Castell i col·legiata de Mur

La col·legiata des del castell.

La col·legiata des del castell.

La primera sortida de l’any 2015 ens porta a terres lleidatanes, a la comarca del Pallars Jussà, on ja hem estat en altres ocasions. Avui visitarem un antic castell de frontera i una col·legiata, que formen part d’un mateix conjunt i que són, ambdues construccions, interessants exemples de construcció civil el que queda del castell i d’església romànica primerenca, la col·legiata. Anem al sud de la comarca, a tocar del Montsec, per visitar el lloc que va donar peu a la recuperació de les pintures romàniques del Pirineu, tot i que les que hi havia en l’església que visitem es troben a la ciutat de Boston, als Estats Units d’Amèrica. Podem dir que la col·legiata de Mur, que és el lloc on sortim avui, va perdre part del seu patrimoni però va permetre salvar la pintura romànica catalana.
Continua llegint

Sant Pere de les Puel·les

portalada gòticaAvui ens acostarem a visitar un dels llocs amb més història de Barcelona. Anem a una església que avui és una parròquia, però que va néixer com a monestir, cosa que, com hem vist en les nostres sortides, ha passat amb molts altres casos. La comunitat d’aquest monestir, però, ha perdurat, perquè al darrer quart del segle XIX les monges van erigir un nou convent en un altre barri de la ciutat. El temple que visitem avui va ser fundat extramurs però actualment forma part de la trama urbana de Ciutat Vella i al llarg del seu mil·lenni llarg d’història ha patit diversos atacs i assalts i ha estat destruït i reconstruït en més d’una ocasió. El monestir va donar nom a un dels actuals barris de Barcelona. Avui sortim a Sant Pere de les Puel·les.
Continua llegint

El santuari de la Mare de Déu del Coll a Osor

Imatge actual de la Mare de Déu del Coll.

Imatge actual de la Mare de Déu del Coll.

Avui visitarem el santuari de la Mare de Déu del Coll, però no és el que hi ha a tocar de Ràdio Gràcia i que antigament s’havia conegut com a Mare de Déu de la Font-rúbia. El santuari on anem avui és a la comarca de la Selva. Però depèn on tinguem els peus en cada moment, estarem en un municipi o en un altre. A més, un d’aquests municipis té una superfície de 51 quilòmetres quadrats i tres nuclis de població, però no té cap nucli històric, tot i que n’havia tingut. Actualment, però, no es pot accedir a aquest nucli històric, perquè és sota l’aigua d’un pantà. El santuari de la Mare de Déu del Coll on fem la sortida d’avui és al municipi d’Osor, però l’hostatgeria i la plaça que té al davant és al municipi de Susqueda.
Continua llegint

Llimiana. L’església i la casa-museu Bonifaci

Exterior dels absis.

Exterior dels absis.

Aquesta sortida ens porta a visitar un petit poble del Pallars Jussà que encara conserva les traces de la vila medieval. És una població que va tenir un castell del qual no en queden vestigis, tot i que n’està documentada la seva existència. La localitat compta amb una església, la part més antiga de la qual data del segle XI i que té els absis més alts de Catalunya. Anem a un poble on va néixer una nissaga de metges, el darrer dels quals és un personatge de pel·lícula. Bona part de casa seva és avui un museu dedicat a la seva persona. La població on anem és al cim d’un turó que senyoreja l’embassament de Terradets a l’altra banda del qual hi ha l’important castell de Mur. Coneixerem la vida del doctor Josep Bonifaci i l’església parroquial de Santa Maria. Avui sortim a Llimiana.
Continua llegint

Pena-roja, “lo Masmut” i la Mare de Déu de la Font

Carro.

Carro.

Paleontologia, prehistòria, edat mitjana, etnografia, paisatge, natura… tot això podem trobar al lloc que visitem avui, tot i que nosaltres ens aturarem, bàsicament, en dues de totes aquestes possibilitats. Tornem a la comarca del Matarranya, a una població situada a l’interior dels ports de Tortosa-Beseit, a tocar de les comarques dels Ports de Morella i el Baix Maestrat. Bona part del seu terme municipal marca el límit històric entre els antics regnes d’Aragó i València. És una localitat amb edificis que des de fora sembla que siguin de planta i dos pisos, però que a l’interior arriben a tenir cinc nivells, perquè estan construïdes adossades a la paret de la muntanya. Avui anem a Pena-roja, també coneguda com Peñarroya de Tastavins.
Continua llegint

Dues exposicions sobre el 1714

39_Mapamundi-1663_2+parts

Mapamundi, N. Visscher, 1663 (Col·lecció Pere Julià)

La sortida d’avui ens porta a dos espais històrics de Barcelona on ara mateix hi ha dues exposicions relacionades amb el Tricentenari. Una ens ajudarà a entendre una mica més per què va passar tot plegat. L’altra ens mostrarà com ho van viure les comunitats religioses de dos monestirs que eren a tocar de la muralla de Barcelona i, per tant, en primera línia de foc. De fet, amb motiu del tricentenari de 1714 s’han organitzat un munt d’activitats de tota mena, algunes fins i tot costa veure-hi la relació amb la Guerra de Successió. A Sortides amb gràcia en vam parlar arrel del llibre de Patricia Gabancho, Les dones del 1714. Avui ho farem a partir dues exposicions organitzades pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Són “El món del 1714”, que hi ha al Saló del Tinell i “Monestirs urbans en temps de guerra” que es mostra a la Capella de Santa Àgata.
Continua llegint

El monestir de Ripoll

Façana del monestir.

Façana del monestir.

Avui ens acostem a un dels monestirs més importants de Catalunya, tot i que avui ja no hi ha cap comunitat religiosa. És una de les joies del romànic català, tot i que a final del segle XIX, bona part de l’edifici va ser reconstruït i, de fet, recreat, més que restaurat i rehabilitat. És un monestir que va tenir un dels millors i més importants escriptoris de la seva època i fou punt d’irradiació de la fe cristiana i de la cultura. És un lloc molt relacionat amb un parell de figures cabdals de la història de Catalunya, que ja ens han aparegut en algunes de les nostres sortides: el comte Guifré el Pelós i l’abat Oliba. Avui tornem al bressol de Catalunya a visitar una autèntica bíblia esculpida en pedra. Anem al monestir de Santa Maria de Ripoll.
Continua llegint

Vall-de-roures, capital del Matarranya

Un dels carrers que pugen cap al castell.

Un dels carrers que pugen cap al castell.

Tornem de Setmana Santa visitant una població presidida per un conjunt monumental dels segles XIV i XV format per una església i un castell, que li donen una imatge força coneguda. Té una de les fondes més antigues de la península i, tot i no ser, administrativament, territori de Catalunya, els seus habitants parlen català, encara que a alguns polítics no els hi agrada massa i se n’han inventat una denominació diferent. De fet, sempre ha estat un lloc força visitat pels catalans. Avui sortim a Vall-de-roures, capital de la comarca del Matarranya, a la Franja de ponent.
Continua llegint

La Tossa de Montbui

Interior de Santa Maria.

Interior de Santa Maria.

La sortida d’avui ens permet visitar un castell i una ermita, gaudir d’unes boniques vistes panoràmiques i, si ens ve de gust, fer una bona caminada. En acostem avui a la comarca de l’Anoia a visitar un interessant conjunt monumental dels segles X i XI i relacionat amb un personatge històric amb qui ja ens hem trobat altres vegades en les nostres sortides, l’abat Oliba. Aquest conjunt està format per una torre de defensa, que és el que queda del castell que hi havia, i per una interessant ermita amb una Mare de Déu de Gràcia. La nostra sortida d’avui ens porta a pujar a la Tossa de Montbui.
Continua llegint

Queralbs i l’església de Sant Jaume

Un racó del poble.

Un racó del poble.

La sortida d’avui ens porta fins a un poblet d’alta muntanya del Pirineu Català. El nucli de població no és gaire gran, tot i que és el municipi més gran de la seva comarca. Compta amb un parell d’esglésies romàniques força interessants i al seu terme municipal hi ha un dels santuaris més venerats de Catalunya. Pertany a la comarca del Ripollès, però depèn del bisbat d’Urgell. És una població tranquil·la amb carrers empedrats i racons prou bonics, envoltat d’un paisatge de gran bellesa. L’església que visitarem, que és la del nucli de població principal, està dedicada a Sant Jaume i podem arribar fins al poble amb tren cremallera. El santuari al que ens referíem és, òbviament Núria, i la població Queralbs.
Continua llegint