El recinte de Torribera a Santa Coloma de Gramenet

Primer tram d'escales de l'eix central.

Primer tram d’escales de l’eix central.

La sortida d’avui proposa fer una passejada per uns jardins amb uns edificis noucentistes a tocar de la serralada de Marina, al municipi de Santa Coloma de Gramenet. És un recinte edificat per la Mancomunitat de Catalunya com a hospital per a malalts mentals i que avui acull un centre sanitari i el campus d’Alimentació de la Universitat de Barcelona. Avui us proposem sortir al recinte de Torribera.

Passeig amb plàtans d'ombra a l'eix central.

Passeig amb plàtans d’ombra a l’eix central.

El recinte de Torribera és als terrenys d’una antiga masia medieval reconstruïda el segle XVIII de qui pren el nom. La Mancomunitat de Catalunya, creada l’any 1914 a partir de la federació voluntària de les quatre diputacions de Barcelona amb l’objectiu de recuperar la capacitat de gestió administrativa de les antigues Corts Catalanes. Entre els diversos projectes que va tirar endavant, hi ha les polítiques de beneficència i sanitat. Unes polítiques que van mirar els serveis sanitaris de països europeus molt més avançats que a Espanya, on encara hi havia malalties com la tuberculosi o el paludisme que ja s’havien eradicat en altres llocs. Entre els serveis dels quals es va fer càrrec la Mancomunitat hi havia l’atenció a les malalties mentals i va ser amb l’objectiu de fer un pas endavant en el tractament d’aquestes patologies que va encarregar un projecte d’organització dels serveis.

La masia Torribera.

La masia Torribera.

L’any 1922 la Mancomunitat va comprar la finca de la Masia Torribera per aixecar-hi una clínica mental. La proposta base no era gaire diferent de l’Institut Pere Mata de Reus que vam visitar en una sortida anterior: un recinte amb pavellons aïllats entre jardins. En el cas de la clínica de Santa Coloma de Gramenet la finca s’enfila cap a la serra de Marina. Ben a prop hi ha el camí que puja cap a Sant Jeroni de la Murtra, ja al veí municipi de Badalona. I des d’alguns punts del recinte s’albira la torre Pallaresa, un notable edifici renaixentista dels segles XVI i XVII.

Edifici La Torre, seu de la UNED.

Edifici La Torre, seu de la UNED.

L’any 1917 la Mancomunitat de Catalunya va convocar un concurs per a l’edificació d’una clínica mental a Santa Coloma de Gramenet. Segons expliquen Joan Tarrús i Narcís Comadira al llibre Rafael Masó, arquitecte noucentista les bases: “Solament establien que s’havien de projectar pavellons aïllats i rodejats de jardins i que fossin ‘construidos con toda sencillez, a fin de dar al conjunto de la Clínica un aspecto de apacible simplicidad, pero que de ninguna manera ha de interpretarse este deseo como opuesto a que los edificios que han de constituir la futura Clínica estén exentos de elegancia y buena forma’”. El concurs fou guanyat per un projecte presentat pels arquitectes Rafael Masó i Josep M. Pericas. De Rafael Masó, arquitecte noucentista amb molta obra a Girona ja en vam parlar en la sortida a Quart, perquè va col·laborar molt amb l’obrador de terrisseria Can Marcó.

Bananers davan el pavelló Verdaguer.

Bananers davan el pavelló Verdaguer.

Tarrús i Comadira expliquen al llibre que: “El projecte de Masó i Pericas s’organitza en dos conjunts. Dotze pavellons ordenats al llarg d’un eix de vianants que puja de sud a nord, de manera que els pavellons queden a nivells diferents i orientats a migdia. Aquesta organització està servida per una xarxa de vials que té un caràcter subsidiari. L’altre conjunt agrupa entorn d’una plaça els edificis de serveis: porteria, administració, pavelló d’ensenyament i policlínica. Annexes a aquest conjunt hi ha l’església i la casa del director, ja fora del recinte. Per les seves característiques especials, els pavellons d’infecciosos, la cuina i el pavelló de desinfecció i neteja queden dispersos als marges del conjunt”.

Detall d'un bananer amb plàtans.

Detall d’un bananer amb plàtans.

Els mateixos autors diuen que tot plegat té una concepció de ciutat jardí i el llenguatge arquitectònic té un caire populista amb elements barrocs, excepte en els edificis més representatius, com l’església, el pavelló d’ensenyament i l’administració on es nota una voluntat de monumentalització.

El projecte, però va trigar en dur-se a terme. Problemes pressupostaris van endarrerir-lo fins el punt que el projecte dels primers moviments de terres no van ser encarregats fins a l’any 1918, però el 1920 la Mancomunitat va decidir dividir el projecte en quatre etapes, les dues primeres de les quals s’havien de dur a terme en un termini de sis anys. Amb tot, l’any 1923, quan la Dictadura de Primo de Rivera va dissoldre la Mancomunitat de Catalunya, tot just s’havien fet els primers moviments de terres. L’any 1926 la Diputació de Barcelona va reprendre el projecte i finalment es van construir els primers quatre pavellons.

Arc d'accés al pavello Marina i l'església.

Arc d’accés al pavello Marina i l’església.

Tots aquests endarreriments van fer que Rafael Masó s’anés dedicant cada cop més a altres projectes a Girona i S’Agaró de tal manera que, tal com expliquen Tarrús i Comadira: “L’obra construïda té molt poc a veure amb l’avantprojecte inicial i no pot atribuir-se a Masó sinó és indirectament. El to general dels edificis construïts i dels detalls és el de l’arquitectura de Pericas”. Els primers serveis del recinte sanitari van ser inaugurats l’any 1930 i cinc anys més tard, quan Masó va morir el 13 de juliol de 1935, encara no s’havia completat totalment la construcció del projecte, que va anar ampliant-se fins a quedar definitivament enllestit l’any 1972.

Zona enjardinada.

Zona enjardinada.

Avui el recinte de Torribera, que ocupa una extensió de 33 hectàrees, segueix sent propietat de la Diputació de Barcelona i els serveis sanitaris que hi ha depenen del Consorci Parc de Salut Mar, també hi ha serveis de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i el Campus d’Alimentació de la Universitat de Barcelona.

L’accés principal al recinte és l’avinguda Pallaresa de Santa Coloma de Gramenet. S’hi arriba a través d’un pont que creua l’autopista del Maresme des del carrer de Prat de la Riba. A la porta mateix hi ha una parada d’autobús i no gaire lluny hi ha la parada de Metro de Sínguerlín de la línia 9. Si s’hi accedeix amb cotxe, a l’interior hi ha un pàrquing de pagament, amb una primera fracció de temps gratuïta. L’entrada ja és monumental, amb una placeta rodona presidida per l’edifici de la Porteria, que dóna accés al recinte a través d’un arc.

Font ornamental al costat de l'església.

Font ornamental al costat de l’església.

Ja a l’interior del recinte, a mà esquerra hi ha una pendent que ens acosta a l’edifici La Torre, on hi ha la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), i davant mateix de l’edifici de la porteria arrenca l’escalinata envoltada d’arbres que és l’inici de l’eix central del recinte, que va canviant a mesura que s’enfila cap a la muntanya. Les escales permeten accedir a un passeig amb arbres que després d’una rotonda es converteix en un carrer ample amb edificis a banda i banda i ja amb circulació de cotxes, per continuar, més amunt amb nous trams d’escales creuats per carrers amb circulació de vehicles.

El pavelló Marina i l'església.

El pavelló Marina i l’església.

La part baixa del recinte, més propera a l’autopista, és la zona més enjardinada, que queda emmarcada, d’alguna manera per dos edificis allargats i amb un angle al mig. Són els pavellons Verdaguer i Gaudí. A partir d’aquí hi ha alguns altres edificis destacables, com la Masia Torribera, adaptada als nous usos administratius i amb un balcó gòtic i un rellotge de sol esgrafiat a la façana. Gairebé al davant hi ha el pavelló Marina i l’església units al centre per un edifici més petit amb un arc central que permet l’accés a una mena de patí que queda tancat per una pèrgola coberta. A un costat, a la banda de l’església, hi ha una font ornamental rodona i unes escales que baixen a la part inferior de la pèrgola que s’obre un dels camins de pujada, avui asfaltat.

Parc d'Educació Viària.

Parc d’Educació Viària.

El recinte és compartit per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, que hi té l’Ecometròpolis, el Parc de Mobilitat Sostenible i Educació Viària. La Diputació de Barcelona, propietària del recinte, hi té diversos serveis relacionats amb Torribera. El Parc de Salut Mar hi té el Centre Dr. Emili Mira i diversos serveis de Neuropsiquiatria i Salut Mental. La Universitat de Barcelona hi té el Campus de l’Alimentació, amb ensenyaments de Grau i màsters de Nutrició Humana, Ciència i tecnologia dels aliments i màster en Seguretat alimentària. I, com hem citat abans, hi ha la UNED a l’edifici La Torre. També hi ha unes instal·lacions esportives amb una amplia oferta d’activitats.

Adossat al pavelló Verdaguer hi ha un bar i a l’edifici Central hi ha la cafeteria del Parc de Salut Mar. Entre la vegetació del recinte, al costat del bar Verdaguer, hi ha uns quants exemplars de bananer l’arbre del plàtan.

 

Rellotge de sol a la façana de la masia Torribera.

Rellotge de sol a la façana de la masia Torribera.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

Recinte Torribera
Accés per c. Prat de la Riba, 171
Santa Coloma de Gramenet
Informació: Tel. 93 402 20 52
sd.logistica@diba.cat

 

 

 

Bibliografia
TARRÚS, Joan i COMADIRA, Narcís; Rafael Masó. Arquitecte Noucentista. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Demarcació de Girona i Lunwerg Editores. SA. Barcelona, 1996.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s