La primera quinzena de març de 1951 Barcelona es va revelar i va fer front a la dictadura franquista. Un augment del bitllet del tramvia i la notícia que a Madrid el preu era gairebé la meitat que a Barcelona va desembocar en el que es coneix com la Vaga dels tramvies de 1951. Els ciutadans anaven a peu a tot arreu i els tramvies anaven buits, fins que les autoritats van acabar deixant sense efecte la pujada del preu del bitllet. L’èxit aconseguit amb aquest fet va portat a declarar una vaga general. La ciutat no va tornar a la normalitat fins a la segona quinzena d’aquell mes de març. Una novel·la gràfica, 70 cèntims. La vaga de tramvies de 1951, amb guió de Xavier Roca i il·lustracions de Xabier Sagasta, editada per l’Ajuntament de Barcelona i Kairat, explica aquell episodi, el primer enfrontament al franquisme des del final de la guerra. Continua llegint
La dona treballadora al Metro de Barcelona
A final de desembre de 1924 es posava en marxa la primera línia de metro de Barcelona, el Gran Metro. Un any i mig més tard, el juny de 1926 arrencava la segona línia, el Transversal. Des de bon començament, tot i ser una minoria, hi va haver dones treballant en totes dues línies. Maria José Muñoz Garcia i Ricard Fernández i Valentí expliquen la història i l’evolució de la presència de les dones al Metro al llibre La dona treballadora al Metro de Barcelona. Perspectiva històrica de l’evolució cap a la igualtat de gènere a TMB (1924 – 2024), editat per TMB amb motiu del centenari del Metro barceloní. Continua llegint
Exposició Barcelona flashback al Museu d’Història de Barcelona
L’origen de Barcelona és prou ben conegut, bàsicament perquè una làpida que es conserva al Museu d’Història de Barcelona ho explica. La transcripció del text de la làpida és: “A la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, els sevirs augustals”. Aquesta làpida indica el nom amb que va ser fundada la ciutat i quan, a l’entorn de l’any 10. Així, doncs, la capital de Catalunya té poc més de dos mil anys d’història. I hi ha una lloc on podem fer un recorregut que ens permet conèixer-la i és el lloc que visitem avui a Sortides amb gràcia. Avui anem a la plaça del Rei a visitar l’exposició permanent del Museu d’Història de Barcelona que du el títol de Barcelona flashback. Continua llegint
Cuba i els catalans. De botiguers a negrers.
Catalunya és plena de referències als indians, aquells homes, sobretot homes, que van anar a Amèrica a fer fortuna i van tornar havent-t’ho aconseguit. Diverses poblacions catalanes com Begur, Torredembarra, Cadaqués o Sant Pere de Ribes, per posar alguns exemples, celebren fires d’indians, tot recordant aquelles èpoques. Fins i tot a Barcelona hi ha el barri dels Indians, tot i que cal dir que no hi ha cap constància documental que sustenti que hagi hagut cap indià relacionat amb els orígens d’aquest barri. En tot cas, si que hi ha alguns carrers del barri que porten noms relacionats amb l’illa de Cuba com Matanzas, Puerto Príncipe, Pinar del Rio o Campo Florido. Perquè aquesta relació de Catalunya amb Cuba? Joan Santacana ho explica al llibre Cuba i els catalans. De botiguers a negrers que ha publicat Albertí Editor. Continua llegint
El pistolerisme a Barcelona (1917-1923)
Entre els anys 1917 i 1923 Barcelona va viure una època de gran violència, amb un enfrontament molt dur entre la burgesia industrial i la classe obrera, amb un munt de morts a cada bàndol. Els atemptats eren continus i les revenges constants. No hi va ajudar la postura de les autoritats governatives, que van obviar la llei i la justícia, van posar-se del cantó de la patronal i van donar via lliure a sicaris i a execucions extrajudicials. Jesús Martínez i David Revelles expliquen la Barcelona d’aquells anys de violència al llibre El Pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom (1917 – 1923), que ha editat l’editorial Efadós. A causa d’aquests enfrontaments, durant aquells anys hi va haver a Barcelona fins a 500 persones mortes i 500 més de ferides de diversa consideració. Continua llegint
Exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura
Aquesta nova sortida ens porta a conèixer un poble que fa sis-cents anys que va arribar a Catalunya, que ha estat perseguit, estigmatitzat i invisibilitat durant gran part de la seva història, i que tot i tenir una llengua pròpia, s’ha fet seu el català. És un poble que ha fet importants aportacions a la cultura catalana, com la rumba catalana o paraules que s’han integrat al català. És un poble amb molta tradició oral, però molt poca documentació escrita, potser per la seva pròpia història. Aquesta sortida ens porta a visitar l’exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura, que és oberta fins el 13 de setembre d’aquest 2026 al Museu d’Història de Catalunya. Continua llegint
Monistrol de Montserrat i el cremallera
Hi ha poblacions lligades històricament a un fet, a una infraestructura determinada o a un lloc que marca o ha marcat, per bé o per mal, la seva història. En el cas de la localitat que visitem avui hi conflueixen diversos d’aquests elements, perquè avui anem fins a una població del Bages, la vila de Monistrol de Montserrat, en el terme municipal del qual hi ha el monestir de Montserrat, però avui no hi pujarem, perquè ens quedarem a la vila per conèixer la història d’un mitjà de transport molt lligat a la població, el tren cremallera que hi surt per arribar fins el monestir. Hi visitarem l’estació museu que és al costat de l’estació Monistrol Vila del cremallera. Continua llegint
Imatge
L’avinguda del Tibidabo de Barcelona
Avui ens acostem a una avinguda barcelonina amb molta història i amb força edificis interessants. És una avinguda molt literària, perquè més d’un autor l’ha fet sortir a les seves obres. I cinematogràfica, també, perquè alguna d’aquestes novel·les ha estat portada al cinema. És una avinguda on el compositor i pianista Enric Granados hi va tenir una sala de concerts. A més, durant anys hi va circular un dels elements més icònics de Barcelona, el Tramvia Blau. Avui anem a passejar per l’avinguda del Tibidabo. Continua llegint
Exposició T-100. Cent anys de metro
A l’anterior sortida vam veure com va ser l’arribada del ferrocarril a Barcelona, Catalunya i, en definitiva, a la península ibèrica i els projectes que hi havia hagut abans, de la mà del Dr. Ferran Armengol Ferrer, autor del llibre L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850. Editat per l’Ajuntament de Barcelona. En la sortida d’avui ens acostarem a la història d’un altre mitjà de transport que també va sobre raïls i que l’any 2024 han usat més de 680 milions de persones a l’àrea metropolitana. Avui coneixerem els 100 anys d’història del metro de Barcelona tot visitant l’exposició T-100. Cent anys de metro que es pot visitar al palau Robert fins l’1 de febrer de 2026. Continua llegint








