Reus, ciutat modernista

Gaudí Centre. Maqueta de la galeria de columnes del Park Güell.

Gaudí Centre. Maqueta de la galeria de columnes del Park Güell.

La sortida d’avui ens porta a terres tarragonines. Anem a passejar per una població que és capital de comarca i que està relacionada amb dos dels principals arquitectes modernistes catalans, encara que un d’ells no hi té cap obra. És una ciutat que compta amb nombrosos edificis modernistes, alguns de nivell més que notable. És la vila natal d’un dels principals pintors catalans del segle XIX, d’una monja que és santa des de l’any 1988 i d’un general que va arribar a ser president del govern espanyol. La ciutat que visitem avui té un interessant centre sobre el modernisme. Avui sortim a la capital del Baix Camp. Anem a Reus.
Continua llegint

Peralada, Ramon Muntaner i Vilanova de la Muga

Centre de Turisme Cultural Sant Domènec.

Centre de Turisme Cultural Sant Domènec.

Avui ens acostem a l’Empordà per visitar la població on va néixer un important personatge de la Catalunya medieval. Un home que va formar part d’aquells almogàvers que van dominar el mar Mediterrani i que va escriure una crònica que du el seu nom. És un personatge que va néixer fa 750 anys i per això se li dedica aquest any 2015. A més, en la nostra sortida veurem un bonic claustre romànic, que és l’única part que queda del monestir del qual va formar part. Avui és a l’interior de la seu de la Oficina de Turisme de la població on va néixer, l’any 1265 Ramon Muntaner. Aquesta vila és Peralada, en el terme municipal de la qual hi ha l’església de Santa Eulàlia de la Muga amb pintures romàniques “in situ”.
Continua llegint

El Call de Barcelona

Ctuilla dels carrers de Sant Domènec del Call i Marlet.

Cruïlla dels carrers de Sant Domènec del Call i Marlet.

Avui passejarem pels carrers on a l’època medieval va haver-hi el que va ser el call més important de tota la Corona catalanoaragonesa, visitarem la casa on va viure i treballar Jucef Bonhiac, un teixidor de vels, i on avui hi ha un centre on ens expliquen com era i com vivia la gent que formava aquesta aljama, i podrem conèixer tres intel·lectuals de primeríssim nivell, les obres dels quals encara són vigents avui dia. I encara que pugui semblar-ho, no anem a Girona, perquè el call més important, amb uns 4.000 habitants, va ser a Barcelona. Avui sortim al centre de la capital catalana on visitarem el Centre Muhba el Call i els carrers que l’envolten.
Continua llegint

Esplugues. Can Tinturé i La Rajoleta

Can Tinturé

Can Tinturé

La sortida d’avui ens porta cap a la comarca del Baix Llobregat, on visitarem una torre amb jardí edificada l’any 1898 com a residència familiar d’un personatge que fou regidor i alcalde de la població a principi del segle XX, i una antiga fàbrica creada l’any 1858. I val a dir que, tot i que potser no haguem conegut aquesta fàbrica, és molt més que probable que si haguem vist molts dels objectes que si van produir. Avui un i altre edificis són la seu d’un museu on podrem contemplar una col·lecció força curiosa iniciada la dècada de 1920 per un col·leccionista nascut a la Barceloneta. Avui ens n’anem a Esplugues de Llobregat a visitar Can Tinturé i La Rajoleta, on es conserva i es mostra la col·ecció de ceràmica decorativa creada per Miquel Salvador. En acabar, podem acostar-nos fins al claustre gòtic de Santa Maria de Montsió i fer una volta pel nucli històric de la població.
Continua llegint

Pessebres i pessebrisme

Anunciació- Lluis Alabern.

Anunciació- Lluis Alabern.

Avui farem una sortida especial, perquè és una sortida i a l’hora en poden ser moltes. De fet, és una sortida que permet que cadascú la pugui fer a un lloc o a diversos llocs. I a més, sent el mateix, es pot veure de moltes formes i maneres diferents. Perquè depèn d’on anem, podem anar a veure figures de fang, o de plàstic que representen personatges i animals, però també podem anar a veure persones de carn i ossos que interpreten aquests mateixos personatges i animals de debò. La nostra sortida d’avui en acosta a una tradició molt popular a casa nostra, però que també està molt estesa a altres països. I té molt a veure amb les dates que venen. Avui proposem anar a veure pessebres.
Continua llegint

Observatori Fabra

Façana principal de l'observatori.

Façana principal de l’observatori.

La nostra sortida d’avui ens porta a un contrafort de la muntanya del Tibidabo, a Barcelona. Ens acostarem als estels i coneixerem dos importants científics catalans que de joves van ser amics i van col·laborar i que més tard es van distanciar. Tot i això, ambdós van fer una important carrera i tots dos van ser fonamentals en diferents estudis científics a Catalunya. L’un és el gran impulsor de l’astronomia i a l’altre se l’anomena el pare de la meteorologia catalana. Aquests dos personatges són Josep Comas i Solà i Eduard Fontserè i Riba. La societat, però, avança també gràcies a la tasca de persones més anònimes, però sense les quals la història no hagués estat possible, per això avui també coneixerem una família, els Campo, que va dedicar la vida de diversos dels seus membres a mantenir l’equipament que visitem i a la qual la ciutat de Barcelona té molt a agrair. Avui ens acostem a la serra de Collserola a visitar l’observatori Fabra.
Continua llegint

El castell de Llordà i Arnau Mir de Tost

Torre de la muralla i palau.

Torre de la muralla i palau.

Fa un parell de setmanes, quan vam visitar Llimiana, al Pallars Jussà, vam citar un personatge, de qui vam dir que en tornaríem a parlar: Arnau Mir de Tost, un important senyor feudal medieval que va senyorejar per aquelles terres durant bona part del segle XI. Avui el coneixerem una mica, perquè ens acostarem a un castell on ell hi va viure. És al municipi d’Isona i Conca Dellà, a tot just un parell de quilòmetres de la població. I és un molt bon exemple d’arquitectura medieval. De fet, només posant una mica d’imaginació, ens hi podem fer la idea de com eren les condicions de vida en un castell medieval. Avui sortim al castell de Llordà.
Continua llegint

El celler cooperatiu de Pinell de Brai

Façana lateral del celler.

Façana de la nau lateral del celler.

Si la setmana passada vam anar Llimiana, a un poblet de muntanya, petit i poc conegut –tot i que com vam veure és força interessant de conèixer-, la sortida d’avui ens portarà a terra de vi i oli. Ens acostem a una comarca que ja vam visitar a final de la temporada passada, quan vam estar a Horta de Sant Joan. Avui visitarem un dels cellers modernistes més coneguts i podrem conèixer, també, el seu autor, l’arquitecte del cellers modernistes, perquè de la seva mà va sortir el disseny de la majoria de cellers modernistes de Catalunya. Aquest arquitecte és César Martinell i el celler que visitem és a la comarca de la Terra Alta. Avui anem al que molta gent coneix com la catedral del vi. Sortim al celler cooperatiu de Pinell de Brai.
Continua llegint

Llimiana. L’església i la casa-museu Bonifaci

Exterior dels absis.

Exterior dels absis.

Comencem la nova temporada tot visitant un petit poble del Pallars Jussà, que encara conserva les traces de la vila medieval. És una població que va tenir un castell del qual no en queden vestigis, tot i que n’està documentada la seva existència. La localitat compta amb una església, la part més antiga de la qual data del segle XI i que té els absis més alts de Catalunya. Anem a un poble on va néixer una nissaga de metges, el darrer dels quals és un personatge de pel·lícula. Bona part de casa seva és avui un museu dedicat a la seva persona. La població on anem és al cim d’un turó que senyoreja l’embassament de Terradets a l’altra banda del qual hi ha l’important castell de Mur. Coneixerem la vida del doctor Josep Bonifaci i l’església parroquial de Santa Maria. Avui sortim a Llimiana.
Continua llegint

Horta de Sant Joan i Picasso

Plaça de l'Església des de la plaça de Sant Salvador.

Plaça de l’Església des de la plaça de Sant Salvador.

L’any 1898, un jove pintor malagueny que vivia a Barcelona va necessitar passar un temps de convalescència fora de la gran ciutat i un amic va convidar-lo a casa seva a la Terra Alta. Van arribar-hi el juny de 1898. Aquella estada, que va allargar-se fins al mes de febrer de 1899, va marcar per sempre més aquells joves amics; però en el futur també suposaria un atractiu per a la població on van estar i, fins i tot, podem dir, sense por a ser gaire agosarats, que aquells mesos van ser cabdals en l’esdevenidor de l’art internacional. Anys després, aquell jove pintor, convertit ja en un artista de renom va assegurar: “tot el que sé ho he après al poble de Pallarès”. Aquell jove pintor era, òbviament, Pablo Ruiz Picasso i, per tant, avui ens n’anem a Horta de Sant Joan.
Continua llegint