Setmana Santa, 6 abril 1939. AFB.
Com hem fet altres ocasions, avui ens acostem a veure una exposició que, en aquest cas ens mostra com va ser Barcelona en una època concreta. En realitat és la primera d’una sèrie de quatre exposicions que presenten els arxius municipals de la ciutat. El conjunt d’exposicions porta el nom de Barcelona en postguerra 1939-1945 i el títol de la primera mostra que ha obert les portes és Una crònica gràfica i es pot visitar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
El safareig amb Santiga al fons.
La Barcelona real va molt més enllà de la ciutat pròpiament dita. La taca urbana sobrepassa el Barcelonès i s’escampa per part de les comarques veïnes amb grans espais urbans com Sabadell. Tot i això, sense allunyar-nos gaire de la gran ciutat podem trobar racons que justifiquen fer-hi una sortida amb gràcia. Aquest és el cas d’un petit racó ple d’història que pertany a Santa Perpètua de Mogoda. És un espai que ve de molt antic i que té el nom de Santiga, que no és altre cosa que una contracció de Santa Maria l’Antiga.
La plaça del mercat, al centre del poble.
Recuperem una nova entrada de l’antic bloc. En aquest cas es tracta de la proposta que ens va dur fins a un poblet del Pallars Jussà situat a quatre quilòmetres de La Pobla de Segur, una vila que durant molts anys va acollir la fira de bestiar de peu rodó –és a dir, cavalls, muls i ases- més important de la península ibèrica. I una població on avui podem anar de de botigues, però no unes botigues qualsevol, sinó unes botigues museu. Avui recuperem la sortida amb gràcia a les botigues museu de Salàs de Pallars.
Mosaic que dona nom a la Casa dels Dofins.
Aprofitem la darrera setmana d’abril, que coincideix amb la celebració de la Magna Celebratio a Badalona per recuperar la Sortida amb gràcia dedicada a tres espais del Museu de Badalona: el jardí de Quint Licini, un ciutadà romà de Baetulo, la Casa dels Dofins i una conducció subterrània d’aigua de l’època romana.
Façana principal de l’Ajuntament.
La diada de Sant Jordi, l’Ajuntament de Barcelona fa una jornada de portes obertes a la Casa de la Ciutat. Aprofitarem aquest fet per recuperar l’entrada del bloc que li vam dedicar, després del programa de Ràdio Gràcia del 31 de gener de 2012. A banda de celebrar-hi activitats cíviques i culturals de tota mena, que permeten entrar i veure algunes parts de la Casa de la Ciutat, l’Ajuntament hi fa portes obertes amb motiu d’algunes celebracions, com és el cas de Sant Jordi o Santa Eulàlia, al febrer.
Aspecte de l’exposició Pagesos i vilatans.
Avui farem, podíem dir-ho així, una visita doble. Veurem una exposició i passejarem per un poble. Començarem per la mostra, perquè ens servirà per veure com era i com vivia la gent d’aquesta població del Baix Llobregat al segle XIX i després passejarem pels seus carrers actuals per veure com és avui, a principi del segle XXI. I aprofitarem per conèixer tres edificis emblemàtics. L’exposició és Pagesos i vilatans i la població és Viladecans.
Arbre catalogat a la fondalada.
Hi ha racons i espais de Barcelona relativament poc coneguts que, si ens deixem, ens poden sorprendre. La ciutat té diversos parcs històrics, algun dels quals té la categoria de jardí-museu, com és el cas del Laberint d’Horta. La proposta d’avui ens porta a una de les grans muntanyes de la ciutat, a Montjuïc, i ho fem per visitar un jardí, amb molta història, però no massa conegut. Us proposem anar conèixer el Jardí Botànic Històric, situat al darrera del Palau Nacional, és a dir, darrera el MNAC i entre els jardins de Joan Maragall, on hi ha el palauet Albéniz i les instal·lacions de la Foixarda.
Carrer de Sant Antoni, davant la torre medieval.
Avui anem al Maresme a visitar una població del la qual Cels Gomis, autor del volum de la província de Barcelona de la Geografia General de Catalunya dirigida a principi del segle XX per Francesc Carreras Candi en fa la següent descripció: “Poble que, ab 38 d’escampades, reuneix 834 cases ab 2953 habitants de fet y 2973 de dret, a 6 kilòmetres al S.O. del cap de partit y a 3 metres d’altitud (a l’estació de ferrocarril). És a la vora de la mar; hi passan la carretera de primer ordre de Madrid a França per La Junquera, la provincial de Cornellà a Fogàs de Tordera y lo ferrocarril de Barcelona a Gerona per Mataró, que hi té estació, y ne surt la carretera de tercer ordre d’Argentona. Té destacament de carrabiners” (sic). Aquesta població és Vilassar de Mar.
Capçalera i campanar de Sant Pere Galligants
Girona té molts i diversos atractius de tota mena: culturals, turístics, mediambientals. Avui ens hi acostarem, per visitar un dels monestirs romànics més antics de Catalunya, tot i que avui dia està dessacralitzat i fa de museu: Sant Pere de Galligants.
Escenificació de Rafael de Casanova amb el penó de Santa Eulàlia.
Fa unes setmanes vam visitar la casa on va morir un dels personatges més importants de la literatura catalana, Mossèn Cinto Verdaguer. Avui anirem a conèixer l’edifici i la població on va morir un polític català a qui recordem cada any per la diada de l’onze de setembre. Anem a Sant Boi de Llobregat a Can Barraquer, avui convertida en museu, i que és el lloc –aleshores es deia Can Bosch-, on va viure els darrers anys de la seva vida el conseller en cap del Consell de Cent l’11 de setembre de 1714, Rafael Casanova. Continua llegint
Sortides amb gràcia 