Pessebres i pessebrisme

Anunciació- Lluis Alabern.

Anunciació- Lluis Alabern.

Avui farem una sortida especial, perquè és una sortida i a l’hora en poden ser moltes. De fet, és una sortida que permet que cadascú la pugui fer a un lloc o a diversos llocs. I a més, sent el mateix, es pot veure de moltes formes i maneres diferents. Perquè depèn d’on anem, podem anar a veure figures de fang, o de plàstic que representen personatges i animals, però també podem anar a veure persones de carn i ossos que interpreten aquests mateixos personatges i animals de debò. La nostra sortida d’avui en acosta a una tradició molt popular a casa nostra, però que també està molt estesa a altres països. I té molt a veure amb les dates que venen. Avui proposem anar a veure pessebres.
Continua llegint

Observatori Fabra

Façana principal de l'observatori.

Façana principal de l’observatori.

La nostra sortida d’avui ens porta a un contrafort de la muntanya del Tibidabo, a Barcelona. Ens acostarem als estels i coneixerem dos importants científics catalans que de joves van ser amics i van col·laborar i que més tard es van distanciar. Tot i això, ambdós van fer una important carrera i tots dos van ser fonamentals en diferents estudis científics a Catalunya. L’un és el gran impulsor de l’astronomia i a l’altre se l’anomena el pare de la meteorologia catalana. Aquests dos personatges són Josep Comas i Solà i Eduard Fontserè i Riba. La societat, però, avança també gràcies a la tasca de persones més anònimes, però sense les quals la història no hagués estat possible, per això avui també coneixerem una família, els Campo, que va dedicar la vida de diversos dels seus membres a mantenir l’equipament que visitem i a la qual la ciutat de Barcelona té molt a agrair. Avui ens acostem a la serra de Collserola a visitar l’observatori Fabra.
Continua llegint

El castell de Llordà i Arnau Mir de Tost

Torre de la muralla i palau.

Torre de la muralla i palau.

Fa un parell de setmanes, quan vam visitar Llimiana, al Pallars Jussà, vam citar un personatge, de qui vam dir que en tornaríem a parlar: Arnau Mir de Tost, un important senyor feudal medieval que va senyorejar per aquelles terres durant bona part del segle XI. Avui el coneixerem una mica, perquè ens acostarem a un castell on ell hi va viure. És al municipi d’Isona i Conca Dellà, a tot just un parell de quilòmetres de la població. I és un molt bon exemple d’arquitectura medieval. De fet, només posant una mica d’imaginació, ens hi podem fer la idea de com eren les condicions de vida en un castell medieval. Avui sortim al castell de Llordà.
Continua llegint

El celler cooperatiu de Pinell de Brai

Façana lateral del celler.

Façana de la nau lateral del celler.

Si la setmana passada vam anar Llimiana, a un poblet de muntanya, petit i poc conegut –tot i que com vam veure és força interessant de conèixer-, la sortida d’avui ens portarà a terra de vi i oli. Ens acostem a una comarca que ja vam visitar a final de la temporada passada, quan vam estar a Horta de Sant Joan. Avui visitarem un dels cellers modernistes més coneguts i podrem conèixer, també, el seu autor, l’arquitecte del cellers modernistes, perquè de la seva mà va sortir el disseny de la majoria de cellers modernistes de Catalunya. Aquest arquitecte és César Martinell i el celler que visitem és a la comarca de la Terra Alta. Avui anem al que molta gent coneix com la catedral del vi. Sortim al celler cooperatiu de Pinell de Brai.
Continua llegint

Llimiana. L’església i la casa-museu Bonifaci

Exterior dels absis.

Exterior dels absis.

Comencem la nova temporada tot visitant un petit poble del Pallars Jussà, que encara conserva les traces de la vila medieval. És una població que va tenir un castell del qual no en queden vestigis, tot i que n’està documentada la seva existència. La localitat compta amb una església, la part més antiga de la qual data del segle XI i que té els absis més alts de Catalunya. Anem a un poble on va néixer una nissaga de metges, el darrer dels quals és un personatge de pel·lícula. Bona part de casa seva és avui un museu dedicat a la seva persona. La població on anem és al cim d’un turó que senyoreja l’embassament de Terradets a l’altra banda del qual hi ha l’important castell de Mur. Coneixerem la vida del doctor Josep Bonifaci i l’església parroquial de Santa Maria. Avui sortim a Llimiana.
Continua llegint

Horta de Sant Joan i Picasso

Plaça de l'Església des de la plaça de Sant Salvador.

Plaça de l’Església des de la plaça de Sant Salvador.

L’any 1898, un jove pintor malagueny que vivia a Barcelona va necessitar passar un temps de convalescència fora de la gran ciutat i un amic va convidar-lo a casa seva a la Terra Alta. Van arribar-hi el juny de 1898. Aquella estada, que va allargar-se fins al mes de febrer de 1899, va marcar per sempre més aquells joves amics; però en el futur també suposaria un atractiu per a la població on van estar i, fins i tot, podem dir, sense por a ser gaire agosarats, que aquells mesos van ser cabdals en l’esdevenidor de l’art internacional. Anys després, aquell jove pintor, convertit ja en un artista de renom va assegurar: “tot el que sé ho he après al poble de Pallarès”. Aquell jove pintor era, òbviament, Pablo Ruiz Picasso i, per tant, avui ens n’anem a Horta de Sant Joan.
Continua llegint

Salvadoriana. El gabinet de curiositats dels Salvador.

Retrat de diversos membres de la família Salvador. Foto MCN-Jordi Vidal.

Retrat de diversos membres de la família Salvador. Foto MCN-Jordi Vidal.

Avui veurem un tresor científic, perquè visitarem una exposició que ens permetrà conèixer el museu més antic de Barcelona, a l’hora que recuperarem una important família de científics barcelonins que ja va aparèixer en una altra ocasió en les nostres Sortides amb gràcia. Es tracta d’un lloc que a meitat del segle XIX era presentat a les guies de la ciutat com a museu, però que va ser desmantellat i totes les peces que en formaven part van ser arraconades en unes golfes on van passar una vuitantena d’anys en l’oblit. La Generalitat republicana va recuperar-lo i les autoritats franquistes, curiosament, van mantenir-ne la titularitat pública, tot i que va passar-se una setantena d’anys apartat de la visita pública. Ara feliçment s’ha recuperat. Avui anem a l’Institut Botànic de Barcelona a visitar l’exposició Salvadoriana.
Continua llegint

Les dones del 1714

Portada del llibre.

Portada del llibre.

La sortida amb gràcia d’avui és diferent a les habituals. No anirem a un lloc concret. Més aviat anirem a una època de la història del nostre país. I per resseguir la història podem visitar diversos llocs, alguns dels quals ja hem visitat a les nostres sortides, però ho hem fet des d’un altre punt de vista. Avui ens acostem a un llibre que ens explica un episodi cabdal de la història de Catalunya. És el llibre Les dones del 1714 que ha escrit Patrícia Gabancho i que ens presenta els fets de la Guerra de Successió a partir de set dones que van tenir diferents tipus de protagonisme en aquells fets. Llegint el llibre, a més, podrem descobrir que les coses podrien haver estat molt diferents. En més d’una ocasió va anar d’un pel que la història fos una altra.
Continua llegint

El Museu Etnogràfic de Ripoll

Fragment de mosaic del monestir.

Fragment de mosaic del monestir.

La sortida d’avui ens porta a visitar un museu pioner. És un museu on el visitant s’hi sent reflectit, perquè és un museu etnogràfic, i perquè moltes de les coses que hi són exposades les coneixem i algunes, fins i tot, les hem fet servir. Però també hi podem veure coses i costums potser no tant conegudes avui dia. És un museu que ens explica els costums de la gent de la població i de la comarca on és situat, però també de la societat actual i de la societat de fa unes quantes dècades. És situat al costat d’una de les joies del romànic català, és el primer museu etnogràfic de Catalunya i és al Ripollès. Avui visitem el Museu Etnogràfic de Ripoll.
Continua llegint

Exposició Jo faig el carrer de fotografies de Joan Colom

Ignasi Marroyo. Retrat_de_joan_colom_fotografiant_al_barri_xino_1961.jpg

Ignasi Marroyo. Retrat de Joan Colom Fotografiant al barri xino 1961.

Avui coneixerem un senyor que diu que fa el carrer. Compte, però, no us ho agafeu al peu de la lletra. La frase és certa, ha treballat al carrer i va passejar-se pel Raval en l’època en que era conegut com a “Barri Xino”, però no ha fet el carrer en el sentit que s’acostuma a donar a aquesta frase. Ens acostem a visitar una exposició que ens mostra l’obra d’un fotògraf cabdal en la renovació del llenguatge fotogràfic a l’Estat Espanyol. La sortida d’avui ens porta al MNAC a veure l’exposició Jo faig el carrer. Joan Colom, fotografies 1957-2010.
Continua llegint