La sortida d’avui ens porta fins a un territori de castells. I anirem a un dels que es poden visitar, perquè és públic i s’ha restaurat. La majoria dels que queden en peu són privats o estan en molt mal estat. En la nostra visita també podrem conèixer un personatge històric poc conegut però molt interessant: una senyora feudal amb molt de caràcter. Avui ens acostem a la riba del riu Gaià, a la comarca del Tarragonès per visitar el poble del Catllar i el seu castell, on hi ha la seu del Centre d’Interpretació dels castells del Baix Gaià.

A l’entorn del segle X el territori que visitem avui, i més concretament el curs del riu Gaià, es va convertir zona de frontera entre els comtats catalans i Al-Àndalus. Aquest fet va portar a la construcció de diversos castells i fortificacions amb l’objectiu de defensar el territori. Un d’aquests castells és del Catllar, erigit al segle XI, però amb vestigis que indiquen que hi hauria hagut alguna construcció anterior. Amb tot, i com hem vist sovint en les nostres sortides, la ocupació humana del territori és molt anterior, perquè el castell es va aixecar en un turó on entre els segles VII i V a.n.e. (abans de la nostra era), hi va haver un poblat fortificat de l’edat del bronze, una part de les  restes del qual encara es poden veure davant la façana principal del castell.

La història del Catllar està íntimament relacionada amb el castell, al redós del qual va néixer. De fet, la població li deu fins i tot el nom, perquè, segons Manuel Bofarull, autor de l’Origen dels noms geogràfics de Catalunya, el nom és: “Equivalent a castellar, mot que es donava a la demarcació d’un castell termenat”.

 

Si ens acostem a la Geografia General de Catalunya, veurem com era la població a la dècada de 1910, segons la descripció que en fa Emili Morera i Llauradó autor del volum dedicat a la província de Tarragona: “L’emplaçament de la vila reuneix condicions climatològiques dignes de la major estima, y lo caseriu resulta bastant modernisat, mercès a la prosperitat de l’agricultura y a cert desenrotllo que ha adquirit la industria y la fabricació durant alguns anys” (sic).

L’autor ens diu que la població era de 1.072 habitants i que: “Unes 300 cases constitueixen lo nucli del poblat y ademés 50 masies escampades per son extens y florexent terme municipal, comptant entre aquestes lo Mas Moragues, caseriu format per quatre diversos edificis agrupats en un sol departament, y la Plana, que constitueix també una petita demarcació antiga ab varies cases de camp” (sic).

Gran part d’aquestes masies, algunes de les quals havien estat antigues vil·les romanes, van donar pas amb els anys a les diverses urbanitzacions i nuclis de població que avui conformen el terme municipal del Catllar.

Emili Morera també ens explica que: “Son terme municipal vé atravessat de NE a SE per lo riu últimament esmentat [Gaià], podent regar de ses aigües  com 30 o 40 hectàrees de terra, d’excelent calitat, ahont se conreua l’avellanerm arbust lo més estimat, ademés de arbres fruiters, hortalisses y altres plantes de regadiu. Em lo restant del terme predominen la vinya lo garrofer y l’oliver conservant-se encara algun pinar” (sic). La llera del riu Gaia encara existeix, òbviament, però avui no acostuma a passar-hi gaire aigua. A meitat de la dècada de 1970, la construcció del pantà de Gaià i la canalització del riu per dur aigua a la petroquímica de Tarragona, el van deixar sense aigua. La reivindicació i la pressió popular van aconseguir que avui baixi per la llera un mínim cabal ecològic, fet que ha permès recuperar part de la vegetació de ribera prop de la població i s’ha aconseguit un espai natural i paisatgístic d’interès, per on s’ha habilitat un itinerari saludable.

Avui El Catllar és un poble tranquil i agradable , segons les dades de l’Idescat (2018), compte amb una població de 4.344 persones i amb 2.433 habitatges, dels  quals, 1.531 són principals.

Un cop hem fet una ullada a la història recent de la població, acostem-nos al castell per visitar-lo i, mentre ho fem, podrem anar coneixent la seva història, que com hem dit, ha marcat la història de la localitat. La visita és sempre guiada, i s’ofereixen diverses opcions i horaris. Hi ha, fins i tot, la possibilitat de concertar visites nocturnes. Si us animeu a fer la visita, cal que tingueu en compte que el punt de recepció està una mica amagat i, val a dir-ho, no gaire ben senyalitzat. De fet, quan arribeu a la porta principal, probablement la trobareu tancada, no desistiu. A l’esquerra de la porta hi ha un cartell amb el telèfon del Centre d’Interpretació. En tot cas, per arribar-hi heu de baixar al fossat per una escala de relliga que hi ha a la dreta de la façana principal, després cal que aneu a buscar el camí que voreja el fossat que hi ha al llarg del mur lateral del castell, al capdavall hi trobareu la recepció, on us podran vendre les entrades i ja podreu iniciar la visita de mà de la Yolanda, la guia que us descobrirà el castell i la seva història.

Com ja hem apuntat a l’inici, tot i que la documentació històrica que es conserva data la construcció del castell a principis del segle XI, quan el Gaià va ser zona de frontera entre els comtats catalans i Al Àndalus, les recerques arqueològiques porten a pensar en una construcció de l’època musulmana o fins i tot anterior. De fet, com veiem sovint en les sortides, és molt habitual que els grups humans construeixin sobre restes d’èpoques anteriors i, tenint en compte que el castell s’aixeca sobre les restes d’un poblat fortificat de l’època de l’edat del ferro, és fàcil pensar en una ocupació del turó, continuada o no, per part de diferents grups de persones. De fet l’ocupació del primer poblat arribaria fins a l’edat del bronze. I també hi ha vestigis de diverses construccions fortificades entre els segles VII i X. Per altra banda, a l’interior del recinte del castell, a tocar de la porta principal hi ha el basament del que podria ser una torre quadrada dels segles VII – VIII.

El primer document en que apareix el terme del castell del Catllar data del 1136. Des d’aquell moment, la construcció va creixent a poc a poc i, al llarg dels anys, passa per les mans de diverses famílies nobles: Arnau i Bernat de Viver, vinculats amb la família Montoliu; o el mateix Humbert de Montoliu, a qui Jaume II concedeix, l’any 1299, la celebració d’un mercat setmanal. L’any 1351 passa a mans de Bernat d’Olzinelles, notari i doctor en lleis, ambaixador i home molt proper a Pere III, el Cerimoniós. Més endavant, entre 1462 i 1472, el castell va patir forces destrosses durant la Guerra Civil Catalana durant la qual s’enfrontaren el rei Joan II i la Generalitat. En aquell moment, la senyora del castell era Elionor de Pallars, una dona amb molt de caràcter que s’havia posat del cantó perdedor, però que va saber trobar la manera de reconstruir el castell, que havia quedat força malmès, gràcies al suport dels seus vassalls, aconseguit a canvi d’importants privilegis.

Elionor de Pallars és un personatge poc conegut, però molt interessant, que podreu descobrir gràcies a les explicacions de la guia: casada per interessos familiars amb un noble portuguès que va acabar marxant, va conviure amb Dalmau II de Queralt, un oncle seu i, tot i això, va ser enterrada amb tots els honors a la catedral de Tarragona. Més endavant, un altre Queralt, Dalmau III, senyor del Catllar, va arribar a ser virrei de Catalunya i va morir en el Corpus de Sang, a l’inici de la Guerra dels Segadors. A partir d’aquest moment va començar la decadència del castell, que va ser usat com a presó del batlle i com a magatzem. L’any 1842 el darrer senyor del castell, Joan Maria Baptista III de Queralt el va vendre a Josep Safont. Segons s’explica en el fullet sobre el castell que podeu trobar al Centre d’Interpretació dels castells del Baix Gaià, a l’escriptura l’edifici es descriu com: “un castell o casa inhabitable amb una era, un paller i un tros de terra erma”.

Durant la dècada de 1910 la propietat va tenir la pensada d’enderrocar l’interior del castell per fer-hi un jardí. Ja en època democràtica, l’any 2002, l’Ajuntament del Catllar va comprar la fortalesa i va iniciar-ne el procés de restauració i recuperació, fins que l’any 2009 es van inaugurar les obres i el 2010 es va obrir el Centre d’Interpretació.

Fet el repàs a la història, anem per entrar al castell. Ja haurem pogut veure el fossat, el mur, el pont i la porta d’accés i les torres que es poden veure des de l’exterior. Un cop dins, podrem veure, de la mà de la guia, el basament de la torre datada entre els segles VII i VIII, el pati del castell, i les diferents dependències i elements que es conserven: cellers, trulls d’oli, estables, sitges, un pastador i un forn de pa, un oratori, que havia estat utilitzat com a presó i que conserva alguns grafits de les persones que hi van estar recloses,  i un espai que els arqueòlegs van creure que era l’oratori, però que després van descobrir que només havia estat un magatzem. A poc a poc, tot seguint aquests espais, podreu anar coneixent la història del castell i del Catllar.

Durant la visita s’accedeix a un parell de terrasses des d’on es pot veure, per una banda, una perspectiva sobre el poble  amb alguns elements destacables, l’església de Sant Joan Baptista o l’Agulla, un monòlit d’uns 12 metres d’alçada, fet amb pedra i morter de calç, amb utilitats d’enginyeria hidràulica. Se’n té constància documental des del segle XVII, però es creu que podria ser molt anterior, del segle XIV. Pel que fa a l’església, va ser erigida sobre un temple romànic anterior, va ser construïda entre 1776 i 1790  i la seva orientació està relacionada amb els senyors del castell, que en van sufragar les obres. Des del mateix punt, es poden veure dos ponts del ferrocarril, l’antic i el nou; el riu Gaià o l’ermita de Sant Ramon. Continuem la visita a l’interior del castell, perquè a tocar de la torre nord hi ha una terrassa des d’on hi ha una molt bona perspectiva de les restes que queden del poblat de l’època de l’edat del bronze.

El castell encara reserva alguns punts interessants a visitar, com una sala on hi ha uns plafons amb les nissagues dels senyors del castell, on la guia us explicarà la història d’Elionor de Pallars, a qui ja hem citat abans, i una altra sala on s’exposen diversos objectes que s’han trobat en les excavacions del castell. Entre aquest objectes hi ha una cantimplora de ceràmica vidriada que es va trobar sencera i en molt bon estat; una escalfeta, que servia per mantenir el plat calent,  aquest refet en bona part; o dues figuretes femenines del segle XVI.

I encara queda un espai força curiós, un pou de glaç excavat a la roca que va ser construït l’any 1687 i que posteriorment, a meitat del segle XIX a causa de la poca utilitat per la manca de neu a conservar –és una zona on no hi neva gaire i les temperatures son força suaus-, va ser convertit en magatzem. Té una cúpula de pedra i quan es va construir feia uns 9 metres d’alçada per 8 metres de diàmetre. En convertir-lo en magatzem es va rebaixar el terra i avui fa 11,5 metres d’alçada. Durant la visita al castell es poden veure un parell d’audiovisuals. Un sobre la història del Catllar i del castell, i un altre sobre els castells del Baix Gaià molts dels quals, com hem dit al principi,  estan en molt mal estat i els que queden són de propietat privada i no es poden visitar. Un dels que també es poden visitar des de fa poc és el d’Altafulla, com a part de la visita guiada a la vila closa d’aquesta localitat.

Més enllà de la visita al castell, el Catllar té altres punts d’interès, com l’Agulla i l’església de Sant Joan Baptista, que ja hem citat, o alguns edificis, com la casa Boronat o Fortuny, modernista (1888-1910); una casa renaixentista al carrer Major, 17, (segles XVI – XVII); o la Cooperativa Agrícola on, més enllà de poder comprar productes locals, s’hi pot visitar una mostra etnogràfica amb eines i estris del treball al camp i la vida a pagès: hi ha matrícules de carro, llums d’oli, fanals, molinets de cafè i cafeteres, màquines d’embotir, planxes de carbó, un fogó de petroli, entre molts altres objectes que va anar col·leccionant el Sr. Lluís Anglès Ferrer, i que han estat cedits per la seva família.

L’Ajuntament del Catllar aprofita el castell per celebrar-hi concerts a l’estiu; estampes nadalenques, a l’estil dels pessebres vivents, a l’entorn de Nadal; o un mercat medieval el mes de maig. També hi ha l’opció de concertar visites nocturnes.

 

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

El castell del Catllar
Centre d’interpretació dels castells del Baix Gaià
castell@elcatllar.cat
Tel: 977 653 101 – 977 653 007