Façana principal de Can Ginestar.
La proposta d’avui ens porta a passejar per una de les poblacions properes a Barcelona. Una d’aquelles que coneixem de nom, que a voltes en tenim notícia per algun element que ha destacat i destaca per alguna raó, però en desconeixem moltes coses més. Ens acostem a Sant Just Desvern, però no per veure un bloc d’habitatges la façana del qual va començar a caure poc després d’entrar-hi els primers veïns (òbviament estic parlant del Walden del Sr. Bofill). Anirem a veure una masia reconvertida en casa modernista i, al costat, un dels llocs més antics de la població: l’església i els seus entorns.
Església dels sants Just i Pastor.
Sant Just Desvern era una població molt rural, amb cases de pagès disseminades aquí i allà per tot el terme municipal. Cels Gomis, autor del volum dedicat a la província de Barcelona de la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras Candi defineix així el municipi de Sant Just Desvern: “Poble de 199 cases amb 767 habitants de fet i 780 de dret”. També explica que: “Amb el seu arrabal de La Carretera i 20 cases escampades pel terme, reuneix aquest ajuntament, 272 edificis amb 1101 habitants de fet i 1123 de dret”.
Cels Gomis descriu el terme de Sant Just: “ és montanyós i de clima templat i sa, hi ha mena de coure (sulfur i carbonat) a la Solana de Sant Pere Màrtir; moltes fonts d’aigües medicinals i mines d’aigua potable, i s’hi cull blat, vi, llegums, verdures i fruites. Confronta al nord amb el terme de Sarrià; a l’est amb el d’Esplugues; al sud amb el de Sant Joan Despí i a l’oest amb el de Sant Feliu de Llobregat”. En aquest punt, cal que recordem que Sarrià no va ser agregat a Barcelona fins a l’any 1921). Continua la seva narració Cels Gomis: “Correspon al bisbat de Barcelona, té una església parroquial dedicada a Sant Just, servida per un rector; una costura i un estudi municipals; tres societats recreatives, un hostal i tartanes diàries a Sants i a Sant Feliu.”. També fa recompte de la indústria que en aquell moment hi havia: “dues fàbriques de llonganisses, una de gasoses i dos forns d’obra”. Finalment ens explica que: “l’any 1885 s’hi va trobar, prop de la carretera, un mosaic romà de dibuixos i colors molt bonics, que va ser malmès al tractar de transportar-lo al Museu Municipal de Barcelona”.
Campanar de l’església.
Així doncs, ens trobem amb un municipi poblat d’antic, si més no hi ha vestigis d’època romana, i eminentment agrícola fins no fa gaire anys. Tot i això, el primer document és una carta de donació que forma part del Cartulari de Sant Cugat del Vallès i porta data del 8 de desembre de l’any 965 –això és vint anys abans del pas de les tropes d’Al-Mansur per Barcelona i els seus entorns. En aquest document es cita el nom del municipi com a Villa Birce.
Dos documents més, conservats a l’Arxiu Diocesà de Barcelona i a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona parlen de Sant Just Desvern com a Berce i Vercio. Es tracta d’un testament d’un tal Moció, datat el 26 de juny de 987, i una carta d’una dona anomenada Dadil que no està datada, però els experts consideren que és coetània de l’anterior. Sembla que tots dos documents fan referència a víctimes de l’atac d’Al-Mansur.
Jardí de Can Ginestar.
Hem parlat de Birce, Berce i Vercio i és que el nom de la població vindria de l’advocació del patró de la seva església parroquial, Sant Just i de l’evolució del gentilici llatí Vercius o Bercius al mot Vern, al qual s’hauria afegit l’article salat amb la forma des. En aquest sentit, Mn. Antonino Tenas, autor del llibre Notes Històriques del poble i la parròquia de Sant Just Desvern -editat el 1947 i del qual l’any 2005 en fa fer una edició facsímil el Centre d’Estudis Santjustencs-, cita diversos noms recollits al llarg dels anys: “Sant Just de Berce –in berce- (986); de Verç, (1910); de Verz, (1304); de Vers, (1305); Del Vern, 1440; Sant Just i Sant Pastor dels Verns, (1435), Sant Just dezvern, (1562) i Sant Just Desvern, (1562)”.
Timpà de la porta de l’església.
L’església és, amb força seguretat, l’edifici més antic de la població, doncs, tal com ja hem dit abans, surt citada en el document del 965 i hem d’entendre que es molt probable que l’església existís d’abans. Segons explica al seu llibre Mn. Antonino Tenas, les primeres cites documentals fan referència a “la casa de Sant Just”, que ell interpreta que devia ser el lloc de residència del capellà de l’església. Anys després també surt citada “la torre de Sant Just”. Tot i això, el primer nucli de cases s’hauria format, a mitjan segle XVI, allà on avui dia conflueixen els carrers Raval i de la Creu. En aquesta zona és on s’hi va aixecar la primera Casa de la Vila i on, poc a poc, van anar apareixent la botiga de la carn, el 1617, i el pes del blat, o botiga on es venia el blat, l’any 1682.
El que us proposem visitar avui, però, és la placeta de l’església on hi ha, com no podia ser d’altra manera, la parròquia, i la propera finca de Can Ginestar, reconvertida avui en casa de cultura.
Porta de l’antiga capella de Can Ginestar.
La parròquia dels Sants Just i Pastor està situada en un racó d’aquells que aporten pau i tranquil·litat. L’edifici de l’església fa cantonada amb la casa de la Rectoria deixant un espai tancat per tres dels quatre cantons. A banda i banda de la porta, una mica separats de la façana, hi ha dos xiprers. Els dos accessos que té la placeta són pel mateix cantó, un a peu pla i l’altre amb unes escales. L’edifici de l’església ha viscut i patit diverses vicissituds al llarg del temps, cosa no gens estranya tenint en compte des de quan se’n té notícia.
La placeta de l’església havia estat el cementiri parroquial. Explica Mn. Antonino que durant el segon quart del segle XVIII hi va haver un important litigi que va dur al bisbe de Barcelona a ordenar el tancament de la porta principal de la rectoria, la qual donava al cementiri. Això va comportar importants canvis a l’edifici i va fer que s’afegís un nou cos a l’antiga rectoria. A final d’aquell mateix segle es van dur a terme unes noves obres per engrandir i millorar la rectoria degut al fet que el bisbe de Barcelona hi anava sovint a passar temporades. Sembla que la gent del poble va batejar amb el nom de “la cotxeria” l’espai proper que s’utilitzava per deixar-hi el cotxe i les cavalleries que feia servir el bisbe.
Façana del lateral est.
Com moltes altres esglésies i edificis religiosos de Catalunya, la parròquia dels Sants Just i Pastor fou cremada el mes de juliol de 1936 i reconstruïda entre 1939 i 1945, per això l’interior de l’església no té cap vestigi de l’època romànica. El campanar, que es pot veure sencer pel cantó del carrer Bonavista, és probablement, l’element més antic del conjunt. La façana és neoclàssica, amb un timpà a l’interior del qual hi ha l’escut de Sant Just Desvern, que és una campana. Al damunt, a cada un dels tres angles hi ha figura tallada sobre un petit pedestal. Als angles laterals, més baixos, hi ha representats els dos sants sota l’advocació dels quals hi ha l’església: Sant Just i Sant Pastor. A l’angle superior, presidint tot el conjunt hi ha una imatge de la Mare de Déu amb el nen.
Moble al rebedor de Can Ginestar.
No gaire lluny d’aquest espai, hi ha l’altre edifici de la nostre proposta d’avui: Can Ginestar, que avui acull un centre cultural i que és una típica masia catalana que va ser reconvertida en casa modernista l’any 1904. L’edifici, documentat des de l’any 1403, és un dels més antics de la vila. Explica Mn. Antonino Pena que la masia, que en aquell moment era coneguda com la Premsa de Can Gisnestar i estava en força mal estat, va ser adquirida el 1717 per un botiguer de Barcelona anomenat Jacint Tudó, per això en alguna època va ser coneguda també com Can Tudó. Com passa sovint, l’edifici ha estat conegut de diferents maneres segons el nom del seu propietari: Heretat d’en Rabassa, Heretat d’en Duran, Can Tudó i, finalment, Can Ginestar. Va ser un membre de la família Modolell i Ginestar, Joan Baptista Modolell, qui va convertir l’antiga masia en la casa modernista que podem contemplar avui.
Finestra coronella.
Les obres va anar a càrrec de l’arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu, que va projectar una façana simètrica amb un cosa central, una galeria adossada al cantó est i una capella, de les mateixes dimensions que la galeria, a la banda oest. El cos central de la façana, més alt que els laterals, amb una coberta en forma d’esglaons, més alta al centre, més baixa i en desnivell als costats. Tot plegat està rematat amb petits pinacles. A l’alçada del primer pis hi ha tres balcons, una mica més gran el central que es corresponen amb tres obertures que hi ha a la planta baixa: la porta principal al centre i, a banda i banda, una finestra coronella, és a dir, dividida en tres parts per dues columnetes.
Els dos laterals, tot i tenir dimensions similars, son diferents i cadascun té porta pròpia. El cantó oest, oh hi havia la capella, la porta, d’arc lobulat, queda lleugerament elevada i cal accedir-hi per una petita escala. A l’alçada del primer pis hi ha una rosassa. La galeria del cantó est té, al primer pis, un balcó amb triple finestra i a la cantonada una petita torre amb merlets. La façana est està repartida en dos cossos de tres seccions cadascun, similars, però amb petites diferències a les finestres i a les decoracions. Tot plegat mostra unes clares influències neogòtiques.
Celler, avui sala d’exposicions.
L’edifici va ser adquirit l’any 1978 per l’Ajuntament que va decidir destinar-lo a centre cultural. Així es va convertir l’antic celler en sala d’exposicions. És força curiosa la porta que uneix el rebedor d’entrada amb el distribuïdor interior que porta cap a l’escala, la biblioteca, un edifici adossat de nova construcció fet l’any 2008 per l’arquitecte Josep Llinàs, i el celler. A la planta baixa de la galeria est hi ha un bar-cafeteria que té taules al jardí exterior. A les habitacions interiors hi ha arrambadors ceràmics. També es poden veure, repartits per diversos espais, alguns mobles antics. Un dels espais de la planta baixa acull el Centre d’Interpretació del Municipi, una petita sala d’exposicions a càrrec de l’Arxiu Municipal, que té la seva seu al primer pis.
Detall de l’arrambador del rebedor.
Can Ginestar és també la seu d’entitats com el Centre d’Estudis Santjustencs i de la Colla de Gegants, que estan exposats a l’antiga capella. La casa es vorejada per un jardí, convertit avui en parc públic amb un mirador sobre una part del municipi i del Baix Llobregat. A la part inferior dels jardins, allà on hi havia hagut les antigues cavallerisses, s’ha adequat l’espai per a nous usos, com és la seu de la Policia Local i l’emissora local, Ràdio Desvern.
Sortides amb gràcia 
Retroenllaç: Parc Torreblanca | Sortides amb gràcia