La sortida d’avui ens porta a conèixer un ofici tradicional molt antic. Anem a un museu on ens expliquen, de manera molt didàctica com era un ofici que avui sembla condemnat a desaparèixer d’aquí uns quants anys. És un ofici molt lligat a la terra que està documentat a la població des del segle XIV. Avui també coneixerem un obrador del qual van sortir molts elements que avui llueixen a un munt de cases de la ciutat de Girona i de la població de S’Agaró. Anem a la comarca del Gironès. Sortim a Quart per visitar el Museu de la Terrissa i l’obrador de Can Marcó.

Començarem per situar la població de Quart, i ho fem tal com ens ho expliquen a la introducció del llibre de Miquel Pairolí, Quart. Natura, història i artesania: “El terme municipal de Quart engloba sis nuclis urbans o veïnats que són: Quart, Palol d’Onyar, la Creueta, el Castellar, Sant Mateu de Montnegre i Montnegre. Cada un d’ells té una personalitat i unes característiques històriques i geogràfiques diferents, i tots han coincidit a perfilar els trets peculiars del territori que avui constitueix el terme de Quart, un municipi d’una extensió considerable -37,44 kms quadrats- situat a la comarca del Gironès, al sud de la ciutat de Girona, entre el massís de les Gavarres –una àmplia extensió del qual pertany al terme de Quart-, i el riu Onyar, que, procedent de la comarca de la Selva, s’endinsa al Gironès i desemboca al Ter a la ciutat de Girona”.

Avui la immensa majoria de serveis i d’habitants es concentren als nuclis de Quart, Palol d’Onyar i la Creueta, però fins ben bé a meitat del segle XX la majoria de la població vivia als nuclis que hi ha a l’interior de les Gavarres i que a poc a poc s’han anat buidant. Aquests nuclis són el Castellar, Sant Mateu de Montnegre i Montnegre.

A la dècada de 1910, segons podem veure al volum dedicat a Girona de la Geografia General de Catalunya, del qual n’és autor Joaquim Botet i Sisó, la localitat de Quart tenia 193 edificis i 755 habitants, que es repartien, segons l’autor, de la següent manera: “Quart (cap de districte): 74 edificis i 278 habitants; Carrer Nou: 25 edificis i 106 habitants; Castellar: 14 edificis i 68 habitants; Montnegre: 38 edificis i 147 habitants; Palol d’Onyar: 22 edificis i 76 habitants; La Creueta: 20 edificis i 80 habitants”. Segons l’Idescat a data 31 de desembre de 2014 la població de Quart era de 3.441 habitants.

Seguim amb la Geografia General de Catalunya per veure que: “La població se dedica quasi exclusivament al conreu de la terra, exceptuant la del poble de Quart, que en molta partida treballa en la fabricació de terrissa, comptant-s’hi 17 terrisseries a més de tres forns de rajols i teules. Dita fabricació és en lo poble antiquíssima i ve caracteritzada pels vasos receptacles de color negre, amb decorat rudimentari alguns d’ells, molt apreciats en la comarca: cossis, gribrells, cànters i gruixudes lloses que en les llars fan lo servei de terra refractària”.

Joan Vicens, director del Museu de la Terrissa de Quart explica que la localitat va arribar a tenir fins a una trentena de terrissaires, pràcticament tots de tradició familiar, dels qual avui en queden cinc: els Quintana o can Creuet; els Prats o ca la Paula o cal senyor Erols; Can Marcó, Can Bonadona; i el Mestres o cal Fusteret. Al Museu hi ha un espai dedicat a totes aquestes famílies i obradors, els que encara aguanten i els que ja no hi són.

Al citat llibre Quart. Natura, història i artesania, Miquel Pairolí diu que: “L’home urbà d’aquesta fi del segle XX [el llibre és de l’any 1998], en un món que consumeix productes globals de tota mena, des dels alimentaris als culturals, necessita, per sentir-se feliç, per reconèixer-se, trobar unes arrels pròpies, específiques, particulars. D’aquí ve l’atenció a un producte com la terrissa –feta de la mateixa terra i elaborada d’una manera pròpia i personal a cada lloc- que s’ha convertit en una moda”.

Al capítol dedicat a l’artesania i la terrissa, Pairolí explica que: “El principal fil conductor de la història del poble de Quart al llarg del segles és l’elaboració artesanal de terrissa. Aquesta activitat és el factor més propi i més ben definit de la identitat de Quart i allò que ha donat anomenada al poble molt més enllà dels límits de terme municipal. La referència documental més reculada de què disposem pel que fa a la fabricació d’olles de terrissa a Quart és de 1312.”

Així, doncs, ens trobem en una població amb una llarga tradició terrissaire i, a més, amb un tipus de terrissa concreta, la ceràmica negra. A Catalunya només hi ha un altre lloc amb tradició de ceràmica d’aquest tipus, Verdú, a la comarca de l’Urgell. Explica Joan Vicens que des de Quart es portava ceràmica a les comarques de Girona i Barcelona i que l’àrea d’influència de Verdú era, lògicament, l’interior de Catalunya. De la importància i la qualitat de la ceràmica de Quart al segle XVII en dóna testimoni un document reproduït al llibre Quart. Natura, història i artesania. És un text que fa referències a les queixes dels ciutadans adreçades al mostassaf per una pujada de preus, però demostra, ens diu Pairolí que: “La terrissa de Quart tenia bon mercat a Girona i fins i tot a la resta del bisbat fins al punt de ser considerada imprescindible; que era bona, apropiada i barata i que es tracta fonamentalment de terrissa de servitud, per a usos domèstics, per cuinar, per rentar i pouar aigua, per menjar i per conservar-hi líquids”.

No és d’estranyar, doncs, que trobem un Museu de la Terrissa en un poble amb una tant importat tradició terrissaire. El museu és a l’antiga bòbila de Can Ginesta, per tant, a l’hora que ens il·lustrem de la història de la terrissa i de com és l’ofici de terrissaire, podem conèixer com era una fàbrica de maons i rajoles. Perquè, una cosa que podrem aprendre, si no ho sabíem encara, és que en general, tot i que coneixen les diferents vessants de l’ofici, el terrisser que es dedica a fer olles no fa rajoles i a la inversa. Una altra cosa que descobrirem tot visitant el Museu és que a Quart, la gent de l’ofici al torn de fer les olles li diuen “roda”.

El Museu és molt didàctic. En entrar, al costat de la recepció hi ha una petita botiga on es poden comprar llibres com el que hem comentat en aquestes línies i alguns objectes relacionats amb el museu i la terrissa, cosa habitual avui en qualsevol museu. La planta baixa està dedicada a l’antiga bòbila de Can Ginesta, de la qual es conserven un parell de forns i la xemeneia, entre altres elements. Contràriament al que semblaria lògic, el fum d’aquests forns no s’evacua per la part superior, sino que marxa per sota i va cap a la xemeneia per un conducte subterrani que al museu han deixat cobert amb un vidre per tal que ens puguem fer la idea de com anava. La resta de la planta baixa està dedicada a explicar-nos d’on ve la ceràmica i perquè i on es va començar a fer.

El primer pis està més dedicat a la terrisseria de Quart. Ens expliquen d’on i com s’obtenia i s’obté el fang; els diferents processos per on passa: preparar la terra, barrejar, colar, assecar i pastar, fins al moment en que el fang es converteix en maó i rajola o en olla. Les visites guiades les fan, en moltes ocasions, els mateixos terrissaires, que es van tornant i poden explicar de primera mà tots aquests processos i també com es fa converteix en negre la ceràmica i no és, com podria semblar a ulls profans, pel fum, sino per un procés químic que es produeix durant la cocció.

Un dels espais de la primer planta del museu està dedicat al producte estrella dels ollers de Quart, l’olla. Aquest ha estat el principal objecte que ha sortit de les rodes de la població durant segles, de mides diferents i per a usos diferents. I també hi ha un espai dedicat als obradors i a les famílies terrissaires que han donat a Quart el nom que té pel que fa a la terrisseria. A més, explica Joan Vicens, el Museu també té una part dedicada a la investigació. Una de les coses que fan és enregistrar en vídeo els terrissaires que expliquen la seva història i les seves tècniques. Alguns dels vídeos que es poden veure al Museu estan dedicats a terrissers que ja han mort. D’aquesta manera s’ha pogut conservar i preservar la seva memòria i les tècniques que van fer servir.

Un dels obradors que encara hi ha en actiu a Quart és Can Marcó, el qual no és només el més antic de Quart, és un dels més antics de Catalunya i, probablement d’Europa, perquè està datat des del segle XV, més concretament des de l’any 1473. No ha estat sempre al mateix lloc, però si sempre a Quart. A banda de la seva antiguitat i longevitat, aquesta terrisseria té una història específica que la fa molt interessant.

Jaume Marcó, que n’és el propietari actual, explica que a final del segle XIX a la industria terrissaire de Quart era molt important l’exportació, sobretot a Cuba. Per això, el fet que España perdés les colònies, va comportar la ruïna a molts terrissaires de Quart, entre el quals els Marcó. En aquella època treballaven en l’obrador els besavis de Jaume Marcó i els seus tres fills. L’avi d’en Jaume, en Frederic Marcó, que era una persona molt inquieta, va marxar a França i va treballar al taller de l’escultor Gustau Violet, on va aprendre noves tècniques i a partir del qual va establir relació amb grans artistes de la seva època. Després va estar una temporada a París, treballant amb el Museu del Louvre. Un cop tornat a Quart, va establir una important col·laboració amb l’arquitecte Rafael Masó, màxim exponent del Noucentisme gironí. Així hi ha obres de Can Marcó a molts edificis de Girona i de S’Agaró. Això va canviar la història d’aquesta terrisseria, que va dedicar-se més a la ceràmica artística.

Avui Can Marcó és alhora un obrador i un petit museu on hi ha obres de més de quaranta artistes catalans, entre els quals Juli Martí (1875-1921), Borrell Nicolau (1888-1951), Esteve Monegal (1888-1970), Josep Armengol (1891-1918), Enric Casanovas (1882-1948), Josep Llimona (1864-1934), Joaquim Claret (1879-1964), Rafael Solanic (1895-1990), Joan Rebull (1899-1981), Fidel Aguilar (1894-1917), Gustau Violet (1873–1952) o Domènec Fita (1927). També hi ha moltes de les rajoles i elements arquitectònics que els Marcó van fer a partir dels dissenys de Rafael Masó. Per això avui els demanen que facin peces per a la rehabilitació d’edificis projectats per l’arquitecte noucentista. I també conserven un important arxiu relacionat amb Rafael Masó, això com l’exposició sobre l’arquitecte que la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va organitzar entre 2006 i 2007 amb motiu de la celebració de l’Any Masó.

A les nostres Sortides parlem més d’història, però a vegades també de present i de futur i avui acabarem amb una certa projecció de futur, perquè Pilar Alsina, de Can Marcó, explica que estan tirant endavant diversos projectes relacionats amb la ceràmica. Fan seminaris de Ceràmica negra amb col·laboració amb l’Escola Massana i, a través de l’Associació Catalunya Art, estan impulsant un projecte transfronterer conjuntament amb l’Escola de Ceràmica de la Bisbal i el Centre d’Artesania.

Ah! Abans d’acabar. A l’estiu organitzen maridatges gastronòmics, és a dir sopars amb visita inclosa a l’obrador. Una bona opció per acabar la sortida a Quart, després d’haver visitat el Museu de la Terrissa.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 7 de juliol de 2015
Agraïments: Josep Mestres, Joan Vicens, Jaume Marcó, Pilar Alsina i TV Girona.

Programa  La 7mana Girona de la TV Girona amb un reportatge sobre Ceràmiques Marcó.

http://tvgirona.xiptv.cat:/la-setmana-girona/capitol/capitol-78?e=1464&s=0

 

Museu de la Terrissa de Quart
C. del Tren, 58
Tel: 972 469 370
Quart

Ceràmiques Marcó
Carretera de Girona, 113
Telèfon: 616 126 914
Quart

Bibliografia
BOTET I SISÓ, Joaquim; Geografia General de Catalunya. Província de Girona. Casa Editorial Alberto Martín. Barcelona.
PAIROLÍ, Miquel; Quart. Natura, Història i Artesania. Ajuntament de Quart. Quart, novembre de 1998.