Sant Miquel del Fai

Abadia de Sant Miquel del Fai.

Abadia de Sant Miquel del Fai.

La sortida d’avui ens porta a la comarca del Vallès Oriental. Visitarem una església rupestre situada en un espai natural amb un parell de coves visitables i salts d’aigua força espectaculars. Ens acostem a un lloc que va quedar força malmès amb els incendis de l’estiu de 1994 i que sortosament, hores d’ara, s’ha pogut recuperar. És un important destí del turisme interior. Hi va haver una època en que un alt percentatge de cotxes duia enganxada l’etiqueta d’aquest espai, que no és altre que Sant Miquel del Fai.
Continua llegint

El Laberint d’Horta

Estàtua d'Eros al centre del laberint.

Estàtua d’Eros al centre del laberint.

Nova entrada al bloc, tot i l’aturada estival del programa de ràdio, per anar recuperant sortides de l’antic bloc. Aquest cas visitem un parc amb història que avui és, també, un museu. Però aquest no és un parc virtual com el de Quint Licini, que també va ser objecte d’una sortida amb gràcia. Aquest és un parc real i, alhora, reial. I dic que és un parc reial, perquè l’han visitat diversos reis espanyols. Ens acostem al parc del Laberint d’Horta, on hi ha el jardí més antic de Barcelona.
Continua llegint

El Tibidabo

La plaça del Tibidabo.

La plaça del Tibidabo.

Ens acostem avui al punt més alt de Barcelona, un espai màgic i ple de diversió per a uns, zona per passejar i gaudir d’unes espectaculars panoràmiques sobre la ciutat, el Pla de Barcelona i part del Vallés, i lloc d’oració i de romeria per a altres. Visitarem el punt on l’any 1886 es va erigir un petit oratori amb motiu de la visita de Giovanni Bosco, que posteriorment es convertiria en Sant Joan Bosco, i que avui és una de les basíliques de la ciutat. Anem al lloc que l’època medieval era anomenat puig de l’Àguila i que avui coneixem com a Tibidabo.
Continua llegint

El parc del Castell de l’Oreneta i el circuït de trens a escala

Camí a l'interior del parc.

Camí a l’interior del parc.

Si fa un parell de setmanes vam visitar un museu que no és ben bé un museu, per què és més aviat una exposició permanent. Avui, en la darrera sortida de la temporada ens acostarem a un parc urbà que podríem dir que no és gaire un parc, amb un castell que no és un castell i amb uns trens, si més no, singulars. Ens expliquem: és poc parc i poc urbà, perquè és molt boscos i és a tocar d’un dels vessants de Collserola; hi ha les restes d’un castell, que és un edifici aixecat a final del segle XIX amb forma de castell, i els trens són maquetes a escala que funcionen a vapor i poden portar viatgers. La proposta d’avui ens porta al parc del Castell de l’Oreneta al barri de Sarrià de Barcelona.
Continua llegint

Jardins de Santa Clotilde a Lloret de Mar

Entrada als Jardins de Santa Clotilde.

Entrada als Jardins de Santa Clotilde.

Avui ens acostarem a una població de la Costa Brava que ha estat més notícia per la mala gestió del turisme que pels seus atractius naturals que, per altra banda, no han estat gaire ben cuidats fins ara. És un d’aquells llocs coneguts per la construcció desaforada d’apartaments turístics i pel turisme de borratxera. Una opció pel diner fàcil que a la llarga ha comportat problemes a la població. Per sort no tot es va perdre i encara queda patrimoni que justifica fer-hi una sortida amb gràcia. També recuperarem un personatge que ja ens ha sortit en altres ocasions. La població és Lloret de Mar, el personatge és Nicolau Maria Rubió i Tudurí, i el lloc son els Jardins de Santa Clotilde.
Continua llegint

El jardí botànic històric

Arbre catalogat a la fondalada.

Arbre catalogat a la fondalada.

Hi ha racons i espais de Barcelona relativament poc coneguts que, si ens deixem, ens poden sorprendre. La ciutat té diversos parcs històrics, algun dels quals té la categoria de jardí-museu, com és el cas del Laberint d’Horta. La proposta d’avui ens porta a una de les grans muntanyes de la ciutat, a Montjuïc, i ho fem per visitar un jardí, amb molta història, però no massa conegut. Us proposem anar conèixer el Jardí Botànic Històric, situat al darrera del Palau Nacional, és a dir, darrera el MNAC i entre els jardins de Joan Maragall, on hi ha el palauet Albéniz i les instal·lacions de la Foixarda.

Continua llegint

El turó de la Rovira

Restes de paviment a tocar de les parets de l'edificació militar.

Restes de paviment a tocar de les parets de l’edificació militar.

Avui no anirem gaire lluny de Gràcia. Ens acostarem a un dels turons de la ciutat, potser un dels que té més història. És un turó amb vestigis d’un poblat ibèric, que va ser utilitzat com a base de defensa antiaèria durant la guerra civil, que va omplir-se de barraques a la postguerra i que avui en dia forma part dels espais del Museu d’Història de Barcelona. A més, hi ha una de les millors vistes de la ciutat i de bona part de l’àrea metropolitana, des del delta del Llobregat, fins a tocar del Maresme. També es veu el Montseny i fins i tot s’albira la Mola a Sant Llorenç de Munt. És l’únic punt de la ciutat des d’on hi ha una vista de 360º. Estic parlant del turó de la Rovira.

Continua llegint

El parc del Guinardó

Làmines d'aigua a la zona històrica.

Làmines d’aigua a la zona històrica del parc .

La proposta d’avui no ens porta gaire lluny de Gràcia. Ens acostem a un barri veí que té un dels jardins històrics de la ciutat que no és gaire conegut més enllà del seu barri. És un parc inaugurat l’any 1910 però que té els seus inicis a final del segle XIX, quan els terrenys que ocupa avui pertanyien a dos municipis diferents: Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. Encara que no ho sembli, estic parlant del parc del Guinardó.

Continua llegint

El Rec Comtal i l’abastament d’aigua del Besòs.

rec comtal vallbona 2

El rec Comtal a Vallbona

Avui ens acostarem a la veïna ciutat de Montcada per conèixer d’on va provenir, durant milers d’anys, una part de l’aigua que consumien els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Visitarem l’inici del Rec Comtal i la Casa de les Aigües, també coneguda com a Pous de Montcada.

Continua llegint