Avui ens acostarem a Mataró per conèixer una obra poc coneguda d’un dels arquitectes catalans més genials i alhora podrem contemplar diverses obres d’art contemporani que formen part de la col·lecció d’un conegut empresari i publicista, considerat, també, un dels millors de la seva època. Anem a visitar la Nau Gaudí, a la qual s’exposa, des de novembre de 2010, el fons de la col·lecció Bassat d’Art Contemporani de Catalunya.
La Nau Gaudí és una de les primeres obres signades pel genial arquitecte modernista i, tot i ser una obra aparentment senzilla, els entesos i els historiadors la consideren molt interessant, perquè és el lloc on va començar a utilitzar l’arc catenari, que aniria desenvolupant i perfeccionant i que utilitzaria posteriorment en moltes de les seves obres més conegudes. En aquesta obra, Gaudí també va experimentar un sistema de ventilació que després utilitzaria en altres projectes.
Façana.
Comencem, però, pel principi. Abans de treballar per a l’Església i la burgesia catalanes, l’Antoni Gaudí, encara estudiant, era un jove inquiet que sintonitzava amb les moviments socials que creixien en aquells moments, entre ells, el socialisme utòpic, per això es va dedicar amb entusiasme en l’encàrrec que li havia fet la Cooperativa Obrera Mataronense, de la qual n’era un dels dirigents el seu amic, Salvador Pagès i Inglada, un important líder cooperativista.
Xemeneia
La Obrera Mataronense va ser la primera societat cooperativa creada a Espanya dedicada a la industria tèxtil i és considerada, també, una de les més importants del segle XIX. Va néixer l’any 1864 a Barcelona, i deu anys més tard es traslladà a Mataró. Quatre anys després, el 1878, Antoni Gaudí rebia l’encàrrec de fer la seu social de l’entitat: la fàbrica, un barri de cases econòmiques per als obrers, un casino amb jardí i un edifici de serveis. L’arquitecte hi va treballar durant 13 anys, però només hi va poder construir la nau de blanqueig de cotó i una petita construcció cilíndrica per als lavabos. També va dissenyar l’estendard de l’associació que tenia, com a símbol principal, una abella obrera. La resta d’edificis es va quedar en la fase de projecte a causa de la greu crisi que va afectar la indústria del tèxtil a final de segle XIX. Aquesta crisi va comportar, també, el tancament definitiu de la cooperativa.
Detall de l’interior de la nau.
Així doncs, el que coneixem avui dia com a Nau Gaudí, és l’edifici aixecat per Antoni Gaudí l’any 1883 com a sala de blanqueig de cotó de la Cooperativa Obrera Mataronense, el lloc on hi havia les calderes per al lleixiu i els contenidors de rentat i escorriment dels fils. Com no podia ser d’altra manera, l’arquitecte va estudiar amb profunditat les necessitats d’ús de l’edifici que projectava, per això va prioritzar criteris de funcionalitat, simplicitat, facilitat de construcció i economia de despeses i va ser així que va dissenyar una sola nau diàfana, sense columnes al mig que poguessin entorpir el desenvolupament de les tasques que s’hi havien de dur a terme. Ho va aconseguir amb l’utilització d’una de les solucions tècniques que es convertiria en una de les seves aportacions a l’arquitectura: l’arc catenari.
Detall dels arcs.
Aquí és un dels llocs on Gaudí experimenta per primer cop amb l’ús de l’arc catenari per suportar la coberta. La nau té 500 metres quadrats útils i no hi ha cap mena de paret ni columna. La coberta està sostinguda per tretze arcs catenaris situats a raó d’un cada 4 metres de distància. Els arcs, amb una obertura de 12,5 metres, son fets amb taulons de fusta de pi amb una llargada màxima de 1,5 metres encadellats (allò que en castellà es diu machiembrado).
En un article publicat al Magazine de La Vanguardia, el 29 de setembre de 2008, Daniel Girtalt-Miracle, que va ser el comissari de l’Any Gaudí el 2002, explica que l’arquitecte, sent encara un adolescent, havia descobert al monestir de Poblet els arcs diafragmàtics usats en l’arquitectura gòtica catalana i que des d’aleshores es va convertir en una fixació l’ús d’aquest tipus d’arc i els va estudiar a fons i els va fer servir en diverses obres, com és el cas del col·legi de les Teresianes, la casa Batlló, la Pedrera o l’església de la Colònia Güell.
Cubicle WC amb la nau al fons.
Tornem a la Nau Gaudí, però. Les parets de l’edifici les va fer de maó i la coberta que sostenen els citats arcs catenaris era feta de teules ceràmiques. Avui en dia és en una plaça que du el nom de l’arquitecte i on podem veure dos elements més que han aconseguit perdurar al llarg dels anys: una xemeneia i una petita construcció en forma de cilindre amb una coberta cònica que sembla una mena de tapadora. Eren els lavabos. La coberta queda lleugerament aixecada per sobre de la paret, és el sistema de ventilació ideat per Gaudí que posteriorment va utilitzar en altres projectes.
Façanba nova de vidre.
El conjunt va quedar en desús i abandonat fins que l’Ajuntament de Mataró, conscient de la seva importància, el va adquirir a final del segle XX. Com moltes altres obres d’Antoni Gaudí, es va voler recuperar i tornar a posar en valor amb motiu de la celebració de l’Any Gaudí, el 2002, però diversos motius en van fer impossible la rehabilitació i restauració abans d’aquell any i, d’alguna manera, va quedar fora del circuït principal dels edificis gaudinians que es van mostrar en el programa d’activitats. No va ser fins l’any 2008 que Mataró no va poder recuperar aquest històric edifici, però ho va fer de manera molt satisfactòria. Al citat article del Magazine de La Vanguardia, escrit amb motiu de la inauguració de l’edifici, Daniel Giralt-Miracle qualifica l’obra duta a terme per l’arquitecte Manuel Brullet i Tenas, com “una de les més brillants restauracions de l’obra de Gaudí”.
El pas dels anys i algunes actuacions urbanístiques havien mutilat algunes parts de l’edifici. A la coberta, per exemple, les teules havien estat substituïdes per uralita. I dues de les façanes també havien patit canvis importants. Manuel Brullet va optar per recuperar les teules de ceràmica a la coberta i refer les façanes amb vidre translúcid i òpal en un cas, i vidre transparent en l’altre. Així, a l’hora que es recuperaven les parts més importants, arquitectònicament parlant, es reconvertia l’edifici en una espai modern, amb una generosa entrada de llum que el fa molt adequat per als nous usos culturals als quals la volia dedicar l’Ajuntament de Mataró.
Detall cubicle per a WC.
En un primer moment, l’antiga sala de blanqueig de cotó, rebatejada com a Nau Gaudí, va acollir un centre d’informació i orientació professional per a joves menors de 25 anys, també hi havia un espai amb ordinadors i s’hi duien a terme seminaris, jornades i activitats culturals diverses.
El mes de juny de l’any 2010 l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Carmen i Lluís Bassat van constituir el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, amb l’objectiu, segons s’explica en el fulletó informatiu, “de contribuir a la conservació del patrimoni col·lectiu i a la divulgació del coneixement que aquest patrimoni representa”. Des d’aleshores, la Nau Gaudí està dedicada a mostrar el fons de la Col·lecció Bassat, ordenat cronològicament, en diferents exposicions. Actualment, i fins al 19 de maig de 2013, hi ha la tercera exposició des de la inauguració d’aquest centre d’art i la segona dedicada a obres de la dècada de 1970. Hi ha obres de Francesc Artigau, Gerard Sala, Xavier Serra de Rivera, Miquel Vilà, Rafael Armengol, Manuel Boix i Artur Heras.
Interior de la nau.
Lluís Bassat és un dels millors publicistes actuals, reconegut a nivell internacional. Ha estat responsable de molts dels anuncis més recordats (per exemple Avecrem o la cèlebre Filomàtic, empresa que era del seu pare, i per a la qual va idear una campanya que va ser un autèntic malson per a Gillette…). També va ser el responsable de l’organització l’acte inaugural dels Jocs Olímpics de 1992. Soci del Barça, va presentar-se dos cops a la presidència del club, sense aconseguir ser-ne elegit.
La visita a la Nau Gaudí ens permet conèixer, en paraules de Daniel Giralt-Miracle, “una modesta però excepcional obra industrial” del geni del modernisme català a l’hora que contemplem una modesta, per la quantitat, que no per la qualitat, exposició de pintura d’autors contemporanis que formen part de la col·lecció particular que els seus propietaris, Carmen i Lluís Bassat han volgut compartir amb tothom qui ho vulgui.
La Nau Gaudí va ser declarada Patrimoni Històric Artístic per l’Estat Espanyol, l’any 1969; és Bé Cultural d’Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya, des del 1982, i, òbviament, forma part del Catàleg del Patrimoni de la ciutat de Mataró.
©Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Amb la col·laboració d’Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 6 de novembre de 2012
Lateral amb paret de vidre.
Col·lecció Bassat
C. Cooperativa, 47
Tel. 93 741 29 30
Mataró
Sortides amb gràcia 