Conjunt de Sant Pau del Camp.

Dies abans del primer programa de la temporada, que començarem el proper dimarts dia 1 d’octubre, recuperem una nova entrada de l’anterior bloc i ho fem tot visitant una de les esglésies més antigues de Barcelona i, alhora, una de les més desconegudes a nivell documental: el monestir de Sant Pau del Camp.

Llosa sepulcral del comte Guifré.

Situat entre els carrers Sant Pau, Hort de Sant Pau, Tàpies i Abat Safont, al barri del Raval, té l’entrada pel carrer Sant Pau, 101.

Sembla que aquest monestir va ser fundat pel comte Guifré-Borrell (fill de Guifré el Pilós) entre el 897 i el 911, així és desprèn de la làpida funerària d’aquest comte que va ser descoberta l’any 1596 i que es pot veure, avui dia, a la sala capitular del monestir.

Nau de l’església.

Aquesta làpida i el fet que el comte de Barcelona escollís aquest lloc per fer-s’hi enterrar, indica que a principi del segle X hi havia d’haver al lloc un monestir d’una certa importància, però no n’hi ha cap constància documental fins a l’any 985, després de l’atac i el saqueig d’Almansor, un episodi cert, però tampoc no gaire ben documentat. No està clar el grau de destrucció que va patir la ciutat. En qualsevol cas, cal tenir en compte que, aleshores, Sant Pau del Camp estava fora muralles i aïllat del nucli urbà de Barcelona i tot indica que podien haver quedat destruïts tots els documents que hi haguessin.

Entre les poques notícies documentades del monestir, n’hi una de l’any 977, que ens permet saber que l’abat és deia Ató.

Façana i campanar.

A final del segle XI els nobles Geribert Guitard i la seva dona Rotlandis van reconstruir el monestir i l’uniren, en qualitat de priorat, a Sant Cugat del Vallès. La vida monacal va ser-hi present fins el 1835, quan la llei de desamortització en va comportar l’exclaustració. Des d’aleshores va ser escola (1842) i caserna militar (1855 i 1890) i el 1879 fou declarat Monument Nacional, gràcies, entre altres persones, a Víctor Balaguer.

El conjunt que ha arribat fins els nostres dies està format per l’església i el claustre, que es poden visitar, i l’antiga casa abacial. L’església és romànica d’una nau, amb creuers, tres absis i cimbori. La volta és de canó apuntat, els arcs de creuer són de mig punt i a sobre s’hi eleva una cúpula, també d’arc apuntat, amb un cimbori poligonal exterior.

Detall de la façana i el timpà.

Val la pena aturar-se a contemplar la portalada. No és que sigui de les més treballades, però té detalls força curiosos. La porta és flanquejada per dues columnes amb capitells de marbre de tradició visigòtica reaprofitats (poden ser del segle VI o VII).

Al timpà hi ha un relleu, probablement també d’època visigòtica, amb una imatge de Crist en Majestat, amb Sant Pere i Sant Pau, un a cada banda. A l’entorn del timpà hi ha el tetramorf, les quatre figures que simbolitzen els quatre evangelistes: el lleó: Sant Marc, el bou: Sant Lluc, l’àliga: Sant Joan, i l’àngel: Sant Mateu. Sota el timpà, la llinda de la porta, hi ha un text gravat que recorda qui va pagar l’obra. La transcripció d’aquest text ve a ser: “Aquesta porta és el camí del Senyor per a tots, el portal de l’horta de la vida. Veniu-hi tot passant per mi. Renard, per ell i per l’ànima de la seva esposa Ramona, va donar 7 morabatins per a fer aquesta església”.

Detall d’un capitell del claustre.

La façana està adornada amb arcuacions llombardes i s’hi poden veure imatges de vegetals i animals fantàstics, però hi destaca un element situat just sobre el centre del timpà: una mà amb en acte de beneir, és la mà de Déu.

El claustre, construït el segle XII, té un encant força singular: és un quadrat irregular amb arcs lobulats de clara tradició musulmana, que el fa únic a Europa. Hi ha un total de quaranta-vuit capitells, alguns dels quals son repetits. Es poden veure fulles d’acant i altres motius vegetals i geomètrics i també hi ha algunes representacions d’animals, com lleons, aus de rapinya i altres ocells. També hi podem veure sirenes, guerrers lluitant amb monstres i un caçador apuntant una gasela amb una fletxa. Entre les figures humanes hi ha la representació d’Adam i Eva, i també hi ha la serp i la fruita prohibida. Hi ha un capitell molt curiós que representa el turment d’una dona entre dos gripaus.

Capitell amb personatge i cavall.

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 20 de desembre de 2011

Sant Pau del Camp
C. Sant Pau, 101
Tel. 93 441 00 01

Horari de visites:
• Matins: de dilluns a dissabte de 10 a 13.30 h.
• Tardes: de dilluns a dissabte de 16 a 19.30 h.

Arcuacions llombardes de la façana amb figures fantàstiques.