Cardona

Claustre i esglesia.

Claustre i esglesia.

Aprofitem la darrera setmana de vacances de Ràdio Gràcia per recuperar una nova entrada al bloc anterior. I coincidint amb la celebració de la Diada de l’11 de Setembre, us proposem visitar una població amb molta història. Una vila medieval amb un important conjunt monumental format per un castell i una església consagrada l’any 1040 i que passa per ser un dels principals edificis romànics de Catalunya, tot i la seva gran austeritat de formes. Aquesta vila va tenir també un important protagonisme en la Guerra de Successió, la fi de la qual va suposar la pèrdua de les llibertats per a Catalunya. El seu castell va caure definitivament en mans de les tropes borbòniques de Felip V el 18 de setembre de 1714. Era el darrer baluard català. Es tracta de Cardona.

Muntanya de sal.

Muntanya de sal.

La vila de Cardona és coneguda també per un altre element que, a banda de la seva estratègica situació geogràfica, ha marcat la seva existència, la propera Vall Salina de la qual sobresurt muntanya de sal, explotada des del Neolític. Tot i això, els primers vestigis d’ocupació humana a Cardona són d’època ibèrica, però durant els anys de la romanització, la població va establir-se a llocs més propers a la zona d’explotació de la sal.

Va ser l’any 798 quan Lluís el Pietós, fill de Carlemany, va manar ocupar el castrum Cardonam com a pas previ a la conquesta de Barcelona i la formació de la Marca Hispànica, la frontera sud de l’imperi carolingi amb al-Andalus. Guifré I el Pilós, va concedir una primera carta de franqueses a Cardona l’any 872 i el seu nét Borrell II li va atorgar la segona i definitiva Carta de Poblament el 23 d’abril del 986 i va cedir el castell a Ermemir II, vescomte d’Osona. Anys després, els seus descendents van agafar el nom de Cardona. Va néixer així el vescomtat de Cardona que posteriorment va acabar convertint-se en ducat, després de ser comtat durant uns anys. L’explotació de la sal i la importància geoestratègica del castell van fer que la nissaga dels senyors de Cardona assolís una gran influència econòmica i política.

Nau principal des del cor.

Nau principal des del cor.

Fou un dels senyors de Cardona, el vescomte Bremon, qui, aconsellat per l’abat Oliba, va decidir restituir els béns usurpats pels seus predecessors al monestir de Sant Vicenç, el qual existia ja l’any 980, abans de la Carta de Poblament. Així, l’any 1019 el vescomte  impulsa la reforma de la comunitat de clergues que residia a l’antiga església. Segons explica Antoni Pladevall al llibre Els monestirs catalans, en el document d’erecció, es pot llegir que el vescomte va decidir la restitució “coneixent que és molt difícil per a un home ric i poderós estar lliure de pecat, i per deslliurar-se de les faltes que torturaven la seva consciència”.

El castell i la canònica de Sant Vicenç de Cardona estan ubicats al capdamunt d’un turó als peus del qual hi ha la població. Situat al centre del principat, aquest és un dels punts més estratègics de Catalunya i el castell havia estat, en època medieval, pràcticament inexpugnable.

La Minyona.

La Minyona.

La cota més alta del turó és ocupada per una torre que data del segle X i que s’anomena de La Minyona. Aquest nom ve donat per una llegenda del segle XVIII segons la qual una de les filles del vescomte s’hauria enamorat d’un cabdill musulmà. Tot i que aquest s’hauria convertit al catolicisme, el pare de la noia, inflexible, no l’hauria acceptat i hauria tancat la filla, la minyona, a la torre, on hauria acabat morint. Més enllà d’aquesta llegenda, la torre és imponent i això que actualment és només la meitat d’alta del que havia estat. Avui en dia té una forma lleugerament cònica, més ample de la base, amb uns 10,50 metres d’amplada i 12,50 d’alçada, tot i que originàriament arribava als 25 metres. La meitat de la torre va ser desmuntada entre 1794 i 1810 perquè el fet d’estar a la cota més alta la feia molt visible i era un important punt de referència per a l’artilleria enemiga en cas de setge.

Pati del castell.

Pati del castell.

Un dels elements importants del conjunt és el pati d’armes del palau del castell. És un pati a cel obert a l’entorn del qual hi ha els principals espais que formaven el palau dels senyors. Val a dir que els senyors de Cardona van tenir una gran importància gràcies, entre altres coses, al poder econòmic que els va donar el comerç de la sal. Sembla ser que l’ambient cortesà que hi havia en aquest castell no tenia gaire a envejar a la cort reial de Barcelona.

Una de les portes del pati dóna accés a una porxada que, alhora fa d’ala lateral del claustre gòtic de la canònica de Sant Vicenç, construït a l’entorn de l’any 1330. És un claustre petit, de 10,50 per 7,50 metres i el que podem veure avui dia és només una part del claustre original, que tenia un segon pis que permetia l’accés directe dels senyors des del palau a l’església, situada al costat d’una de les ales laterals.

Galilea o atri de l'església.

Galilea o atri de l’església.

L’entrada a l’església es fa a través d’un atri o galilea que fa de vestíbul. Aquest és el lloc que van triar els primers senyors de Cardona per ser-hi enterrats, per això, pels volts de la dècada de 1190  s’hi van fer diverses pintures murals sobre la vida de Crist (la presentació al temple o la flagel·lació, per exemple). L’any 1285  s’hi va pintar al damunt un mural que representa la defensa de Girona del vescomte Folc VI contra l’exèrcit francès, que avui dia són al MNAC.

Les obres l’església van ser iniciades, com hem dit abans, pel vescomte Bremon l’any 1019 i la consagració va celebrar-se el 1040. És una de les primeres obres del romànic llombard català. L’edifici és una basílica de 51 metres de llargada per 23,50 d’amplada amb tres naus separades per pilars. La coberta de la nau central és de volta de canó reforçada per arcs torals i les dues naus laterals són cobertes per voltes d’aresta. La nau central arriba a una alçada de poc més de 12 metres. Sorprèn per l’alçada, la solidesa i l’austeritat, no hi ha grans floritures, però això no li treu gens ni mica de majestuositat, més aviat al contrari.

Reixa de forja del segle XII.

Reixa de forja del segle XII.

Als peus de l’església, sobre la porta, hi ha una tribuna, que utilitzaven els senyors de Cardona i que tenia accés directe des del sobre claustre. A la capçalera hi ha tres absis de planta semicircular amb coberta de volta de canó. L’altar major, situat a l’absis central, queda elevat respecte a la planta de l’església i té sota seu una cripta amb tres naus amb coberta de voltes d’aresta que se suporten en columnes. Sant Vicenç de Cardona va acollir diverses relíquies, com una Santa Espina de la corona de Crist o relíquies de les santes Valentina i Brígida.

Sepulcre del comte Joan Ramon Folc I.

Sepulcre del comte Joan Ramon Folc I.

A banda i banda del creuer de l’església hi ha dos sepulcres, a l’extrem sud hi ha el de Joan Ramon Folc I, segon comte de Cardona. El va fer fer el duc Lluís Ramon Folc l’any 1668 per acollir les despulles del seu rebesavi. Al cantó nord hi ha el panteó d’estil renaixentista del duc Ferran Ramon Folc I i la seva esposa, Francesca Manrique de Lara.

Claustre.

Claustre.

La història del castell i de la canònica de Sant Vicenç van agafades de la mà, com no podia ser d’altra manera. De fet la història del castell és la que va anar marcant la de la canònica. Els anys d’esplendor del palau acaben a mitjan segle XV, quan els senyors de Cardona decideixen traslladar-se a Barcelona. El castell va acabar convertint-se en la presó del ducat i, per altra banda, és present en els successius episodis bèl·lics de història de Catalunya. A partir de l’any 1652 hi va haver un destacament permanent de terços castellans i el 1692 van començar les obres dels baluards que encerclen el castell medieval.

Capitell del claustre.

Capitell del claustre.

Alguns dels episodis més coneguts del castell van tenir lloc durant la guerra de Successió, entre 1700 i 1714. Cardona va restar fidel a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria i va resistir diverses escomeses de les tropes borbòniques de Felip V. La tardor de 1711 va aguantar un setge de més de quaranta dies, fet que li va suposar tenir la fama de no rendir-se mai per la força de les armes. Finalment, va ser la darrera plaça catalana a caure en mans de Felip V: el 18 de setembre de 1714, set dies després que caigués Barcelona, el governador Manuel Desvalls obria les portes de la fortalesa a l’exèrcit borbònic. La raó eren que a la capitulació de la ciutat comtal s’establia que es respectaria la vida dels barcelonins si es lliurava el castell de Cardona.

Panoràmica des de la Minyona.

Panoràmica des de la Minyona.

El castell va mantenir-se com a plaça militar i va esdevenir caserna l’any 1794, moment en que la comunitat religiosa va ser traslladada a la vila. Els avenços militars i d’armament van fer que el castell anés perden importància i el 1903 va ser abandonat per l’exèrcit. El 1931 l’església de Sant Vicenç era declarada monument nacional, declaració que va ser estesa a tot el recinte fortificat l’any 1949.

El palau del castell va ser convertit el 1976 en el parador de turisme Ducs de Cardona que en la seva publicitat anuncia estades en una habitació amb fantasma.

destacada

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 30 d’octubre de 2012

Castell de Cardona
08261 Cardona
Telèfon: 93 868 41 69

Advertisements

2 thoughts on “Cardona

  1. Retroenllaç: Les dones del 1714 | Sortides amb gràcia

  2. Retroenllaç: Museu de Gerri de la sal | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s