La sortida amb gràcia d’avui ens permetrà parlar d’arquitectura, d’art, de col·leccionisme, de la Barcelona Gòtica, i d’un personatge d’aquells que tenim a la història del país que ha deixat un llegat important a la ciutat i a Catalunya, però que, tot i això, tenen un cantó controvertit que no acaba de desaparèixer del tot. Es tracta d’un escultor amb obra a diverses places i carrers de Barcelona. A més, podem començar –o acabar, això va al gust de cadascú-, en un verger en ple centre de la ciutat. Avui visitem el Museu Frederic Marès de Barcelona.

Com hem fet en altres ocasions en que hem visitat museus relacionats amb personatges, començarem parlant de la persona. Frederic Marès i Deulovol, escultor i col·leccionista, va néixer a Portbou l’any 1893 des d’on la seva família es va traslladar a Barcelona el 1903, quan ell tenia 10 anys. De ben jove va començar a anar a la Llotja, Escola de Belles Arts, on va formar-se com escultor i on més endavant hi va exercir com a professor. També va exercir la direcció de l’Escola Superior de Belles Arts i de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, i la presidència de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

La tasca professional va iniciar-la a l’estudi de l’escultor modernista Eusebi Arnau i en aquella mateixa època, l’any 1919, va fer el primer monument dels que hi ha en un espai públic de la ciutat. És a la plaça del canonge Rodó, al Clot, i està dedicat a qui va ser rector de la parròquia del barri durant més de 30 anys. La seva primera producció, encara com a escultor desconegut, és considerada en el moviment noucentista i va centrar-la en retrats i escultures funeràries i en una sèrie de nus femenins. Abans, a principi de la dècada de 1910, havia fer una estada a París amb una beca de l’Ajuntament de Barcelona, i allà va descobrir el món de les subhastes i de les antiguitats i va adquirir les primeres col·leccions, que després va anar engrandint.

Durant la Guerra Civil va col·laborar amb la Generalitat de Catalunya en la conservació d’alguns elements del patrimoni artístic i ja en la postguerra, va adaptar-se a la nova situació i va dedicar-se als encàrrecs d’institucions oficials, de l’Església o de grans entitats financeres. Un dels primers encàrrecs que va fer per a les autoritats franquistes fou l’estàtua de la victòria que va ser col·locada al peu de l’obelisc conegut con el llapis, a la cruïlla de la Diagonal i el passeig de Gràcia, que durant molts anys va rebre el nom popular de “cinc d’oros”. Aquesta obra, que va mantenir-se al lloc fins l’any 2011, va substituir una altra figura femenina de Josep Viladomat que representava la República.

En època de postguerra, Marès va dedicar-se en bona part a la restauració de monuments. Així, va participar en la recreació de les tombes reials del monestir de Poblet o en la restauració de Santa Maria del Mar. També va fer obres commemoratives, com les estàtues jacents de Jaume I i Jaume II a la catedral de Mallorca i va treballar en la decoració de l’església de Sant Esteve a Parets del Vallès. Mentre, va anar augmentant les seves col·leccions, que guardava a casa seva i al taller d’escultura.

L’any 1944 l’Associació d’Amics dels Museus de Catalunya organitzà una exposició amb part de les col·leccions de Marès a l’Arxiu Històric de la Ciutat. Fou en aquell moment que l’escultor va fer pública la seva voluntat de fer-ne donació a Barcelona. Només dos anys més tard, el 1946, obria la primera sala del museu al primer pis d’un edifici del carrer dels Comtes, a tocar de la catedral. La inauguració oficial fou el 1948. Frederic Marés, que aleshores tenia 51 anys, va instal·lar el seu habitatge i el seu estudi al mateix edifici. Va morir amb gairebé 98 anys, així doncs, va tenir uns quants anys per anar engrandint les col·leccions. I quan l’edifici va fer-se petit, va fer donacions a altres localitats i museus. Fins i tot en creà de nous, com el Museu Frederic Marès de Montblanc, el Marès de la Punta d’Arenys de Mar, o el Museu del Llibre Frederic Marès, a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona. En aquest punt és bo citar que el seu pare era llibreter de vell.

El Museu Marès de Barcelona ocupa una part de l’antic Palau Reial Major dels comtes de Barcelona, que a final del segle XV fou la seu del Tribunal de la Inquisició i a que a partir de 1718 es convertí en el convent de Santa Clara. L’edifici va ser reconstruït i modificat, en part, a principi del segle XX quan la burgesia catalana va optar per convertir una zona de Ciutat Vella en el Barri Gòtic que avui coneixem. En el procés d’habilitació-reconstrucció de l’edifici com a seu del Museu, s’hi van afegir elements arquitectònics d’altres edificis, com el pati que hi ha darrera la recepció i que havia format part de la casa del segle XVI que ocupava el número 1 del carrer dels Templers. A les Sortides ja hem vist altres edificis o parts d’edificis que han viatjat per la ciutat.

El Museu ocupa tres plantes senceres de l’edifici (planta baixa, primer i segon pis, una petita part de la quarta planta i un espai situat en un semisoterrani. Podríem dir que el Museu té dues grans parts, una dedicada a escultures, encara que també hi ha alguna pintura, i les col·leccions. Les escultures ocupen el semisoterrani, la planta baixa i el primer pis. Les col·leccions, que s’agrupen a l’anomenat “Gabinet del col·leccionista”, ocupen la segona planta i una part del tercer pis.

La visita comença a la planta baixa, amb les escultures del món antic, amb una bonica col·lecció de bronzes ibèrics, escultures romanes, i d’èpoques romànica i gòtica, fins al segle XIV. Val a dir que hi ha una impressionant col·lecció d’imatges de Crist, incloent majestats, calvaris i davallaments; i una altre, no menys nombrosa de marededéus. Entre les peces romàniques destaquen tres obres del Mestre de Cabestany procedents del monestir de Sant Pere de Rodes. Són tres marbres: el relleu “L’aparició de Jesús als seus deixebles al mar”; una clau d’arquivolta: “Agnus Dei”; i un fragment d’un relleu: “Curació de l’home de la mà seca”. La primera és una de les peces més importants que conserva aquest museu, juntament amb una obra de Jaume Huguet de la qual parlarem més endavant.

Al semisoterrani hi ha la escultura en pedra, datada entre els segles IV i XVI. Hi ha capitells, sepulcres, columnes, piques, permòdols, finestres, portalades… Destacarem un arc de porta datat de final del segle XII o principi del XIII, provinent de Segòvia; una finestra del primer quart del segle XIII amb una columna amb una imatge a la columna central, que se suposa que va venir de Nanclares de Gamboa a Àlaba; i un portal del primer terç del segle XVI procedent d’una casa desapareguda que hi havia al número 1 del carrer dels Templers de Barcelona, la mateixa del patí que hem vist darrera el taulell de recepció.

Al primer pis, segueix l’exposició d’escultura amb obres gòtiques, a partir del segle XV, del Renaixement, del Barroc i peces catalanes del segle XIX. En aquest pis hi ha les poques pintures que té el Museu. En destaca una obra de Jaume Huguet, un dels principals pintors gòtics catalans. Es tracta de “Jesús camí del calvari”, una taula que va formar part del retaule major del convent de Sant Agustí Vell de Barcelona, edifici que va quedar molt malmès l’any 1714 durant els bombardeigs de les tropes de Felip V. El retaule es va desmuntar i dispersar. Avui se’n conserven 7 peces més al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Entre les escultures que es conserven al Museu hi ha força obra vinguda de Castella, però també d’Itàlia, d’Alemanya o dels Països Baixos. Podem destacar unes quantes peces d’Alejo de Vahía, que va viure a cavall dels segles XV i XVI i que està considerat un dels màxims autors d’escultura hispànica en talla policromada del segle XV. Criden l’atenció un conjunt de cinc representacions de la Santa Generació, això és un conjunt de Santa Anna, la Mare de Déu i el Nen.

Als dos pisos superiors hi ha l’estudi-biblioteca de Frederic Marès amb una mostra d’obra seva, entre la qual hi ha alguns models com un “Enterrament de Crist”, que va fer per a la basílica de Santa Maria del Mar, o l’escultura de la font circular “Nena damunt un peix”, que avui és a la rambla de Catalunya; o el cap del “Timbaler del Bruc”, de l’escultura que hi ha en aquesta població. També hi ha un gran retaule de fusta que representa l’entrada de Carles V a la ciutat i que havia d’anar a l’Ajuntament de Barcelona. En una mena de sala d’estar que aprofita una cantonada sota la biblioteca, a la paret, hi ha un text de Rafael Albertí dedicat a l’escultor.

La resta d’aquesta planta i una habitació del tercer pis estan dedicats a l’anomenat Gabinet del col·leccionista, és a dir, s’hi exposa tot allò que va col·leccionar Marès més enllà de l’escultura i les obres d’art. Hi ha de tot: pipes, basatons,  màquines de cosir, ulleres, tisores, peces de roba, capses de tota mena, armes antigues, jous cerimonials provinents d’Extremadura, bicicletes antigues i velocípedes, és a dir, aquelles primeres bicicletes amb una roda enorme i una altra de més petita al darrera; vanos, arracades, pianoles, claus de forja, una màquina de cosir de sabater, màquines de fotografiar de manxa amb trípode de fusta; hi ha un espai dedicat a peces montserratines i, fins hi tot, hi ha un racó amb quadres que contenen cabell humà.

Quan hom acaba la visita li venen al cap algunes preguntes que, de fet, molta gent fa al personal del Museu: “Estava bé del cap, aquest senyor?”, “Tenia família?”. Doncs no, no tenia família i, un cop vista la part que s’exposa de tot el que va arribar a col·leccionar –el Museu té catalogades 66.000 peces-, un acaba amb la sensació que, si més no, Frederic Marès era un col·leccionista compulsiu, col·leccionava de tot.

Per acabar, val a dir que el personal del Museu és molt amable i respon qualsevol pregunta que se t’acudeixi, com les dues que hem citat. L’accés al Museu és per la plaça de Sant Iu i es passa a través del Verger, que havia estat l’hort-jardí de l’antic palau, i on avui hi ha el Café d’Estiu, un espai molt agradable que obre durant l’època de bonança i del qual encara podeu gaudir fins el dia 15 de novembre. A més, amb l’entrada del Museu us faran un descompte en la consumició.

© Textos i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 15 d’octubre de 2013

Museu Frederic Marès
Plaça de Sant Iu, 5-6
Tel: 93 256 35 00
museumares@bcn.cat