La casa dels entremesos

Gegants nous de la plaça Nova.

Gegants nous de la plaça Nova.

La sortida amb gràcia d’avui ens porta a visitar la casa d’uns senyors molt alts i molt importants, que viuen amb uns personatges ferotges. Tot i això, uns i altres ho fan passar d’allò més bé a petits i grans. La canalla, sobretot, els mira amb ulls embadalits. És potser per això que uns i altres van tenir problemes durant el franquisme i van quedar molt reclosos, encara que no del tot, perquè alguns si van poder sortir al carrer, en comptades ocasions, això si. Aquests personatges són els gegants i les bèsties de l’imatgeria popular, perquè avui, aprofitant que aquest dijous és Corpus, ens acostem a la Casa dels Entremesos, a la plaça de les Beates de Barcelona, al costat mateix del mercat de Santa Caterina.

En primer terme els nans i la Carassa.

En primer terme els nans i la Carassa.

Visitem la Casa dels Entremesos, però no hi anem pas a menjar. Pot ser si que ens hi podrem alimentar, però serà aliment per a l’ànima, no aliment per al cos. I és que els elements de la cultura tradicional i popular reben el nom d’entremesos. Vegem com defineix la Gran Enciclopèdia Catalana el mot “entremès”: “Plat amb viandes lleugeres (anxoves, olives, llonganissa, etc.) que hom serveix ordinàriament abans de la sopa o del primer plat dels que constitueixen un àpat”. Però hi ha altres accepcions: “Figura o grup de figures animades o inanimades que hom exhibia o feia dansar amb motiu d’una festa cortesana”. I encara una altra: “Des de la fi del s XVI, peça teatral, de caràcter menor, escrita en llenguatge planer i sovint dialectal, que anava destinada a un públic pagès i menestral, poc exigent”.

Els Cavallets Cotoners.

Els Cavallets Cotoners.

A la pàgina web de la Casa dels Entremesos ens expliquen d’on ve  aquest nom: “Entremesos. Nom que tenien les representacions que, des del segle XII, es feien en les grans festes i solemnitats reials i cortesanes, entre plat i plat, per entretenir els comensals. Posteriorment amb l’arribada de les processons de Corpus, aquests elements s’hi afegeixen adaptant-se a un nou escenari que és el carrer i una nova simbologia més o menys religiosa, però conservant el nom d’entremesos amb el qual els coneixem”.

La mulassa, el Bou i el Drac.

La mulassa, el Bou i el Drac.

La processó de Corpus va ser una de les festes més grans que s’han celebrat mai. Les processons són, habitualment, celebracions de caire litúrgic, solemnes i circumspectes. La del Corpus era alegre i hi participava tothom. Van arribar a haver-hi picabaralles per veure qui anava més endavant o més enrere, en definitiva més a prop de l’element més important, la Custòdia, perquè el Corpus és la celebració del Cos de Crist.

La Casa dels Entremesos, ens explica el seu web, fou instituïda per decret l’any 1439. Així doncs, la ciutat de Barcelona disposava d’una casa especial, que va ser engrandida diverses vegades. Era situada al carrer dels Gegants (antigament carrer dels Entremesos), on les figures, en ser propietat del Consell Municipal, es guardaven i es tenia cura del seu manteniment i conservació.

L'Àliga, la Víbria i la Tarasca.

L’Àliga, la Víbria i la Tarasca.

El franquisme, ho vam veure fa unes setmanes en parlar de les exposicions Barcelona en postguerra 1939-1945 que hi ha als arxius municipals, va preocupar-se especialment d’anorrear tot el que fes referència a la cultura tradicional catalana. De fet, tot el que era cultura popular va quedar bastant relegada i es va quedar en mínims. La restauració de la Democràcia va portar una eclosió de la cultura popular i es van començar a recuperar tota mena de tradicions. Actualment molts barris de la ciutat tenen diverses colles d’entremesos: gegants, dracs, diables, bastoners, trabucaires, castellers, falcons…

Nan Cu Cut.

Nan Cu Cut.

L’actual Casa dels Entremesos, que va ser inaugurada el 20 de setembre de 2009 en un edifici restaurat per l’Ajuntament, és la seu de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella. Hi reposen, quan no actuen en alguna de les festes de la Ciutat Vella o de la resta de la ciutat, els gegants i tota la imatgeria de Ciutat Vella, entre els quals hi ha bona part de l’actual Seguici Popular de Barcelona, constituït l’any 1993 i format pel Bestiari Històric, els Gegants del Pi i els Gegants de Santa Maria del Mar. Els màxims representants del Seguici, els Gegants de la Ciutat i els Capgrossos Macers reposen al Palau de la Virreina, seu de l’Institut de Cultura de Barcelona.

El Falcó Niolau i l'Arpella del barri Gòtic.

El Falcó Niolau i l’Arpella del barri Gòtic.

Segons afirma Amadeu Carbó al Llibre dels Gegants de la Ciutat, editat el 2011 per l’Ajuntament de Barcelona, la primera constància de l’existència d’un gegant a Barcelona és del Corpus de 1424. Diu Carbó: “El document és un inventari de la processó de Corpus que es va fer aquell any i, efectivament, entre les més de cent representacions que hi surten relacionades hi ha la representació del Rei David ab lo jiguant, com un entremès depenent del comú, i que, per tant, podem considerar com a gegant de la ciutat, o si més no el seu precurssor”.

Les diferents peces del Bestiari Històric de Barcelona han tingut moments d’esplendor, èpoques de prohibicions i van acabar desapareixent en anys diferents. La Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella les va anar recuperant poc a poc entre els anys 1987 i 1994. El formen: el Drac (recuperat el 1987), la Mulassa (1988), l’Àliga (1989), el Lleó (1993), la Víbria (1993), el Bou (1993), la Tarasca (1993) i els Cavallets cotoners (1994).

Gegants Nous plaça Nova, de Sant Pere i Nous de la Casa de la Caritat.

Gegants Nous plaça Nova, de Sant Pere i Nous de la Casa de la Caritat.

A més d’aquestes figures a la Casa dels Entremesos hi podeu veure el Nan Cu Cut, una figura creada pel dibuixant Gaietà Cornet com a representació de la revista satírica del mateix nom que va editar-se a Barcelona entre 1902 i 1912 i altres nans, com el Nan Manolito, creat en homenatge a Manolo, un veí de Sant Just i Pastor molt implicat en les activitats del barri; i el Nan General Lagarto, un general francès que acompanya el canó de la Barceloneta per la seva festa major, cada 23 de setembre. Els acompanya la Carassa, un cap de moro amb una gran barba que llença caramels i dolçaines per la boca i que surt els caps de setmana durant la Fira de Santa Llúcia.

El Dofí Nicolau.

El Dofí Nicolau.

A la Casa dels Entremesos dues parelles de gegants que formen part del Seguici Popular: els del Pi -coneguts des del 1601-, els actuals són l’Elisenda i en Mustafà i representen un noble moro i una dama cristiana; i els de Santa Maria del Mar, la primera referència dels quals és del segle XVI, aquests van ser perduts el 1936 i recuperats el 2002 i representen el rei Salomó i la reina de Saba.

Geganta Cati.

Geganta Cati.

 

Els fan companyia altres parelles de gegants. Els de Sant Roc o vells de la plaça Nova que es diuen Roc i Eulàlia i van ser construïts el 1906. En Ferran i la Mercè son els gegants de Sant Jaume, recuperats el 2007 després que se’n perdés el rastre a final del segle XIX. Els nous de la plaça Nova són de 1992 i també es diuen Roc i Eulàlia. Amb ells hi ha els de Sant Pere que representen Pere II el Gran i Constança de Sicília i daten de 1950; i l’Hereu i la Borda, els gegants de la Casa de la Caritat que foren estrenats el 1920.

Gegants del Raval. Sr. Ramon i Lola.

Gegants del Raval. Sr. Ramon i Lola.

Després dels gegants, ens trobem amb el Bestiari Històric de Barcelona: el Lleó, conegut des de 1424, representa el poder terrenal; l’Àliga, des del segle XIV, és una au coronada i representa la justícia i la noblesa; la Víbria, que en català antic vol dir escurçó, citada ja el 1399, és una femella amb cap de drac, cua de serp, ales de rat penat i pits de dona i representa la malícia i la traïdoria. La Tarasca o Cuca Fera és la representació d’una bèstia que viu a les aigües tèrboles als aiguamolls  i terroritza les donzelles de la població provençal de Tarascó que després d’una lluita amb Santa Marta va ser vençuda i amansida. Té cos de tortuga, cap de felí humanitzat i té un comportament molt canviant, perquè tant aviat llença aigua com foc, tant aviat dona queixalades com llença caramels.

Gegantó Perot lo Lladre.

Gegantó Perot lo Lladre.

La Mulassa va aparèixer per primer cop el 1588 i estava relacionada amb el gremi de paraires. El Bou, és manyac i cerimoniós, és conegut des del 1467 i va estar relacionat amb els gremis de carnissers, primer, i de graners, després. La primera referència del Drac és de l’any 1424 i va ser part de l’entremès de l’infern a la processó de Corpus. El darrer element són els Cavallets Cotoners, esmentats per primer cop el 1424 al Llibre de Solemnitats. En principi eren del Consell de Barcelona que els cedí al gremi de cotoners.

Entre les bèsties n’hi ha una de particular, el Dofí Nicolau, construït l’any 1999, és la combinació de la representació de dofins que hi ha en fonts, monuments i edificis de la ciutat i recorda la tradicional faula del peix Nicolau, un nen entremaliat que va acabar convertit en peix. Aquesta imatge agrupa tres modalitats de bestiari, perquè és una bèstia de foc, un animal d’animació i una bèstia de protocol quan acompanya el Bestiari Històric el dia de Corpus. En el mateix espai hi podem veure, a més del Bestiari Històric, el Drac de Ciutat Vella, l’Arpella del Barri Gòtic i el Falcó Nikulau, mascota dels Falcons de Barcelona.

Gegantona Isabel de Portugal.

Gegantona Isabel de Portugal.

En el darrer espai expositiu hi ha gegants més moderns; els de la Barceloneta, amb la Torre del Rellotge, els gegantons Miquelet i Perot lo Lladre, la gegantona Isabel de Portugal, els Gegants petits del Pi, els del Casc Antic, la Geganta Cati –una jove comerciant del barri de Sant Pere que du a les mans una targeta de crèdit i un mocador que acaba de comprar. Entre el seu vestuari hi ha una brusa blau turquesa de tirants que li deixa veure el melic. També hi ha els Gegants del Raval: el senyor Ramon –un botiguer molt estimat- i la Lola, que porta el nom en record d’una  popular carnissera del mercat del Ninot, veïna del barri.

Les figures presents a la Casa dels Entremesos  es completen amb el Gegantó Tinet el Graller, el Gegantet Pippo i les gegantetes Gal·la i Quimeta dels Àngels, una nena òrfena de la Casa de la Beneficència.

A Barcelona hi ha gegants, gegantons i entremesos a molts barris de la ciutat i alguns districtes tenen cases específiques per a ells, com és el cas de Can Galta Cremat a Sant Andreu o als baixos de la seu del Districte, a Gràcia.

Bibliografia per si voleu saber-ne més:
CARBÓ i MARTORELL, Amadeu; El llibre dels Gegants de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2011.
DOMÈNECH, Joan de Déu; El Corpus. Una festa de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2008.

©Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Agraïment: Xavier Cordomí. La Casa dels Entremesos.
Emès a Ràdio Gràcia el 28 de maig de 2013

La Casa dels Entremesos
Pl. Beates, 2
08003 Barcelona
Telèfon:  93 268 35 31
info@lacasadelsentremesos.cat

Anuncis

Un pensament sobre “La casa dels entremesos

  1. Retroenllaç: Sant Roc i la plaça Nova | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s