Collaret neolitic mitja ple. Sabadell.

Quan va començar l’esser humà a inhumar els seus morts? Com i on es va començar a fer? Les restes trobades als enterraments donen molta informació als professionals de l’arqueologia sobre el model de societat i les formes de vida de les comunitats i de les societats que van fer aquells enterraments. El contingut, la disposició de les restes, la forma de la sepultura, l’aixovar funerari… Tot això aporta dades molt importants que ajuden a conèixer millor com eren i com vivien les persones que van habitar el planeta fa milers d’anys. Al Museu de Gavà es pot visitar, fins al 5 d’octubre, una exposició en la qual s’explica quins van ser els primers enterraments dels que es té notícia, i com va anar evolucionant el tractament de la mort en èpoques prehistòriques. També hi ha objectes que han format part d’aixovars funeraris. La proposta d’avui ens porta a visitar l’exposició “La fi és el principi” al Museu de Gavà.

Destrals de pedra. neolític mitjà ple. Cardona i Solsona.

Els enterraments més antics que es coneixen fins ara són de fa 120.000 anys, es troben en dos jaciments d’Israel i pertanyen a l’Homo sapiens arcaic. En un d’aquests enterraments s’hi van trobar també petxines marines, banyes de cérvol i ocre. A L’Iraq i a França hi ha enterraments d’Homo Neanderthalensis datats de fa uns 60.000 anys. Més cap aquí, a partir de fa 30.000 anys hi ha els enterraments de l’Homo Sapiens modern, amb una organització de l’espai funerari més complexa i amb aixovars més rics. Tot i això, en el moment d’enllestir aquesta entrada al bloc els mitjans de comunicació s’han fet ressò d’una troballa que podria modificar en part aquestes informacions: el que s’ha batejat com a Homo Naledi. Les primeres informacions diuen que el que s’ha trobat semblen uns enterraments i serien molt anteriors als coneguts fins ara.

Vas de boca quadrada. Neolític mitjà ple. La Roca del Vallès.

L’exposició “La fi és el principi” és una bona eina per conèixer el passat, però també per entendre la nostra realitat, tal com s’explica en el text de presentació de la mostra que hi ha a internet: “Encara que sembli contradictori, el món de la mort ha servit per definir, i encara ara defineix, algunes de les cultures principals de la prehistòria del nostre país i, per tant, és clau per al seu estudi. Les pràctiques funeràries tenen un interès per sí mateixes, però també ens permeten aproximar-nos a la prehistòria. Les pràctiques funeràries són un mirall del món del vius i per tant reflexen temes tan diversos com el canvi cultural, la relació dels nostres avantpassat amb el seu entorn, els contactes i intercanvis, les creences i el món simbòlic dels nostres avantpassats… I a través del passat, el coneixement de la nostra cultura en el present”.

Bracelets de variscita. Neolítiv mitjà ple. Sabadell.

La mostra intercala plafons amb text, imatges, dibuixos i croquis, amb diverses cronologies que fan més entenedors els diversos moments històrics i com va anar canviant els tipus d’enterrament; amb vitrines on hi ha objectes trobats en diversos jaciments, alguns dels quals són molt recents, com les troballes fetes a les restes de la Sagrera, a Barcelona, durant les obres de l’estació intermodal que s’hi està construint. També és fa referència als sepulcres trobats a la mina de Gavà, que és visitable i que serà objecte d’una propera sortida, o al sepulcre megalític de Seró, a la comarca de la Noguera i que vam visitar en una de les sortides fa uns mesos.

Quatre dibuixos murals ens ajuden a entendre com eren quatre tipus d’enterrament de la prehistòria, com per exemple un enterrament múltiple del neolític final en un hipogeu.

Cromlec de Mas Baleta III. La Jonquera.

A l’exposició també podem veure què passava quan alguna persona moria lluny del lloc de residència: s’han trobat enterraments sense restes humanes, cosa que fa suposar als especialistes que en aquests casos es feien enterraments sense cos. Aquest podria haver estat el cas d’Ötzi, l’home del gel, que va ser trobat momificat en una glacera dels Alps l’any 1991. En un altre apartat de l’exposició es parla dels monuments funeraris, per exemple, els cromlecs, com el que hi ha al terme municipal de La Jonquera, a l’Alt Empordà.

Collaret i peces d’ornament corporal de petxines. Neolític mitjà ple. Vilafranca del Penedès.

Entre els objectes exposats a les vitrines i que formaven part dels aixovars trobats en diversos jaciments catalans, hi ha collarets i braçalets, puntes de fletxa, eines de sílex, destrals de pedra, petxines usades com a ornamentació corporal, o peces de ceràmica, com olles, tasses i vasos de formes diferents. Algunes de les més de 300 peces de l’exposició són excepcionals i no s’exposen habitualment. Totes provenen dels museus d’Arqueoxarxa i d’arreu de Catalunya.

Vas bicònic de ceràmica. Bronze antic-mitjà. Arbolí-Baix Camp.

Al final de l’exposició, i a modus d’epíleg, hi ha una televisió on es poden veure vídeos de diverses pràctiques funeràries contemporànies a diversos llocs del món. Amb aquest epíleg es vol fer una reflexió sobre la mort i les pràctiques funeràries com a fet universal.

En l’exposició han col·laborat antropòlegs i especialistes en diferents branques de l’arqueologia, com: arqueoantropologia, tipologia i tecnologia dels objectes localitzats, arqueobotànica, arqueozoologia o sedimentologia.

Collaret de denes de Dentalium. Bronze mitjà. Odèn. Solsonès.

L’exposició “La fi és el principi” està organitzada per el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i ArqueoXarxa i estarà a la sala d’exposicions temporals del Museu de Gavà fins el dia 5 d’octubre. Després anirà itinerant per diversos espais i museus del territori català. Per saber on s’anirà exposant, podeu mirar el web d’ArqueoXarxa, una xarxa que aglutina els principals museus d’arqueologia, equipaments i jaciments museïtzats de Catalunya.

Una part de l’exposició.

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Exposició La fi és el principi
Museu de Gavà
Plaça de Dolors Clua, número 13-14.
Telèfon: 93 263 96 10.
museu@gava.cat