Tram interior del carrer.

Sabeu com era un carrer medieval? Avui recuperem una nova entrada del bloc anterior per acostar-nos a una de les ciutats catalanes més importants del segle XIV, Manresa, per conèixer com era un carrer en aquells anys. També sabrem com va formar-se i com va anar creixent aquesta ciutat del centre de Catalunya, on el rei Pere III, dit el Cerimoniós, va fer-hi estada tres cops, cosa que ens demostra la gran importància que assolí. Primer visitarem algunes estances d’una antiga casa senyorial gòtica, després podrem veure com era la vida quotidiana a la Manresa medieval, tot mirant a través de les finestres de les cases i, finalment, podrem passejar pel carrer del Balç.

Façana del centre d’interpretació.

Comencem pel nom del carrer. D’on ve això de Balç?  El diccionari ens explica que un balç és un single, un precipici. Així doncs estaríem parlant del carrer del precipici. I per què? Doncs perquè Manresa, com moltes altres ciutats i viles, va néixer en un turó vorejat per un riu, en aquest cas el Cardener. I el carrer del Balç va anar creixent seguint el perfil d’una balcera, és a dir una cinglera que hi havia a la part del darrera de les cases de la plaça Major i de l’actual carrer de Sobrerroca, un nom també molt il·lustratiu.

Audiovisual sobre el creixement de Manresa.

El per què el carrer del Balç ha arribat fins els nostres dies té una explicació. I és que, de fet, va quedar amagat a la vista de la majoria de la gent, fins que l’Ajuntament de Manresa va decidir recuperar-lo per explicar la història de la ciutat i posar en valor la importància de la Manresa medieval. Aquest carrer, situat a la part més cèntrica de la ciutat, és una via estreta i sinuosa, amb petits desnivells, que discorre sota els porxos que s’aixequen entre casa i casa.

A l’època medieval, l’espai dins la zona murallada era escàs i calia aprofitar-lo, per això es va construir damunt els porxos, de manera que, de fet, el carrer va acabar quedant gairebé cobert, només amb algunes sortides al carrer Santa Llúcia, que transcorre, més o menys, de forma paral·lela. Això va fer que, amb els anys, quedés com un espai cobert, entre edificis, i que hagi arribat fins avui, com un bon exemple d’urbanisme medieval.

Planta hipotètica del carrer.

La visita al Centre d’Interpretació, comença a les estances d’un antic casalot gòtic recuperat per l’Ajuntament i que és en un dels extrems del carrer del Balç. L’entrada es fa per la baixada del Pòpul, un carrer amb un fort pendent que uneix la plaça Major i el carrer de Santa Llúcia. Són les habitacions de la planta baixa i del soterrani d’aquest casal gòtic on hi ha instal·lat el Centre d’Interpretació del carrer del Balç.

Un accés al carrer.

Només entrar a la recepció del centre, un parell de plafons ens fan cinc cèntims de la relació del rei Pere III, el Cerimoniós, amb Manresa, i com era la ciutat al segle XIV. També ens explica el miracle de la Llum, que podem aprofitar per explicar a les persones que no ho coneguin. Diu la història que els prohoms de Manresa van aconseguir un privilegi del rei Pere III per construir una sèquia que els permetés portar aigua des del riu Llobregat, a una distància de 26 quilòmetres. Era una important obra d’enginyeria per a la qual es va contractar un dels principals especialistes de l’època. La orografia no era problema, perquè des del punt de captació, a Balsareny, fins a la ciutat, la sèquia transcorre per un lleuger pendent que facilitava el transport de l’aigua. El problema va sorgir amb el bisbe de Vic, de qui depèn Manresa, perquè sembla que el bisbat pensava que la sèquia podia perjudicar els rendiments econòmics que produïen diversos molins propers que eren de la seva propietat, i va negar-se a permetre que la infraestructura passes pels seus terrenys i, fins i tot, va arribar a excomunicar la ciutat i els seus dirigents. Diu la tradició que el 21 de febrer de 1345 un raig de llum va il·luminar l’església del Carme, fet que va interpretar-se com un senyal diví i el bisbe va decidir rectificar i permeté la construcció de la sèquia.

Maqueta de la casa noble.

Tornant al carrer del Balç i al Centre d’interpretació, un cop ens han donat la benvinguda, podem baixar al soterrani on hi ha dues habitacions. Una té un parell de plafons, el primer dels quals ens mostra que el govern de la ciutat al segle XIV era format, bàsicament, per famílies de cuireters, sabaters i mercaders, i l’altre ens explica el procés seguit pel carrer del Balç al llarg dels anys: el primer cop que surt documentat és l’any 1307 amb el nom de Pere Sarroca, més endavant seria conegut com a carrer Goscemps i al segle XVI va quedar definitivament tancat i privatitzat, fins que a la dècada de 1980 l’Ajuntament va decidir recuperar-lo i obrir-lo al públic com a carrer del Balç. A l’altre habitació un audiovisual ens ensenya el procés de creixement de la ciutat des dels primers vestigis d’ocupació humana fins al segle XIV.

Un tram de la maqueta.

La visita continua de nou a la planta baixa, on hem de fer un recorregut per quatre espais. A cadasc un hi ha un audiovisual on un personatge diferent explica diversos moments de la Manresa del segle XIV. El primer protagonista és Jaume Desfar, un conseller del rei Pere III, manresà de naixement, que ens explica com era el rei i com va ser l’inici del seu regnat. La seva narració s’atura l’any 1344, just abans de la primera visita del Cerimoniós a la ciutat. El següent vídeo ens transporta al mercat on, poc abans de l’arribada del rei, des de la seva parada una carnissera, en mig del tràfec i la cridòria del mercat, ens fa un retrat de la Manresa medieval i ens explica quin és el punt de vista del poble respecte a la visita del monarca, tot fent comentaris amb la clientela.

Finestra amb un escena de taverna.

El següent vídeo ens porta a un lloc molt més tranquil i reservat; entrem a una estança on un conseller de la ciutat, el cuireter Jaume Amargós, prepara l’àpat d’honor dedicat al rei. El conseller aprofita per explicar-nos com eren les classes dominants de l’època. Així podem saber com els cuireters van anar adquirint poder i com es van anar perpetuant en el govern de la ciutat. El darrer audiovisual ens situa tot just després de la desfilada reial pels carrers de la ciutat en la darrera visita de Pere III a Manresa, l’any 1375. I ens retrobem amb Jaume Desfar, el conseller del rei, el qual aprofita per fer balanç del regnat del seu senyor.

Tram interior del carrer.

Un cop situats al segle XIV, ja podem acostar-nos al carrer del Balç. Per fer-ho, la visita ens porta a una curiosa maqueta que ens permet fer-nos una idea força aproximada de com era la vida dels manresans i les manresanes que van viure al carrer del Balç a l’època medieval. Aquesta maqueta ens permet entrar a les cases d’aquests ciutadans a través de les seves finestres i això és gràcies a uns vídeos, situats en diverses portes, balconades i finestres dels edificis. Així, ens mostren l’activitat quotidiana dels nobles que habitaven el casalot gòtic on hi ha avui dia el Centre d’Interpretació: hi podem veure el senyor de la casa llegint o estudiant lleis per poder accedir al govern de la ciutat, o la dama de companyia pentinant una de les senyores. Més enllà, altres finestres ens mostren un cuireter treballant,  un forner fent el pa, unes criatures jugant sota els porxos que formen el carrer del Balç, o una tavernera servint uns homes a la taula d’una taverna. Al peu de la maqueta, uns textos ens van explicant com era la vida de la noblesa i la burgesia, com treballaven el cuir els adobers, els blanquers i els assaonadors. Com eren les tavernes i els forns de pa i quins altres oficis es podien trobar a la ciutat medieval.

Escut de pedra amb un sol.

Mentre anem passant d’una habitació a l’altra, podem aturar-nos a contemplar l’arquitectura gòtica de l’edifici on som i observar alguns detalls que s’han recuperat i que hi són exposats, com alguns escuts d’armes, una llosa de pedra que feia de tapa de registre de la sèquia, o la tapa d’una ossera gòtica amb la talla d’un cavaller.

Finalment ja som a punt per poder passejar pel carrer del Balç i, amb tota la informació que hem anat adquirint durant la visita, transportar-nos amb la imaginació a la Manresa de meitat del segle XIV.

Tapa de registre del rec.

Si ens ve de gust, abans de marxar, a la recepció del Centre d’Interpretació tenen ampolles de vi de la zona per vendre. I és que Manresa i el Bages eren, abans de l’arribada de la plaga de la fil·loxera, grans productors de vi, amb una varietat autòctona de raïm: el picapoll. Fa uns anys, productors locals l’han recuperat i envasen vi d’aquesta varietat.

Una de les entrades al carrer.

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 20 de novembre de 2012

Carrer del Balç
Baixada del Pòpul, s/n
Tel. 93 872 14 66
Manresa