la devoció de la ciutat per Sant Roc anava creixent i el barri de la Catedral no n’era una excepció, ans al contrari. Entre el veïnat la baixa mortaldat que les diferents plagues ocasionaven a la plaça Nova i als carrers del voltant, comparada amb la gran quantitat de defuncions als barris veïns, sobretot al del Pi, era atribuïda a la protecció de Sant Roc. És cert, però, que les mesures sanitàries que la Junta del Morbo aplicava al barri, precisament a causa de la proximitat del mercat, i el fet que la població resident fos menor que en altres barris veïns també hi ajudaven”.

Els gegants a la plaça Nova. 1932. Foto: Sagarra i Torrents-Arxiu AFPN.

Els gegants a la plaça Nova. 1932. Foto: Sagarra i Torrents-Arxiu AFPN.

És així, doncs, que aquell any 1589, en que una pesta bubònica fa afectar el país, els veïns de la plaça Nova van decidir crear la Confraria, la qual es va mantenir en actiu fins al segon terç del segle XX, en un principi només admetia veïns del barri; fou més endavant que va admetre també membres d’altres barris de la ciutat i, fins i tot d’altres llocs.

En aquests 425 anys de vida, les Festes de Sant Roc de la plaça Nova les han vistes de tots colors. Si fem un petit repàs a la història, podem veure que han sobreviscut, entre d’altres a la Guerra dels Segadors (1640-1652), la Guerra de Successió (1701-1714), el subsegüent Decret de Nova Planta, la Guerra del Francès (1808-1814), la Setmana Tràgica (1909), la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la Dictadura Franquista. Un dels moments més complicats va ser durant el Franquisme, quan es van aprofitar les destrosses que un bombardeig de l’aviació legionària italiana va provocar al barri de la Catedral per tirar endavant una important reforma que va suposar la obertura de l’avinguda de la Catedral i la pràctica desaparició del barri, tal com ja hem explicat abans. En pocs anys van haver de marxar del barri més de 1.700 persones.

Ball de l'Àliga de la Ciutat. 2005. Foto: Xavier Cordomí- Arxiu AFPN.

Ball de l’Àliga de la Ciutat. 2005. Foto: Xavier Cordomí- Arxiu AFPN.

La Festa de Sant Roc va fer, aleshores, una important tasca de cohesió social entre els qui van quedar al barri i els que havien hagut de marxar. Xavier Cordomí recull en el llibre una cita de la Comissió de Festes: “Després de 600 anys d’existència de la Plaça Nova, tot morint-se, es resisteix i revifa entremig de l’aldarull d’una urbanització rectificada… Volem reunir-nos per no perdre el contacte […] entre els absents forçosos del sector i els que, privilegiats i nouvinguts, continuen la seva presència a l’àrea plaçanovina”.

Cucanya a la Casa dels Entremesos.

Cucanya a la Casa dels Entremesos.

Aquesta és només una part de la informació i la història que podeu conèixer si us acosteu a la Casa dels Entremesos i visiteu l’exposició 41/4. 425 anys de les Festes de Sant Roc a Barcelona:, on a més podeu veure objectes relacionats amb la festa, com la cucanya que s’utilitza tradicionalment, el porró llarg o els panellets de Sant Roc. I si encara en voleu saber més, teniu la opció de llegir el llibre. I òbviament una bona opció pot ser acostrar-se el 16 d’agost a la plaça Nova a gaudir de les Festes de Sant Roc.

Vitrina de l'exposició amb el porró llarg.

Vitrina de l’exposició amb el porró llarg.

Acabarem amb unes paraules de Xavier Cordomí: “De bon matí, a quarts de set, la mare em desperta i em vesteix de blanc, faixa vermella, espardenyes de vetes i la barretina a les mans. Amb la son als ulls i amb aquella tremolor als genolls d’emoció dels dies assenyalats, anem cap a la plaça Nova. Ben aviat espetegaq la traca i comença la cercavila, ‘tirín!, tirín!, per als gegants!…’ Avui és Sant Roc!”.

 

 

© Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Agraïment: Xavier Cordomí
Emès a Ràdio Gràcia el 15 de juliol de 2014

Escolta el programa

Exposició 41/4. 425 anys de les Festes de Sant Roc a Barcelona
Oberta fins el 23 de novembre de 2014
Casa dels Entremesos
Plaça de les Beates, 2
08003 Barcelona
T. 93 268 35 31
gestio@lacasadelsentremesos.cat
Bibliografia: CORDOMÍ, Xavier. 41/4. 425 anys de les Festes de Sant Roc a Barcelona. Edita Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2014.

 

Advertisements

2 thoughts on “Sant Roc i la plaça Nova

  1. Retroenllaç: Tossa de Mar | Sortides amb gràcia

  2. Retroenllaç: Figaró-Montmany | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s