La via sepulcral romana de la plaça Vila de Madrid

Vista general de la via sepulcral.

Vista general de la via sepulcral.

Diuen que una persona no mor del tot mentre algú el recordi. Avui allargarem una mica la vida d’unes persones que van morir fa un munt d’anys, perquè parlarem d’alguns ciutadans barcelonins de la colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, és a dir, ens traslladem a la Barcelona romana. Més concretament a un dels camins que la comunicaven amb la zona que ara coneixem com a Sarrià, que era, com moltes de les carreteres romanes, envoltada d’enterraments. Avui visitarem La via sepulcral romana de la plaça Vila de Madrid, que actualment és un dels centres que el Museu d’Història de Barcelona té repartits per la ciutat. Es tracta d’una zona funerària que va ser utilitzada entre els segles I i III dc.


Tomba dedicada a Eroticus i Erotrice.

Tomba dedicada a Eroticus i Erotrice.

L’any 1588 es va aixecar un convent de Carmelites Descalces de Santa Teresa, allà on avui hi ha la plaça Vila de Madrid. Entre les notícies que en tenim, podem destacar que entre els anys 1885 i 1892 mossèn Cinto Verdaguer va ser capellà de l’església d’aquest convent i que durant la Guerra Civil es van arribar a aprofitar unes galeries subterrànies per fer-hi un refugi antiaeri per a la població civil. Posteriorment, l’any 1944, es va decidir actuar a l’espai que havia ocupat el convent i algunes cases que havien quedat malmeses pels bombardejos i es va crear la zona que es convertiria en plaça, però no va ser fins l’any 1954 que la plaça va descobrir allò que tenia amagat al subsòl des de feia segles. Va ser aleshores que unes obres per aixecar un edifici d’habitatges van treure a la llum les restes que avui coneixem com a Via sepulcral romana.

Placa reproduïnt una inscripció.

Placa reproduïnt una inscripció.

Les autoritats de l’època van decidir fer excavacions i condicionar l’entorn perquè pogués ser visitable. Així, l’any 1958 s’inaugurava el jaciment. La plaça Vila de Madrid quedava organitzada en dos nivells, a nivell del subsòl hi havia les restes que s’havien trobat, envoltades de jardí i a nivell de carrer, una plataforma elevada permetia veure els enterraments.

L’any 1995 va coincidir una reforma del jardí amb la declaració del jaciment com a Bé Nacional d’Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya. L’any 2003 va posar-se en marxa un nou projecte d’investigació interdisciplinari que va allargar-se fins el 2006 i el 31 d’octubre de 2009 es va obrir al públic la Via sepulcral romana com a nou centre del Museu d’Història de Barcelona.

Plafó amb un plànol de situació de les sepultures.

Plafó amb un plànol de situació de les sepultures.

Aquesta via romana, que venia d’on avui és la zona de Sarrià, se n’anava cap a l’actual carrer Boqueria i entrava a la ciutat per la porta que donava al cardo maximus –un dels dos carrers principals de la població-, allà on avui hi ha la cruïlla dels carrers Boqueria i Avinyó.

Hem de tenir en compte que la legislació romana no permetia fer enterraments ni incineracions a l’interior de les poblacions. Hi havia causes higièniques i de seguretat en el cas de les incineracions. Per això era molt habitual utilitzar el marge dels camins com a espai funerari. S’aconseguia així un segon objectiu: que el difunt no fos oblidat. Situats a banda i banda del camí, els enterraments i les làpides atreien la mirada dels caminants i així els difunts continuaven vius en el record de les persones. Un dels epitafis diu: “Hola, caminant, atura’t i llegeix fins al final”. Un altre text diu: “Si no t’és molèstia, caminant, atura’t i llegeix”.

Aixovar exposat al Centre d'Interpretació.

Aixovar exposat al Centre d’Interpretació.

Les tombes i els monuments funeraris que s’han trobat a la via sepulcral de la plaça Vila de Madrid son de diversos tipus. Hi ha enterraments fets directament a la fosa, sense cap protecció, n’hi ha altres amb tegulae, o teules i amb àmfores. Pel que fa als monuments, hi ha esteles clavades directament al terra, hi ha ares,  però dels que més hi ha són els coneguts com a cupae, que son monuments funeraris en forma semicilíndrica que recorda una bóta de vi (d’aquí el nom de cupae). En total s’han pogut localitzar 52 enterraments d’inhumació i altres restes aïllades. Aquest espai funerari va estar en ús entre els segles I i III dC i les persones que hi van ser enterrades eren de baixa condició social.

Els treballs duts a terme en aquest jaciment han permès documentar que el camí tenia uns 5 metres d’amplada, i que, en aquest punt, era a prop d’algun pas d’aigua i quedava una mica ensorrat i s’inundava amb freqüència. Amb el pas dels anys, la sorra i els sediments fluvials va anar cobrint les tombes, tot i que sembla que el camí va ser utilitzat encara un temps després que les tombes quedessin totalment cobertes. Les excavacions que s’hi ha dut a terme han permès identificar plantes de ribera i de lloc molt humits, com: falgueres, joncs i molsa, i arbres com avellaners i salzes.

Tomba. Al text hi diu: Pedanius Dionysius, fet per la seva dona Fabia Ferriola

Tomba. Al text hi diu: Pedanius Dionysius, fet per la seva dona Fabia Ferriola

Després de la intervenció que es va enllestir el 2009, la via sepulcral romana és plenament visitable. Es pot observar des de la part superior de la plaça, però també és pot passar per l’antic camí romà i, qui vulgui, pot dedicar un record a les persones que hi van ser enterrades tot mirant els monuments funeraris. El paviment s’ha fet de nou, perquè l’original es va perdre. El que s’hi ha posat, no vol reproduir el de l’època romana, simplement vol evocar com podia ser.

El jaciment es complementa amb un Centre d’interpretació on es reprodueixen un enterrament per inhumació i un per incineració. I també hi ha exposades peces dels aixovars mortuoris que es van trobar a les tombes d’aquest jaciment. En total hi ha exposats més de 60 objectes originals trobats al jaciment. Per altra banda s’explica, a través de diversos plafons, com era la ciutat romana i el seu territori, i com i quins eren les vies i camins que hi havia. Hi ha, per exemple, un apartat específic per a la Via Augusta.

Plafó al Centre d'Interpretació

Plafó al Centre d’Interpretació

L’altre àmbit que es destaca és el Món funerari, amb apartats sobre La mort al món dels vius, El ritus de trànsit o Més enllà de la mort. Moltes de les dades que s’hi exposen, s’han extret a partir del projecte d’investigació interdisciplinari que es va dur a terme entre els anys 2003 i 2006 i que ha permès conèixer molta informació de com era la població de la Barcino d’aquell moment, i com afrontava aquella gent la mort i tot el que l’envolta: els ritus mortuoris o el més enllà, entre altres coses.

Els estudis que s’hi van dur a terme van aportar informació sobre com era el ritual funerari dels enterraments tant d’inhumació com de cremació i com era la seva distribució en l’espai; de l’estudi dels esquelets es van extreure dades demogràfiques, com eren els individus i quina era la influència de l’estil de vida sobre la salut de la població de la ciutat romana de Barcino.

02-imatge general de la via

Si entreu a la pàgina web del Centre d’Interpretació, hi podreu trobar un vídeo que situa l’actual plaça Vila de Madrid respecte a Barcino i recrea com devia ser aquesta via sepulcral en l’època romana.

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Amb la col•laboració d’Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 21 de febrer de 2012

Via sepulcral romana
Plaça Vila de Madrid
08002 Barcelona
Tel. 93 256 21 00
Fax. 93 268 04 54
Correu: museuhistoria@bcn.cat

Anuncis

2 pensaments sobre “La via sepulcral romana de la plaça Vila de Madrid

  1. Retroenllaç: El cementiri del Poblenou | Sortides amb gràcia

  2. Retroenllaç: Tortosa. Un museu d’història en un escorxador modernista | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s