Ignasi Marroyo. Retrat de Joan Colom Fotografiant al barri xino 1961.

Avui coneixerem un senyor que diu que fa el carrer. Compte, però, no us ho agafeu al peu de la lletra. La frase és certa, ha treballat al carrer i va passejar-se pel Raval en l’època en que era conegut com a “Barri Xino”, però no ha fet el carrer en el sentit que s’acostuma a donar a aquesta frase. Ens acostem a visitar una exposició que ens mostra l’obra d’un fotògraf cabdal en la renovació del llenguatge fotogràfic a l’Estat Espanyol. La sortida d’avui ens porta al MNAC a veure l’exposició Jo faig el carrer. Joan Colom, fotografies 1957-2010.

Joan Colom. El carrer cap a 1960-61.

Joan Colom, nascut a Barcelona l’any 1921, va entrar a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya l’any 1957 i a partir de 1958 va fer de salonista, això és fer fotografies per presentar-se a concursos amb la intenció d’aconseguir els premis que atorgaven uns jurats molt ortodoxos. Aquesta activitat salonista li va durar un parell llarg d’anys, fins el 1960, moment en que va deixar definitivament de presentar-se a concursos.

Aquell mateix any 1960 Colom va formar, amb uns altres set fotògrafs, el grup El Mussol. Ell i tres més –Jordi Munt, Enric García Pedret i Ignasi Marroyo- eren de Barcelona; els altres quatre –Josep Albero, Antoni Boada, Josep Bros i Jordi Vilaseca-, eren de Terrassa. El grup, que va rebre el suport del crític Josep Maria Casademont, va presentar dues exposicions col·lectives els any 1960 i 1962 i van fer-ho a la sala Aixelà, de la qual Casademont n’era el director. La primera exposició, feta tot just un parell de mesos després de la constitució del grup, va consistir en una mostra de treballs individuals; en canvi la segona, que era un reportatge sobre el IV Rallye de cotxes antics de Sitges, va ser presentada com un treball col·lectiu i totes les fotografies van signades com El Mussol, cap porta signatura individual.

Diapositives. Foto JAF.

Paral·lelament a aquestes activitats, Joan Colom va dedicar-se a fer les fotografies  que ara es presenten com nucli central de l’exposició que avui visitem: imatges del Barri Xino fetes amb càmera oculta, perquè Joan Colom va desenvolupar una tècnica que li va permetre fer un munt de fotografies sense que es veies que les feia. Ell es passejava pel carrer amb la càmera a la mà, per sota la cintura i disparava sense mirar pel visor. Això, avui dia pot semblar molt fàcil. De fet no és gaire difícil, perquè les actuals càmeres digitals enfoquen soles i es prou fàcil fer una foto més o menys ben enfocada, però en aquella època en que les càmeres eren analògiques, per fer una bona foto calia enfocar, triar l’obertura del diafragma i el temps de l’obturador, i tot això calia fer-ho de forma manual. Així doncs, el que va fer Joan Colom no és gens fàcil. I tampoc barat, perquè avui, amb la fotografia digital costa el mateix una foto que dues-centes, però aleshores, només els rodets de pel·lícula i el revelat dels negatius ja suposaven una despesa important.

Joan Colom. El carrer cap a 1960-61.

Tornem, però, a la trajectòria de Joan Colom. L’any 1962 va ser convidat a participar, amb deu fotògrafs espanyols més, en una iniciativa promoguda pels serveis oficials de turisme de França a Barcelona. Es tractava de prendre imatges promocionals de París que defugissin de la fredor i els tòpics de la imatge turística oficial. Els fotògrafs van treballar una setmana a París, al maig de 1962. Aquell mateix any, les imatges van ser presentades en forma d’exposició, del 6 al 18 de novembre a la Sala Aixelà de Barcelona, i del 10 al 31 de desembre a la Galeria Biosca  de París. A més, Leonardo Cantero, un dels fotògrafs, va fer un àlbum de fotografies amb el títol de Gentes de París. La iniciativa va ser coordinada per un altre fotògraf força important, Eugeni Forcano, i va comptar, a més d’ells dos, amb Oriol Maspons, Andreu Basté, el citat Leonardo Cantero, Gabriel Cualladó, Joan Cubaró, Francisco Gómez, Ramon Masats, Xavier Miserachs i Francisco Ontañon.

Joan Colom. El carrer 1961.

Joan Colom, que el 1945 havia entrat a treballar de comptable a una empresa tèxtil de Barcelona, va mirar de dedicar-se a la fotografia de forma professional, i va començar a col·laborar amb Ignasi Marroyo, un altre dels components del grup El Mussol. Plegats van publicar alguns reportatges a El Correo Catalán. L’any 1964 Oriol Maspons, aleshores fotògraf de la revista Gaceta Ilustrada, va aprofitar l’habilitat de Colom amb la càmera oculta per encarregar-li fotografies clandestines d’un judici que va tenir ampli ressò a la premsa, el que fou conegut com el cas de crim del carrer Aragó, l’assassinat de l’empresari Francesc Rovirosa, al seu taller de làmpades al carrer Aragó.

Aquell any 1964 va ser cabdal en la vida de Joan Colom, perquè de la possibilitat de començar a viure de la fotografia, va passar a deixar aquesta activitat abandonada durant gairebé vint anys. Què va passar aquell any? Doncs que part de les seves imatges sobre la prostitució captades de manera clandestina al Barri Xino barceloní, van utilitzar-se per il·lustrar el llibre de Camilo José Cela, Izas, rabizas y colipoterras, (per qui no ho sàpiga, totes tres paraules són sinònim de prostituta) publicat per Editorial Lumen a la col·lecció Palabra e Imagen. El problema va ser que una de les dones que apareixen en les fotografies va posar una demanda contra els dos autors, Colom i Cela, i la editorial, Lumen. Els demanava 1 milió de pessetes. Tot i que la demanda no va acabar de prosperar, Colom va haver de declarar davant un tribunal i el cas va aparèixer a la premsa de l’època. Això va fer que el fotògraf s’allunyés del món de la fotografia.

Vitrina del documental sobre J M de Sucre. Foto JAF.

Va ser l’any 1982 quan va participar a l’exposició La fotografia catalana als anys 50-60, a la primera edició de la Primavera Fotogràfica. Després va participar en altres exposicions, com Photographies catalanes des annés cinquante, al Centre d’Etudes Catalanes a París, l’any 1984, o Temps de silenci. Panorama de la fotografia espanyola dels anys cinquanta i seixanta, al Centre d’Art Santa Mònica el 1992. I l’any 1999 el MNAC va presentar la mostra El carrer. Joan Colom a la Sala Aixelà, 1961, amb les obres originals  de l’exposició de l’any 1961. També va exposar a la Fundació Cartier Bresson de París i al Folkwarg Museum d’Essen. I l’any 2012 va fer donació del seu arxiu al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Joan Colom. Sense títol cap a 1960.

És a partir d’aquest arxiu  que el MNAC presenta aquests dies l’exposició Jo faig el carrer. Joan Colom, fotografies 1957-2010. La mostra està repartida en sis àmbits. El primer és “Salonisme, 1957-1960” i agrupa fotografies dels seus primers anys. És l’època en que es presentava a concursos. Hi ha imatges sobre Setmana Santa i fotografies de mariners americans de quan la cinquena flota atracava a Barcelona. En aquest àmbit hi ha algunes vitrines amb imatges de Colom publicades en revistes d’entitats fotogràfiques i una col·lecció de diapositives a color, entre les quals n’hi ha un parell de molt divertides amb un noi ajupit com per jugar a saltar i parar, allò que en castellà diuen “pídola” amb un tall al cul dels pantalons que li va de dalt a baix.

Joan Colom. El carrer cap a 1960-61.

El segon àmbit de l’exposició du el títol de “El grup El Mussol, 1960-1964” i recull la col·laboració de Colom amb aquest grup. Hi ha un parell de fotografies on es poden veure els 8 components del grup i algunes de les imatges signades com a col·lectiu, però també treballs individuals dels diversos membres. En aquest mateix àmbit hi ha referències a un documental sobre Josep Maria de Sucre que va realitzar Francesc de Lasa l’any 1964 i en el qual van participar alguns membres de El Mussol, entre els quals hi havia Joan Colom. Hi ha alguna fotografia del rodatge i publicacions sobre el documental.

Fotos a l’exposició. Foto JAF.

El següent àmbit, el tercer, es titula “El carrer, 1958-1965”. Aquest és el nucli central de l’exposició i està format per diversos conjunts de fotos. S’hi poden veure moltes de les imatges que Colom va fer amb càmera oculta al Barri Xino. Hi ha tres conjunts d’imatges: les de gent del carrer, amb algunes de Setmana Santa i moltes de nens; les cinquanta fotografies de l’exposició El carrer, que l’any 1961 va presentar a la Sala Aixelà, tal com van ser exposades en aquella ocasió; i les fotografies del món de la prostitució que van publicar-se al llibre Izas, rabizas i colipoterras, amb textos de Camilo José Cela. També hi ha algunes vitrines amb exemplars del llibre i de la premsa de l’època on s’explica la demanda d’una de les dones que apareix a les imatges contra tots els responsables del llibre. Aquest àmbit es complementa amb una pel·lícula de 8mm. que Colom va fer als voltants de 1960, en clau experimental i fent servir el mateix mètode de càmera oculta.

Joan Colom. Passeig marírim 1964.

El títol del quart àmbit és “Onze fotògrafs espanyols a París, 1962” i mostra part de les imatges de la iniciativa que va coordinar Eugeni Forcano i que ja hem explicat abans. El següent àmbit, el cinquè, és “Temptatives professionals, 1962-1964”.  Aquí hi podem trobar el fruit de la col·laboració amb Ignasi Marroyo, que va sorgir en les sortides amb el grup El Mussol, però que va anar més enllà, en un intent de dedicar-se al món de la fotografia de manera professional.. Hi ha algunes de les imatges que van publicar a El Correo Catalàn, amb un reportatge sobre el Somorrostro, i d’altres d’un projecte que no va prosperar amb fotografies del món dels toros.  En aquest àmbit hi ha també un reportatge sobre les instal·lacions de la SEAT fet amb una càmera de gran format –és l’únic que existeix amb aquest tipus de càmera-; i també hi ha les fotografies clandestines del judici del crim del carrer Aragó, algunes de les quals van ser publicades a Gaceta Ilustrada.

Vitrines al primer àmbit. Foto JAF.

Aquesta exposició ens permet conèixer un d’aquells grans fotògrafs de casa nostra i que, dedicant-s’hi professionalment o no, ens han deixat el testimoni d’una època de la nostra societat que d’altra manera potser no haguéssim pogut conèixer o, si més no, l’hauríem conegut d’una altra manera.

El MNAC ha programat diverses activitats paral·leles relacionades amb aquesta exposició. Algunes ja han tingut lloc, però encara en queda un seminari que tindrà lloc el dilluns 17 de març a la tarda amb el títol “Al Carrer. Seminari sobre Joan Colom i el seu context”. Hi haurà dues conferències i una taula rodona. L’activitat és gratuïta, però les places són limitades i cal inscripció prèvia. A més, els dissabtes al matí hi ha visites comentades.

Visitans a l’exposició. Foto JAF.

Acabem amb una frase del mateix Joan Colom i que és escrita al final de l’exposició i en la qual es basa el títol de la mostra: “Jo no sabia que estava fent fotografia social en aquell moment. Jo només feia fotografia i buscava imatges que m’emocionessin. De vegades he fet servir aquest terme per definir el meu treball, però per a mi vol dir simplement que no faig paisatges o bodegons. Jo faig el carrer. Amb les meves fotografies jo busco ser una espècie de notari d’una època”.

© Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 18 de febrer de 2014

Exposició Jo faig el carrer
Fotografies de Joan Colom 1957-2010
MNAC
Fins el 25 de maig de 2014
Tel: 93 622 03 76
info@museunacional.cat