Els projectes urbanístics han estat sovint responsables de la desaparició de patrimoni històric i arqueològic. En ocasions, unes obres han servit per fer troballes inesperades. I altres vegades la imminència d’una actuació urbanística han provocat prospeccions arqueològiques d’urgència i/o la declaració d’algun tipus de protecció oficial d’un jaciment ja conegut o intuït. Aquest és el cas del lloc on anem avui, perquè la sortida d’avui proposa acostar-nos a la comarca d’Osona i, concretament a la població de Tona per  conèixer el Camp de les Lloses.

L’existència d’un jaciment arqueològic a Tona era coneguda des de feia anys, però uns projectes urbanístics van provocar que l’any 1991 es fes palesa la necessitat de buscar fórmules de protecció i es va iniciar el procés per declarar-lo bé cultural d’interès nacional. La declaració es va fer efectiva, finalment el juny de 1995, moment en que es va reprendre la intervenció arqueològica del jaciment. L’any 2001, l’Ajuntament de Tona i la Generalitat de Catalunya arribaven a un acord de col·laboració i el 29 d’abril de 2006 s’obria el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses i la possibilitat de visitar una part museïtzada del jaciment. Com acostuma a passar a la majoria de jaciments, la tasca dels arqueòlegs no s’acaba, perquè es fa compatible la visita cultural i la difusió històrica, amb l’estudi dels materials ja coneguts i de les troballes fetes en les campanyes d’excavació que es van fent malgrat la crisi econòmica i la reducció de pressupostos. I en la mesura que es pot, es fan noves campanyes d’excavació. En aquest sentit el preu de les entrades poden donar un cop de mà a les despeses.

Aquest jaciment arqueològic és molt important perquè ha aportat, i segueix aportant, moltes dades sobre el moment històric de pas de la darrera època de l’edat del bonze a l’inici de la presència romana en terres catalanes i el posterior procés de romanització.

Començarem per fer una petita aproximació a la història de Tona. Òbviament, la ocupació humana ve de molt antic, ja que hi anem a visitar un jaciment de l’edat del bronze, però el municipi com a tal va néixer, com tantes altres poblacions catalanes, a l’entorn d’una església parroquial i d’un castell, situats al capdamunt d’un turó al peu del qual hi ha avui el nucli urbà de Tona. L’any 1980 es va trobar a la Biblioteca de Catalunya el pergamí original de l’acta de consagració de Sant Andreu del Castell, datat de l’any 888 o 889. Va ser entre els segles XVI i XVII que el nucli de la població es va desplaçar cap a la falda del turó que senyoregen  el castell i la seva església romànica.

Així ho explica Cels Gomis al volum dedicat a la província de Barcelona de la Geografia General de Catalunya: “La seva església primitiva era dalt d’un serrat i va ser consagrada i dotada pel bisbe Gotmar; després va ser traslladada al peu mitjorní d’aquell turó, un xic apartada del poble, i a principis del segle passat (es refereix al segle XIX), se’n va alçar una altra dins de la població. La primitiva ha estat transformada en Santuari de la Mare de Déu de Lourdes. Dalt d’aquest mateix serrat hi ha les runes del seu antiquíssim castell”.

Va ser precisament en la mateixa dècada de 1910, en que es va editar la Geografia General de Catalunya, que es va fer la primera troballa del jaciment que avui visitem: va ser una estela ibèrica, localitzada davant de l’actual Camp de les Lloses. En el relleu s’hi pot veure de dos guerres lluitant amb espases i llances, i un llop. Durant uns anys va ser la peça principal de la col·lecció arqueològica que va formar Jaume Galobart, amo del mas Riambau, amb peces trobades en la seva propietat. Més endavant, l’any 1944, una esllavissada va posar al descobert restes iberoromanes al Camp de les Lloses i deu anys després es va trobar un mil·liari romà. No va ser, però, fins el 1991 que s’hi van dur a terme les primeres prospeccions arqueològiques.

L’estudi del jaciment i de les troballes que s’hi ha fet fins ara, porta a la conclusió que el lloc va ser habitat en dos períodes. El més antic, entre els segles VIII i V a.n.e. (abans de la nostra era). D’aquesta primera època d’ocupació no se’n té encara gaire informació. Del segon període, entre els segles II i I a.n.e.,  que corresponen a la darrera època de la República romana se n’han pogut extreure moltes més dades i per tant, els experts poden explicar molt millor qui eren  i com vivien les persones que hi van habitar en aquesta època.

Les restes trobades i estudiades al Camp de les Lloses porten a pensar que es tracta del que es coneix com un  vicus, és a dir, un campament militar que hauria estat habitat durant un a quarantena d’anys, entre el 120 i el 80 a.n.e. I que hauria estat abandonat de forma sobtada. Això, i la troballa d’elements relacionats amb activitats militars i que a prop han  aparegut mil·liars, fa pensar que l’assentament hauria estat ocupat per persones relacionades amb la construcció d’una via romana. Aquesta no seria, però, la darrera fase d’ocupació, perquè s’ha localitzat un edifici d’uns cinquanta anys més tard, ocupat entre els anys 25 i 60.

En el Catàleg de les col·leccions de l’exposició permanent del Camp de les Lloses, s’explica com eren els habitatges: “Totes les construccions van ser fetes amb sòcols de pedra lligada amb fang sobre els quals s’aixecaven parets de tàpia. Als edificis A, B i D, les cobertes devien ser vegetals, amb un coronament de calç i fang, i un embigat encastat de fusta de roure. L’edifici C, construït amb blocs més grans i murs més ben escairats, tenia una coberta de tègules de doble vessant. Tots els paviments eren de terra batuda i els accessos s’obrien, majoritàriament, cap als angles. A les estances, s’hi realitzaven activitats domèstiques, artesanals i relacionades amb creences i cultes. Les cases tenien llar de foc i alguns equipaments interns com ara conduccions, banquetes, forns, cubetes…”.

Passejant pel jaciment, tot seguint el recorregut marcat, podem veure els vessaments dels edificis i com era la distribució interior. En un moment donat, però, ens trobem amb un element que crida força l’atenció. En el paviment d’una de les habitacions hi ha una mena de sot, remarcat amb un color vermellós a l’interior del qual s’hi pot veure un esquelet. És la reproducció d’un enterrament infantil. Aquesta és una mostra dels rituals que s’hi ha documentat. Així ens ho expliquen al web del jaciment: “A tots els edificis s’han trobat enterraments de nadons, la mort dels quals podria ser a causa del part o per malalties. Són petites fosses obertes al subsòl d’habitacions, molt a la vora de murs sovint relacionades amb reformes de les cases. Aquestes reformes tant podrien formar part d’un ritual de purificació de les llars amb motiu de les morts prematures dels infants com ser hipotètics sacrificis de fundació destinats a posar els nous habitatges sota la protecció de les divinitats”.

Els objectes que s’han trobat en el transcurs de les excavacions dutes a terme al Camp de les Lloses, corresponen a l’època entre els segles II i I a.n.e. i als primers anys del segle I, i demostren que les persones que hi van habitar tenien un estil de vida molt romanitzat.

Al Centre d’Interpretació hi ha una exposició dels materials que s’han trobat durant les diverses campanyes d’excavació i també diverses informacions que ens poden  ajudar a entendre com eren i com vivien aquells primers habitants de Tona. Alguns dibuixos ens mostren ritus funeraris; aspectes de la vida diària, com la molta del gra; o processos com l’encunyació de monedes.

Entre els objectes que s’han trobat i que es poden veure a l’exposició hi ha fragments i peces de ceràmica, com olles, plats o escudelles; també hi ha monedes de diferents tipus; elements d’abillament personal, com sivelles, anells de bronze i de ferro, penjolls, arracades, fíbules i amulets; peces d’armament, com puntes de fletxa o projectils de fona; i elements de mobiliari i d’aixovar, com plaques decoratives, nanses de vaixella, canelobres, aplics o claus.

L’edifici del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses, obra de  l’arquitecte Pere Molina i Vall-llovera i l’arquitecte tècnic Lluís Poblet i Teixidor, també té un atractiu des del punt de vista arquitectònic, doncs l’any 2006 va ser finalista de la 4ª Biennal d’Arquitectura de les comarques de l’Anoia, Bages, Berguedà i Osona, i va rebre  la menció especial com a edifici de nova planta d’ús públic.

El Centre d’Interpretació, que fa també de museu local, conserva i exposa peces de la història de la població, com un escut de pedra de Barcelona, que testimonia  que l’any 1401 el rei Martí l’Humà li va concedir el privilegi de ser Carrer de Barcelona, motiu pel qual Tona va adoptar l’escut de la ciutat Comtal, una evolució del qual és l’actual. El centre també exposa una còpia del mil·liari del Procònsol Mani Sergi, documentat a la casa el Vilar.

A banda de mostrar les col·leccions del Camp de les Lloses i la municipal, el Centre organitza visites guiades al jaciment i al museu, i al Pla del Castell Tona, amb entrada a Santa Maria del Barri i Sant Andreu del Castell, tant per a escoles, com per al públic en general. També fan tallers i altres activitats relacionades amb l’arqueologia i amb la vida a l’època romana, i rutes per conèixer Tona.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Dibuixos: Ramon Álvarez. Arxiu El Camp de les Lloses

 

Camp de les Lloses
Carrer Pau Casals, 2.
08551 Tona
Tel: 938 125 234
campdeleslloses@e-tona.net

 

 

Bibliografia:

DURAN, Montserrat; MESTRES, Imma; i PRINCIPAL, Jordi (coordinadors); Les col·leccions de l’exposició permanent del Camp de les Lloses. Tona. Ajuntament de Tona. Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses. Tona, 2008.

GOMIS, Cels; Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona. Casa Editorial Alberto Martín. Barcelona.