Exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004

Autor desconegut - Construcció del monument a Colom, c. 1888. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Autor desconegut – Construcció del monument a Colom, c. 1888. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

La sortida d’avui us proposa fer un recorregut per més d’un segle i mig d’història de la capital de Catalunya a través de la fotografia. És un viatge per la ciutat, històric i a voltes sentimental, a través de gairebé un miler d’imatges que, alhora, permet fer també un recorregut per la història de la fotografia, ja que a la mostra s’hi poden veure les diferents tècniques de captació d’imatges, des dels primers daguerreotips fins a l’eclosió de la imatge digital. Avui us proposem anar a la Rambla barcelonina a visitar l’exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004 que presenta La Virreina Centre de la Imatge.

Gairebé un miler d’imatges cedides per 58 prestadors, entre els quals 38 són institucions i 20 són col·leccionistes privats i els propis autors de les fotografies, procedents de Barcelona, Madrid, Salamanca, Pamplona, París, Londres, Lausana i Nova York. Obres de fotògrafs de renom, i altres no tant coneguts, que han treballat a la ciutat al llarg de la història de la fotografia, des dels primers pioners, fins als autors més actuals, passant per els primers fotoperiodistes. Les seves imatges permeten fer un recorregut per les transformacions de Barcelona des del Pla Cerdà fins a la celebració del Fòrum Internacional de les Cultures.

2.Franck (François Marie Alexandre Gobinet de Villecholes). Barcelona, demolició de les muralles, c. 1855. Bibliothèque national de France, Paris.

Franck (François Marie Alexandre Gobinet de Villecholes). Barcelona, demolició de les muralles, c. 1855. Bibliothèque national de France, Paris.

Les primeres imatges que es conserven, que són daguerreotips, van ser fetes per fotògrafs estrangers que venien a treballar per encàrrecs institucionals, com els que es van fer relacionats amb unes visites que va fer la reina Isabel II, en els qual van treballar fotògrafs com  Charles Clifford, August Brauneck i Jean Laurent; però també n’hi ha de viatgers i de professionals que s’havien establert a la ciutat, com Robert Napper, un gal·les que va recórrer Espanya entre 1861 i 1864 per encàrrec d’un altre fotògraf i empresari: el britànic Francis Frith.

5.Frederic Ballell - Setmana Tràgica, 1909. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Frederic Ballell – Setmana Tràgica, 1909. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Entre els primers fotògrafs barcelonins hi ha Joan Martí, Pau Audouard o Antoni Esplugas, dels quals es conserva força obra a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.  El primer, Joan Martí, és l’autor d’un important àlbum que duia el nom de Bellezas de Barcelona, que es va publicar, a la dècada de  1870, amb el sistema de fascicles. Eren còpies fotogràfiques a l’albúmina. D’aquesta època és també uns àlbums de  F.J. Álvarez, que va documentar per primer cop la incipient arquitectura de l’Eixample barceloní. El fet que s’editessin aquests fascicles indica que ja hi havia un públic disposat a col·leccionar fotografies.

L’Exposició Universal de 1888 va ajudar a fer un nou pas endavant, perquè és a la dècada de 1880 que apareixen les primeres publicacions locals amb ús de fotomecànica. D’aquesta època són La Ilustración, publicada per Luis Tasso, i La Ilustració Catalana, on publicava un fotògraf poc conegut avui, però molt reconegut a la seva època: Heribert Mariezcurrena.

6.Sebastià Jordi Vidal - Fotografia de l'àlbum Exposició de Barcelona, 1929-1930. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Sebastià Jordi Vidal – Fotografia de l’àlbum Exposició de Barcelona, 1929-1930. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Entre les imatges exposades hi ha daguerreotips, còpies a l’albúmina, però també, n’hi ha fetes amb col·lodió i gelatinobromur. L’avenç de la tècnica va facilitar que els fotògrafs poguessin treballar amb càmeres més lleugeres i transportables i això va permetre l’aparició del fotoperiodisme, que a Catalunya es considera que té el seu moment fundacional amb la Setmana Tràgica de 1909,  tot i que els primers autors, com Mas, Ballell o Merletti, ja havien aparegut en escena. Entre els pioners del fotoperiodisme barceloní cal citar també Brangulí, Pérez de Rozas, i Sagarra. Abans, gràcies a les càmeres i pel·lícules  produïdes per Kodak a partir de 1888, es va iniciar l’amateurisme en el món de la fotografia.  La Setmana Tràgica va ser àmpliament retratada –sobretot tenint en compte l’època i el cost  de la fotografia-, i totes les publicacions il·lustrades del moment en van incloure imatges. A més, un editor, Angel Toldrà Viazo, va publicar una col·lecció de 100 postals amb els edificis cremats durant la revolta amb el títol Sucesos de Barcelona. Poc després van aparèixer els primers diaris amb fotografies en gravat al buit, com La Vanguardia, El Dia Gràfico, El Noticiero Universal o El Correo Catalán.

Pere Català Pic - Fotomuntatge sobre el Barri Gòtic per a la Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona , 1935. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Pere Català Pic – Fotomuntatge sobre el Barri Gòtic per a la Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona , 1935. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

La relació de Barcelona amb la fotografia ha estat constant i estreta del moment de la presentació de l’invent. Només cal recordar que Ramon Alabern va captar el primer daguerreotip al pla de Palau, només uns mesos després que la nova tècnica es presentés a Paris. I aquest interès per tenir imatges de la ciutat s’ha mantingut al llarg de la història, així, abans de tirar endavant l’obertura de la Via Laietana, l’Ajuntament de Barcelona va organitzar un concurs fotogràfic per tenir documentats els edificis i carrers que havien de desaparèixer per donar pas al nou vial que havia d’unir l’Eixample amb el port. Així, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona es conserva un extens fons amb imatges que avui ens permeten saber com era aquella part de la ciutat, avui desapareguda.

7.Agustí Centelles - Morts a la Plaça Catalunya, 19 de juliol de 1936. ©MECD. Archivo Fotográfico Agustí Centelles.

Agustí Centelles – Morts a la Plaça Catalunya, 19 de juliol de 1936. ©MECD. Archivo Fotográfico Agustí Centelles.

Un altre esdeveniment que va ser extensament documentat, va ser la urbanització de Montjuïc, a partir de 1915, de cara a la organització de l’Exposició Internacional de 1929. Entre els professionals que van fotografiar la  transformació de la muntanya n’hi ha algun que ja ha sortir citat, com Brangulí, Merletti o Pérez de Rozas, però també altres força coneguts com Roisin o Godes. D’aquells anys previs a la Guerra Civil es poden veure a l’exposició treballs que mostren la Barcelona del pla Macià, també conegut com pla per a la Nova Barcelona que va ser impulsat pels arquitectes i artistes progressistes del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània),  entre les obres dels quals hi ha la Casa Bloc a Sant Andreu de Palomar. D’aquella època és un monogràfic sobre el Barri Xino de Margaret Michaelis, o els treballs de Gabriel Casas  i Català Pic i de fotògrafs estrangers que van venir i van fotografiar diversos aspectes de la vida popular, com Bill Brand o Henri Cartier-Bresson. També són d’aquella època revistes il·lustrades com Imatges, D’Ací i d’Allà o Mirador.

8.Autor desconegut - Bombardeig de Barcelona per l'aviació italiana el 17 de març de 1938 a les 14.15h, 1938. CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Barcelona.

Autor desconegut – Bombardeig de Barcelona per l’aviació italiana el 17 de març de 1938 a les 14.15h, 1938. CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La Guerra Civil és un altre moment àlgid del fotoperiodisme barceloní, amb les imatges d’Agustí Centelles el juliol de 1926 i l’arribada d’alguns fotògrafs de renom  internacional, arribats per deixar constància de l’enfrontament bèl·lic des d’un punt de vista més revolucionari. Són Gerda Taro, Robert Capa o David Seymour, Chim, però també Kati Horna, Walter Reuter, Georg Reisner o André Papillon. D’aquells anys hi ha també fotografies aèries d’autor desconegut preses pels aviadors italians mentre bombardejaven la ciutat.

1.Carlos Pérez de Rozas-Altar de Pius XII- 1952- Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Carlos Pérez de Rozas-Altar de Pius XII- 1952- Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

La dictadura franquista és, en general, una època de foscor per a la ciutat, però hi ha alguns esdeveniments com el XXXV Congrés Eucarístic de 1952 i els Jocs Mediterranis de 1955 van deixar la seva empremta, amb la urbanització de la Diagonal a la banda de les Corts, la creació del barri del Congrés i un nou impuls per a les instal·lacions edificades a Montjuïc l’any 1929, amb la construcció del nou Palau d’Esports.  La fotografia va deixar constància d’aquests esdeveniments, però també va aparèixer una nova avantguarda amb fotògrafs com Terré,  Miserachs, i Massats, amb exposicions a la Sala Aixelà o llibres com Barcelona, blanc i negre de Miserachs, o Izas, rabizas i colipoterras, de Joan Colom,  amb textos de Camilo José Cela.   També són d’aquesta època treballs de Català-Roca, Eugeni Forcano, Oriol Maspons  i Julio Ubiña, al costat dels Pérez de Rozas, amb treballs a publicats a Gaceta Ilustrada  o La Vanguardia.

9.Joan Guerrero - Santa Coloma, 1970. Col·lecció de l’artista.

Joan Guerrero – Santa Coloma, 1970. Col·lecció de l’artista.

Les onades migratòries de l’època franquista, amb l’aparició de barris de barraques d’auto-construcció, i de polígons d’habitatges sense les més mínimes condicions urbanístiques i de serveis, també van ser captats pels objectius dels fotògrafs, i per les imatges que es publicaven en la premsa local que va començar a aparèixer, amb capçaleres com 4 Cantons, al Poblenou, o Grama, a Santa Coloma de Gramenet.

A partir de 1979, un cop restablerta la democràcia als ajuntaments, Barcelona va entrar en una època molt dinàmica que va tenir un dels seus punts més àlgids amb la organització dels Jocs Olímpics de 1992 i la gran  renovació urbana que va comportar.  La ciutat va  viure el canvi de segle havent-se situat en el mapa internacional i amb la vista posada en la celebració d’un altre gran esdeveniment, aquest de nova creació: el Fòrum 2004, que va ser aprofitat, urbanísticament parlant, per impulsar la reforma interior del Raval, amb la obertura de la rambla del Raval, i la urbanització de la zona més propera al riu Besòs, un dels darrers espais que quedaven per ordenar a la ciutat. Les fotografies d’aquests anys recullen tant la transformació urbana, com les postures crítiques.

11.Xavier Mercadé - Actuació del grup Piorreah a l'Ateneu de Nou Barris, 30 de maig de 1985. Col·lecció de l’artista, Barcelona.

Xavier Mercadé – Actuació del grup Piorreah a l’Ateneu de Nou Barris, 30 de maig de 1985. Col·lecció de l’artista, Barcelona.

Una passejada per les 17 sales de La Virreina Centre de la Imatge que ocupa l’exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004 permet fer, doncs, un interessant recorregut per la història de la ciutat entre el desenvolupament del pla Cerdà i la celebració del Fòrum Internacional de les Cultures del 2004. Els amants i coneixedors de Barcelona i de la fotografia, hi trobaran imatges força conegudes i reproduïdes més d’un i dos cops en llibres, publicacions i, avui dia, a internet, però també n’hi ha moltes de poc o gens conegudes i altres de curioses i força interessants. Teniu temps per visitar-la fins el 25 de setembre de 2016.

 

12.Manel Esclusa – Barcelona, ciutat imaginada, 1988. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Manel Esclusa – Barcelona, ciutat imaginada, 1988. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

 

© Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

 

Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004

La Virreina Centre de la Imatge
Palau de  la Virreina
La Rambla, 99
08002 Barcelona
Tel: 93 316 10 00

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s