Pintures.

La humanitat s’ha expressat, des de sempre, de formes diferents, i la pintura i el gravat en son dos de les més habituals. Els éssers humans de la prehistòria no eren diferents, tot i que gran part de les seves formes d’expressió no han arribat fins els nostres dies. Per raons obvies, manifestacions com la música, la dansa, els tatuatges… no s’han conservat. Hi ha una petita part, que si ha perdurat. Són algunes de les pintures i gravats que aquelles persones van fer sobre roques, pedres o ossos. Aquesta nova sortida ens porta fins un lloc on podem gaudir d’un important mostra d’art rupestre, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1998, com  a part de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. Avui anem fins a la comarca del Montsià per visitar les pintures dels Abrics de l’Ermita a Ulldecona.

El conjunt de l’ermita de  la Pietat.

Les pintures rupestres que anem a visitar avui van ser fetes fa entre quatre i vuit mil anys, però no van ser descobertes fins fa molt poc i, com passa habitualment en aquests casos, de forma fortuïta.  A un parell de quilometres d’Ulldecona hi ha unes parets de roca, amb abrics, forats i coves on la gent de l’entorn anava a fer-hi escalada. En Joan Ruiz, un jove espeleòleg de Centre Cultural i Recreatiu d’Ulldecona va anar-hi el dia 31 de març de 1975 i va topar, casualment, amb una d’aquestes pintures, era el que després va ser batejat com abric V. Coneguda la notícia, membres del Grup Espeleològic d’Ulldecona van començar a fer les primeres fotografies i documentar la troballa i, ben aviat van anar trobant altres pintures.

Un dels abrics amb una bastida pels arqueòlegs.

Segons explica David Garcia i Rubert al llibre Ulldecona. Abrics de l’Ermita,  de la col·lecció de Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya: “És possible que els pastors i pagesos que freqüentaven la zona de manera secular coneguessin l’existència d’aquestes estranyes i curioses figures pintades a l’interior de les balmes que, en alguns casos, ells mateixos feien servir com a refugi puntual. En tot cas, l’investigador F. Esteve Gàlvez va notificar, pocs mesos després que es fes públic el descobriment, que ell personalment ja havia localitzat algunes de les pintures l’any 1950, en el decurs d’una prospecció arqueològica que el portà fins a l’Abric IV”.

Sigui com sigui, va ser a partir de la troballa de Joan Ruiz que es va començar a estudiar el jaciment. Inicialment ho feren membres del Grup Espeleològic d’Ulldecona, que ben aviat van rebre la col·laboració de l’Espeleo-Club de Sabadell i l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya. Així, a poc a poc, van anar apareixent la resta d’abrics, fins arribar als 13 abrics que formen el conjunt actualment. Tot i que no es poden visitar tots els abrics a causa de la dificultat d’accés, per motius de conservació i per les tasques d’estudi i documentació que si segueixen fent, la visita és molt recomanable.

Un dels abrics amb restes de pintures.

En total els Abrics de l’Ermita d’Ulldecona contenen més de 400 figures amb una mida mitjana de 15 cm. d’alçada. Així s’explica en un dels plafons del Centre d’Interpretació: “Segurament les nombroses i esplèndides pintures que ens han arribat fins avui mostren tan sols un pàl·lid reflex del conjunt original. Tots els abrics tenen prou taques de color com per fer pensar que la major part estaven  densament revestits d’imatges”. Així doncs, el que podem veure avui és només una part del que hi va arribar a haver.

Interior del Centre d’Interpretació.

L’accés als Abrics de l’Ermita es troba a la carretera T-331, a uns dos quilòmetres del nucli  urbà d’Ulldecona en direcció a Amposta i Tortosa. En aquest punt surt una carretera que porta directament a l’ermita de la Pietat, que dóna nom al jaciment. Es tracta d’una petita església de planta rectangular amb un absis  poligonal, on hi ha un retaule amb una imatge de la patrona d’Ulldecona, la Mare de Déu de la Pietat. L’edifici fou erigit entre final del segle XVIII i principi del XIX i, com passa amb molts temples d’aquest tipus, hi ha una sala d’exvots. Al costat hi ha una antiga hostatgeria medieval convertida avui en l’Alberg de l’Ermita, una casa rural amb capacitat per a 22 persones. També hi ha un bar. Al davant del conjunt hi ha una plaça amb un mirador sobre la Foia d’Ulldecona i, sota la plaça hi ha el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, pas imprescindible per visitar les pintures prehistòriques.

Paisatge des de l’abric.

El Centre d’Interpretació va ser obert l’any 2005 i forma part de la Ruta de l’Art Rupestre del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Visitar-lo abans d’acostar-se als abrics oberts al públic, ens permet captar molt millor la importància de les pintures i, fins i tot, ens serà molt més fàcil de veure-les i reconèixer les diferents figures, ja que no totes són ben visibles a primer cop d’ull a causa del fet que fa milers d’anys que són a la intempèrie i que en alguns casos, a més del desgast dels fenòmens meteorològics també han hagut de suportar altres formes de desgast produïdes per la mà humana, com el fum de fogueres que s’havien encès anys enrere a l’interior d’algun dels abrics per fer-hi costellades, sobretot abans que es conegués que hi havia aquestes pintures. Avui els abrics són en un recinte tancat al qual s’hi accedeix amb visites guiades.

Pintures.

La visita al Centre d’Interpretació ens permet conèixer qui, com, quan i perquè se suposa que es van fer les pintures rupestres, que són un fenomen d’abast mundial, i que a l’arc mediterrani de  la península ibèrica és una de les zones més importants, com demostra el fet que la UNESCO les declarés Patrimoni Mundial l’any 1998. I les pintures de la serra de Godall són una part important d’aquest conjunt, perquè les pintures dels Abrics de l’Ermita no són les úniques que hi ha a la serra. Al mateix terme d’Ulldecona, al nord de l’Ermita hi ha dos abrics més i també s’han trobat restes de pintura en altres abrics situats ja en el terme de la veïna població de Freginals.

Pintures rupestres.

Ens els plafons de l’exposició del centre hi trobem informació de quins són els jaciments amb pintures rupestres -més de 750-, que comparteixen unes característiques que les fan úniques a Europa i que s’estenen entre Catalunya i tot l’arc mediterrani peninsular, fins a l’extrem més oriental d’Andalusia.  També podem saber quines són aquestes característiques, que són, entre d’altres, que es troben a la intempèrie, en balmes i abrics poc profunds; que les figures que s’hi representen són tant homes com dones o animals i sempre amb un cert realisme; que s’hi representes grups amb danses, escenes de caceres, enfrontaments entre guerrers i escenes de recol·lecció, entre altres; i recursos tècnics per mostrar moviment, com pintar les cames  dels caçadors o les potes dels animals en posició gairebé horitzontal.

Les pintures vistes a través de l’aplicació eART.

Òbviament les pintures dels abrics de la serra de Godall, i particularment els de l’Ermita tenen un paper molt important als plafons del Centre d’Interpretació, amb explicacions de les pintures que hi ha a cadascun dels abrics, i abans de pujar a contemplar-les in situ, es pot veure un audiovisual que ofereix més informació i explicacions del que ens trobarem quan estiguem davant les pintures, de manera que ens serà molt més fàcil saber què hem de mirar i què estem veient. A més, fa uns mesos es va incorporar una nova eina, una aplicació per a mòbils i tauletes que dóna informació de les pintures i que, posant l’aparell al davant permet veure-les en realitat augmentada. Aquesta aplicació, que té el nom d’eART, també està disponible en altres jaciments, com les Coves de la Saltadora, i la Cova Centelles, totes dues a la veïna comarca del Maestrat, a Castelló.

La majoria de les pintures d’Ulldecona estan catalogades dins l’estil llevantí i, segons explica David Garcia a la guia citada: “En general, es considera que aquestes obres pictòriques no foren pintades exclusivament per una qüestió purament estètica, és a dir, per tal de provocar un plaer visual a l’espectador que les contempla. Sense menysprear aquesta opció, tenim la impressió que aquestes pintures tenen un fort component simbòlic, fàcilment interpretable en el context de la societat en què foren creades. En darrer terme, no podem descartar que almenys  algunes de les escenes estiguin narrant algun mite o, fins i tot, algun episodi històric concret especialment important per a aquelles comunitats”.

Oficina de turisme d’Ulldecona

Als Abrics de l’Ermita, però, el naturalista-estilitzat no és l’únic estil, com explica Garcia: “Tot i que de forma molt menys nombrosa, també trobem exemples de figures realitzades amb l’estil esquemàtic-abstracte, circumstància que aporta encara més importància al conjunt.

L’accés als abrics no és gaire fàcil, ja que moltes de les pintures estan fins a 4 metres d’alçada, al mig de la cinglera, i per poder-hi arribar s’han instal·lat escales de metall amb base de relliga que permeten veure-les de prop. Això sí, en grups no gaire nombrosos. I des del mateix punt posant-se d’esquena a la cinglera, es pot contemplar un extens paisatge que, si aconseguim obviar mentalment la línia gris de l’autopista AP-7, ens podem fer una idea de l’espai que dominaven des d’aquí els homes que van deixar-nos aquestes mostres d’art rupestre en un període que va des del 6.000 al 2.000 abans de la nostra era.

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita d’Ulldecona
Baixos de l’Ermita de la Pietat
Ctra. Ulldecona – Tortosa Km. 4
Tel: 653 937 204 / 619 770 869

Oficina de Turisme d’Ulldecona
Passeig de l’Estació, 6
Tel: 977 573 394 / 619 770 869

Bibliografia
GARCIA I RUBERT, David; Ulldecona. Abrics de l’Ermita. Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona, 2005.