Exposició S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i cultura a la Costa Brava.

El primer xalet de S’Agaró, Senya Blanca, poc després de la seva construcció, vist des de la punta de la cala Pedrosa, 1925. Fotografia de Valentí Fargnoli. Ajuntament de Girona, Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)

Avui ens acostem a una localitat de la Costa Brava, de fet una ciutat jardí al costat del mar, que va néixer fa cent anys. Coneixerem les persones que van impulsar-ne la urbanització i la seva història. És un lloc amb molt glamur, que ha estat força utilitzat com a plató de cinema i molt lligat a un establiment hoteler per on han passat grans noms del cinema i de la literatura, i on s’han celebrat i se celebren trobades polítiques i econòmiques a nivell internacional. Però no la visitarem in situ, si no que en coneixerem la història mitjançant una exposició. Avui ens acostem al Palau Robert de Barcelona per visitar l’exposició  S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i cultura a la Costa Brava. Continua llegint

Exposició Barcelona, ciutat Gegant

Gegants de la ciutat i capgrossos macers, en paper maixé.

La sortida d’avui ens porta a visitar una exposició que ens parla d’uns personatges amb una història que comença fa 600 anys. Són uns personatges amb formes i personificacions molt diferents i que avui estan presents a tots els districtes de Barcelona i per tota la geografia de Catalunya. Són uns personatges que, quan surten al carrer, atrauen l’atenció de petits i grans. Són els gegants. En podem conèixer la història tot visitant l’exposició Barcelona ciutat Gegant, que hi ha a la seu de Montjuïc del Museu Etnològic i de Cultures del Món. Continua llegint

Can Caralt i el Museu Arxiu de Llavaneres

L’edifici des del camí de Can Caralt.

La Sortida d’avui ens porta a conèixer una masia que va ser construïda l’any 1774, que va ser convertida en una gran casa senyorial a la segona meitat del segle XIX i que avui és un equipament municipal que acull un museu  i una escola de música. La masia originària era coneguda com a Can Cassany, però a partir de 1852 va canviar el nom per Can Caralt, donat que qui la va comprar va ser l’aristòcrata i empresari mataroní, Josep de Caralt i d’Argila. Avui anem a la comarca del Maresme per visitar el Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres a la seva seu de Can Caralt. Continua llegint

La càmera domèstica. L’afició fotogràfica a Catalunya

Cursa d’automobilisme, dècades del 1910-1920. Antoni Rosal Grelon. Arxiu Nacional de Catalunya.

Avui dia hi ha imatges de qualsevol esdeveniment. Qualsevol accident, qualsevol incident, passi allà on passi, és captat per un munt de càmeres de foto i de vídeo. I això és així perquè tothom, o gairebé tothom, porta una càmera a sobre; perquè qualsevol telèfon mòbil porta incorporada una càmera i de bona qualitat. I en qualsevol lloc, en qualsevol racó, ens podem trobar algú fent fotos i autoretrats. Això no sempre ha estat així. Durant anys la fotografia va ser una afició cara que no estava a l’abast de tothom. A Catalunya, però, hi va haver un grup de gent que s’hi va llençar de cap i va començar a experimentar des de bon començament. El Centre de Fotografia KBr presenta, fins al 12 de maig, un recull d’imatges fetes amb càmeres domèstiques entre 1880 i 1936. Avui visitem l’exposició La càmera domèstica. L’afició fotogràfica a Catalunya. Continua llegint

El llegat retrobat de Juliana Morell

Retrat de Juliana Morell (1606). Avignon Bibliotheques.

La sortida d’avui ens porta a conèixer un important personatge del segle XVII. El fet de ser dona i de viure a contracorrent ha fet que la seva figura i la seva obra hagin quedat amagades fins ara, quan la podem descobrir gràcies a una exposició que es pot visitar al Monestir de Pedralbes fins a meitat del mes d’abril de 2024. Es tracta d’una barcelonina que va aconseguir el grau de doctora extrauniversitària setanta anys abans que ho aconseguís  la primera dona en l’àmbit universitari. Avui ens acostem a una de les dones més erudites de l’Europa Moderna. A Sortides amb gràcia, coneixerem Juliana Morell tot visitant l’exposició El llegat retrobat de Juliana Morell al Monestir de Pedralbes. Continua llegint

La Casa museu Lluís Domènech i Montaner

Casa Montaner

Catalunya té un gran patrimoni de tota mena, material i immaterial. Al llarg de la història han destacat un munt de personatges que han marcat el devenir de la seva posterioritat. Avui ens acostem a un d’aquests personatges al qual, podem dir, que li devem tenir diversos edificis i monuments declarats patrimoni mundial per la UNESCO. Ens acostem a un dels tres grans arquitectes del modernisme català, de fet és qui està considerat l’impulsor del modernisme. És un personatge amb moltes vessants que va deixar empremta, també, en el món de la política, de la cultura, de la identitat nacional… Avui ens acostem la figura de Lluís Domènech i Montaner i la seva obra tot visitant la seva Casa museu a Canet a Mar. Continua llegint

Espai Bombers. Barcelona.

Cartell amb el telèfon de Bombers. Dècada de 1950.

Els serveis públics són necessaris per al bon funcionament de qualsevol ciutat, de qualsevol país. Els diferents nivells de l’Administració pública són els encarregats de garantir el funcionament del dia a dia. Hi ha un munt de persones, de col·lectius, que garanteixen que tot funcioni i que el conjunt de la ciutadania tingui els serveis que necessita. La neteja de l’espai públic, la seguretat, la sanitat, l’educació, per exemple, funcionen gràcies a les persones que, amb esperit de servei públic, hi treballen dia a dia. Entre tots aquests col·lectius, n’hi ha un especialment apreciat i ben valorat. És el cos de Bombers. Avui en coneixerem la història dels de Barcelona tot visitant l’Espai Bombers. Continua llegint

Exposició La Catalunya de Jules Ainaud (1871-1872)

Barcelona. Plaça del Comerç, abans de Palau. Jules Ainaud. BNE.

La fotografia és alhora un art i un document que ens permet saber com era algú o un lloc determinat en un moment determinat. L’inici de la fotografia, amb la tècnica del daguerreotip, va està marcada pel retrat. Per posar un exemple, a Barcelona, a principi del segle XX hi havia més de 80 estudis que es dedicaven al retrat. Ben aviat, però, alguns emprenedors van veure altres possibilitats a la fotografia, i van començar a aparèixer, a diferents punts d’Europa, empreses que utilitzaven la fotografia per difondre obres d’art, paisatges, monuments, arquitectura… patrimoni en definitiva.  Aquesta sortida ens acosta la feina d’una d’aquestes empreses, J. Laurent, i a la Catalunya dels anys 1871 i 1872 tal com la va veure el fotògraf Jules Ainaud. I ho podem fer tot visitant l’exposició que acull KBr Fundació MAPFRE. Continua llegint

El museu d’Autòmats del Tibidabo

La Monyos.

Avui farem una sortida que ben segur portarà records a moltes persones. Ens acostem a un lloc molt barceloní, on hi podem trobar, aplegats en un mateix espai, un petit teatret modernista, diferents pallassos, un poeta que s’adorm, endevins, equilibristes, una orquestra prodigiosa, un taller mecànic, un fotògraf de retrats, un teatre de marionetes, una central elèctrica, un ring de lluita lliure, un ball al teatre de l’opera, fins i tot podem fer una ullada al país de les fades o al mateix infern… També hi trobem un turista (de fet al costat en podem trobar molts, però cap com aquest), o un entranyable personatge molt barceloní: la Monyos. Tot això i més, ho podem trobar al punt més alt de Barcelona. Avui sortim al Museu dels autòmats, una de les atraccions més emblemàtiques del Parc d’atraccions Tibidabo. Continua llegint

Exposició Línies dures i antiga seu de l’editorial Gustavo Gili

Maqueta de l’edifici de l’editorial Gustavo Gili.

La visita d’avui ens permet resseguir la història de l’arquitectura i l’urbanisme barceloní, concretament del quart de segle que va del 1949 al 1974. I ho farem tot visitant una exposició que mostra 29 casos del que s’ha anomenat “ala radical del racionalisme”, perquè es tracta de projectes que s’inscriuen en aquest moviment, el racionalisme. I alhora que visitem l’exposició i coneixem, amb documents inèdits, tots aquests projectes, podem passejar per un dels edificis que s’inscriu en el moviment que s’explica a l’exposició. Ens acostem a la seu de l’antiga editorial Gustavo Gili, al carrer de Rosselló de Barcelona per visitar l’exposició Línies dures. Continua llegint