Les termes romanes de Sant Boi de Llobregat

El frigidarium.

El frigidarium.

La sortida amb gràcia d’avui ens porta conèixer on i com es banyaven els romans i ho farem acostant-nos a una població que ja vam visitar fa uns mesos. És una ciutat del Baix Llobregat que ha convertit en museu l’edifici on va viure un personatge històric, que hi va morir: Rafael Casanova. En aquesta ocasió, però, no visitarem el museu, sinó que anirem a veure les termes romanes construïdes a final del segle II dC i que son de les millor conservades que es coneixen a Catalunya. Avui anem a les termes romanes de Sant Boi de Llobregat on, de passada, aprendrem alguna cosa de l’activitat econòmica d’aquesta població en l’època romana.

Començarem per recordar que pels romans, les termes eren molt més que un lloc on anar a banyar-se i tenir cura de la salut i de la bellesa del cos, eren un espai de socialització, de reunió, de trobada, on s’hi feien relacions socials i negocis i on també s’hi jugava. Els banys que visitem avui, però, eren unes termes privades que formaven part d’una gran vil·la. En aquest cas, algunes de les estances es convertiren en una habitació més de la casa.

Vitrina amb objectes d'ús comú.

Vitrina amb objectes d’ús comú.

Les termes que visitem avui van ser localitzades l’any 1953 per un estudiós santboià, Carles Martí i Vilà, en interpretar un document de l’any 1826 en que es denominava el lloc on són les termes amb el nom de la Mesquita. Això va el va fer sospitar que allà hi hauria restes antigues. Un grup d’aficionats a l’arqueologia al capdavant del qual hi havia Ramon Mas i Campderrós, company de Martí, van començar unes excavacions que ben aviat van donar fruït amb la descoberta del frigidarium, o sala freda dels banys.

Les excavacions avançaren, ja sota la direcció d’un arqueòleg, Josep de Calassanç Serra, però sempre amb la col·laboració de Ramon Mas, i poc a poc van anar sortint les diferents parts de les termes i un forn d’àmfores, més antic, que era sota. L’any 1959 es va aixecar un primer edifici per aixoplugar les restes del frigidarium i del tepidarium o sala tèbia. La recerca científica no va enllestir-se fins el 1989, moment en que es va construir l’edifici actual per tal de fer-les visitables.

Maqueta de la representació de Sant Boi al 200 dC.

Maqueta de la representació de Sant Boi al 200 dC.

En aquest punt, com fem sovint, anem al principi de la història per recordar que la línia de costa del Barcelonès no ha estat sempre com la coneixem avui. En època romana la desembocadura del Llobregat era força més a l’interior, i el turó de Sant Boi era ben a prop de la costa, fent que l’indret fos un punt estratègic.

Detall del mosaic de l'apodytherium.

Detall del mosaic de l’apodytherium.

Els primers ocupants documentats a la zona, fou una tribu dels Laietans, que va habitar-hi a mitjan segle IV aC. També hi ha vestigis d’una vil·la romana del segle II aC., les restes de la qual s’han trobat en diversos punts de Sant Boi. Hi hauria un edifici residencial, dependències agrícoles i terres de conreu. Sembla que els propietaris de la vil·la van anar prosperant, perquè l’edifici residencial va ser ampliat cap a l’any 200; fou en aquell moment quan es construïren les termes, les quals van funcionar, amb tota seguretat, fins el segle V, tot i que sembla que es seguiren utilitzant més enllà. Al segle XVII, amb les termes ja abandonades feia temps, però encara en bon estat, es va aixecar una casa al damunt, i algunes habitacions de les termes van aprofitar-se com a soterrani. Aquest fet va ajudar a que es conservessin en relatiu bon estat.

Vista zenital de la maqueta de les termes.

Vista zenital de la maqueta de les termes.

L’edifici de les termes trobades a Sant Boi tenia dos cossos paral·lels. En un hi havia les habitacions fredes: el vestidor, o apodyterium, el frigidarium que ja hem citat abans i la cella o sala. Les cambres calentes eren a l’altre cos: la sala tèbia o tepidarium, el sudatòrium, que seria l’actual sauna, i el caldarium o sala de bany calent. Hi havia dues dependències més per als serveis: el magatzem de la llenya que s’utilitzava com a combustible i els praefurnia, és a dir, els forns.

Detall de l'hypocastum.

Detall de l’hypocastum.

Els murs d’aquestes termes eren fets amb pedres i morter de calç. La construcció era diferent segons es tractés de la part freda o de la part calenta. Les parets de les sales calentes tenen un gruix d’1,20 m. i sostenien les cobertes fetes amb volta de mig canó. A les cambres calentes hi havia dos paviments. Uns petits pilars fets de maons sostenien el paviment superior, que és el que la gent trepitjava que era recobert amb mosaic o amb plaques de marbre. Aquest espai que hi havia entre els dos paviments s’anomenava hypocaustum, estava connectat amb els forns i hi passava l’aire calent que escalfava les habitacions. Les sales fredes tenien altres necessitats, per això les parets tenien 0,60 m, és a dir, la meitat de gruix i la coberta era feta de fusta.

Vista general de les termes.

Vista general de les termes.

Inicialment, aquestes termes tenien cinc piscines de mides diferents: dues eren d’aigua freda, una de tèbia i dues més per a la calenta, al costat de les quals hi havia una pica d’aigua freda. Es calcula que la despesa d’aigua devia voltar els 16 m3. Sembla que en un moment donat van aparèixer esquerdes i es van haver de fer diverses modificacions: es van reforçar algunes de les parets que subjectaven les cobertes, es van separar algunes estances tot aixecant parets noves, es va eliminar una piscina d’aigua calenta i es van fer canvis als forns.

El caldarium.

El caldarium.

Parem-nos un moment a veure com usaven les termes els romans. S’entrava primer a l’apodyterium, és a dir, el vestidor, on els banyistes es despullaven i es posaven una peça de roba subjectada a la cintura i es posaven una mena de sabatilles de fusta. Un cop preparats, entraven al tepidarium, o sala tèbia, per aclimatar el cos a la temperatura –hi havia entre 25 i 30 graus i una humitat baixa-, mentre s’untaven el cos amb olis perfumats. Després passaven a la sauna o sudatorium, on es deixava córrer aigua sobre el terra escalfat per aconseguir un  ambient humit a uns 80 graus, d’aquesta manera es feia transpirar el cos. Des d’aquí s’anava al caldarium, on hi es feia el bany amb aigua calenta, a gairebé 40 graus, en una estança a un 80% d’humitat i una temperatura ambient de 55º. En cas de necessitat, el usuaris podien  refrescar-se en una pica amb aigua freda. En aquest àmbit humit i càlid els banyistes es netejaven el cos tot gratant-se la pell amb objectes de bronze. El darrer pas era el frigidarium, on l’ambient més fresc ajudava a tancar els porus de la pell.

Paviment amb mosaic del frigidarium.

Paviment amb mosaic del frigidarium.

Les primeres termes que es coneixen estan datades de final del segle V aC i son als entorns de la ciutat de Nàpols. Eren unes petites habitacions amb banyeres individuals  d’aigua calenta i estaven al costat de les palestres, és a dir, una mena de gimnasos públics on s’anava a fer gimnàstica. Més endavant, cap al segle III aC, aparegueren els primers vestidors i les tepidaria (aigua tèbia), que van ser incloses en els edificis domèstics. A principi del segle I aC ja es va introduir l’hypocastum, que utilitzava un corrent d’aire calent que passava sota el paviment de les habitacions com a sistema de calefacció, de manera que les termes van poder tenir espais més grans. I a mitjan del mateix segle es va poder augmentar el sistema de calefacció mitjançant  els tubuli, unes canalitzacions de ceràmica que passaven per les parets.

Les termes de Sant Boi havien de pertànyer a una família amb força diners, perquè van anar incorporant tots aquests avenços tècnics.

Bases d'amfora trobades a les excavacions.

Bases d’amfora trobades a les excavacions.

A l’espai museístic actual hi ha exposades algunes peces trobades durant les excavacions, com parts de materials de construcció, entre els quals marbres o un tros de tubuli; també hi ha agulles d’os, ungüentaris i petits recipients usats en higiene i la cura del cos, així com diferents tipus de llànties.

Les excavacions de les termes de Sant Boi van permetre descobrir que sota hi havia les restes d’una terrisseria que hauria estat dedicada a la producció d’àmfores i ceràmica de taula i de cuina, així com també de material de construcció. El forn d’aquesta instal•lació està datat del darrer terç del segle I aC, i sembla que hauria deixat de funcionar en època de l’emperador Tiberi (14-37 dC),  moment en que se’n construïren dos de nous. Aquesta terrisseria hauria produït àmfores per al transport de vi amb formes diferents i algunes de les quals s’han trobat marcades amb noms i cognoms.

Àmfora reconstruïda.

Àmfora reconstruïda.

El vi produït a Sant Boi s’exportava a les Gal·lies, l’actual França, i a Roma, a través de vaixells, alguns dels quals s’han trobat enfonsats al Mediterrani amb àmfores fetes a la població, qui sap si d’aquesta mateixa terrisseria, que va estar en funcionament fins a final del segle I dC. Hi ha exposades una àmfora sencera refeta a partir dels trossos trobats i parts d’altres àmfores trobades a les excavacions.

Les restes de les termes i l’exposició que les explica es complementa amb dues maquetes. Una mostra com devia ser la vil·la romana de Sant Boi, a tocar del mar, i l’altra ens explica amb detall com eren les termes.

©Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 18 de juny de 2013

destacada0

Termes Romanes de Sant Boi
Vídeo recreació ús de les termes
Av. Maria Girona, cantonada C. Hospital
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 635 12 50

Anuncis

2 pensaments sobre “Les termes romanes de Sant Boi de Llobregat

  1. Retroenllaç: Les termes romanes de Sant Boi / J.A. Frigola | La Tortuga de Gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s