La proposta d’avui ens porta a passejar per alguns carrers com el de Graciamat, el de l’Arc de la Glòria, el de Mirambell, el de la Fenosa, el de l’Avellana, el d’en Malla o el dels Arcs de Jonqueres. La sortida d’avui ens porta a fer un viatge en el temps, perquè anirem a conèixer una ciutat desapareguda, una part de Barcelona que ja no existeix, si no és en les fotografies, perquè fins i tot és difícil que quedi en la memòria d’algú, perquè veurem carrers desapareguts fa més de cent anys. Avui ens n’anem a veure l’exposició La ciutat dels passatges. Abans de la Via laietana, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

 

Com totes les ciutats, Barcelona és viva i canviant. Constantment s’enderroquen edificis mentre se n’aixequen altres de nous. També hi ha carrers de canvien de nom o carrers i barris que desapareixen per donar pas a nous espais. La capital catalana va estar molts anys encotillada per les muralles medievals que les autoritats militars espanyoles es resistien a permetre que s’enderroquessin. Així, la ciutat havia anat creixen al seu interior, amb carrers estrets, completament atapeïts d’edificis i amb una població que, literalment, s’ofegava per l’altíssima densitat urbana i la poca ventilació dels carrers. Després de diversos intents, l’estiu de 1854 Barcelona aconseguia desempallegar-se de la muralla, alhora que s’iniciava el desenvolupament de l’Eixample.

Pocs anys després, es va fer evident la necessitat de tenir una via d’accés directe des de l’Eixample al port. Així ho explica Rafel Torrella, un dels comissaris de l’exposició que avui visitem: “L’obertura de la Via Laietana travessant un dels barris més poblats de la ciutat era un projecte ja pensat per Àngel Baixeras al Pla de reforma interior del 1878 que es va poder con­cretar a partir del març del 1908”.

Així es va projectar l’obertura de la Via Laietana, l’eix viari que va de la plaça d’Urquinaona a la zona portuària. Això va suposar l’enderroc d’un munt d’edificis de Ciutat Vella i la desaparició, completament o en part, de molts carrers. L’any 1908, poc abans de començar els enderrocs, l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs artístic amb l’objectiu de deixar constància documental gràfica del conjunt de carrers i habitatges que havien de desaparèixer amb les obres d’obertura de l’aleshores anomenada via A, que no és altra que l’actual via Laietana. Les imatges, fotografies i dibuixos, que s’hi van presentar es conserven a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

De fet, però, tot i ser assumit per l’Ajuntament, aquest concurs no va ser una iniciativa municipal. En realitat va ser un grup d’artistes i intel·lectuals els qui, davant l’emergència d’una destrucció de dimensions tan colossals, unes setmanes abans va pressionar les autoritats municipals que finalment van convocar el concurs amb la finalitat de documentar amb dibuixos i fotografies aquell conjunt de places, carrers i habitatges que estaven a punt de desaparèixer.

Aquests dies, i fins el 31 d’octubre de 2019, l’Arxiu mostra una selecció de les imatges guardonades en aquell concurs de fotografies i dibuixos que l’Ajuntament va convocar a finals de gener de 1908. Així, l’exposició La ciutat dels passatges. Abans de la Via Laietana, ens permet saber com era aquella part de Ciutat Vella que va desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana.

Antoni Vallescà, autor d’un llibre publicat l’any 1945 per la llibreria Millà amb el títol Las calles de Barcelona desaparecidas, explica el que va suposar l’obertura de la Via Laietana: “Van desaparèixer amb els enderrocaments ni més ni menys que 85 carrers, la importància dels quals cal no ponderar gaire, ja que alguns d’ells, com el de les Donzelles, no feien gaire més d’un metre d’amplada. No obstant això, en alguns altres, com el de Basea, que va ser un empori del comerç, no deixava d’haver-hi edificis sumptuosos i hi abundaven les portades, els patis, finestrals i balcons i altres detalls arquitectònics de mèrit singular. Tot i que algunes d’aquestes cases tan estimables es van preservar i es conserven, moltes altres es van perdre, com es va perdre també per sempre l’ambient suggestiu que embolcallava el conjunt d’aquells carrers de la Barcelona pretèrita, sacrificats per la necessitat de la Reforma.”

Per la seva banda, Jordi Calafell, un altre dels comissaris de l’exposició explica en el catàleg digital que: “El 10 de març de 1908, en un acte amenitzat per la Banda Municipal davant del número 71 del carrer Ample, el rei Alfons XIII, acompanyat del president del Consell de Ministres, Antonio Maura, i de l’alcalde, Domingo Sanllehy, va de­clarar oficialment l’inici dels enderrocs previs­tos en el Pla de reforma interior de Barcelona d’Àngel Josep Baixeras, aprovat el 1895. La Gran Via A, més endavant Via Laietana, havia d’airejar la ciutat vella i connectar el port amb l’Eixample. Aquell esbudellament va estripar un teixit urbà i de relacions socials format i evolucionat amb el pas dels segles, i la vida als barris de la Catedral, la Ribera, Sant Pere, Santa Caterina i Sant Cugat del Rec va canvi­ar de manera irreversible”.

El treball dels fotògrafs, alguns del quals professionals reconeguts i altres no tant, va ser, en general d’un gran nivell. El mateix Calafell explica com van treballar: “En les seves excursions, els fotògrafs van enregistrar els carrers, les places, les fonts públiques, els patis dels antics palaus, els tallers i els obradors, les façanes, els habi­tatges encastats a la muralla romana, els esgrafiats, els terrats amb els seus colo­mars, les andrones i els passatges que, a través dels baixos dels immobles, comuni­caven un carreró amb un altre. I els veïns i les veïnes que encara no havien marxat.

A la ciutat vella el carrer era l’extensió natu­ral de les cases i els tallers, sempre mal il·luminats i poc ventilats. Al carrer també s’hi treballava, i la canalla hi jugava. I les fonts eren un punt de trobada on les dones la fe­ien petar. Cada carrer era un passatge entre universos diferents.”

Alguns dels carrers desapareguts són el d’en Graciamat, que anava des de la Riera de Sant Joan, també desapareguda, fins a la plaça de l’Oli, i que sembla que duia el nom d’una família que havia estat propietària de terrenys en aquella zona; o el carrer de la Fenosa, que sortia del carrer de l’Argenteria i que, segons Antoni Vallescà, devia el seu nom a que estava ple de fenc. El mateix autor afegeix que aquest carrer s’havia dit també de les Escoles Novelles, perquè hi va haver la primera escola del “sistema modern”.

Un carrer desaparegut amb un nom curiós és el de les Banquetes que anava del carrer Ample al d’en Gignàs. Segons Víctor Balaguer, aquest nom seria una deformació de barquetes, ja que era al lloc on antigament hi havia la platja en què es deixaven les barques. Alguns carrers no es van enderrocar del tot. Aquest és el cas del carrer de Basea, del qual queda un petit tram a prop de Santa Maria del Mar. Era un carrer molt comercial —i les imatges en donen fe—, que anava des de la plaça de l’Àngel fins al carrer de l’Argenteria amb un traçat irregular. Antoni Vallescà afirma que va ser un carrer important amb edificis senyorials. Una de les fotos de l’exposició ens mostra un carrer de l’Argenteria molt concorregut, amb un ambient molt comercial.

Entre les imatges que es conserven a l’Arxiu n’hi ha del carrer d’en Malla. En alguna s’hi poden veure dues criatures assegudes al mig del carrer i dues més de dretes. Als baixos de les cases del cantó dret de la foto hi ha unes curioses portes batents al darrere de les quals apareixen les cares d’algunes persones adultes. En una altra foto hi ha una cadira de boga. Aquest carrer, que anteriorment s’havia dit d’en Ferran, sembla que devia el nom a un ric propietari anomenat Guillem Malla. Era un carreró on hi havia un bon nombre d’obradors d’argenteria.

Un altre carrer que va desaparèixer amb l’anomenada Reforma és el de Fondet. Va ser un carreró petit, però amb força història. S’hi entrava des del carrer del Consolat, l’actual carrer del Consolat de Mar, i no tenia sortida. Segons Vallescà tenia una volta a l’entrada i el seu nom era una derivació d’alfòndec, perquè, explica l’autor, allà hi hauria hagut un dels tres alfòndecs reials de mar que havia tingut Barcelona. Un alfòndec és, segons la definició de la Gran Enciclopèdia Catalana: “Conjunt d’edificis o de construccions sorgit entorn d’un hostal on s’allotjaven sobretot mercaders.” Un dels carrers que creuava el de Graciamat era el d’en Tarascó, el qual segons Víctor Balaguer estava dedicat a la població del mateix nom a la riba del Roine, a la regió de la Provença, i que té una llegenda medieval segons la qual santa Marta hi va vèncer un drac, però Vallescà afirma amb rotunditat que estava dedicat a un antic propietari.

Les fotografies de l’exposició ens mostren una Ciutat Vella de carrers estrets, però també algunes places, amb homes, dones i criatures, alguns treballant, també les criatures. Hi ha una foto, per exemple, on  es pot veure el taller d’un ferrer amb un nen carregant a l’esquena un mall amb un mànec que potser fa entre 80 cms i un metre de llargada. També es poden veure carros o cotxes de punt. No a totes les imatges hi ha gent, però en general, ens podem fer una idea força aproximada de com era aquella part de ciutat i de com eren les persones que hi van viure i que van haver de marxar.

Jordi Calafell fa palès, en el seu text del catàleg digital que: “En aquestes fotografies no hi ha cap indici de protesta pel desallotjament imminent, ni res que suggereixi caritat o el requeriment de la beneficència de l’Administració. No hi ha retòrica de compassió”. Si hi podem veure alguna botiga amb cartells anunciant rebaixes per tancament i per trasllat, però, certament, no s’entreveu cap mena de queixa i la gent que hi surt, mira  sovint a la càmera, però amb posat tranquil i relaxat. També s’arriba a veure alguna persona guaitant per la finestra o el balcó de casa seva, de la casa que era a punt d’abandonar perquè es pogués enderrocar l’edifici.

A l’exposició també hi ha alguna fotografia de visites d’obres dels arquitectes i polítics que formaven la comissió encarregada de tirar endavant les obres. Així mateix, hi ha també unes vitrines amb documentació i mapes del projecte d’obertura de la Via Laietana.

Als fons de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona hi ha un total de 600 negatius i 1.300 proves positives fetes l’any 1908, de les quals ara se n’exposen 66 positius originals guardonats al concurs i 35 còpies digitals en gran format realitzades a partir dels negatius originals. Altres 142 imatges més es poden veure en un dels quioscos interactius situats a la sala expositiva. Com a novetat, en un altre quiosc interactiu hi ha un mapa on s’han geolocalitzat 98 fotografies dels carrers desapareguts.

Els autors de les fotografies són Adolf Mas, Narcís Cuyàs, Miquel Matorrodona i Josep Pons Escrigas. També hi ha dues autories atribuïdes, Carles Passos i Joan F. Rovira, i altres fotògrafs la identitat dels quals es desconeix. Així mateix, es conserven prop d’un centenar de fotografies de Timoteu Colomines, un funcionari municipal que va rebre l’encàrrec de documentar els enderrocs.

Tal com es recull en el dossier de premsa de l’exposició: “La col·lecció del concurs està integrada per més de sis-centes fotografies que constitueixen l’únic registre fotogràfic massiu d’aquell territori desaparegut. Aquest fet les converteix en un dels conjunts més interessants del patrimoni fotogràfic de la ciutat de Barcelona. En una època en què la pràctica fotogràfica era predominantment burgesa i les càmeres enfocaven cap a aquells territoris on les classes benestants podien sentir-se identificades, com l’Eixample o l’avinguda del Tibidabo, aquestes fotografies tenen el valor excepcional de documentar un territori que, pel seu component popular i vetust, la modernitat noucentista va deixar de banda”.

Tot passejant per aquells carrers a través de les imatges que ens van deixar aquells professionals de la fotografia, podem copsar, com es diu al dossier de premsa, “el sentiment de pèrdua d’aquells fotògrafs quan es passejaven per uns espais destinats a desaparèixer, que és, en certa manera, l’indici d’un final d’època, la del creixement urbà vuitcentista, i el del començament d’una altra, la de la ciutat metropolitana en els paràmetres històrics de la segona revolució industrial i la cultura de masses”.

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona és a la plaça de Pons i Clerch, 2, ben a prop d’alguns d’aquests carrers desapareguts.

Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Fotografies: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Adolf Mas, Narcís Cuyàs, Miquel Matorrodona i Josep Pons Escrigas i Timoteu Colomines. Autories atribuïdes, Carles Passos i Joan F. Rovira.

Exposició La ciutat dels passatges. Abans de la Via laietana.
Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Plaça de Pons i Clerch, 2.
Telèfon: 93 256 34 20