La Tossa de Montbui

Interior de Santa Maria.

Interior de Santa Maria.

La sortida d’avui ens permet visitar un castell i una ermita, gaudir d’unes boniques vistes panoràmiques i, si ens ve de gust, fer una bona caminada. En acostem avui a la comarca de l’Anoia a visitar un interessant conjunt monumental dels segles X i XI i relacionat amb un personatge històric amb qui ja ens hem trobat altres vegades en les nostres sortides, l’abat Oliba. Aquest conjunt està format per una torre de defensa, que és el que queda del castell que hi havia, i per una interessant ermita amb una Mare de Déu de Gràcia. La nostra sortida d’avui ens porta a pujar a la Tossa de Montbui.

Santa Maria amb la torre del castell al fons.

Santa Maria amb la torre del castell al fons.

Etimològicament, una tossa és, segons ens explica Manuel Bofarull a l’Origen dels noms geogràfics de Catalunya, “una elevació del terreny ampla i ondulada”, és a dir, un puig. I efectivament, és això el que ens trobem en un punt determinat del municipi de Santa Margarida de Montbui, una elevació del terreny, de 626 metres sobre el nivell del mar, amb les restes d’un castell i una ermita a la plana superior, que conformen un interessant conjunt datat dels segles X i XI.

Imatge de la Mare de Déu de Gràcia.

Imatge de la Mare de Déu de Gràcia.

El castell que va edificar-se a la Tossa ocupava la totalitat del cim i l’església quedava a l’interior de la fortificació, que formava part d’un més ampli sistema de castells de frontera. Un document que es conserva a l’Arxiu Capitular de Vic permet assegurar que el castell ja existia l’any 936. Sembla ser que la zona era poblada d’antic, però la gent anava i venia depenent de si era una època de pau o si hi havia guerres i aldarulls. En moments de tranquil·litat s’estaven a la plana, que era més fèrtil i productiva, i quan hi havia guerres, pujaven a buscar la seguretat del cim.

El comte Borrell II cedí el castell al bisbe Ató de Vic l’any 970, però fou el seu successor Fruià qui va decidir erigir l’església, la qual no va ser acabada degut a una greu sequera que feu que la població deixés la zona. Uns quants anys després, el 1023, el bisbe Oliba va infeudar la fortificació a Guillem d’Oló i va ser aleshores que s’enllestí l’edifici. En aquells anys s’havien produït canvis importants, perquè ja havia fet aparició el romànic. De fet, els entesos diuen que a partir de l’any 1000 s’ha de considerar romànic. A la Tossa es poden veure dos tipus d’edificació diferents: la part iniciada al 987 i la final, ja amb l’aparició d’elements llombards típics del romànic.

Pica beneitera

Pica beneitera

Eduard Junyent descriu així Santa Maria de la Tossa de Montbui al llibre Catalogne Romane editat per Zodiaque el 1968: “L’edifici, emocionant en la simplicitat de línies, és el resultat de dues corrents artístiques que s’interfereixen i complementen per solucionar, des de dos moments diferents, un mateix problema de simple funcionalitat.”

L’església és de planta basilical, això és de tres naus, separades per arcades de mig punt, suportades sobre uns pilars força baixos. Els capitells, fets amb blocs llisos amb angles arrodonits i sense ornaments, són molt més avall del que és habitual. Als peus de la nau central hi ha una pica baptismal de pedra, força gran, decorada, amb senzillesa, amb una doble ziga-zaga. I al costat de la porta hi ha una pica beneitera que podria ser un capitell reutilitzat que potser s’hauria portat en algun moment d’un altre lloc, però això no es pot assegurar. L’església és més ampla i més baixa a la capçalera i més alta i més estreta als peus. Al segle XVI es va obrir una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser a la paret nord, que posteriorment fou reconvertida en la sagristia, i que compta amb un curiós confessionari habilitat a la paret que la separa de l’església. Al davant hi ha les sepultures de dues famílies benefactores de l’ermita.

Pica baptismal als peus de l'església.

Pica baptismal als peus de l’església.

La coberta és a dues aigües i està feta a base de lloses, cosa que la fa força peculiar. La porta, oberta a migdia, és una volta de canó, molt senzilla, feta a base de dovelles que se suporten en dues impostes que conserven, a la part inferior, ornaments amb motius geomètrics força desgastats. El campanar, d’espadanya i . amb dues campanes, s’aixeca sobre el mur oest i va ser construït amb posterioritat, és una mica desproporcionat en relació a l’església.

Porta de Santa Maria.

Porta de Santa Maria.

La capçalera de Santa Maria és presidida per una imatge de la Mare de Déu de Gràcia. Fem aquí un petit parèntesis per dir que l’advocació de la Mare de Déu de Gràcia i la de la Mercè venen a ser la mateixa, tot i que la de Gràcia és més antiga. I val a dir que en època medieval el nom de Gràcia era força comú. Moltes dones es deien Maria Gràcia o, simplement, Gràcia. Tornem a la capçalera de l’església, la qual està formada per tres absis semicirculars, més gran el central i més petits els laterals, i tots tres coberts amb volta de quart d’esfera. A l’exterior estan decorats amb arcuacions llombardes. Als peus dels absis hi ha un petit jardí amb tres esteles funeràries que recorden que el lloc havia estat el cementiri parroquial.

Nau central de l'església.

Nau central de l’església.

El que queda del castell de la Tossa, també dit de Montbui, és una gran torre de base rectangular i amb els angles arrodonits. Una de les primeres coses que destaquen, és una obertura a nivell de primer pis i hom podria pensar que és una finestra o un antic balcó, doncs no, en realitat era l’entrada a la torre. En cas de perill, els habitants de la zona accedien a la torre amb escales de fusta que retiraven des de l’interior. D’aquesta manera estaven més segurs. La porta que hi ha actualment a nivell de planta baixa és de construcció molt posterior.

Confessionari a la paret.

Confessionari a la paret.

Avui dia la planta superior de la torre no és visitable per motius de seguretat, ja que no hi ha baranes, tot i això, tampoc hi ha gaire res a veure. A la planta baixa hi ha dues exposicions. En entrar, podem veure una amplia mostra d’eines del camp i de les feines al bosc, i elements del parament de la llar d’una casa de pagès. Al costat, hi ha una segona habitació presidida per una gran maqueta de l’església de Santa Maria de la Tossa i una altra de la portalada del monestir de Ripoll. També hi ha diversos plafons amb fotografies que il·lustren el darrer segle de la història de la Tossa de Montbui, amb imatges de principi de segle XX, del primer cotxe que hi va arribar i de la inauguració de l’actual carretera, entre altres.

Castell de la Tossa.

Castell de la Tossa.

En una vitrina hi ha diversos elements, entre els quals, una morratxa de les majorales del Roser. I és que una de les festivitats que se celebren cada any a Santa Maria de la Tossa de Montbui, és l’aplec del Roser, durant el qual les majorales obsequien les dones participants amb roses i aigua de roses que reparteixen amb una morratxa, un estri del qual vam parlar quan vam dedicar una de les nostres sortides al Museu del Mar de Lloret.

Recuperem la història de Santa Maria de la Tossa de Montbui. Després de ser consagrada pel bisbe Oliba, l’any 1032, va fer funcions d’església parroquial durant gairebé sis segles, fins que l’any 1614 la funció va passar a l’església de Santa Margarida de Montbui de la qual Santa Maria es convertí en sufragània. Així fou durant poc més de dos segles, ja que el 1828 passà a tenir condició de santuari.

Sala del castell.

Sala del castell.

El paisatge que envolta la Tossa és d’aquells que omplen i cal contemplar amb tranquil·litat. Davant mateix de la porta de l’ermita i al costat de l’espai que s’ha adequat recentment com a recepció i sala d’exposicions, hi ha un petit mirador des d’on es pot albirar el cim del Tibidabo barceloní, amb la torre de Collserola i el Temple expiatori i, girant la vista una mica cap a l’esquerra, podem veure Montserrat. Aquest, però, només és un tast del que podem contemplar si agafem el camí que surt des de la zona d’aparcament i ens acostem al mirador del Salt de la donzella, que és a la punta nord del cim del turó. Des d’aquest punt, la vista agafa des de Montserrat fins el Cadí i el Port del Comte, amb tota la plana d’Òdena als peus i el Pirineu al fons.

Capçalera de Santa Maria amb arquacions llombardes.

Capçalera de Santa Maria amb arquacions llombardes.

A la zona hi ha diverses llegendes, entre les quals nosaltres en destacarem tres. La primera és molt típica i també es pot trobar en altres indrets, com a Siurana, al Priorat. Diu la llegenda que una donzella cristiana era pretesa per un rei moro i, per tal de no caure a les seves mans, va saltar al buit des del punt que avui és conegut com a mirador del Salt de la donzella. La segona llegenda explica que en un passadís secret que uneix la Casa Gran, situada a la plaça Major de Santa Margarida, i la Tossa hi ha amagat un bou d’or que haurien venerat els ibers que habitaven la zona. La tercera, també està relacionada amb la figura del bou. En aquest cas es diu que en un moment en que els musulmans ocupaven el castell, els cristians van voler recuperar-lo, però en no ser gaires i tenir poques armes, van decidir provar amb l’enginy. Així, van agafar tots els bous de la contrada i, de nit, els van posar teies enceses a les banyes i van enfilar cap al castell. Els musulmans van creure que s’acostava un exèrcit molt nombrós i van marxar sense pensar-ho gens.

Morratxa de les majorales del Roser.

Morratxa de les majorales del Roser.

La Tossa de Montbui és gestionada pel Consorci de la Tossa, format per l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui i la Fundació la Tossa de Montbui, creada l’any 1994. La història però es remunta a l’any 1954 amb la creació de l’Associació d’Amics de la Tossa, fundada per mossèn Francesc Espinalt, rector de Montbui, i diverses personalitats d’Igualada i de Montbui, amb l’objectiu de, com expliquen a la seva pàgina web, “recuperar un patrimoni que sentien seu, i que s’havia degradat arran de conflictes dels segles XIX i XX”. L’any 1956 es constituí el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que va comprar els terrenys que envolten l’església de Santa Maria, i a poc a poc, i amb el suport de la Diputació de Barcelona, va anar avançant en la restauració de l’església i de la torre del castell i en la consolidació de l’espai. Recentment s’ha obert, una sala d’exposicions que també fa funcions de recepció de visitants i de venda de llibres, postals i objectes relacionats amb la Tossa. La primera exposició ha estat la del pintor igualadí Toni Guix.

Imatge de la Tossa abans de 1936 que es mostra a l'exposició.

Imatge de la Tossa abans de 1936 que es mostra a l’exposició.

Aquest espai és davant de l’església i sobre l’antiga masia dels castellers, que així és com anomenen a la zona les persones que tenien cura del castell. L’edifici és avui un restaurant. A més de fer un bon àpat, visitar el patrimoni i contemplar el paisatge, la Tossa ofereix fins a tres itineraris per a fer senderisme o bicicleta de muntanya. I també és un punt apreciat pels afeccionats a llençar-se en parapent.

Els problemes pressupostaris deguts a la rebaixa de subvencions per part de les administracions han fet que la Fundació hagi posat en marxa una campanya de captació de nous amics de la Tossa. Així que, ja ho sabeu, si us animeu a fer la sortida i us agrada el lloc, podeu apuntar-vos-hi. Cada diumenge hi ha portes obertes i dos cops al mes, el segon i quart diumenge hi ha visita guiada.

La Tossa vista per Toni Guix.

La Tossa vista per Toni Guix.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 8 d’abril de 2014
La Tossa de Montbui
Santa Margarida de Montbui.

 Agraïments:
Rosa Balcells
Glòria Nassarre
Toni Guix

 Escolta el programa

 Vídeo de la maqueta

 

 

Vall d'Òdena des del mirador del Sant de la Donzella.

Vall d’Òdena des del mirador del Salt de la Donzella.

Visites i utilització dels espais:
Fundació la Tossa
Refugi de l’ermita s/n,
Santa Margarida de Montbui
Tel: 93 804 37 27
653 653 167
fundacio@latossa.cat

Ajuntament de Santa Margarida de Montbui
Tel. 93 803 47 35
ajuntament@montbui.cat

 

 

Advertisements

2 thoughts on “La Tossa de Montbui

  1. Retroenllaç: Begur | Sortides amb gràcia

  2. Retroenllaç: Museu del castell de Peralada | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s