Parc Torreblanca

Un racó del parc.

Un racó del parc.

Avui anirem a tres municipis alhora, però ho farem sense sortir del mateix lloc. La sortida d’avui ens proposa aprofitar que la primavera va entrant, per anar a passejar per un parc. És un parc amb un laberint, però no és al barri d’Horta de Barcelona, ni té tanta història, però també en té. És un parc on els diumenges hi ha un mercat de fruites i verdures dels pagesos de l’entorn. Anem a la comarca del Baix Llobregat i als municipis de Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. Avui sortim al parc de Torreblanca.

El parc de Torreblanca és una mena de triangle irregular, tot i que, segons i com, pot semblar una mena de quadrat, que queda limitat al nord, pel camí Reial, que és l’antiga carretera N-340, per on passa avui el Trambaix, i per on té l’accés des de Sant Feliu de Llobregat; al sud-est el límit el marca el carrer Torreblanca, que és per on s’accedeix des de la ciutat de Sant Just Desvern; i al cantó oest hi ha l’avinguda de la Generalitat, des d’on hi poden accedir els veïns de Sant Joan Despí. La superfície és d’unes 10 ha. El parc actual és part d’una antiga finca agrícola que va ser una de les més importants d’aquesta zona del Baix Llobregat.

El llac vist des del salt d'aigua.

El llac vist des del salt d’aigua.

El primer cop que apareix el nom de Torre Blanca és en un document de compra-venda datat l’any 1564, quan el barceloní Enric Agullana va comprar la finca a la família Requesens. Sembla que la finca estava abandonada i en molt males condicions i les terres eren ermes. En el document es diu que la compra d’Agullana incloïa, a més de la torre i les terres, un trull, un forn, dues farineres i una capella. La història de la finca es remunta, però, a força anys abans, ja que anteriorment, com passa molt sovint, havia estat coneguda per altres noms.

L'avinguda principal del parc.

L’avinguda principal del parc.

Sembla que la història de la finca podria tenir els orígens, com a mínim, al segle XIV, i el nom de la torre seria Soller o Fonollar. Així consta en una venda que Guillem Dufort va fer, l’any 1310, a Grau Trilla. Poc més d’un segle més tard, l’any 1417, consta una nova operació de compra-venda, al document es fa una relació dels béns que formen part de l’operació: una torre emmurallada, amb capella i cementiri, i un forn, una pallissa, un hort i un colomar. Donat que estem parlant encara de l’Edat Mitjana, es deixa clar que la operació incloïa les persones –homes i dones-, que habitaven les cases de la finca i les obligacions d’aquests amb el senyor. La capella que surt citada en diverses ocasions, era dedicada a Santa Anna, estava situada al costat de la torre i es creu que podria ser que ja existís al segle XIII. De fet, algun autor diu que podria haver-hi una torre de defensa pre-existent.

El laberint.

El laberint.

El segle XVIII va ser una època d’esplendor per a Torreblanca, que va esdevenir una de les hisendes més importants de la comarca. Era propietat, aleshores, de la família Dusai, que havia format part d’un dels llinatges de ciutadans honrats de Barcelona, els quals van rebre el marquesat de Monistrol d’Anoia, l’any 1796. Va ser un membre d’aquesta família, el marquès Josep Maria Escrivà de Romaní i de Dusai, qui, a final del segle XIX, va transformar la residència familiar i la finca de manera radical. Es va fer construir un palau d’estil neogòtic català i jardins romàntics. Són d’aquella època el llac, les grutes i les coves i els salts d’aigua que imiten formes i elements que es poden trobar a la natura.

Una de les dues esfinxs.

Una de les dues esfinxs.

El palau, que va ser enderrocat a final de la dècada de 1950, estava orientat al nord i comptava amb planta baixa i tres pisos. Diuen les cròniques que el marquès va reservar l’ostentació per a l’interior de l’edifici, que era luxosament ornamentat i que contenia, a més, valuoses col•leccions de pintures, llibres, mobles, tapissos i altres objectes de valor. La capella de Santa Anna, que va mantenir-se, es comunicava amb l’edifici per dos punts: la planta baixa i el segon pis. D’aquella època son també diversos edificis de servei de la finca que avui acullen la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat, amb entrada pel Camí Reial. Aquests edificis van ser construïts originalment com a habitatges dels carreters i el pastor, i cotxeres, corts, vaqueria, safareigs i magatzems.

Glorieta.

Glorieta.

Durant la Guerra Civil la finca va ser municipalitzada i s’utilitzà per acollir refugiats, primer, i guàrdies d’assalt, després. En la primera postguerra s’hi van instal·lar tropes de la cavalleria mora franquista. Tot plegat va fer que la finca quedes molt malmesa. Un cop retornada la propietat als marquesos de Monistrol, aquests van voler treure’n profit econòmic amb una granja d’aviram i ous. També van recuperar la producció i comercialització de roses, activitat que ja s’havia dut a terme amb anterioritat. El palau, però, no va aguantar aquests canvis i, finalment va ser enderrocat, amb la capella de Santa Anna inclosa, l’any 1958. A l’espai que van ocupar durant uns quants segles, avui hi ha un laberint de xiprers.

Estàtua al costat de la làmina d'aigua.

Estàtua al costat de la làmina d’aigua.

Ja en època democràtica, l’any 1982 la finca passà a ser pública i va acabar convertint-se en un gran parc metropolità que dona servei directe a les tres ciutats citades: Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern, amb una població total, a 2013 segons l’Indescat, de 93.440 persones.

El parc actual té un fàcil accés, perquè a l’entorn de les entrades hi ha un bon nombre de places d’aparcament i hi passen el Trambaix i diverses línies d’autobús. Compta amb espais diferenciats amb ambients diversos que conviden a gaudir-ne tant si es vol passejar, com si es volen fer algunes altres activitats. Un dels espais més usats pels visitants és un gran llac que hi ha al cantó sud-est amb dues illes al seu interior a les quals es pot accedir a través d’unes passeres. La làmina d’aigua és allargassada i està orientada de sud-est a nord-oest. Al cantó sud-est hi ha l’illa petita des d’on es pot contemplar l’illa gran, d’estil grotesc, que és travessada per una gran caverna amb obertures a banda i banda a l’illa. A l’interior de la gruta es poden veure unes petites barquetes que en ocasions naveguen pel llac.

El salt d'aigua.

El salt d’aigua.

Aquesta illa gran, que té forma de muntanyeta, és coronada per un templet a l’interior del qual hi havia fins fa uns quants anys, segons explica l’arquitecte Albert García Espuche en un document que es pot trobar per Internet, una autèntica ara romana. Des del templet i des del camí que hi puja, es pot contemplar l’extrem nord-oest del llac, on hi ha un bonic salt d’aigua. Tot el llac és ple de tortugues i d’ànecs. Aquests dies de primavera s’hi poden veure femelles d’ànec nedant amb un petits estols de pollets que les segueixen. Un caminet permet accedir al cim del salt d’aigua, des d’on es pot contemplar una panoràmica del llac.

Al cantó nord-oest del parc, a l’angle que fan l’avinguda de la Generalitat amb la carretera Reial, hi ha una altra làmina d’aigua, molt més tranquil·la, amb una illa a un dels extrems amb un glorieta a la part superior des de la qual es pot contemplar el llac i, donat és un espai que queda relativament elevat, es pot veure algunes de les muntanyes que tanquen el paisatge. Al voltant i a l’interior de l’aigua hi ha algunes estàtues.

El mercat de pagès.

El mercat de pagès.

Al costat d’aquest llac hi ha un laberint vegetal fet amb xiprers que, com ja hem dit, ocupa l’espai que durant segles havien ocupat la capella de Santa Anna i la masia que va acabar convertida en un palau a final del segle XIX. És un laberint més senzill que el que dóna nom a un dels parcs històrics de Barcelona que hi ha al barri d’Horta i al qual ja li vam dedicar una de les nostres sortides, però això no vol dir que no compleixi amb les funcions per a les quals va ser fet. A l’altre cantó del laberint hi ha un turonet amb vegetació que té un petit mirador elevat des d’on se’n pot veure l’interior.

Gruta amb una imatge de la Mare de Déu.

Gruta amb una imatge de la Mare de Déu.

A la banda de l’entrada pel carrer Torreblanca, al costat del llac gran hi ha una esplanada de forma, més o menys, triangular on els diumenges al matí hi ha un mercat de pagès d’agricultors del Parc Agrari del Baix Llobregat. Els caps de setmana hi ha també una ludoteca ambiental que organitzen el Consell Comarcal del Baix Llobregat i els ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern.

El parc té un parell de quioscs de begudes amb tauletes i cadires. Un és a l’esplanada on es fa el mercat de pagès i l’altre és a un dels extrems de la làmina d‘aigua que hi ha al cantó nord-oest. Des de que l’entrada que hi ha a la zona d’aparcament que dona al carrer Torreblanca, surt una mena d’avinguda que fa, d’alguna manera, d’eix central del parc al qual s’endinsa, més o menys, en direcció oest. A l’esquerra hi ha l’esplanada on s’hi fa el mercat de pagès i el llac gran amb l’illa grotesca i el salt d’aigua, i a la dreta hi ha una gran plantació d’arbres caducifolis. Aquesta mena d’avinguda arriba fins a uns esglaons que porten cap a la zona del laberint. Els esglaons tenen, a banda i banda, uns pilars quadrats que serveixen de base de dues escultures que representen unes esfinxs.

Zona dels roserars.

Zona dels roserars.

Altres elements destacables del parc, son una racó que hi ha a tocar del laberint i del quiosc de begudes que hi ha al cantó nord-oest amb una cova d’estil grotesc que té una imatge de la Mare de Déu al seu interior. I, al cantó sud-oest uns grans espais quadrats amb rosers de diferents colors.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 29 d’abril de 2014

Escolta el programa

Una de les arbredes del parc.

Una de les arbredes del parc.

Parc de Torreblanca

Camí Reial
Sant Feliu de Llobregat

Carrer de Torreblanca
Sant Just Desvern

Avinguda de la Generalitat
Sant Joan Despí

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s