L’Arión, un museu d’oliveres mil·lenàries a Ulldecona.

La nova sortida que us proposem és a terres de l’Ebre per visitar un autèntic museu a l’aire lliure. És un museu natural amb obres d’art mil·lenàries. La visita ens permetrà conèixer una mica més un  producte de consum habitual, que té molta importància econòmica en aquella part de Catalunya, que en una època va arribar a ser el mercat més important de la península ibèrica. Aquest producte és l’oli d’oliva. Avui tornem a Ulldecona a passejar per una de les concentracions més altes d’oliveres mil·lenàries, que encara donen fruit. Al final de la visita, fins i tot podreu fer un tast d’oli d’olivera mil·lenària.

La humanitat fa servir l’oli des de temps immemorials, de fet l’oliva és un dels fruits més característics de la zona mediterrània. Tot i que el seu origen no està clar del tot, es creu que l’olivera podria ser originària de l’Àfrica i que des d’allí es va anar estenent per tota la riba mediterrània. I ha estat conreada per les diverses cultures que l’han poblat. Al web Ruralcat s’explica com va arribar a Catalunya: “La història de l’olivera va estretament unida a la de l’agricultura, i encara que no està clar  si  van  ser  els  fenicis  o  els  grecs  qui  la  van  propagar  per  la  península  Ibèrica,  el consum  d’oli  va   ser   introduït   a   Catalunya   per   aquests   últims   com   a   producte d’intercanvi comercial a partir de l’any 600 aC. Posteriorment, l’Imperi romà va donar continuïtat i va augmentar aquest conreu, sobretot a partir del segle II aC, moment en què ja es pot observar una certa producció industrial”.

Les troballes arqueològiques que s’han fet a la zona d’influència de l’antiga Tàrraco, demostren que el cultiu de l’olivera va ser important aquella època al sud de Catalunya. Els romans ja coneixien prou bé les diferents aplicacions de l’oli d’oliva, més enllà de l’ús alimentari, com a cosmètic o pels seus elements beneficiosos per a la salut. Amb tot, al mateix web Ruralcat ens expliquen que: “Van ser els àrabs els responsables de la generalització del cultiu, així com de la seva intensificació i perfeccionament”.

Molt abans que fenicis i grecs s’acostessin a la península ibèrica, però, algú havia provat d’aprofitar el fruit de l’ullastre, anomenada també olivera borda, i, a més d’aconseguir que les olives es poguessin menjar, va descobrir que trinxant aquell fruit en sortia un líquid daurat molt aprofitable: l’oli.

A la zona de l’Ebre és molt important el cultiu de l’olivera. Així s’explica al volum III de la Geografia de Catalunya, editada l’any 1968 per l’Editorial Aedos: “Des de la meitat del segle XVIII fins al temps de la primera Guerra Mundial l’augment dels cultius i del nombre de propietaris seguí una marxa regular de la qual s’aprofità, sobretot, el secà. Pertot arreu l’ametller, el garrofer i l’olivera anaren guanyant a poc a poc terreny a l’erm”.

Referint-se concretament al conreu de l’olivera, la mateixa obra explica que l’olivera era el principal conreu de secà de la zona, que tenia més del 50 % d’oliveres de tot Tarragona. I indiquen que els pobles amb més producció d’oli eren: “Tortosa, Roquetes, el Perelló, Mas de Barberans, Ulldecona i Santa Bàrbara, que reuneixen, ells sols, els tres quarts de la collita”. Segons les dades de l’Idescat (any 2009), el Montsià té el 14,6% de les oliveres de Catalunya i, el 3,9%. d’aquestes són a Ulldecona.

El fet que el conreu de l’olivera vingui de molt antic en aquesta zona i que s’hagi anat mantenint, fa que sigui aquí on hi ha la major concentració d’oliveres mil·lenàries del món. Així ho expliquen al web de la Taula del Sènia: “Actualment hi ha censades prop de 4.800 oliveres de més de 3,50 m de perímetre de tronc a 1,30 del sòl, repartides per 22 municipis del sud de Catalunya, nord de la Comunitat Valenciana i est d’Aragó, convertint el Territori Sénia en la zona amb la major concentració d’oliveres mil·lenàries del món. La seva presència defineix el paisatge, un mosaic d’arbres i pedra seca, conegut com el mar d’oliveres”.

La Mancomunitat de la Taula del Sènia, és un ens local del qual formen part 15 poblacions valencianes, 9 de catalanes i tres d’aragoneses, situades totes al voltant del riu Sènia. Aquestes localitats, entre les quals n’hi un parell que ja hem visitat a les Sortides (Vall-de-roures i Pena-roja de Tastavins), tenen moltes coses en comú, més enllà del riu. I un d’aquests elements comuns és el cultiu de l’olivera i la presència al territori d’agrupacions d’oliveres mil·lenàries. En total n’hi ha fins a vuit espais, dos dels quals tenen la consideració de museu natural d’oliveres mil·lenàries i les altres sis són anomenades àrees d’oliveres mil·lenàries. Entre les propostes que s’ofereixen, també hi ha marcats camins d’oliveres mil·lenàries.

Abans d’avançar una mica més, cal explicar que es tenen la consideració d’oliveres mil·lenàries aquelles que fan més de 3’5 m de perímetre de tronc a 1’30 m del terra.  A Ulldecona hi ha dos d’aquests espais naturals de gran interès per la concentració d’arbres d’aquests. L’una és l’àrea de la Foia, que té uns 6.000 m² i és de visita lliure, compta amb 7 oliveres mil·lenàries; l’altra és el museu de l’Arión. Aquest és l’objecte de la nostra sortida d’avui, perquè destaca entre tots aquests espais per reunir gairebé fins a 35 oliveres mil·lenàries en poc més d’una hectàrea de terreny. Dos dels exemplars estan declarats com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. Una d’aquestes oliveres té nom, és la Farga de l’Arión, una impressionant olivera amb un tronc de més de 8 metres de perímetre i a un 1,30 metres del sòl. Aquesta olivera va rebre el 1r Premi AEMO a la millor olivera monumental d’Espanya el 2006 i, segons s’indica al web de Turisme d’Ulldecona, és l’olivera més antiga de tot l’estat espanyol i del món, té 1.703 anys i hauria estat plantada l’any 314, en època de l’emperador romà Constantí.

L’Arión és un espai privat i per això totes les visites són guiades. Per poder-hi anar, cal apuntar-se a l’oficina de Turisme d’Ulldecona. La partida de l’Arión està a tocar de la Via Augusta i se la considera una de les zones de cultiu més antiga del món. Segons s’explica en un plafó que hi ha en el recorregut entre oliveres: “L’Arión té una superfície total de 79,60 ha i està formada per un conjunt de finques de diferents propietaris , totes amb algun exemplar d’olivera mil·lenària. En tot l’Arión hi ha 331 oliveres mil·lenàries, cosa que representa una densitat de 4,91 d’exemplar per ha.”  Tot i que no està del tot certificat, sembla que el nom d’aquest espai vindria d’un propietari documentat al segle XVII que es deia Hilario Ribera, Hilarión.

Durant el recorregut per aquest museu natural d’oliveres, el guia explica la història del cultiu de l’olivera, les diverses varietats d’oliva que hi ha, i sobretot les que es poden trobar a la zona, ensenya curiositats d’aquest tipus de conreu, òbviament mostra els principals exemplars, sense oblidar la Farga de l’Arión i, acabat el recorregut, ofereix un tast d’oli fet amb olives d’oliveres mil·lenàries, perquè totes aquests exemplars encara donen fruit. De fet, es poden comprar, també, ampolles d’aquest oli.

Per altra banda, des de l’any 2014, se celebra, a principi de desembre la Festa Olea europaea, un conjunt d’activitats amb tallers, degustacions, visita teatralitzada i música.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

Oficina de Turisme d’Ulldecona
Passeig de l’Estació, 6
Tel: 977 573 394 / 619 770 869

 

Bibliografia:
SOLÉ I SABARÍS, Luís (direcció); Geografia de Catalunya. Volum III.  Editorial Aedos. Barcelona 1968.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s