Pessebres i pessebrisme

Anunciació- Lluis Alabern.

Anunciació- Lluis Alabern.

Avui farem una sortida especial, perquè és una sortida i a l’hora en poden ser moltes. De fet, és una sortida que permet que cadascú la pugui fer a un lloc o a diversos llocs. I a més, sent el mateix, es pot veure de moltes formes i maneres diferents. Perquè depèn d’on anem, podem anar a veure figures de fang, o de plàstic que representen personatges i animals, però també podem anar a veure persones de carn i ossos que interpreten aquests mateixos personatges i animals de debò. La nostra sortida d’avui en acosta a una tradició molt popular a casa nostra, però que també està molt estesa a altres països. I té molt a veure amb les dates que venen. Avui proposem anar a veure pessebres.
Continua llegint →

Tossa de Mar

La platja de Tossa vista des de la Vila Vella.

La platja de Tossa vista des de la Vila Vella.

Avui anem a la Selva per passejar per un poble que conserva un recinte emmurallat. És una localitat on podem visitar una vil·la romana que va ser descoberta l’any 1914; un far que avui és un centre d’interpretació; i un museu municipal on s’exposa, entre altres obres, una pintura de Marc Chagall. És una població que té un plat tradicional anomenat “Cim i tomba” i que a principi de la dècada de 1951 va ser visitada per “l’animal més bell del món”, que és com anomenaven l’actriu Ava Gardner, que hi va rodar part de la pel·lícula Pandora i l’holandès errant. Avui veurem una de les postals més típiques de la Costa Brava: La silueta d’un promontori costaner amb les torres d’una vila emmurallada retallant-se en el cel amb la platja del Reig als peus. Avui sortim, òbviament, a la vila de Tossa de Mar.
Continua llegint →

Exposició CCOO 50 anys d’història de Catalunya 1964-2014

AA134Les nostres Sortides amb gràcia ens porten moltes vegades a conèixer la història de llocs i personatges, aquesta és de fet la idea. Avui, però, és possible que moltes persones, més que conèixer res de nou, recordin part de la seva història o de la de persones conegudes, perquè avui visitarem una exposició que ens explica 50 anys de vida d’una institució que va ser fundada un 20 de novembre de 1964 a la parròquia de Sant Medir a Sants. Es tracta d’un moviment social que en arribar la democràcia va convertir-se en un sindicat. Avui ens acostem al Museu d’Història de Catalunya per recordar la història de la lluites obreres pels drets laborals i socials. Anem a veure l’Exposició “CCOO 50 anys d’història de Catalunya 1964-2014”.
Continua llegint →

El primer daguerreotip de Barcelona

Retrat Eduard Coll, 1844. AFB

Retrat Eduard Coll, 1844. AFB.

El mes de gener de 1839 François Arago, un eminent científic francès, anunciava l’aparició d’un nou invent a l’Acadèmia de Ciències de París. Era un procés inventat per Louis Jacques Mandé Daguerre que permetia fixar imatges. Aquest invent va ser batejat com “daguerreotip”. Era l’inici de la fotografia. Pocs mesos després tenia lloc a Barcelona la presentació d’aquest nou invent i es captava el primer daguerreotip de la península ibèrica. Va ser un dia 10 de novembre d’aquell mateix 1839 al Pla de Palau, que aleshores es deia plaça de la Constitució. Així doncs, avui parlarem d’un fet històric que podem dir que va ser el principi d’una manera nova de veure el món. I ho farem amb una visita a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona per visitar l’exposició “El daguerreotip. L’inici de la fotografia”, que es pot visitar fins el 28 de febrer de 2015. Continua llegint →

Llimiana. L’església i la casa-museu Bonifaci

Exterior dels absis.

Exterior dels absis.

Aquesta sortida ens porta a visitar un petit poble del Pallars Jussà que encara conserva les traces de la vila medieval. És una població que va tenir un castell del qual no en queden vestigis, tot i que n’està documentada la seva existència. La localitat compta amb una església, la part més antiga de la qual data del segle XI i que té els absis més alts de Catalunya. Anem a un poble on va néixer una nissaga de metges, el darrer dels quals és un personatge de pel·lícula. Bona part de casa seva és avui un museu dedicat a la seva persona. La població on anem és al cim d’un turó que senyoreja l’embassament de Terradets a l’altra banda del qual hi ha l’important castell de Mur. Coneixerem la vida del doctor Josep Bonifaci i l’església parroquial de Santa Maria. Avui sortim a Llimiana.
Continua llegint →

Sant Roc i la plaça Nova

La plaça Nova al segle XVI. Arxiu AFPN.

La plaça Nova al segle XVI. Arxiu AFPN.

El darrer programa de la temporada el dedicarem a la festa popular més antiga de Barcelona. Se celebra el mes d’agost i aplega un munt de persones, tot i que, darrerament sembla que, a nivell mediàtic, hagi quedat una mica amagada per la Festa Major de Gràcia, tot i que la dobla en antiguitat. És una festa lligada a un vot de ciutat i a un barri que avui pràcticament no existeix. És una festa que a principi de la segona meitat del segle XX va actuar com a element de cohesió d’un veïnat que havia de marxar de casa seva. És una celebració que aquest mes d’agost celebra el seu 425è aniversari. Estic parlant de les festes de Sant Roc de la plaça Nova de Barcelona.
Continua llegint →

Pena-roja, “lo Masmut” i la Mare de Déu de la Font

Carro.

Carro.

Paleontologia, prehistòria, edat mitjana, etnografia, paisatge, natura… tot això podem trobar al lloc que visitem avui, tot i que nosaltres ens aturarem, bàsicament, en dues de totes aquestes possibilitats. Tornem a la comarca del Matarranya, a una població situada a l’interior dels ports de Tortosa-Beseit, a tocar de les comarques dels Ports de Morella i el Baix Maestrat. Bona part del seu terme municipal marca el límit històric entre els antics regnes d’Aragó i València. És una localitat amb edificis que des de fora sembla que siguin de planta i dos pisos, però que a l’interior arriben a tenir cinc nivells, perquè estan construïdes adossades a la paret de la muntanya. Avui anem a Pena-roja, també coneguda com Peñarroya de Tastavins.
Continua llegint →

Horta de Sant Joan i Picasso

Plaça de l'Església des de la plaça de Sant Salvador.

Plaça de l’Església des de la plaça de Sant Salvador.

L’any 1898, un jove pintor malagueny que vivia a Barcelona va necessitar passar un temps de convalescència fora de la gran ciutat i un amic va convidar-lo a casa seva a la Terra Alta. Van arribar-hi el juny de 1898. Aquella estada, que va allargar-se fins al mes de febrer de 1899, va marcar per sempre més aquells joves amics; però en el futur també suposaria un atractiu per a la població on van estar i, fins i tot, podem dir, sense por a ser gaire agosarats, que aquells mesos van ser cabdals en l’esdevenidor de l’art internacional. Anys després, aquell jove pintor, convertit ja en un artista de renom va assegurar: “tot el que sé ho he après al poble de Pallarès”. Aquell jove pintor era, òbviament, Pablo Ruiz Picasso i, per tant, avui ens n’anem a Horta de Sant Joan.
Continua llegint →

Dues exposicions sobre el 1714

39_Mapamundi-1663_2+parts

Mapamundi, N. Visscher, 1663 (Col·lecció Pere Julià)

La sortida d’avui ens porta a dos espais històrics de Barcelona on ara mateix hi ha dues exposicions relacionades amb el Tricentenari. Una ens ajudarà a entendre una mica més per què va passar tot plegat. L’altra ens mostrarà com ho van viure les comunitats religioses de dos monestirs que eren a tocar de la muralla de Barcelona i, per tant, en primera línia de foc. De fet, amb motiu del tricentenari de 1714 s’han organitzat un munt d’activitats de tota mena, algunes fins i tot costa veure-hi la relació amb la Guerra de Successió. A Sortides amb gràcia en vam parlar arrel del llibre de Patricia Gabancho, Les dones del 1714. Avui ho farem a partir dues exposicions organitzades pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Són “El món del 1714”, que hi ha al Saló del Tinell i “Monestirs urbans en temps de guerra” que es mostra a la Capella de Santa Àgata.
Continua llegint →

Salvadoriana. El gabinet de curiositats dels Salvador.

Retrat de diversos membres de la família Salvador. Foto MCN-Jordi Vidal.

Retrat de diversos membres de la família Salvador. Foto MCN-Jordi Vidal.

Avui veurem un tresor científic, perquè visitarem una exposició que ens permetrà conèixer el museu més antic de Barcelona, a l’hora que recuperarem una important família de científics barcelonins que ja va aparèixer en una altra ocasió en les nostres Sortides amb gràcia. Es tracta d’un lloc que a meitat del segle XIX era presentat a les guies de la ciutat com a museu, però que va ser desmantellat i totes les peces que en formaven part van ser arraconades en unes golfes on van passar una vuitantena d’anys en l’oblit. La Generalitat republicana va recuperar-lo i les autoritats franquistes, curiosament, van mantenir-ne la titularitat pública, tot i que va passar-se una setantena d’anys apartat de la visita pública. Ara feliçment s’ha recuperat. Avui anem a l’Institut Botànic de Barcelona a visitar l’exposició Salvadoriana.
Continua llegint →