Tortosa. Un museu d’història en un escorxador modernista

façanes posteriorsEls canvis en el model de vida de la societat, els avenços en tecnologia, sanitat i salubritat, han fet que molts edificis que en el seu moment havien estat molt útils per a determinades funcions, i que fins i tot en el moment en que van ser construïts van arribar a ser modèlics; amb el pas del temps es van fer obsolets i van acabar perdent la utilitat. Amb tot, en alguns casos es tracta d’edificis que han esdevingut patrimoni arquitectònic que cal preservar i, per sort, en ocasions l’administració corresponent hi ha sabut trobar un ús alternatiu. Aquest és el cas de l’antic escorxador de Tortosa, un bonic edifici modernista que avui és la seu del Museu de Tortosa, històric i arqueològic de les terres de l’Ebre. La sortida d’avui us proposa conèixer la capital del Baix Ebre a través de peces arqueològiques, mobles, obres d’art, objectes i imatges que es conserven al seu museu municipal.

Destrals de pedra polida del Neolític.

Destrals de pedra polida del Neolític.

Dertosa, Turtuxa, Tortosa, tres topònims que han donat nom a la mateixa ciutat al llarg dels segles i, mitjançant els objectes i plafons que hi ha a l’exposició permanent del museu, podem fer-nos una idea de com era la ciutat en cada una d’aquestes èpoques històriques i com vivien els seus habitants. Però, com acostumem a fer a les sortides i, més en aquest cas, anem al principi de la història. I per anar a l’origen, hem d’anar a l’època prehistòrica, perquè els primers vestigis d’ocupació humana en el curs inferior de l’Ebre se situen entre els anys 5000 i 3500 abans de la nostra era (a.n.e.).

Vasos amb anses del neolític.

Vasos amb anses del neolític.

Entre els grans avenços que ha viscut la humanitat destaquen el control del foc i la domesticació dels animals i les plantes, tot plegat va afavorir el sedentarisme d’aquells primers grups humans que inicialment eren caçadors i recol·lectors nòmades. En els jaciments que s’han localitzat al curs inferior de l’Ebre s’hi ha fet interessants troballes, com les restes d’un fogar  de fa uns 8.200 anys, localitzat a la Cova del Vidre, on els especialistes han pogut determinar que s’hi va fumar carn o adobatge de pells. També s’han trobat trossos de ceràmica, amb diferents tipus de decoració, de fa uns 7.500 anys, algunes mostres de les quals es poden veure a les vitrines del museu.

Escultura zoomorfa de bou o de corder, d'època ibera.

Escultura zoomorfa de bou o de corder, d’època ibera.

En el repàs de la història de la ciutat que podem fer a través dels objectes i els plafons de l’exposició permanent del museu, podem saber de l’existència d’un poblat ibèric que sembla que va arribar a ser força gran i que tenia el nom d’Hibera. Aquest lloc va tenir un cert paper en la Segona Guerra Púnica, en l’enfrontament entre romans i cartaginesos pel control del Mediterrani. Aquest poblat no ha estat localitzat, però una moneda d’època romana indica que no devia ser gaire lluny de l’actual Tortosa, perquè en aquesta moneda s’hi pot llegir la inscripció “Hibera Iulia Ilercavonia Dertosa”, és a dir, hi apareixen els dos noms junts, això fa suposar que eren molt a prop una de l’altra o que, fins i tot, eren la mateixa.

Ungüentari de vidre de l'època andalusí.

Ungüentari de vidre de l’època andalusí.

Resseguint les vitrines i els plafons de l’exposició permanent del museu, i amb l’ajuda de l’audioguia que faciliten a la recepció en començar la visita, podem anar descobrint les diferents fases de la història tortosina. Així, sabrem que l’antiga Dertosa, que va apareixent aquí i allà quan es fan determinades obres a la ciutat, perquè de fet és sota l’actual Tortosa,  va créixer entre l’Ebre i el turó de la Suda, i entre dos barrancs, un al nord i l’altre al sud. El recinte estava emmurallat i el cardo, un dels dos carrers principals que hi havia a totes les poblacions romanes, anava en paral·lel al riu. El fòrum, era on avui dia s’aixeca la catedral i l’acròpolis era al turó de la Suda. També, com era comú en l’època romana, els camins d’accés eren envoltats d’enterraments.

Nineta de terracota del segle XI.

Nineta de terracota del segle XI.

El recorregut per la història de Tortosa passa per l’època visigòtica, durant la qual sembla que la ciutat va tenir una certa prosperitat, que queda provada pel fet que l’any 589 va enviar els seus dos bisbes al Concili III de Toledo. Més endavant, la Turtuxa àrab representa el model de ciutat andalusina, amb banys, mercat,  muralles i mesquites. En aquella època el centre de la població era l’alcassaba situada al castell de la Suda i la ciutat s’estenia principalment al nord i a l’oest.

En els anys de domini andalusí, van sortir de Turtuxa alguns ulemes o savis molt importants i reconeguts. Els ulemes eren els savis que transmetien el coneixement per tradició oral. Un d’aquest savis fou Abu Bakr al Turtuxí, autor d’un famós tractat de política: Llum dels prínceps.  Aquest ulema va morir a Alexandria el 1126, i encara avui es transcriuen i citen algunes de les seves poesies.

Estela discoïdal del segle XIII.

Estela discoïdal del segle XIII.

Un cop conquerida pel cristianisme, Tortosa va seguir sent una plaça important. Fou cap de vegueria i els veguers, que eren els funcionaris reials que s’encarregaven de l’administració, estaven molt relacionats amb les principals famílies tortosines i en el seu segell s’unien l’escut de la casa comtal, és a dir, les quatre barres, amb les dues torres, el símbol heràldic de la ciutat. Aquesta època també va ser pròspera per a Tortosa, que durant els segles XIII i XIV va comerciar amb les ciutats més actives del Mediterrani.

Com a molts altres llocs de Catalunya, a Tortosa van coexistir durant més de 350 anys les cultures cristiana, jueva i islàmica. I al museu se’n poden veure objectes de cadascuna de les tres. Com és ben sabut, finalment els reis cristians van acabar expulsant jueus i moriscos. Entre els segles XVIII i XX són una època força convulsa a Catalunya i, lògicament, també a Tortosa, amb enfrontaments bèl·lics de tota mena. Acabada la Guerra de Successió amb la victòria de les tropes borbòniques, el Decret de Nova Planta va imposar un nou ordenament administratiu.

Creu de terme del segele XV.

Creu de terme del segele XV.

A les vitrines del museu hi podem veure estris de sílex fets per caçadors i recol·lectors que van viure al curs inferior de l’Ebre; ceràmiques prehistòriques amb formes, acabats i decoracions diferents; monedes de diverses èpoques; escultures zoomorfes d’època ibèrica; esteles de pedra romanes; fragments de columnes visigòtiques; segells àrabs; pintures,  escultures i mobles del segle XVI en endavant; plafons amb textos i imatges i el suport de l’audioguia, són una bona manera d’anar seguint el relat i conèixer la història de la capital del Baix Ebre. Tot el contingut està organitzat a través de cinc àmbits que ocupen dos pisos de l’espai expositiu. També hi ha un parell d’audiovisuals que recorden la història més recent de la ciutat. Mitjançant uns codis QR que trobareu als plafons, podeu accedir amb més informació del museu.

En acabar la visita, si encara no ho heu fet, podeu passejar pels carrers del nucli antic i anar descobrint racons i edificis que han viscut part de la història que acabeu de conèixer o de rememorar-la si ja la coneixíeu.

Imatge de carrers inundats en un dels audiovisuals

Imatge de carrers inundats en un dels audiovisuals

Com hem dit en iniciar la sortida, un d’aquests edificis amb història és el mateix museu, i no només pel seu contingut actual. L’edifici es si mateix ja justifica una sortida, perquè és l’antic escorxador de la ciutat, aixecat entre 1906 i 1908 per l’arquitecte Pau Motguió en terrenys guanyats a l’Ebre, el riu sempre present en la vida de Tortosa i dels tortosins. Tant present, que durant gran part de la història de la ciutat la negava periòdicament. De fet, al mateix museu es poden veure fotografies antigues amb els carrers plens d’aigua.

Estela funerària o Maqabriyya.

Estela funerària o Maqabriyya.

El Museu va ser fundat l’any 1900, gràcies a l’impuls de l’arquitecte municipal Joan Abril, amb el suport del diputat a Corts Teodoro González, amb l’objectiu de recopilar les troballes arqueològiques que havien anat apareixent  a les darreries del segle XIX amb l’enderrocament de les muralles i la transformació urbana de la ciutat. Va obrir les seves portes amb el nom de “Museu Arqueològic de la Ilercavònia  a Tortosa” a les antigues escoles de la Mercè. Entre 1910 i 1997 va ocupar l’església de Sant Domènec amb el nom de “Museu i Arxiu Històric”. Finalment, l’any 2012 va obrir de nou a l’espai actual, l’antic escorxador, com a Museu de Tortosa Històric i Arqueològic de les Terres de l’Ebre. Està previst que en el futur l’exposició permanent pugui créixer.

Façana principal del museu.

Façana principal del museu.

L’edifici que avui ocupa el museu, és d’estil modernista i va ser construït a principi del segle XX per adequar-se a les normatives higièniques de l’època. De fet és un conjunt arquitectònic amb diferents pavellons pensats per a les funcions que havia de tenir cadascun: sales de matança i d’aireig, corrals, dependències per als matadors, inspecció de la carn, quadra i cotxera, etc. Un mur de tancament envolta el conjunt. L’accés principal es fa a través d’una reixa de forja que hi ha davant mateix de la façana principal i que permet veure-la des de l’exterior.

Detall de finestres i ceràmica en una façana.

Detall de finestres i ceràmica en una façana.

L’antic escorxador, avui museu, s’organitza amb diversos pavellons aixecats a l’entorn d’un cos central envoltat d’amplis espais que permetien la circulació de vehicles, en el seu moment, i que actualment permeten un agradable passeig. El Museu Municipal ocupa els espais principals, tant per a l’exposició permanent, com per a les sales de reserva. També hi ha espais per a activitats i per a exposicions temporals. Entrant des del carrer a mà esquerra hi ha lOficina de Turisme, amplia i ben preparada, on es pot demanar informació sobre la ciutat i la comarca.

Gerra amb fòrm ula propiciàtoria escrita. Segle XII.

Gerra amb fòrm ula propiciàtoria escrita. Segle XII.

L’edifici està construït amb basaments de pedra, maçoneria arrebossada i maó. Aquest element, el maó, tant utilitzat per l’arquitectura modernista, té funcions tant arquitectòniques com decoratives i es complementa amb ceràmica i teula vidriades. Si mireu bé les façanes, a la part alta, hi podreu veure esculpits alguns caps dels animals que s’hi sacrificaven. A banda d’aquest fet de representació d’animals, en general el conjunt té un aire d’estil mudèjar.

 

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Fragments del retaule de la capella de l'antiga Casa de la Ciutat.

Fragments del retaule de la capella de l’antiga Casa de la Ciutat.

Museu de Tortosa. Històric i arqueològic de les terres de l’Ebre
Rambla de Felip Pedrell, 3
Tortosa
Tel: 977 510 144 / 977 510 146
museudetortosa@tortosa.cat

 

 

 

 

 

Anuncis

3 pensaments sobre “Tortosa. Un museu d’història en un escorxador modernista

  1. Retroenllaç: Els Reials Col·legis de Tortosa, una passejada pel Renaixement | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s