La sortida d’avui, ens porta a conèixer un personatge d’aquells que l’època franquista va fer desaparèixer. És un fotògraf pioner i un dels més importants del període entre guerres, és a dir, entre la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola, que com és sabut va ser un camp de probes de cara a la Segona Guerra Mundial per part dels nazis alemanys i els feixistes italians. Avui ens acostem al Museu Nacional d’Art de Catalunya per descobrir el fotògraf Gabriel Casas a través de la seva obra gràcies a l’exposició Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat 1929-1939.

Gabriel Casas va néixer el desembre de 1892 a Barcelona. Els seus pares eren César Casas i Narcisa Galobardes i, tant el seu pare com el seu avi, Gonçal Casas, havien tingut contacte amb el món de la fotografia. Els estudis primaris els va fer a l’escola Horaciana, un projecte educatiu impulsat per Pau Vila que va tenir centres a Barcelona i al Clot. Estava destinada a les classes populars, igual que l’escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, però, en contraposició a aquesta, s’allunyava del racionalisme i donava més importància a l’educació estètica. L’any 1913,  per tal de no fer el servei militar i evitar anar a la guerra del Marroc, va marxar a Buenos Aires, on hi havia un oncle seu i, posteriorment a l’Uruguai. Allà va treballar amb diferents fotògrafs. Va tornar a Barcelona l’any 1917.

Abans de marxar a Casas s’havia iniciat en la fotografia al costat del seu pare i, també, treballant com a aprenent amb Rafael Areñas, fotògraf pictorialista i un dels professionals més importants de la Barcelona de principi del segle XX. El pictorialisme, segons explica la Gran Enciclopèdia Catalana, va ser una: “Tendència fotogràfica sorgida a la darreria del segle XIX i desenvolupada durant les primeres dècades del segle XX, que constitueix, de fet, el primer intent reeixit d’elevar la tècnica fotogràfica a la categoria artística”.

La Barcelona de joventut de Gabriel Casas era una de les capitals del modernisme europeu. Arquitectes com Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, pintors i cartellistes com Ramon Casas o fotògrafs com Pere Casas Abarca, Miquel Renom o el citat Rafael Areñas, deixen la seva empremta artística a la ciutat, una ciutat on van arribar artistes de l’avantguarda internacional que fugien de la Primera Guerra Mundial. Entre aquests cal destacar noms com Francis Picabia, Otho Lloyd o Arthur Cravan. Per altra banda, la preparació de la Exposició Internacional de 1929, va fer que comences a un període daurat per a la fotografia a Espanya. Era una època en que aparegué una nova concepció artística de la fotografia, associada a l’ús de nous mitjans, com el disseny gràfic i la publicitat. Aquells anys, a Barcelona, hi va haver conferències de Le Corbusier i Merinetti; es va publicar el Manifest Groc de Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch; i la Galeria Dalmau organitzava exposicions d’art modern.

Era també el moment en que va aparèixer el moviment de la Nova Visió, relacionat amb els plantejaments de la Bauhaus i Gabriel Casas va ser un dels primers fotògrafs espanyols que va utilitzar el llenguatge que proposava. En tornar a Barcelona, va muntar un estudi, amb un soci anomenat Font, al carrer dels Escudellers. S’anunciaven com a “Fotos artísticas Casas y Font”. A partir de 1923 va començar a fer fotografia d’esports amb un altre soci, Joan Rovira i Garu, amb el qual signaven amb el nom de “Foto Sport”. Publiquen a revistes com La Jornada Deportiva i L’Esport Català. Fa també de corresponsal a Barcelona del diari Excelsior de Bilbao. En paral·lel fa retrats a esportistes i professionals de l’espectacle al seu nou estudi del carrer de Zurbano número 3. També va ser en aquells anys quan va publicar els primers treballs publicitaris que s’han pogut identificar. Concretament l’any 1925 va publicar un anunci de suc de raïm Mostelle. Aquell mateix any es va casar amb Maria Formiguera i dos anys més tard naixia la seva filla Núria.

A partir de 1929 va començar a treballar com a fotoperiodista per a diaris i setmanaris d’informació general, com La Publicitat (1928), Mirador, Diario Oficial de la Exposición Internacional de Barcelona, La Vanguardia, La Rambla, Imatges, Barcelona Gráfica, L’Opinió i D’Ací d’Allà. A partir de l’any 1933 va baixar molt la tasca de fotoperiodista, tot i que va publicar, de manera ocasional , a La Vanguardia, La Humanitat i S’Agaró; i va començar a treballar pel Departament de Circulació de l’Ajuntament de Barcelona i per al Patronat de Turisme de Catalunya. Aquells anys va fer diversos fotomuntatges per a cartells i portades de llibres. També va fer un extens reportatge fotogràfic sobre Catalunya per a la revista francesa Vu.

Al principi de la Guerra Civil va traslladar-se al carrer de Bailèn número 21, en ser-li confiscat l’estudi del carrer de Zurbano. Durant la guerra va treballar per al gabinet fotogràfic de la Conselleria de Defensa i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i també pel Comissariat de Propaganda. En aquells anys va publicar en capçaleres com Nova Ibéria i Economia i també en diversos butlletins del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, a Meridià i a Moments. I va visitar el front per fer unes fotografies del Sebastián Pozas.

Quan les tropes franquistes van entrar a Barcelona, Gabriel Casas va deixar una maleta amb els negatius més compromesos a les seves cunyades, però van acabar desats en una galeria exterior amb males condicions i van acabar fent-se malbé. L’any 1939 va ser denunciat a les autoritats franquistes per haver col·laborat amb la Generalitat i haver fer propaganda de la causa republicana. Detingut, va ser pres al Palau de les Missions, un dels edificis construïts a Montjuïc amb motiu de la Exposició Internacional de 1929 i que en la primera postguerra va ser utilitzat per les primeres autoritats franquistes com a presó per a persones de tendència republicana. Posteriorment va ser jutjat i condemnat a 12 anys de presó, pena que li va ser commutada per la de 2 anys de presó menor, que finalment no va arribar a complir. A més, se li va prohibir exercir com a fotoperiodista, raó per la qual, a partir de les hores va dedicar-se a la fotografia industrial i als retrats i altres encàrrecs particulars. Va morir l’any 1973, als 81 anys. Deu anys més tard, ja en època democràtica va ser inscrit al Registre Oficial de Periodistes a títol pòstum.

L’exposició Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat 1929-1939, és organitzada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), l’Arxiu Nacional de Catalunya, que conserva el fons del fotògraf des de l’any 1995, i l’Obra Social “la Caixa” i mostra una visió amplia i contextualitzada de l’obra de Casas a través de 120 fotografies fetes en aquests 10 anys que van de la celebració de l’Exposició Internacional de Barcelona a la fi de la Guerra Civil espanyola.

Gabriel Casas va començar la seva activitat com a fotògraf en una època en que Barcelona estava immersa en un gran dinamisme cultural i artístic. Va ser en aquest ambient que ell va vincular-se amb els cercles de l’avantguarda, que tenien molts presents el cinema i la fotografia, que eren considerades noves tècniques artístiques. Ell va ser dels primers a fer servir el llenguatge de la Nova Visió, amb picats, contrapicats, fotomuntatges i descentraments respecte l’eix de simetria o les fragmentacions. I va crear un llenguatge que connecta amb teòrics i creadors d’avantguarda de l’època, com László Moholy-Nagy.

L’exposició està organitzada en quatre àmbits: Registres, Nova Visió, Fotografia social i Retrats. Abans, però, hi ha un petit espai dedicat a la seva persona, amb documents personals. El primer dels àmbits, Registres, ens explica com l’aparició de les revistes il·lustrades i els noticiaris cinematogràfics van fer sorgir una nova manera d’informar i de mostrar l’actualitat, una nova manera que donava cada cop més espai a la imatge en detriment de la paraula escrita i que, es pot dir, està a l’inici de la cultura audiovisual que amb els anys ha anat guanyat pes fins arribar a la informació amb una gran preponderància de la imatge que tenim avui. Les fotografies emmarcades es complementen amb algunes revistes on hi ha obres seves publicades.

El segon àmbit de l’exposició, Nova Visió, mostra fotografies amb enquadraments que avui ens poden semblar, fins i tot curiosos, però que eren molt agosarats i inèdits a l’època. És aquí on podem contemplar picats i contrapicats, o punts de vista insòlits amb descentrament respecte l’eix de la simetria o fragments d’un element que dóna un aspecte molt diferent a la fotografia.

El tercer àmbit és Fotografia social, i és que l’any 1929, a més de celebrar-se l’Exposició Internacional de Barcelona, va ser també, l’any del crac econòmic mundial al qual va seguir una greu crisi que va empobrir una part molt important de la societat occidental. Artistes i fotògrafs no van ser aliens a aquesta situació i van parar una atenció especial a les condicions en que vivien els grups socials més desafavorits. Gabriel Casas, com altres, va captar imatges que denunciaven aquestes situacions de marginalitat.

El darrer àmbit és Retrats, un gènere fotogràfic que ha estat molt present en la cultura moderna i que Casas també va conrear. De fet el retrat va ser un dels primers gèneres de la fotografia i tan és així, que en els primers anys es parlava d’anar a “cal retratista”, perquè el retrat es feia als estudis. L’evolució dels aparells i de les tècniques fotogràfiques, van afavorir que alguns fotògrafs, com Gabriel Casas, s’acostessin al retrat des d’altres punts de vista.

Entre les imatges que hi ha a l’exposició, n’hi ha un bon grapa de destacables. De fet, una de les més simpàtiques, és la que s’ha utilitzat per difondre l’exposició en la qual es pot veure un nen enganxat al vidre de l’aparador d’uns llibreria mirant, embadalit, els llibres exposats entre els quals, curiosament, hi ha títols com Comunismo o Isabel II. També n’hi ha una força trencadora d’un policia a cavall durant una vaga general. La foto està festa des d’un balcó i el policia i el cavall es veuen a través de la reixa de la barana, amb un efecte força curiós. Una altra fotografia mostra quatre homes xinesos en una escala, en una imatge que sembla extreta d’una pel·lícula de màfies.

Entre les fotografies socials n’hi una d’un sense sostre amb els peus amb els mitjons ben foradats en primer terme, amb una visió gairebé poètica que contrasta amb la realitat que mostra. També hi ha diverses fotografies dels carrers de Barcelona, en una de les quals es pot veure un embús de trànsit a la dècada de 1930, tot demostrant que, encara que avui ens pugui semblar estrany, a aquella època ja hi havia problemes de circulació a la ciutat. Entre els retrats hi ha personatges de l’esport, com el boxador Josep Gironés, el Crac de Gràcia, o una curiosa imatge dels presidents Niceto Alcalá Zamora i Francesc Macià, cara a cara.

La gran majoria de les imatges d’aquesta exposició són del fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya, i n’hi de tiratge d’època i de tiratge modern. La mostra es pot veure a Barcelona, al MNAC, fins al dia 30 d’agost de 2015. Posteriorment  anirà també al CaixaForum Girona entre el 30 de setembre de 2015 i el 17 de gener de 2016; i al CaixaForum Tarragona entre el 10 de febrer i el 29 de maig de 2016.

 

 
© Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat 1929-1939
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Palau Nacional
Parc de Montjuïc s/n
Tel: 93 622 03 60

Documentació:
http://www.gabrielcasas.cat/