Avui farem una sortida que ben segur portarà records a moltes persones. Ens acostem a un lloc molt barceloní, on hi podem trobar, aplegats en un mateix espai, un petit teatret modernista, diferents pallassos, un poeta que s’adorm, endevins, equilibristes, una orquestra prodigiosa, un taller mecànic, un fotògraf de retrats, un teatre de marionetes, una central elèctrica, un ring de lluita lliure, un ball al teatre de l’opera, fins i tot podem fer una ullada al país de les fades o al mateix infern… També hi trobem un turista (de fet al costat en podem trobar molts, però cap com aquest), o un entranyable personatge molt barceloní: la Monyos. Tot això i més, ho podem trobar al punt més alt de Barcelona. Avui sortim al Museu dels autòmats, una de les atraccions més emblemàtiques del Parc d’atraccions Tibidabo.

Diu la cançó que “amb el tram, tram, tram, tramvia… amb el funi, funi, funi… cular, vaig al Tibi, Tibi, Tibi… dabo…”. Aquest primer tram del viatge no el podem fer, ara per ara amb tramvia, perquè el Tramvia Blau està pendent d’un important renovació i remodelació de la infraestructura i de l’avinguda del Tibidabo, però si que ens podem acostar a la plaça del Doctor Andreu amb l’autobús que surt al costat de la Rotonda, a tocar del passeig de Sant Gervasi, i arribar a la plaça del Tibidabo amb el funicular, avui una moderna instal·lació amb unes impressionants vistes de Barcelona mentre va pujant muntanya amunt. De fet és la forma més recomanable d’accedir al parc donat que el preu de l’entrada va inclòs amb el preu de la Cuca de llum, que és el nom que rep aquest modern funicular.

Els autòmats són una de les atraccions més emblemàtiques del parc des dels seus inicis, l’any 1901. I la col·lecció s’ha anat engrandint a poc a poc. Durant aquests més de cent anys el parc n’ha anat adquirint de nous que han fet créixer el nombre d’aparells. N’hi ha algun de força recent, construït pel mateix restaurador i conservador actual del museu, però n’hi ha també de centenaris. El més antic és de 1880, així que té, ni més ni menys que 143 anys. Durant molts anys aquests ginys van estar a la intempèrie, repartits per diferents punts del parc. A final de la dècada de 1970 es van enretirar i després d’una minuciosa reparació, els primers anys de la dècada de 1980 és van posar tots plegats en un mateix espai, una sala modernista, que fa de museu d’una de les col·leccions més importants del món.

Una anècdota que s’explica al web del Parc del Tibidabo ens mostra la importància internacional d’aquesta col·lecció de ginys mecànics que tenim a la capital catalana. L’any 1957 Walt Disney va visitar la ciutat i va passar pel Tibidabo i va voler comprar la col·lecció d’autòmats. Sortosament, els responsables de l’època van dir que no i avui els podem seguir gaudint a casa nostra.

 

Els autòmats estan posats al voltant de la sala i al centre n’hi ha uns quants de més grans. Estan col·locats, més o menys, per odre cronològic, els més antics els primers i gairebé tots estan en funcionament. Al costat de cadascun hi ha un petit plafó que en dona les dades bàsiques i n’explica el funcionament i un o dos botons, segons el cas. Si un dels botons és vermell i està encès, cal esperar-se. Si no, es pot pitjar el botó verd i l’autòmat es posa en funcionament.

 

Just a l’entrada en rep un personatge amb gorra i armilla de pana i un cop dins ens trobem una antiga bàscula automàtica que facilitava el pes de la persona després de posar-hi una fitxa. Un dels personatges que la va utilitzar, en una de les vistes que va fer al Tibidabo, va ser el rei Alfons XIII. Al costat mateix ja tenim el degà dels autòmats, amb gairebé un segle i mig de vida, és el Pallasso mandolinista, creat per Gustave Vichy l’any 1880. El personatge està assegut en una cadira i, en accionar-lo, interpreta malenconioses melodies amb la seva mandolina. Durant la seva actuació mou diverses parts del cos i en acaba saluda i agraeix l’atenció dels espectadors amb una inclinació de cap.

El següent autòmat també és més que centenari. És el Pallasso i els micos, que va ser fabricat l’any 1908 per Vichy i Triboulet, i està composat per cinc personatges: un pallasso que toca un manubri, tres micos que segueixen les seves ordres, un dels quals fa la vertical al capdamunt d’una escala i un altre, que fuma, segueix el ritme de la música amb el peu. Encara, un altre mico apareix per darrera el cap del pallasso. Entre els autòmats més antics n’hi ha de diversos amb pallassos i personatges del món del circ, de la màgia, de la música i de l’espectacle en general. I és que era una manera que tenien els primers creadors de buscar la diversió dels espectadors.

Hem dit que gairebé tots els autòmats es poden veure en acció i que només cal pitjar un botó quan l’aparell està en disposició. Aquest no és el cas d’un altre pallasso, també centenari i de la mateixa empresa de l’anterior, el Pallasso i la granota. Tot i que funciona perfectament, pertany a una edició molt limitada i només se’n coneixen dues unitats al món, per això, per la seva antiguitat i perquè el mecanisme és molt complex, només el pot fer funcionar personal autoritzat del Parc del Tibidabo.

L’empresa Vichy-Triboulet està força representada al Museu dels autòmats.  Un altre dels seus ginys és Els equilibristes, de l’any 1913. És un conjunt de cinc personatges, tres homes si dues dones, que fan complicats exercicis d’equilibri. Un forçut, que aguanta unes peses amb cada ma, fa de base de la resta de personatges que van provant el número d’equilibris, fins que queda perfecte, amb el personatge de dalt de tot aguantant-se, cap per avall, amb una sola ma. En acabar, les dues dones llencen petons al públic.

Un altre autòmat amb un mico, també de Gustave Vichy i de l’any 1885, va ser creat per estar darrera un vidre i servir de reclam. És Personatge de reclam amb mico, que fa servir la seva ma dreta per convidar a qui l’està mirant a acostar-se i veure com ha ensinistrat el seu mico, que toca els platerets. Un mecanisme dins el cap fa que mogui les parpelles i la boca. Hi ha un altre autòmat que va ser creat com a pallasso musical, però que va canviar de nom a causa de la seva semblança amb la Monyos. És també centenari, de l’any 1913, i de la factoria Vichy/Triboulet. Mou les espatlles, pica de mans, fa l’ullet i mou el monyo. Aquest tipus d’autòmats es posaven a les fires i en introduir una moneda feien diferents moviments, donaven una xocolatina i una targeta on es podia llegir el futur de qui havia introduït la moneda.

Hi ha alguns autòmats amb forma de diorama, és el cas del Meravellós taller mecànic, de l’any 1924 i d’autor desconegut, en el qual es reprodueix un taller mecànic amb tota la maquinària i els operaris treballant. Serveix per veure com eren les condicions de treball de l’època, molt diferents de les actuals en termes de seguretat. Està fet amb tot el detall: s’hi poden veure forges, llimadores, serres, freses i, fins i tot, una màquina de vapor amb un regulador Watt. Els altres diorames entren en el món de la fantasia. Hi ha l’Infern, amb dimonis i condemnats que entren a les flames; i El país de les fades, amb un grup de fades girant en cercle, mentre la il·luminació va canviant de color.

També hi ha representades diverses atraccions, com la Talaia, reproducció de la talaia actual i construïda el 1927 als mateixos tallers del Tibidabo; les Rodes màgiques, del 1924 i d’autor desconegut, que consisteix en dues sínies paral·leles que giren en sentit oposats i que es mouen per la força de dos avions que hi ha a la part superior. També hi ha una maqueta del mateix Parc d’atraccions del Tibidabo. Construïda a escala 1/200 als tallers del Tibidabo l’any 1989, s’hi poden veure les atraccions que hi havia aleshores i algunes de les quals tenen moviment. Una altra maqueta mostra com era el primer funicular, amb carrosseries de fusta. També hi ha una Estació d’esquí, construïda el 1951 als tallers del Tibidabo, amb un telecadira i una pista de patinatge amb patinadors. Una altra maqueta mostra un recorregut amb un trineu tirat per gossos. I també hi ha la Muntanya russa, construïda als tallers del Tibidabo, el 1925; i les Voladores, del 1918 i d’autoria desconeguda.

Ja hem dit que la música i les arts escèniques hi són molt presents. Ja hem vist diferents pallassos, alguns amb efectes musicals. També hi ha l’Orquestra prodigiosa, construït l’any 1909 per Vichy/Triboulet, mostra una orquestra de jazz amb sis músics que toquen diferents instruments. Altres autòmats sortits dels tallers del Tibidabo són el Teatre de marionetes, o Harlem, de l’any 1954, i que representa uns parella ballant a l’escenari d’un teatre d’aquest barri novaiorquès. I també hi ha un ball al Teatre de l’opera, que està situat a l’escenari que hi ha en un cantó de la sala dels autòmats, amb un teló que s’obre quan s’acciona el giny.

Altres autòmats del museu són Els tres porquets i la mare, amb els personatges del conte; un Xinès, que té a la seva mà dreta un petit avió, com la coneguda atracció que hi ha al costat del museu; el Ring, creat l’any 1954 als tallers del Tibidabo i que reprodueix un combat de lluita lliure amb tota l’ambientació que hi ha a l’entorn d’aquesta mena d’espectacles amb els lluitadors, els jutges, el públic i una cartellera on els noms que hi ha són els dels creadors del giny. També hi ha Els pagesos, fabricat a Alemanya l’any 1929 i d’autor desconegut i que estaven dedicats a fer publicitat de la llet condensada “La Lechera”, i que tenien diferents vestits segons el lloc on s’exposaven. De la mateixa data i procedència hi ha Les veïnes, dues dones que venen de comprar i per això van amb els cistells ben plens. Es posaven en aparadors de botigues d’alimentació.

La Vident, creada el 1944 i d’autoria desconeguda, és una gitana que, en estirar una anella, lliurava una targeta amb el futur de la persona, una targeta que sortia per un forat diferent segons si qui ho demanava era home o dona. Aquest autòmat no funciona, perquè no té el mecanisme intern. En una altra vitrina, el Turista, amb barret, bermudes, camisa florejada i xancletes, fa una foto amb la càmera que du a les mans. És de l’any 1970 i d’autoria desconeguda. I parlant de fotografia, tenim també l’X. Ray photo, el típic retratista d’estudi de principi del segle XX. El van fer a Anglaterra l’any 1921.

 

Hi ha dos curiosos aparells que juguen amb l’electricitat. La Central elèctrica, construïda als tallers del Tibidabo l’any 1924 produeix corrent elèctric en accionar una maneta i unes bombetes s’il·luminen més o menys en funció de la corrent produïda. I la Màquina de corrents, del 1923 i d’autoria desconeguda, transmet el corrent, amb intensitat variable, a la persona que el manipula. Aquest tipus de ginys es posaven en fires i llocs de molta afluència de públic.

Tot i que, com hem vist, hi ha autòmats força antics, alguns de més que centenaris, n’hi ha un parell de molt moderns. Tots dos són del mateix autor: Lluís Ribas Duran. Un va ser finalista al concurs d’autòmats de l’Exposició Universal d’Aichi (Japó), l’any 2005 i té el nom de Els germans Gaüs o l’Equilibri del món. A diferència de la resta d’autòmats, molt més clàssics, aquest mostra tots els seus mecanismes. Amb aquest giny l’autor fa una interpretació del món actual i l’equilibri permanent entre el bé i el mal. L’aparell més recent és Tretze – Dotze, una creació de l’any 2017. Es tracta d’un autòmat adaptat per a persones amb discapacitat visual i que es pot tocar per identificar-ne la forma, els materials i el mecanisme.

En sortir del museu, podeu aprofitar per pujar a qualsevol de les altres atraccions del parc o gaudir de la panoràmica que ofereixen les terrasses del Tibidabo, amb tot Barcelona al peus, part de la serralada Litoral i un gran tram part de la costa central catalana.

 

 

 

Museu d’autòmats
Parc d’atraccions Tibidabo
Tel. 93 211 79 42
Plaça del Tibidabo, 3-4
08035 (Barcelona)

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián