Arxiu de la categoria: Barcelona ciutat

Barcelona: construcció democràtica i moviment veïnal

Publicat el per
Respon

Una vintena de centres d’estudis i entitats de recerca de Barcelona, juntament amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l’Institut Ramon Muntaner (Irmu) i l’Arxiu Municipal de Barcelona organitzen el cicle de conferències i taules rodones Barcelona: construcció democràtica i moviment veïnal, amb l’objectiu de recuperar la memòria dels protagonistes del moviment veïnal de finals de la dècada dels anys setanta i començament dels anys vuitanta del segle XX, com a radiografia dels moviments socials i polítics que van confluir a les vocalies de les associacions de veïns. Continua llegint →

Exposició Sardenya, l’illa megalítica

Publicat el per
Respon
Vista de l'exposició. MAC. Pepo Segura.

Vista de l’exposició. MAC. Pepo Segura.

La sortida d’avui ens porta a conèixer una cultura megalítica mediterrània poc coneguda, però molt interessant. Ens acostem fins a una illa que manté llaços amb Catalunya, perquè, tot i pertànyer políticament a Itàlia, en una de les seves ciutats es parla català. Avui ens acostarem a Sardenya, però sense sortir de Barcelona. Anem fins a Montjuïc, on hi ha el Museu d’Arqueologia de Catalunya on s’hi pot visitar, fins el 2 de novembre, l’exposició Sardenya, l’illa megalítica. Continua llegint →

Amb ulls de romànic

Publicat el per
Respon
Portada llibre Amb ulls de romànic.

Portada llibre

Hi ha llibres que poden suggerir moltes sortides. Un d’aquests llibres és Amb ulls de romànic, del qual n’és autor Joan Pau Inarejos i que ha publicat l’editorial Rosa dels Vents. L’art romànic és un dels estils artístics més característics i destacables de Catalunya, fins el punt que n’hi ha una part que ha estat declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. L’autor d’Amb ulls de romànic, que és també molt actiu a xarxes amb el nom, romaniccatala, ens acosta a aquest art des d’un punt de vista molt personal i força atractiu, que pot ajudar a conèixer-lo a les persones que encara no el coneixen i a veure’l amb uns altres ulls a qui ja el coneix i li agrada. Continua llegint →

Ciutat Vella desapareguda

Publicat el per
Respon
Gegants a l'Ajuntament, 1930. J. Domínguez. AFB.

Gegants a l’Ajuntament, 1930. J. Domínguez. AFB.

Ciutat Vella és una de les zones de Barcelona amb més història, perquè és aquí on hi ha algunes de les troballes prehistòriques més antigues i és aquí, també, on va néixer la ciutat, fundada a principi de la nostra era per l’emperador romà August, com a Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. Però avui no anirem tant enrere, perquè ens quedarem a l’època de final del segle XIX i bona part del segle XX, i ho farem a partir de les fotografies del llibre Ciutat Vella desapareguda de l’historiador i museòleg Daniel Venteo, que ha publicat l’Editorial Efadós. Continua llegint →

La Casa Vicens

Publicat el per
Respon
Façana de la Casa Vicens al carrer de les Carolines.

Façana de la Casa Vicens al carrer de les Carolines.

La Vila de Gràcia compta amb un patrimoni de primer nivell, amb alguns elements considerats patrimoni mundial per la Unesco. Un d’aquests elements és al carrer de les Carolines i és el que està considerat com el primer edifici construït per Antoni Gaudí. Es tracta de la Casa Vicens, un edifici que forma part de la fesomia gracienca des de final del segle XIX, però que durant molts anys no havia estat visitable. L’any 2015 la va adquirir MoraBanc, que la va obrir al públic després de fer-ne una acurada rehabilitació. Avui, a Sortides amb gràcia visitem la Casa Vicens. Continua llegint →

Vestigis de la Guerra Civil

Publicat el per
Respon

El 18 de juliol de 1936 va esdevenir-se un fet que va marcar per sempre el destí de Catalunya i de tot l’estat espanyol. Un grup de militars es va revoltar contra el govern de la República, legalment establert. Aquell fet, com és sabut, va desembocar en una guerra civil que va durar tres anys, fins l’abril de 1939. Gairebé noranta anys després encara queden un munt de vestigis arreu del territori català. La periodista Aure Farran Llorca ha recorregut la geografia catalana per visitar un bon nombre de llocs on els efectes d’aquell conflicte armat encara hi són ben presents i els ha recollit al llibre Vestigis de la Guerra Civil, editat per Viena Edicions. Continua llegint →

L’Esbart Català de Dansaires

Publicat el per
Respon
L'Esbart Català de Dansaires al Palau de la Música.

L’Esbart Català de Dansaires al Palau de la Música.

Les diferents expressions de la cultura popular esdevenen un ric patrimoni que cal mantenir i cuidar. Una d’aquestes expressions és la dansa. Són molts els pobles i viles de la geografia catalana que tenen un ball, una dansa particular, lligada a un esdeveniment determinat del calendari festiu o a la celebració d’algun patronatge. El ball del Ciri de Castellterçol, l’Espunyolet, el ball de Nyacres, el ball de les Morratxes, el ball del Banyut… són una molt petita mostra de les danses que es ballen arreu del territori català. Una entitat, l’Esbart Català de Dansaires, està dedicada, des de fa més de cent anys a la investigació, compilació, conservació i divulgació de la dansa i els costums tradicionals catalans en totes les seves vessants amb el màxim rigor històric i etnocientífic. Continua llegint →

Dolors Aleu, la primera metgessa de l’estat

Publicat el per
Respon
Portada del llibre Soc la Dolors Aleu.

Portada del llibre Soc la Dolors Aleu.

El dia 20 d’abril de 1882 Dolors Aleu obtenia el títol de llicenciada en Medicina, tenia 23 anys i era la primera dona que es llicenciava en Medicina a l’estat espanyol.  Gairebé al mateix temps també van obtenir la llicenciatura dues altres dones, Maria Elena Maseras i Martina Castells, però cap de les dues exerciria. Maria Elena Maseras va decidir dedicar-se a fer de mestra i Martina Castells va morir poc després d’un embaràs. Així doncs, Dolors Aleu va ser la primera dona que va exercir com a metgessa. Tot i ser una figura important en la història de la Medicina catalana, va quedar amagada fins fa pocs anys, quan se la va començar a reconèixer.

Continua llegint →

Antic monestir de Sant Pau del Camp

Publicat el per
Respon

 

Antic monestir de Sant Pau del Camp.

Antic monestir de Sant Pau del Camp.

Avui visitarem un dels llocs més antics de Barcelona. Un d’aquells punts que ara ens sembla impossible, però que en alguna època era un punt allunyat de la ciutat, tal com, de fet, el seu nom ja ens indica. És un edifici amb uns orígens incerts i amb molt poca documentació sobre gran part de la seva història. Ens n’anem fins el barri del Raval de Barcelona per visitar l’antic monestir de Sant Pau del Camp. Continua llegint →

Pere Falqués, l’arquitecte municipal de la Barcelona modernista  

Publicat el per
1
Retrat de Pere Falqués de Ramon Casas. MNAC.

Retrat de Pere Falqués de Ramon Casas. MNAC.

Quan es parla d’arquitectura a Barcelona i Catalunya sempre apareixen alguns noms importants molts dels quals van viure i treballar entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX, una època de gran efervescència i d’eclosió d’estils com el modernisme. Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, són noms que sonen a la gran majoria de la gent. N’hi ha d’altres, potser una mica menys coneguts, però que també sonen: Rovira i Trias, Enric Sagnier o Elies Rogent. N’hi ha d’altres que tot i ser molt coneguts a la seva època, no han tingut tanta sort a l’hora de passar a la posteritat. Aquest és el cas de Pere Falqués Urpí (1849-1916), autor d’algunes obres que s’han convertit en icones de Barcelona, que són fotografiades centenars de vegades cada dia, com la font de Canaletes o els fanals del passeig de Gràcia, que a sobre, molta gent atribueixen a altres arquitectes. Continua llegint →