Museu del vidre de Vimbodí

Càntir ornamental.

Càntir ornamental.

La sortida d’avui ens proposa anar fins a la comarca de la Conca de Barberà per visitar un museu dedicat a un element força comú i molt utilitzat per a estris de la llar, però també per a decoració. Fins i tot, encara que es tracta d’un element força fràgil, hi podrem veure joguines. A més, amb la visita, podrem assistir a la demostració d’un artesà. La sortida d’avui ens porta a la població de Vimbodí, on hi ha el Museu del Vidre. A més, el primer cap de setmana d’octubre s’hi celebra Vitrum, la festa del vidre artesà.

La fabricació de vidre és present a Vimbodí des de l’any 1903 quan s’hi instal·là la fàbrica La Puntual que provenia de la propera població de Fulleda, a la veïna comarca lleidatana de Les Garrigues. El motiu principal fou el fet que a Vimbodí hi havia estació de ferrocarril, que facilitava el transport de les mercaderies. Emili Morera, autor del volum dedicat a les comarques de Tarragona de la Geografia General de Catalunya, editada la dècada de 1910, ja esmenta l’existència a la població: “D’un forn de vidre, únic a la comarca”. Més endavant es va obrir una segona fàbrica de vidre, però va acabar traslladant-se a Reus. L’any 1952 va tancar la fàbrica que quedava. En aquells moments hi treballava un centenar de persones. Tot i que hi un antic treballador va intentar obrir una altra fàbrica, no se’n va sortir.

Canelobres.

Canelobres.

Tot i que la fabricació de vidre va arribar a Vimbodí a principi del segle XX, hi ha constància documental de l’existència de forns de vidre a la comarca des de l’edat mitjana. Fem però, un parèntesi per anar als orígens del vidre en la història de la humanitat, perquè una de les coses que podem veure al Museu, és una exposició sobre la història del vidre. Així, podem saber que el primer lloc on es va fabricar vidre va ser Egipte, que sembla que fou on es va inventar, tot i que podria ser que a la mateixa època a Mesopotàmia també en feien. Haurien estat els fenicis els que, a través del comerç, haurien connectat aquestes dues cultures.

Gerro decorat amb vidre blanc opac.

Gerro decorat amb vidre blanc opac.

Les primeres tècniques de fabricació de vidre, ens explica l’exposició del Museu, van aparèixer al voltant del segle XV a.n.e. al Proper Orient i consistiria en vitrificar peces de ceràmica amb la finalitat d’embellir els objectes, tot donant-los color. Sembla que va ser, precisament a Fenícia on va sorgir, cap a l’any 1500 a.n.e., una nova tècnica i els artesans vidriers van proliferar per Mesopotàmia i Egipte. En les nostres sortides hem tingut ocasió de visitar el Castell de Peralada, on hi ha una col·lecció de vidre on s’inclouen peces de l’antic Egipte. Pel que fa a la tècnica del vidre bufat, segons podem veure a l’exposició del Museu: “Va ser descoberta probablement a Síria, dos segles abans de Crist. Aquesta tècnica va revolucionar la fabricació del vidre, multiplicant-ne la seva producció i les seves formes”.

Fem un salt cap al segle XV, per veure que aleshores el vidre era un element molt popular a la península Ibèrica, amb tres zones de fabricació destacades i diferenciades: Catalunya, Andalusia-València i Castellà. Segons ens expliquen al Museu, el vidre català era. “Transparent, amb línies trenades de vidre blau, roig i filets blancs”.

Almorratxa.

Almorratxa.

El Museu del Vidre és un edifici de planta baixa i un pis. Al pis hi ha tres apartats, de fet, tres exposicions amb els títols de “El vidre i l’home”; “Història del vidre” i “El vidre a Vimbodí”. Els objectes de vidre que es mostren tenen la particularitat que la pràctica totalitat han estat cedits pel veïnat de la població, són, per tant, objectes que, poc o molt i en un moment o altre, han estat utilitzats abans de formar part del museu. També hi ha eines utilitzades pels vidriers i un espai dedicat a oficis complementaris al de vidrier.

A la planta baixa, després de la recepció, hi ha el taller d’un mestre artesà vidrier, Paco Ramos, que treballa cara al públic i fa demostracions periòdiques de com es fa el vidre bufat. Cal dir que val la pena veure com utilitza una llarga barra metàl·lica per agafar una mena de bola roent de vidre fos del forn, que és sempre encès, i com, a poc a poc, ho va convertint en una peça de vidre: un gos, un gat, un setrill, un gerro o un “matrimoni”.

El mestre vidirer Paco Ramos durant una demostració en viu.

El mestre vidirer Paco Ramos durant una demostració en viu.

Té un punt d’espectacle veure com es mou per l’espai, que no és gaire gran, sense topar en cap moment i sense cremar-se. En ocasions, per refredar una mica el vidre en el procés de creació, gira la barra amb una mena de centrifugat amb la peça a mig fer a la punta de la barra. En cap moment frega tant sols el terra ni cap cap dels elements que hi ha a l’obrador. Les peces que fa Paco Ramos durant les exhibicions no es poden comprar en el moment, perquè cal que el vidre es refredi a poc a poc durant unes 48 hores, però a la recepció del Museu tenen a la venda objectes creats per ell.

El mestre vidirer Paco Ramos durant una demostració en viu.

El mestre vidirer Paco Ramos durant una demostració en viu.

Acabem de citar el “matrimoni” com a un objecte de vidre. Parem-nos un moment per explicar que es tracta d’un setrill amb una separació al centre, de manera que s’hi poden posar oli i vinagre sense que es barregin, com un matrimoni perfecte. A Vimbodí tenen la llegenda que va ser un vidrier enamorat que va idear aquesta peça per regalar-li a la seva enamorada i aconseguir que li donés el si.

Abans o després de la visita al Museu del Vidre, podeu aprofitar per fer una passejada pel poble. Podeu passar per un dels carrers més estrets de Catalunya i fins i tot de la península Ibèrica, rep el nom de carrer de les Abraçades perquè de tant estret com és no hi passen dues persones i si es troben al mig del carrer s’han d’abraçar per poder creuar-se i seguir cadascú el seu camí.Aquest carrer uneix el carrer Major amb la placeta de la Verdura i no és gaire lluny de la plaça Major, on hi ha l’Ajuntament.

Espai dedicat als oficis complementaris al vidre.

Espai dedicat als oficis complementaris al vidre.

Altres punts a visitar són l’església parroquial, dedicada a Sant Salvador i que a la façana hi té un rellotge de sol que data del 1591; els safareigs de les Roques i els de l’àrea de lleure del Gorg. Al nucli urbà, que no és no gaire gran, hi ha voltes, arcades i racons força bonics. No gaire lluny, a la carretera que porta a Poblet, hi ha el santuari de la Mare de Déu dels Torrents, un lloc força pintoresc. Val a dir que el monestir de Poblet, és al terme municipal de Vimbodí, però té prou entitat com per dedicar-li una sortida, cosa que farem en una propera ocasió.

Safareigs de les Roques.

Safareigs de les Roques.

Fem ara cinc cèntims de la història de Vimbodí, i començarem per saber d’on ve el nom. Segons Manuel Bofarull Terrades, autor del llibre Origen dels noms geogràfics de Catalunya: “Al segle XII surt esmentat Avimdodin. Potser de l’antropònim àrab Ibn Bodí, o semblant. Per certa similitud fonètica amb vi, bot, o bóta, a l’escut s’hi representa un raïm i un bocoi”. A la pàgina web de l’Ajuntament de Vimbodí ens aclareixen que Ibn Bodí vol dir: “Descendent de Bodí”.

Santuari de la Mare de Déu dels Torrents.

Santuari de la Mare de Déu dels Torrents.

Els primers vestigis de població a Vimbodí cal anar a cercar-los, com a mínim, cap a l’any 15.000 a.n.e., segons es desprèn dels estudis que s’estan fent a les restes que es van trobar l’any 1999 al Molí del Salt, on encara s’hi estan fent excavacions a càrrec de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. A l’època romana ja hi passava la Via Aurèlia que anava de Tàrraco a Ilerda, és a dir, unia les actuals ciutats de Tarragona i Lleida. Amb tot, la primera notícia documentada de Vimbodí és de l’any 1079, per bé que la carta de població fou atorgada l’any 1151 per Ramon Berenguer IV, anys després que el seu pare Ramon Berenguer III conquerís el territori. Pocs anys després es va erigir l’abadia de Poblet i l’any 1072 el rei Alfons I va convertir el poble en feu del monestir, cosa que no va agradar gens als habitants, que van iniciar un llarg període de lluites amb els monjos, que van allargar-se, ben bé, fins a la desamortització de 1835. Tot això, però, ja ho veurem quan dediquem una propera sortida a Poblet.

Eines de vidrier.

Eines de vidrier.

Al volum dedicat a Tarragona de la Geografia General de Catalunya, Emili Morera ens diu que a la dècada de 1910 Vimbodí comptava amb: “510 edificis, 92 d’un pis, 58 de dos i 360 de tres, a més de 33 masies i 115 corrals i altres edificis deshabitats, així com 9 albergs de sopluig escampats pel terme municipal, constant el poble de 15 o 16 carrers”. La població d’aquell moment era de 1.578 habitants. Morera ens explica també que: “Per a la instrucció pública té assenyalada la vila dues escoles complertes elementals, una per cada sexe, amb casa i retribucions per als mestres que hi són molt estimats, puix és singular l’entusiasme dels vimbodinencs, ben pocs analfabets, per la instrucció”. Segons dades de l’Idescat, la població de Vimbodí i Poblet, que és el nom oficial del municipi, a 31 de desembre de 2014 era de 964 habitants.

Ratetes i gossos de vidre.

Ratetes i gossos de vidre.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

 

 

Cendrer.

Cendrer.

 

Museu del Vidre de Vimbodí
C. de Joan Grinyó, 11
Tel. 977 87 83 25

museudelvidre@vimbodiipoblet.cat
Ajuntament de Vimbodí i Poblet
Adreça: Plaça Major, 1
Telèfon: 977 87 80 24

ajuntament@vimbodiipoblet.cat

Anuncis

2 pensaments sobre “Museu del vidre de Vimbodí

  1. Retroenllaç: Reial monestir de Poblet | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s