Entrada al castell.

La proposta d’avui ens porta a un espai de Barcelona que durant molts anys va ser molt malt vist pels barcelonins. És una construcció situada al cim d’una de les muntanyes de la ciutat. Un lloc on avui hi ha tota mena d’activitats lúdiques i culturals, que per les festes de la Mercè s’omple de circ, però on hi van estar empresonades moltes persones, algunes de les quals hi van morir afusellades i un punt des d’on els barcelonins van ser canonejats en dues ocasions, estic parlant del castell de Montjuïc.

Jardí al fossat.

Moltes ciutats tenen fortificacions al seu terme municipal, més o menys a prop del nucli urbà, son edificacions militars que, normalment, es van aixecar en el seu moment per defensar la població i els seus habitants. En el cas de Barcelona, una de les grans edificacions militars històriques, la ciutadella, van erigir-la les autoritats borbòniques de Felip V per controlar la ciutat. I el castell de Montjuïc, que avui ens ocupa, tot i ser construït originalment per defensar la ciutat, va ser utilitzat a mitjan segle XIX, per canonejar-la.

Túnel d’entrada al recinte del castell.

Anem al principi. La muntanya de Montjuïc és un turó que s’aixeca fins a 173 metres d’alçada, a tocar del mar i que separa la ciutat del delta del Llobregat. Hi ha documentat un poblat ibèric dels segles III i II aC. I deu el  seu nom al fet que els pobladors jueus de la Barcelona medieval hi tenien el seu cementiri. De fet, Montjuïc vol dir “muntanya dels jueus”. Hi ha documentada una torre de guaita des del segle XI. Així ens ho diu Carreras i Candi a la seva Geografia General:  “era antiquíssim l’origen del farell o torra de guarda marítima que Barcelona hi tenia al cim del Montjuïc”. I explica, citant una publicació anterior de la Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona que l’any 1401 el guaita havia d’avisar les embarcacions amb senyals de vela quan era de dia i amb senyals de foc quan era de nit. A la cita s’inclou una nota que diu que el guaita “hi actuava d’una manera sobradament deficient”.

Garita amb la ciutat al fons.

La primera fortificació al cim de la muntanya va erigir-se l’any 1640, durant la revolta contra Felip IV. Carreras i Candi explica que l’edificació original era feta amb fang i pedra i que va aixecar-se en només trenta dies i en fa aquesta descripció: “lo conjunt del castell lo formava un quadrilàter irregular de reduhides dimensions (91x 83 x 70 x 88 metres), ab dos petits baluarts y dos mig baluarts, amb cares de 23 a 25 metres les majors y de sols 16 metres les altres, y flanchs de 8 a 10 metres. Sols permetía  colocar pochs mosqueters  per defensió de la vall y dotze peces d’artilleria”. Aquesta primera instal·lació militar va ser cabdal a l’hora de rebutjar l’assalt de les tropes castellanes, el 26 de gener de 1641 en l’anomenada Batalla de Montjuïc, que va suposar la desfeta de les tropes comandades pel marquès de Los Vélez, el qual havia estat enviat pel comte-duc d’Olivares. Aquesta batalla va marcar el final de la primera etapa de la Guerra dels Segadors.

Mur lateral.

A final del segle XVII el castell va ser ampliat i va passar a ocupar tot el cim de Montjuïc. Amb les obres dutes a terme el 1694 la fortificació va passar a tenir tres baluards mirant cap a terra i una línia de dents de serra de cara a mar. L’any 1705, en els primers episodis de la Guerra de Successió, va tornar a tenir importància. Les tropes comandades per Lord Peterborough van recuperar el castell, aleshores en mans castellanes, per a la causa catalana. En aquest fet, que va fer decantar Catalunya cap a la causa de l’Arxiduc Carles d’Àustria, hi va tenir un paper determinant el Jordi de Hessen-Darmstadt, el príncep Jordi, de qui ja hem parlat en altres ocasions. Ell va ser qui va impulsar l’atac al castell per defensar Barcelona. Va ser ferit de mort en aquesta batalla i va ser enterrat, en olor de multituds, a Josepets. Durant la Guerra de Successió el castell va passar diverses vegades de mans castellanes a mans catalanes, fins que va les tropes de Felip V el van recuperar definitivament el 12 de setembre de 1714 d’acord amb les Capitulacions que va exigir a la ciutat el duc de Berwick, comandant de les tropes borbòniques que van conquerir Barcelona.

Pati d’armes

Val a dir, que el castell actual té poc a veure amb el que hem estat parlant fins ara, perquè l’edifici que coneixem avui va agafar la forma  actual, l’any 1751 de la mà d’un enginyer militar del qual ja hem parlat en altres ocasions en aquest espai, es tracta de Juan Martín Cermeño, el mateix que va dissenyar la Barceloneta. A Montjuïc, va ampliar les instal·lacions militars i les va posar el dia seguint el model més en boga en aquell moment, el pentàgon estrellat que també utilitzava l’enginyer francès Vauban. Cermeño, entre altres coses, va excavar el fossat i va dotar el castell de diversos serveis i cisternes, en elles, una d’aigua potable. Uns anys després, entre 1779 i 1799, es van fer noves ampliacions per tal que pogués acollir fins a 3.000 persones i es va ampliar la dotació d’artilleria fins a 120 boques de foc.

Canó a l’entrada del castell.

El castell va tornar a tenir protagonisme a la Guerra del Francès, quan va estar una temporada en mans franceses, però fou a meitat del segle XIX quan s’inicia la llegenda negra del castell. I això és perquè l’any 1842 el general Espartero, regent del regne va decidir canonejar la ciutat des del castell per tal de sotmetre un aixecament revolucionari. L’any següent va ser el general Prim qui va ordenar un nou canoneig de la ciutat des de Montjuïc. En  aquest cas la causa va ser l’aixecament popular conegut com la Jamància, la darrera de les bullangues que va viure Barcelona durant el segle XIX. La ciutat va ser canonejada des de Montjuïc, des de la Ciutadella, des del mar i també des de diverses poblacions del voltant, com Gràcia, on s’havien refugiat la burgesia i els sectors benestants, a l’empara de l’exèrcit governamental.

Monument dedicat a Gaspar de Portolà.

A final del segle XIX va augmentar la mala fama del castell entre els barcelonins, perquè hi van estar empresonats molts obrers a causa de la repressió contra el moviment anarquista i els atemptats produïts a la ciutat. Després de l’atemptat del carrer Canvis Nous, el 7 de juny de 1896, es van empresonar i processar moltes persones innocents. Una de les causes més conegudes és l’anomenat Procés de Montjuïc. I a principi del segle XX es va engrandir la llegenda negra quan el castell va ser la presó de molts dels detinguts per la Setmana Tràgica de 1909. A més hi van morir afusellades cinc persones, la més coneguda, Francesc Ferrer i Guàrdia, el pedagog anarquista impulsor de l’Escola Moderna. Deu anys més tard, el conflicte de la Canadenca va portar més de 3.000 obrers que hi foren empresonats.

El castell va seguir sent usat com a presó militar i durant la Guerra Civil hi van passar molts presos de dretes. Hi van ser afusellades 173 persones. A la postguerra va continuar aquest ús, però ara els empresonats i els afusellats eren gent d’esquerres. La persona més coneguda és el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, que va hi va ser afusellat el 15 d’octubre de 1940. Val a dir que moltes de les persones que han passat per les cel·les del castell han estat empresonats i morts de forma injusta. També hi va estar empresonat un altre personatge important que també acabaria sent afusellat, tot i que no al castell, es tracta del Dr. José Rizal, l’heroi de la independència filipina que va ser pres a Barcelona i dut a Manila, on va ser jutjat i condemnat a mort per rebel·lió.

Canons sobre la costa.

L’any 1960, Franco va fer una suposada donació del castell a la ciutat de Barcelona, però a la pràctica va seguir en mans de l’exèrcit espanyol, que hi van instal·lar un museu militar que fou inaugurat pel mateix dictador el 24 de juny de 1963. A més, l’exèrcit hi va mantenir un destacament. En realitat, no va ser fins el 27 d’abril de 2007 que un ordre ministerial en modificava la cessió a l’Ajuntament de Barcelona. Tot i això, els militars no abandonaren definitivament el castell fins el mes de maig de 2010, quan el destacament de Telecomunicacions va marxar cap a la caserna del Bruc.

Sales Companys, Ferrer i Guàrdia i Rizal.

Abans, el 15 de juny de 2008 tots els racons del castell van omplir-se amb més de 40.000 mil persones que van celebrar la recuperació d’aquesta instal·lació per a usos civils, socials i culturals. Aquell dia la cultura popular va ocupar el castell amb trabucaires, gegants, grallers, falcons, grups de dansa… Un concert de Raimon va cloure la jornada festiva. A més, els darrers anys, per les festes de la Mercè s’hi fan activitats de circ. El museu militar va tancar definitivament les portes el 24 de maig de 2009.

Torre del castell.

Tot i la història negativa del castell, també hi podem trobar algun fet positiu, perquè la torre del castell és el lloc on, entre els anys 1792 i 1793, l’astrònom Pierre Méchain va establir les coordenades de Barcelona i la triangulació per al mesurament de l’arc meridià que serví de base del sistema mètric decimal.

Actualment, tres sales del castell porten el nom de tres personatges il·lustres que hi van estar empresonats abans de morir. El president Lluís Companys, el pedagog anarquista  Francesc Ferrer i Guàrdia, i el líder independentista filipí, José Rizal. A cada sala hi ha una breu biografia del personatge del quan en du el nom. I, des del 15 d’octubre de 2011, hi voleia la bandera catalana, com la que hi va posar l’any 1936 el president Companys en motiu de la recuperació del castell per a la ciutat de Barcelona.

Avui el castell és obert el públic i és una bona talaia sobre el port i sobre el conjunt de la ciutat de Barcelona. S’hi fan exposicions i tota mena d’activitats.

Barcelona vista des del castell.

© Textos i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia l’11 de febrer de 2014

Castell de Montjuïc
Carretera de Montjuïc, 66
Tel: 93 256 44 45
castell@bcn.cat

Bibliografia:
DALMAU, Antoni; El procés de Montjuïc. Barcelona al final del segle XIX. Editorial Base i Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2010.

CARRERAS CANDI, Francesc; Geografia General de Catalunya. La ciutat de Barcelona. Establiment Editorial de Albert Martin. Barcelona.

DIVERSOS AUTORS; Montjuïc Barcelona parque central. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2007.