L’adoberia d’en Ginebreda a Granollers

Escut de pedra de Granollers.

Escut de pedra de Granollers.

Avui ens acostem al  centre d’interpretació històrica d’una capital de comarca. És un lloc d’aquells on t’adones que a voltes els ajuntaments i les administracions vetllen de debò per l’interès públic i per la cultura. Visitem una antiga adoberia descoberta en fer obres i excavacions arqueològiques al centre de la ciutat i que són al subsòl d’un equipament juvenil. En aquest cas s’ha fet possible l’ús com equipament a la part superior amb la conservació i adequació cultural com a espai museïtzat al soterrani de les restes trobades. La sortida amb gràcia d’avui ens porta a conèixer l’adoberia d’en Ginebreda a Granollers.

Reproducció del vas on surt el nom Semproniana.

Reproducció del vas on surt el nom Semproniana.

Aquest no és el primer cop que ens trobem amb un espai arqueològic situat en el subsòl d’un edifici. Ja ho hem vist en les visites a Barcino, la Barcelona romana, i Baetulo, Badalona, on vam estar, també, a la Casa dels Dofins, que és en els baixos d’un edifici d’habitatges.

La visita a l’adoberia d’en Ginebreda de Granollers ens permet conèixer, a l’hora, un conjunt d’arqueologia industrial, un tram de muralla i la història de la capital del Vallés Oriental en l’època medieval, perquè les restes de l’adoberia ocupen l’espai central, al voltant del qual hi ha els plafons que ens expliquen com l’antiga Semproniana va anar creixent i convertint-se en la important ciutat que ha arribat als nostres dies. Hi podem veure, també, un llenç de muralla i els basaments d’una de les torres de defensa.

Vista general de l'adoberia.

Vista general de l’adoberia.

Un dels primers plafons del centre d’interpretació ens parla del nom de Granollers i ens dona diverses possibilitats per saber d’on ve el nom. Entre altres opcions ens diuen que podria venir de gralla (un còrvid), perquè des del 1447 hi ha un ocell que s’hi assembla a l’escut de la ciutat, o de granolla, una forma antiga de dir granota. En el mateix plafó hi ha els diversos noms que es coneixen de la ciutat: Semproniana, Granularios subteriore, Granolarios i diverses variants fins arribar a Granollers. Ara bé, en aquest punt hem de fer un incís, perquè, en realitat, no tots els especialistes estan d’acord en el fet que Semproniana fos el Granollers romà, per ara, no hi ha documentació suficient. Hi ha qui diu que podria ser Montmeló.

Aspecte de l'exposició.

Aspecte de l’exposició.

El mot Semproniana surt en quatre vasos que van trobar-se a les termes d’Apol·lo a Vicarello, al nord de Roma. A l’exposició hi ha una reproducció del vas més antic dels quatre. En aquests vasos, datats entre els segles I i III, s’assenyalen les vint-i-sis etapes d’un viatge entre Gades (l’actual Cadis) i Roma i una de les parades citades és Semproniana, que se situaria en una cruïlla on es creuaven els camins de Barcelona a Vic i de Mataró a Caldes i que estaria situada, si més no, a prop de l’actual Granollers. De fet, tampoc no està clar si era una colònia, una ciutat o un punt de pas, prou important, això sí, per ser destacat. El primer cop que es parla de Granolarios és l’any 915 al Cartulari de Sant Cugat.

Capitell de l'església romànica.

Capitell de l’església romànica.

L’origen de Granollers cal situar-lo en un petit turó on hi ha l’actual parròquia de Sant Esteve. A l’espai que ocupa actualment, hi ha documentada, al segle X, una església preromànica, sobre la qual es va aixecar un temple romànic. Als voltants s’hi ha trobat un cementiri i fins a 47 sitges per a emmagatzemar diversos tipus de productes. A l’entorn, com a totes les esglésies, hi havia la sagrera, un espai d’unes trenta passes que gaudia de protecció eclesiàstica enfront dels nobles i militars. Aquest fet feia que hi cresquessin cases i magatzems que aprofitaven la seguretat d’aquesta zona.

La Mesura legitima del mercat de Granollers.

La Mesura legitima del mercat de Granollers.

A la documentació dels segles XII i XIII hi ha citats a Granollers cinc espais de població diferenciats: mercadal, sagrera, hortes i dos ravals. El mercadal tenia una jurisdicció pròpia que compartien el bisbe, el rei i els senyors feudals i això va afavorir que hi cresqués una zona de comerciants, amb flequers, carnissers, teixidors, sabaters i els primers oficis relacionats amb el tractament de les pells.

El comerç fou molt important a la capital del Vallés Oriental i el mercat es convertí en el centre d’aquesta activitat, fins el punt que hi ha constància d’una mesura pròpia per a l’oli i per al gra: la Mesura legitima del mercat de Granollers, i a l’any 1272 va establir-se una taula de canvi, un precedent dels bancs, una institució que facilitava el préstec i la circulació de diners a l’època medieval.

Mapa de Granollers amb la situació de les places.

Mapa de Granollers amb la situació de les places.

La muralla que encerclava la ciutat va començar a construir-se durant el regnat de Jaume I, però fou en època de Pere III el Cerimoniós, a final del segle XIV, quan es va donar l’impuls definitiu. Un cop acabada la muralla, les hortes i part dels ravals van quedar a l’exterior. La plaça major, on avui hi ha la porxada, era al centre de la població i al seu voltant van anar sorgint places de forma irregular a mida que creixien les necessitats del mercat. Els noms ens donen pistes clares del seu ús: plaça de la Fruita, de les Gallines, del Blat, de l’Oli, dels Cabrits i de les Olles.

Mènsula de l'església gòtica.

Mènsula de l’església gòtica.

A l’època medieval els territoris i les ciutat pertanyien, normalment, a algun senyor feudal, incloent-hi els monestirs o la mateixa monarquia. I en moments de crisi, quan es necessitaven diners per fer front a les despeses d’un guerra, per exemple, els senyors acabaven venent part del seu patrimoni, i les ciutats en formaven part. Això va fer que Granollers fos venuda i comprada fins a vuit vegades en el termini de 150 anys. Així va ser domini del rei, dels senyors de la Roca, de Montcada i d’Urgell, fins que l’any 1418 els habitants de la ciutat van reunir 10.000 florins i el rei Alfons IV va incorporar definitivament la ciutat a la jurisdicció reial. En aquell moment, la vila va esdevenir carrer i braç de Barcelona i obtingué els drets de carretatge, és a dir, podia gaudir dels mateixos privilegis que la ciutat Comtal.

Ceràmica trobada a la domus d'Olivet.

Ceràmica trobada a la domus d’Olivet.

Els privilegis adquirits en ser carrer i braç de Barcelona, van propiciar una època d’esplendor per a Granollers. La vila va anar creixent en activitat i en població i el govern de la ciutat va augmentar el seu poder. Aquesta puixança econòmica va permetre que a meitat del segle XV es comencés a aixecar una església gòtica en substitució de la romànica, que estava en mal estat des de final del segle anterior. Tota la població hi va col•laborar, tot i que els gremis d’artesans hi van tenir una participació especial.

Pedra a l'encant al peu d'una columna de la Porxada.

Pedra a l’encant al peu d’una columna de la Porxada.

El creixent poder de la ciutat i del seu govern va tenir un dels moments més importants amb el privilegi del regiment municipal, atorgat per la monarquia l’any 1449, i que permetia designar vint-i-dos consellers entre tots els ciutadans de la vila i escollir, entre ells, els principals càrrecs i oficis de la corporació, que eren jurat, clavari, obrer, oïdor, mostassaf i batlle reial. A partir del 1500 els càrrecs es decidien pel mètode d’insaculació que consistia en posar uns paperets amb els noms d’un llistat de persones aprovades pel rei o el seu representant, en una bossa. Els càrrecs eren ocupats pels noms escrits en les butlletes que extreia de la bossa un nen menor de 10 anys. Aquest sistema es feu servir en altres ciutats, com a Barcelona.

La Porxada.

La Porxada.

Un dels elements que avui identifica Granollers és la Porxada, que va ser construïda entre 1586 i 1587 pel mestre d’obres barceloní Bartomeu Brufat per encàrrec del govern de la ciutat. Fa 24 metres de llargada per 15,65 metres d’amplada. La teulada, a quatre aigües, és coberta amb teula àrab i la sostenen grans bigues de fusta de roure que descansen sobre quinze columnes de pedra. Les quatre de les cantonades tenen gravat l’escut de la ciutat. Al peu d’una de les columnes hi ha la que es coneix com a Pedra de l’Encant. És un gran bloc que té forma circular i que s’utilitzava com a peanya per fer-hi les subhastes i vendes a l’encant. També s’hi feien les crides i pregons públics.

Tram de la muralla.

Tram de la muralla.

A l’exposició hi ha, a més dels plafons, diversos objectes, com un capitell de la portalada de l’església romànica, peces de metall i ceràmiques trobats en unes excavacions de la domus d’Olivet, algunes monedes encunyades a la ciutat, un parell de mènsules de l’església gòtica, algunes armes, com una pistola de l’època de la Guerra del Francès o un trabuc, o la mesura del gra de Granollers, feta amb fusta d’àlber.

Ganiveta de pelar trobada a l'adoberia.

Ganiveta de pelar trobada a l’adoberia.

Les restes de l’adoberia d’en Ginebreda ocupen la part central de l’espai. Al voltant hi ha diversos plafons que n’expliquen la història i ens ajuden a entendre què estem veient. No es tenen referències històriques que permetin datar amb exactitud quan es va instal·lar aquesta fàbrica de pells, ubicada davant l’església i a tocar de la muralla medieval del segle XIV,  però si se sap que al segle XVI treballava a ple rendiment. Els membres de la família Ginebreda ostentaren diversos càrrecs al govern municipal i, tot i que l’adoberia va canviar de mans en diverses ocasions a partir del 1600, sempre va ser coneguda pel nom original.

Dibuix de com podia ser l'adoberia en funcionament.

Dibuix de com podia ser l’adoberia en funcionament.

Diversos dibuixos expliquen com funcionava l’adoberia i quins son els oficis que s’hi relacionaven. També hi ha algunes eines i estris utilitzats en el tractament de la pell. Just al final del recorregut de l’exposició, podem veure una part de la muralla medieval i els basaments d’una de les torres de defensa. El Centre d’Interpretació es complementa amb un audiovisual on s’explica la història de la indústria de la pell i la Xarxa d’adoberies  històriques de Catalunya, de la qual en forma part Granollers, juntament amb l’Antiga adoberia de Cal Granotes d’Igualada, les Adoberies de Lleida, l’Adoberia del Molí del Codina de Tàrrega i el barri de les Adoberies de Vic.

Sivelles trobades a la domus d'Olivet.

Sivelles trobades a la domus d’Olivet.

©Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia l’11 de juny de 2013

Adoberia d’en Ginebreda a Granollers
Plaça de l’Església, 7.
Tel.: 93 842 68 53 – 93 842 68 40
museu@ajuntament.granollers.cat
Granollers

Advertisements

2 thoughts on “L’adoberia d’en Ginebreda a Granollers

  1. Retroenllaç: Ullastret. La capital dels indigets | Sortides amb gràcia

  2. Retroenllaç: Passejada per Vic | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s