La Roca dels Moros del Cogul

La Roca dels Moros.

La Roca dels Moros.

Avui us proposem una sortida que ens porta a conèixer unes pintures rupestres descobertes l’any 1908. Tenen un gran interès, però la seva datació va estar en discussió fins no fa gaire. En qualsevol cas, actualment és clar que és un espai únic a Catalunya i un dels principals referents de l’art rupestre de l’arc mediterrani. I la Unesco el va declarar Patrimoni de la Humanitat l’any 1998. Avui visitem la Roca dels Moros del Cogul, a la comarca lleidatana de Les Garrigues.

Edifici del Centre de Interpretació.

Edifici del Centre de Interpretació.

Les primeres notícies escrites de la Roca dels Moros es deuen a un conegut de les nostres Sortides, Ceferí Rocafort, autor del volum dedicat a les comarques lleidatanes de la Geografia General de Catalunya. Quan va visitar la població en la seva cerca de dades per al llibre, el rector del poble, mossèn Ramon Huguet li va parlar de l’existència d’una roca amb pintures. Després de visitar l’indret en companyia de Juli Soler, en va explicar la troballa en diversos articles a La Veu de Catalunya, els dies 9 i 10 d’abril de 1908 i, el mateix any, al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.

Fragment de les pintures.

Fragment de les pintures.

Carlos Garrido, autor de la Arqueoguía de Cataluña y Baleares, editada l’any 1998 per Geoplaneta, explica com va ser la troballa: “L’any 1907, el rector de la localitat, mossèn Ramon Huguet, va voler obsequiar un missioner que estava de visita a El Cogul amb un passeig pels entorns del poble, acompanyat per un grup d’escolanets. Quan eren a un quilòmetre del poble els va sorprendre un xàfec i s’aixoplugaren a la balma. Allà, potser per efecte de l’aigua, van aparèixer les pintures. El missioner, que tenia coneixement de les recents troballes d’Altamira, va advertir que podia tractar-se d’una mostra d’art prehistòric”.

Espai d'exposicions temporals al Centre d'Interpretació.

Espai d’exposicions temporals al Centre d’Interpretació.

Ceferí Rocafort es va fer ressò de la troballa a la Geografia General de Catalunya. Així ho explica: “El que si tenen i molt notable [es refereix al poble de El Cogul], són les pintures rupestres de les que ens n’ocuparem oportunament al descobrir-les en una de les nostres excursions”. Així descriu la Roca dels Moros en Ceferí Rocafort: “Se troba a un kilòmetre, aproximadament, del poble a l’altre costat del riu, en una enorme roca despresa del cingle format per molassa de l’oligocè a la vora del camí que puja a Albagés, en una petita bauma que forma la part de dalt, despulla probable d’una cova de molta més capacitat, avui ensorrada, i a la qual correspondria la roca de referència abans de deslligar-se de la maça que procedeix”.

La importància de la troballa es va fer ben patent i poc temps després que les pintures sortissin a la llum ja les van anar a veure els principals especialistes de l’època i aparegué una important controvèrsia científica a l’hora de datar-les i d’interpretar-les. Aquestes discussions van durar força anys, però avui dia està acceptat, tal com s’explica a la pàgina web del Museu d’Arqueologia de Catalunya que: “El conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul està considerat un dels jaciments d’art rupestre més importants i coneguts de la península ibèrica, sent el conjunt rupestre més significatiu de Catalunya”. I des de l’any 1998 és Patrimoni Mundial de la UNESCO amb les altres representacions d’art rupestre del l’arc mediterrani ibèric.

Objectes i vídeo a l'exposició permanent.

Objectes i vídeo a l’exposició permanent.

Així, actualment es pot dir que la balma on hi ha les pintures va ser utilitzada per la humanitat durant un període de 5.000 anys i així ho demostren els diferents gravats i pintures que són d’èpoques diferents amb una pràctica continuïtat des del paleolític. Per altra banda, sembla força clar que el lloc ha estat sempre un espai de culte. Al mateix web del Museu d’Arqueologia de Catalunya ens expliquen que: “Els primers grups que utilitzaren la Roca dels Moros van ser els darrers caçadors-recol·lectors (VIII-V mil·lenni aC), que van deixar-hi les pintures que pertanyen a l’art llevantí. Més tard, durant el V i II mil·lenni aC, van ser els grups neolítics els que van dibuixar a la roca les seves creences a través de representacions molt diverses que s’inscriuen dins de l’art esquemàtic. Entre totes aquestes pintures, també hi ha inscripcions posteriors, d’època ibèrica i romana, tot i que moltes són il·legibles”.

A l’exposició permanent del centre d’interpretació ens expliquen que hi podem veure: “La Roca dels Moros del Cogul és un conjunt d’art rupestre únic a Catalunya. Pertany a una tradició denominada ‘Art Llevantí’ que es remunta a l’Epipaleolític i al Neolític, és a dir, ara fa entre uns 10.000 i uns 4.000 anys. Un art que integra composicions i escenes molt narratives formades per petites figures pintades i de vegades gravades. Els seus protagonistes són bàsicament arquers i fauna salvatge. Són escenes de caràcter social, ritual i de cacera. Les representacions femenines de la Roca indiquen que tot sembla girar al voltant d’un espai sagrat, destinat al culte a la fecunditat”.

Mapa de localització dels jaciments d'art rupestre llevantí.

Mapa de localització dels jaciments d’art rupestre llevantí.

De fet una de les escenes més destacades i la que va donar més renom a aquest conjunt de pintures, és la que sembla representar un ball fàl·lic o de la fertilitat, en la qual es pot veure una figura masculina amb diverses figures femenines a banda i banda. També es pot distingir una escena de cacera i diversos animals, com cérvols, braus, senglars i bocs.

En els darrers anys s’han fet diverses millores a l’entorn de la Roca dels Moros. S’ha allunyat uns quants metres la carretera, que abans hi passava a tocar i aquest any 2015 s’ha obert un centre d’interpretació amb un espai per a exposicions temporals, en general dedicades a temes arqueològics i un espai per a l’exposició permanent que ha d’ajudar a veure les pintures i a entendre-les quan s’hi és al davant. L’edifici del centre d’interpretació està  perfectament integrat en l’entorn i recorda, encara que no tingui gaire a veure, l’Espai Transmissor del túmul/dolmen megalític de Seró.

Plafo de l'exposició amb la reproducció de les pintures.

Plafo de l’exposició amb la reproducció de les pintures.

L’exposició permanent porta el títol de “Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul”, que té l’objectiu, segons es diu al web del Museu d’Arqueologia, de: “proposa un recorregut per la prehistòria del nostre país a través de les pintures i gravats que conformen el conjunt pictòric de la Roca dels Moros, i explica els diversos significats que s’amaguen darrera d’aquestes pintures rupestres”.

Una de les tombes.

Una de les tombes.

El problema és que està plantejada com una exposició itinerant i, òbviament, quan està exposada en algun altre lloc, el Centre d’Interpretació del Cogul queda coix. Seria bo que els responsables del Museu es plantegessin la possibilitat de tenir dues còpies. Una per estar permanentment al Cogul i l’altre per a poder-la dur a altres llocs. Sigui com sigui, la visita a la Roca dels Moros és molt interessant, però, això si, cal anar-hi amb la ment oberta i amb una mica de paciència, perquè no és fàcil de veure a la primera totes les figures. Cal seguir les indicacions de la guia i deixar que la vista s’acostumi al lloc i a la llum, perquè depenen del punt des d’on es miri les figures es veuen amb més facilitat.

Al poble hi ha l’Associació Amics de les Pintures Rupestres del Cogul que durant força temps s’han fet càrrec de les visites a la Roca dels Moros. Actualment, el Centre d’Interpretació depen del Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’espai forma part de la Ruta de l’Art Rupestre i de la Red Europea Primeros Pobladores y Arte Rupestre Prehistórico.

Tombes del Saladar.

Tombes del Saladar.

Acabada la visita a les pintures rupestres de la Roca dels Moros, seguint la carretera poc més d’un quilòmetre enllà hi ha un cartell que indica l’existència d’un conjunt de sepultures excavades a la roca. Són les Tombes del Saladar. S’hi accedeix per un corriol que s’enfila muntanya amunt, tot i que uns metres més endavant hi ha un camí que hi porta amb una caminada una mica més còmoda i assequible. La datació de les tombes no està gaire clara, tot i que hi ha un cert acord entre els especialistes en datar-les cap a l’alta edat mitjana. La majoria de les sepultures tenen forma rectangular, tot i que també n’hi ha algunes lleugerament arrodonides i altres de trapezoïdals. El nombre de fosses fa que sigui un dels conjunts més notables de Catalunya.

El paisatge que envolta la Roca dels Moros.

El paisatge que envolta la Roca dels Moros.

Acabarem fent cinc cèntims de la població de El Cogul. A la Geografia General de Catalunya, en Ceferí Rocafort diu que és un: “Lloc situat a la comarca de Les Garrigues, a l’esquerra i a sobre del riu Set, a uns 18 quilòmetres de la capital i a 12 per camí rodat de Puigvert, que és l’estació de ferrocarril més pròxima en la via de Tarragona. No hi ha servei de carruatges”. En aquella època, hi havia: “138 edificis agrupats i 42 esbarriats per als serveis agrícoles, amb una població de 486 habitants de fet i 490 de dret”. Avui dia les comunicacions son millors. No gaire lluny de la població hi passa l’AP2 i segons l’Idescat, la població, a final de 2014 era de 190 habitants.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

destacada1Roca dels Moros
El Cogul
Tel. 672 445 990
reservescogul.acdpc@gencat.cat

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s