El jardí botànic històric

Arbre catalogat a la fondalada.

Arbre catalogat a la fondalada.

Hi ha racons i espais de Barcelona relativament poc coneguts que, si ens deixem, ens poden sorprendre. La ciutat té diversos parcs històrics, algun dels quals té la categoria de jardí-museu, com és el cas del Laberint d’Horta. La proposta d’avui ens porta a una de les grans muntanyes de la ciutat, a Montjuïc, i ho fem per visitar un jardí, amb molta història, però no massa conegut. Us proposem anar conèixer el Jardí Botànic Històric, situat al darrera del Palau Nacional, és a dir, darrera el MNAC i entre els jardins de Joan Maragall, on hi ha el palauet Albéniz i les instal·lacions de la Foixarda.

Continua llegint

Vilassar de Mar

Carrer de Sant Antoni, davant la torre medieval.

Carrer de Sant Antoni, davant la torre medieval.

Avui anem al Maresme a visitar una població del la qual Cels Gomis, autor del volum de la província de Barcelona de la Geografia General de Catalunya dirigida a principi del segle XX per Francesc Carreras Candi en fa la següent descripció: “Poble que, ab 38 d’escampades, reuneix 834 cases ab 2953 habitants de fet y 2973 de dret, a 6 kilòmetres al S.O. del cap de partit y a 3 metres d’altitud (a l’estació de ferrocarril). És a la vora de la mar; hi passan la carretera de primer ordre de Madrid a França per La Junquera, la provincial de Cornellà a Fogàs de Tordera y lo ferrocarril de Barcelona a Gerona per Mataró, que hi té estació, y ne surt la carretera de tercer ordre d’Argentona. Té destacament de carrabiners” (sic). Aquesta població és Vilassar de Mar.

Continua llegint

El monestir de Sant Pere Galligants

Capçalera i campanar  de Sant Pere Galligants

Capçalera i campanar de Sant Pere Galligants

Girona té molts i diversos atractius de tota mena: culturals, turístics, mediambientals. Avui ens hi acostarem, per visitar un dels monestirs romànics més antics de Catalunya, tot i que avui dia està dessacralitzat i fa de museu: Sant Pere de Galligants.

Continua llegint

Sant Boi i Rafael Casanova

Escenificació de Rafael de Casanova amb el penó de Santa Eulàlia.

Escenificació de Rafael de Casanova amb el penó de Santa Eulàlia.

Fa unes setmanes vam visitar la casa on va morir un dels personatges més importants de la literatura catalana, Mossèn Cinto Verdaguer. Avui anirem a conèixer l’edifici i la població on va morir un polític català a qui recordem cada any per la diada de l’onze de setembre. Anem a Sant Boi de Llobregat a Can Barraquer, avui convertida en museu, i que és el lloc –aleshores es deia Can Bosch-, on va viure els darrers anys de la seva vida el conseller en cap del Consell de Cent l’11 de setembre de 1714, Rafael Casanova. Continua llegint

El monestir de Sant Cugat del Vallès

El monestir de Sant Cugat del Vallès

El monestir de Sant Cugat del Vallès.

Avui anirem a visitar un dels monestirs més històrics i més importants de Catalunya, amb un magnífic claustre romànic, amb vestigis d’una antiga església paleocristiana i amb diverses exposicions que ens ajuden a entendre l’arquitectura romànica, el fet monàstic i la història del mateix monestir, la qual va lligada, com no podia ser d’altra manera, a la història de la població on és i amb qui comparteix nom. Es tracta del monestir de Sant Cugat del Vallès, encara que, de fet, el nom original del monestir és Sant Cugat d’Octavià.

Continua llegint

La via sepulcral romana de la plaça Vila de Madrid

Vista general de la via sepulcral.

Vista general de la via sepulcral.

Diuen que una persona no mor del tot mentre algú el recordi. Avui allargarem una mica la vida d’unes persones que van morir fa un munt d’anys, perquè parlarem d’alguns ciutadans barcelonins de la colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, és a dir, ens traslladem a la Barcelona romana. Més concretament a un dels camins que la comunicaven amb la zona que ara coneixem com a Sarrià, que era, com moltes de les carreteres romanes, envoltada d’enterraments. Avui visitarem La via sepulcral romana de la plaça Vila de Madrid, que actualment és un dels centres que el Museu d’Història de Barcelona té repartits per la ciutat. Es tracta d’una zona funerària que va ser utilitzada entre els segles I i III dc.

Continua llegint

El Museu Picasso de Barcelona

Col•locació de la placa del Museu Picasso Fons documental del Museu Picasso, Barcelona Fotografia d’Hernández.

Col•locació de la placa del Museu Picasso
Fons documental del Museu Picasso, Barcelona Foto: Hernández.

Avui us proposo visitar un dels museus més visitats de Barcelona, un museu amb llargues cues de turistes, però que ha habilitat un sistema perquè els barcelonins no haguem de fer cues. Un museu que aquest març de 2013 ha fet 50 anys. Un museu que va ser inaugurat dues vegades i en les dues ocasions –cosa rara en una inauguració-, es va fer amb la màxima discreció. Un museu que existeix gràcies a l’interès del artista al qual esta dedicat i al seu secretari i gran amic. Avui visitem el Museu Picasso, al carrer Montcada de Barcelona.
Continua llegint

El turó de la Rovira

Restes de paviment a tocar de les parets de l'edificació militar.

Restes de paviment a tocar de les parets de l’edificació militar.

Avui no anirem gaire lluny de Gràcia. Ens acostarem a un dels turons de la ciutat, potser un dels que té més història. És un turó amb vestigis d’un poblat ibèric, que va ser utilitzat com a base de defensa antiaèria durant la guerra civil, que va omplir-se de barraques a la postguerra i que avui en dia forma part dels espais del Museu d’Història de Barcelona. A més, hi ha una de les millors vistes de la ciutat i de bona part de l’àrea metropolitana, des del delta del Llobregat, fins a tocar del Maresme. També es veu el Montseny i fins i tot s’albira la Mola a Sant Llorenç de Munt. És l’únic punt de la ciutat des d’on hi ha una vista de 360º. Estic parlant del turó de la Rovira.

Continua llegint

El parc del Guinardó

Làmines d'aigua a la zona històrica.

Làmines d’aigua a la zona històrica del parc .

La proposta d’avui no ens porta gaire lluny de Gràcia. Ens acostem a un barri veí que té un dels jardins històrics de la ciutat que no és gaire conegut més enllà del seu barri. És un parc inaugurat l’any 1910 però que té els seus inicis a final del segle XIX, quan els terrenys que ocupa avui pertanyien a dos municipis diferents: Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. Encara que no ho sembli, estic parlant del parc del Guinardó.

Continua llegint

Baetulo. Les termes.

la Venus de Badalona.

La Venus de Badalona.

La proposta d’avui ens porta a visitar una de les dames de més edat de Catalunya. És una senyora del segle I d C. De fet, és una escultura de marbre blanc que va ser trobada l’any 1934 i que té un cos tant perfecte, que va ser batejada amb nom de deessa. Avui ens acostem a la veïna ciutat de Badalona a veure les termes de l’antiga Baetulo i a conèixer la Venus de Badalona.
Continua llegint