Avui us proposem descobrir com eren i com vivien les primeres persones que van viure de forma sedentària al pla de Barcelona i ho farem tot visitant l’exposició “Primers pagesos BCN. La gran innovació fa 7.500 anys” que es pot visitar a Museu d’Història de Barcelona (Muhba) de la plaça del Rei fins al 13 de novembre de 2016. Amb aquesta sortida podem conèixer, fins i tot, com era el rostre de la que podem considerar la barcelonina més antiga documentada fins a l’actualitat. I això ho podrem fer gràcies a la reconstrucció amb tècniques forenses que s’ha fet d’un crani trobat en unes excavacions fetes anys enrere a la caserna de Sant Pau del Camp.

La gran innovació a que fa referència el títol de l’exposició és la domesticació d’animals i plantes. Aquest fet va permetre que els grups humans nòmades que fins aleshores depenien de la cacera i de la recol·lecció i que havien de canviar sovint de lloc per anar seguint els animals que caçaven, poguessin començar a ser sedentaris. Aquest important avenç va donar-se, en primer lloc, al Pròxim Orient fa uns 12.000 anys i, a poc a poc, es va anar estenent  per les ribes del Mediterrani, fins arribar, fa 7.500  anys al pla de Barcelona, en un territori delimitat, més o menys, pel riu Besòs i la muntanya de Montjuïc, la serra de Collserola i el mar, amb una línia de la costa que no era la que coneixem avui. En aquella època el mar arribava força més endins que en l’actualitat.

Els primers grups d’humans que van assentar-se al territori que avui ocupa la gran ciutat, van fer-ho, bàsicament, en tres zones: l’actual barri del Raval; l’àrea de la Sagrera, més propera al riu Besòs; i als voltants del mont Tàber, el cim del qual es a l’actual carrer del Paradís, entre la catedral i la plaça Sant Jaume. Aquest és, doncs, un dels punts amb més història de la ciutat, perquè és aquí on els romans hi van erigir el temple d’August, del qual se’n conserven quatre columnes a l’interior de la seu del Centre Excursionista de Catalunya.

Els estudis de les troballes arqueològiques que s’han fet els darrers anys han aportat molta i nova informació sobre els humans que van habitar el pla de Barcelona en època prehistòrica. Tot i que fa gairebé un segle de les primeres aportacions que van fer personatges com Agustí Duran i Sanpere, Pere Bosch i Gimpera, Josep  Colomines i Roca i, més endavant, Miquel Taradell i Mateu i Josep de la Vega, ha estat en els darrers 25 anys que s’ha fet un important salt endavant, tant qualitatiu com quantitatiu.

El resultat d’aquests estudis es poden veure en l’exposició que presenta el Museu d’Història de Barcelona fins a meitat de novembre del 2016. Amb tot, els resultats no són definitius, perquè queden encara moltes incògnites per resoldre i respostes que s’espera que puguin anar sortint dels estudis que se segueixen fent de molts objectes que encara s’estan estudiant i de possibles troballes que puguin aparèixer en el futur.

Entre jaciments i troballes aïllades s’ha localitzat fins ara a Barcelona un total de 71 llocs amb restes prehistòriques de les quals, una és de l’Epipaleolític (10000-5600 a.n.e.); 13 corresponen al Neolític antic (5600-4000 a.n.e.); 6 són del Neolític mitjà (4000-4300 a.n.e.); 5 del Neolític final (3400-2750 a.n.e.); 27  són del Bronze (2300-1200 a.n.e.); i 19 entre el Neolític i Bronze (5600-1200 a.n.e.).

Els estudis de les troballes que s’han fet, permeten assegurar als investigadors que, tal com s’afirma en la informació de l’exposició que: “Durant el VI mil·lenni  abans de la nostra era la muntanya de Montjuïc era força boscosa. A la part meridional hi havia rouredes i comunitats termòfiles i arbustives, amb llentiscle, bruc i ullastres. El vessant nord era més humit i boscós, i hi predominaven les rouredes i els avellaners. A la vora dels torrents creixia el bosc de ribera amb salzes, verns, freixes i oms. També hi havia petits nuclis de pinedes”. Això si, en el moment en que van  aparèixer els primers assentaments humans estables, també va començar la desforestació per a obtenir més terreny per a la agricultura i pastures per al bestiar. I s’ha detectat que es feia amb l’ús del foc.

En aquella època la plana barcelonina era poblada per nombroses espècies de fauna salvatge, sobre tot, mamífers grans i mitjans, entre els quals destacaven el cabirol, el cérvol, la cabra salvatge o pirinenca i el senglar, i també mamífers petits, com la guilla, el teixó i el conill, alguns dels quals eren caçats per al consum.

 

En les diverses sepultures que s’han trobat en els jaciments localitzats fins ara, s’hi ha trobat restes humanes de més de 330 individus, entre els quals hi ha homes i dones i de totes les edats. Aquestes restes encara s’estan estudiant i s’espera que aportin molta informació sobre aquests primers barcelonins, a mesura que els treballs dels investigadors vagin avançant. Amb tot, les restes estudiades fins ara,  que són de tres jaciments dels entorns de Sant Pau del Camp i un de Santa Caterina, permeten afirmar que aquells primers pagesos que van habitar el pla de Barcelona eren físicament gràcils, tenien una estatura no gaire alta, d’1, 60 metres i amb poques diferencies físiques entre dones i homes. Com era habitual en qualsevol població d’aquella època, l’esperança de vida superava lleugerament els 40 anys com a màxim i la mortalitat infantil era molt alta.

El sedentarisme d’aquestes comunitats, va comportar un seguit de coses com la transformació dels aliments. Per exemple, els processos per preservar els cereals, amb formes d’assecar el gra, els molins per moldre’l o les sitges subterrànies per  a la conservació. També hi ha vestigis que podrien haver fumat i assecat la carn per poder conservar-la millor. Per altra banda, és en aquest moment que arriba al pla de Barcelona la primera ceràmica, com atuells que s’utilitzaven per contenir, emmagatzemar i coure diversos tipus d’aliments. I en viure en un lloc estable, i aparèixer els primers  poblats permanents, també hi ha les primeres necròpolis. I aquests conjunts de tombes aporten gran quantitat d’informació als arqueòlegs i al conjunt d’especialistes que investiguen aquestes troballes.

L’exposició “Primers pagesos BCN. La gran innovació fa 7.500 anys” mostra com eren i com vivien aquells primers barcelonins a través d’objectes que van elaborar i utilitzar, com eines fetes amb os;  pedres treballades i convertides en eines, com ganivets, destrals, moles i molins o pesos de teler; peces de ceràmica. També fragments d’esquelets humans, un dels quals –un crani- ha permès la reconstrucció amb tècniques forenses de la  cara d’una d’aquelles persones; i també d’esquelets animals, que han permès saber la fauna que corria fa 7.500 anys pel que avui són els carrers de l’Eixample o del Clot o Sant Andreu, per exemple. A les vitrines de l’exposició es poden veure també restes de carbons de fusta d’arbres i arbustos; o tovots i altres elements utilitzats en la construcció de cabanes, com ocres usats com a material d’aïllament; i pedres de fogar.

A banda dels objectes i dels plafons amb informació, a l’exposició hi ha diversos plànols que expliquen com era la plana barcelonina en aquell moment –ja hem dit, per exemple, que la línia de la costa no era la mateixa que avui-, o les relacions comercials i d’intercanvi entre diferents punts del Mediterrani. I també alguns vídeos on es pot veure com s’elaborava ceràmica, com es fabricaven eines de sílex o com es construïa una cabana.

A l’exposició es mostren 400 peces de Barcelona, algunes de les quals provenen de 19 jaciments barcelonins;  i 50 que han estat cedides per diferents institucions i col·leccions privades. Hi ha objectes procedents de 19 institucions, 13 de les quals són catalanes, 2 del País Valencià, 2 de França i 2 d’Itàlia. A més, durant els mesos en que l’exposició és oberta al públic el Muhba organitza visites guiades per a grups escolars i infants, visites guiades per al públic en general i altres activitats com demostracions de talla de sílex. Al mes de novembre, coincidint amb els darrers dies de la mostra està prevista la celebració de les jornades Comunitats neolítiques del llevant Mediterrani. De Marsella a Barcelona i a Cadis, que tindran lloc al Centre de Recerca i Debat del Muhba; i també es presentarà el llibre La Prehistòria al pla de Barcelona. Nous documents per a una síntesi, coordinat per Miquel Molist Montañá i Anna Gómez Bach de la UAB.

Com és habitual en les exposicions que organitza, el Muhba ha editat també l’anomenat llibret de sala, que ve a ser un petit catàleg de l’exposició i que es pot adquirir al mateix museu.

 

© Text: Joan Àngel Frigola
Fotos: Muhba i Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

Primers pagesos BCN. La gran innovació fa 7.500 anys
Muhba Plaça del Rei
Plaça del Rei s/n. Barcelona
Tel: 93 256 21 00
museuhistoria@bcn.cat