El primer daguerreotip de Barcelona

Retrat Eduard Coll, 1844. AFB

Retrat Eduard Coll, 1844. AFB.

El mes de gener de 1839 François Arago, un eminent científic francès, anunciava l’aparició d’un nou invent a l’Acadèmia de Ciències de París. Era un procés inventat per Louis Jacques Mandé Daguerre que permetia fixar imatges. Aquest invent va ser batejat com “daguerreotip”. Era l’inici de la fotografia. Pocs mesos després tenia lloc a Barcelona la presentació d’aquest nou invent i es captava el primer daguerreotip de la península ibèrica. Va ser un dia 10 de novembre d’aquell mateix 1839 al Pla de Palau, que aleshores es deia plaça de la Constitució. Així doncs, avui parlarem d’un fet històric que podem dir que va ser el principi d’una manera nova de veure el món. I ho farem amb una visita a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona per visitar l’exposició “El daguerreotip. L’inici de la fotografia”, que es pot visitar fins el 28 de febrer de 2015. Continua llegint

Sant Pere de les Puel·les

portalada gòticaAvui ens acostarem a visitar un dels llocs amb més història de Barcelona. Anem a una església que avui és una parròquia, però que va néixer com a monestir, cosa que, com hem vist en les nostres sortides, ha passat amb molts altres casos. La comunitat d’aquest monestir, però, ha perdurat, perquè al darrer quart del segle XIX les monges van erigir un nou convent en un altre barri de la ciutat. El temple que visitem avui va ser fundat extramurs però actualment forma part de la trama urbana de Ciutat Vella i al llarg del seu mil·lenni llarg d’història ha patit diversos atacs i assalts i ha estat destruït i reconstruït en més d’una ocasió. El monestir va donar nom a un dels actuals barris de Barcelona. Avui sortim a Sant Pere de les Puel·les.
Continua llegint

El cementiri del Poblenou

Conjunt escultoric obra de Fabiani.

Conjunt escultoric obra de Fabiani.

Donat que avui és darrer dimarts del mes d’octubre i que el proper cap de setmana és la diada de Tots Sants, avui farem una visita especial. Recuperarem el fil de la sortida que vam fer l’any passat per aquestes dates i ens acostarem a un lloc al qual molta gent hi va només quan no en té més remei, perquè no els hi agrada anar-hi. Hi ha persones, però, que hi van a visitar persones estimades i d’altres que hi van a fer un cert turisme. És un lloc amb algunes obres d’arquitectura i escultures de bon nivell. L’any passat per aquestes dates vam passejar pel cementiri de Montjuïc. I aquest any sortim al primer cementiri extramurs de la ciutat i el primer que no va dependre d’una parròquia. Avui anem al cementiri del Poblenou.
Continua llegint

Calaceit, capital cultural del Matarranya

Portal d'un carrer.

Portal d’un carrer.

Ens acostem de nou a la comarca del Matarranya, a la franja de Ponent, aquell territori de parla catalana, però que pertany administrativament a l’Aragó. Sortim avui a una població que pertany a la província de Terol, però que està més a prop de Barcelona (196 km) que de la seva capital (212 km). És una vila que ha atret un gran nombre d’artistes i intel·lectuals i que ben a prop del nucli urbà i dins del terme municipal, en un turó proper, hi té un important jaciment ibèric que va estar poblat entre els segles V i III aC. Avui anem a la primera població de la província de Terol que ens trobem si venim de Gandesa. Avui visitem Calaceit.
Continua llegint

Observatori Fabra

Façana principal de l'observatori.

Façana principal de l’observatori.

La nostra sortida d’avui ens porta a un contrafort de la muntanya del Tibidabo, a Barcelona. Ens acostarem als estels i coneixerem dos importants científics catalans que de joves van ser amics i van col·laborar i que més tard es van distanciar. Tot i això, ambdós van fer una important carrera i tots dos van ser fonamentals en diferents estudis científics a Catalunya. L’un és el gran impulsor de l’astronomia i a l’altre se l’anomena el pare de la meteorologia catalana. Aquests dos personatges són Josep Comas i Solà i Eduard Fontserè i Riba. La societat, però, avança també gràcies a la tasca de persones més anònimes, però sense les quals la història no hagués estat possible, per això avui també coneixerem una família, els Campo, que va dedicar la vida de diversos dels seus membres a mantenir l’equipament que visitem i a la qual la ciutat de Barcelona té molt a agrair. Avui ens acostem a la serra de Collserola a visitar l’observatori Fabra.
Continua llegint

El santuari de la Mare de Déu del Coll a Osor

Imatge actual de la Mare de Déu del Coll.

Imatge actual de la Mare de Déu del Coll.

Avui visitarem el santuari de la Mare de Déu del Coll, però no és el que hi ha a tocar de Ràdio Gràcia i que antigament s’havia conegut com a Mare de Déu de la Font-rúbia. El santuari on anem avui és a la comarca de la Selva. Però depèn on tinguem els peus en cada moment, estarem en un municipi o en un altre. A més, un d’aquests municipis té una superfície de 51 quilòmetres quadrats i tres nuclis de població, però no té cap nucli històric, tot i que n’havia tingut. Actualment, però, no es pot accedir a aquest nucli històric, perquè és sota l’aigua d’un pantà. El santuari de la Mare de Déu del Coll on fem la sortida d’avui és al municipi d’Osor, però l’hostatgeria i la plaça que té al davant és al municipi de Susqueda.
Continua llegint

El castell de Llordà i Arnau Mir de Tost

Torre de la muralla i palau.

Torre de la muralla i palau.

Fa un parell de setmanes, quan vam visitar Llimiana, al Pallars Jussà, vam citar un personatge, de qui vam dir que en tornaríem a parlar: Arnau Mir de Tost, un important senyor feudal medieval que va senyorejar per aquelles terres durant bona part del segle XI. Avui el coneixerem una mica, perquè ens acostarem a un castell on ell hi va viure. És al municipi d’Isona i Conca Dellà, a tot just un parell de quilòmetres de la població. I és un molt bon exemple d’arquitectura medieval. De fet, només posant una mica d’imaginació, ens hi podem fer la idea de com eren les condicions de vida en un castell medieval. Avui sortim al castell de Llordà.
Continua llegint

El celler cooperatiu de Pinell de Brai

Façana lateral del celler.

Façana de la nau lateral del celler.

Si la setmana passada vam anar Llimiana, a un poblet de muntanya, petit i poc conegut –tot i que com vam veure és força interessant de conèixer-, la sortida d’avui ens portarà a terra de vi i oli. Ens acostem a una comarca que ja vam visitar a final de la temporada passada, quan vam estar a Horta de Sant Joan. Avui visitarem un dels cellers modernistes més coneguts i podrem conèixer, també, el seu autor, l’arquitecte del cellers modernistes, perquè de la seva mà va sortir el disseny de la majoria de cellers modernistes de Catalunya. Aquest arquitecte és César Martinell i el celler que visitem és a la comarca de la Terra Alta. Avui anem al que molta gent coneix com la catedral del vi. Sortim al celler cooperatiu de Pinell de Brai.
Continua llegint

Llimiana. L’església i la casa-museu Bonifaci

Exterior dels absis.

Exterior dels absis.

Aquesta sortida ens porta a visitar un petit poble del Pallars Jussà que encara conserva les traces de la vila medieval. És una població que va tenir un castell del qual no en queden vestigis, tot i que n’està documentada la seva existència. La localitat compta amb una església, la part més antiga de la qual data del segle XI i que té els absis més alts de Catalunya. Anem a un poble on va néixer una nissaga de metges, el darrer dels quals és un personatge de pel·lícula. Bona part de casa seva és avui un museu dedicat a la seva persona. La població on anem és al cim d’un turó que senyoreja l’embassament de Terradets a l’altra banda del qual hi ha l’important castell de Mur. Coneixerem la vida del doctor Josep Bonifaci i l’església parroquial de Santa Maria. Avui sortim a Llimiana.
Continua llegint

Sant Roc i la plaça Nova

La plaça Nova al segle XVI. Arxiu AFPN.

La plaça Nova al segle XVI. Arxiu AFPN.

El darrer programa de la temporada el dedicarem a la festa popular més antiga de Barcelona. Se celebra el mes d’agost i aplega un munt de persones, tot i que, darrerament sembla que, a nivell mediàtic, hagi quedat una mica amagada per la Festa Major de Gràcia, tot i que la dobla en antiguitat. És una festa lligada a un vot de ciutat i a un barri que avui pràcticament no existeix. És una festa que a principi de la segona meitat del segle XX va actuar com a element de cohesió d’un veïnat que havia de marxar de casa seva. És una celebració que aquest mes d’agost celebra el seu 425è aniversari. Estic parlant de les festes de Sant Roc de la plaça Nova de Barcelona.
Continua llegint