Dolors Aleu, la primera metgessa de l’estat

Publicat el per
Respon
Portada del llibre Soc la Dolors Aleu.

Portada del llibre Soc la Dolors Aleu.

El dia 20 d’abril de 1882 Dolors Aleu obtenia el títol de llicenciada en Medicina, tenia 23 anys i era la primera dona que es llicenciava en Medicina a l’estat espanyol.  Gairebé al mateix temps també van obtenir la llicenciatura dues altres dones, Maria Elena Maseras i Martina Castells, però cap de les dues exerciria. Maria Elena Maseras va decidir dedicar-se a fer de mestra i Martina Castells va morir poc després d’un embaràs. Així doncs, Dolors Aleu va ser la primera dona que va exercir com a metgessa. Tot i ser una figura important en la història de la Medicina catalana, va quedar amagada fins fa pocs anys, quan se la va començar a reconèixer.

Continua llegint →

Una passejada per Vilafranca del Penedès

Publicat el per
Respon
Monument als Castellers a la plaça de Jaume I.

Monument als Castellers a la plaça de Jaume I.

Aquesta nova sortida ens porta fins a una capital de comarca, que ho és des que l’anterior capital va anar caient en decadència i despoblant-se. És una capital amb molt patrimoni arquitectònic i cultural. Amb tradició castellera i amb un palau on va morir un dels grans reis catalans, un edifici que avui és un museu dedicat a un altre dels patrimonis de la ciutat, la cultura del vi. Avui ens acostem a la comarca de l’Alt Penedès per passejar per la seva capital, Vilafranca del Penedès. Continua llegint →

Antic monestir de Sant Pau del Camp

Publicat el per
Respon

 

Antic monestir de Sant Pau del Camp.

Antic monestir de Sant Pau del Camp.

Avui visitarem un dels llocs més antics de Barcelona. Un d’aquells punts que ara ens sembla impossible, però que en alguna època era un punt allunyat de la ciutat, tal com, de fet, el seu nom ja ens indica. És un edifici amb uns orígens incerts i amb molt poca documentació sobre gran part de la seva història. Ens n’anem fins el barri del Raval de Barcelona per visitar l’antic monestir de Sant Pau del Camp. Continua llegint →

Pere Falqués, l’arquitecte municipal de la Barcelona modernista  

Publicat el per
1
Retrat de Pere Falqués de Ramon Casas. MNAC.

Retrat de Pere Falqués de Ramon Casas. MNAC.

Quan es parla d’arquitectura a Barcelona i Catalunya sempre apareixen alguns noms importants molts dels quals van viure i treballar entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX, una època de gran efervescència i d’eclosió d’estils com el modernisme. Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, són noms que sonen a la gran majoria de la gent. N’hi ha d’altres, potser una mica menys coneguts, però que també sonen: Rovira i Trias, Enric Sagnier o Elies Rogent. N’hi ha d’altres que tot i ser molt coneguts a la seva època, no han tingut tanta sort a l’hora de passar a la posteritat. Aquest és el cas de Pere Falqués Urpí (1849-1916), autor d’algunes obres que s’han convertit en icones de Barcelona, que són fotografiades centenars de vegades cada dia, com la font de Canaletes o els fanals del passeig de Gràcia, que a sobre, molta gent atribueixen a altres arquitectes. Continua llegint →

L’Hivernacle i l’Umbracle del parc de la Ciutadella

Publicat el per
Respon
Hivernacle. Façana cantó muntanya.

Hivernacle. Façana cantó muntanya.

La sortida d’avui ens porta a visitar dos edificis pensats originàriament per a conrear-hi plantes, però que han tingut diferents usos i han viscut un munt de vicissituds des de que van ser pensats i dissenyats al darrer terç del segle XIX. Són dos edificis propers, que estan en un espai declarat monument historicoartístic des de l’any 1951. Avui ens acostem al parc de la Ciutadella de Barcelona per visitar l’Umbracle i el renovat i recuperat Hivernacle, dues mostres rellevants de l’arquitectura del ferro. Continua llegint →

El Museu del Traginer d’Igualada

Publicat el per
Respon
Berlina. Carruatge de passeig. (ca. 1900).

Berlina. Carruatge de passeig. (ca. 1900).

Avui recordarem un seguit d’oficis desapareguts, o gairebé, i ho farem a partir d’un museu que porta el nom d’un d’aquests oficis, però que ens explica com eren tots els que hi estaven relacionats. És un museu format a partir d’una col·lecció que ens permet seguir com ha estat la història del transport de mercaderies i de persones. També podem veure com ha canviat tot en uns pocs anys. Avui tot aprofitant la festivitat de Sant Antoni i que arreu se celebren els Tres Tombs, ens acostem a Igualada, capital de l’Anoia, per visitar el Museu del Traginer. Continua llegint →

Museu del Suro de Catalunya

Publicat el per
Respon
Estora de bany feta amb suro.

Estora de bany feta amb suro.

Aquesta nova sortida ens porta a conèixer una matèria natural; porosa, flexible, elàstica, impermeable, compressible, aïllant, lleugera i resistent al foc. És present a molts pessebres, perquè serveix per fer-hi muntanyes o la mateixa cova. També es pot utilitzar per fer roba, capses i estoigs, paraigües, llibres, flotadors, salvavides, estores de bany, joguines, pales de ping-pong, juntes de dilatació, quadres, escultures i moltes coses més… tot i que una de les utilitats més conegudes és el tap. Avui ens acostem al Baix Empordà, concretament a Palafrugell, per visitar el Museu del Suro de Catalunya. Continua llegint →

Per Nadal, llibres, exposicions i patrimoni

Publicat el per
Respon

Les festes de Nadal són època de regals i un llibre sempre és un bon regal. En aquesta edició de Sortides amb gràcia fem un repàs d’alguns llibres que poden convertir-se en un bon regal. També hi ha alguns dies amb més temps lliure, que permeten visitar exposicions i conèixer el nostre patrimoni arquitectònic i cultural. Fem-ne un petit tastet. Continua llegint →

El pessebre vivent

Publicat el per
Respon
Pessebre vivent de la Torre del Suro. Foto: Col·lectiu de Fotografia Rocaguinarda

Pessebre vivent de la Torre del Suro. Foto: Col·lectiu de Fotografia Rocaguinarda

Una tradició ben arrelada a Catalunya durant les festes de Nadal és el pessebre, una representació del naixement de Jesús, en la qual es barregen passatges de la Bíblia, escenes de costumisme de l’època de la Palestina on la tradició diu que va nàixer Jesús,  escenes de costumisme de la ruralia catalana i representacions d’oficis desapareguts. Hi ha diferents tipus de pessebres. N’hi ha que són representacions amb figuretes de plàstic o de fang,  aquestes darreres fetes per autèntics artistes, n’hi ha de fets amb diorames, n’hi ha de monumentals i n’hi ha de vivents. Nosaltres, en aquesta sortida, ens detindrem en aquests darrers, els pessebres vivents. I ho farem de la mà de l’escriptor i folklorista Amadeu Carbó, i del director del Centre Ocupacional Taller Sant Camil, Sergi Gil, perquè ens acostarem al barri del Guinardó a veure el pessebre vivent de la Torre del Suro, que organitza aquesta entitat. Continua llegint →