L’avinguda del Tibidabo de Barcelona

Casa Andreu. La Rotonda. 1906-1918. Adolf Ruiz.

Casa Andreu. La Rotonda. 1906-1918. Adolf Ruiz.

Avui ens acostem a una avinguda barcelonina amb molta història i amb força edificis interessants. És una avinguda molt literària, perquè més d’un autor l’ha fet sortir a les seves obres. I cinematogràfica, també, perquè alguna d’aquestes novel·les ha estat portada al cinema. És una avinguda on el compositor i  pianista Enric Granados hi va tenir una sala de concerts. A més, durant anys hi va circular un dels elements més icònics de Barcelona, el Tramvia Blau. Avui anem a passejar per l’avinguda del Tibidabo. Continua llegint

Exposició T-100. Cent anys de metro

Títol exposició.

Títol exposició.

A l’anterior sortida vam veure com va ser l’arribada del ferrocarril a Barcelona, Catalunya i, en definitiva, a  la península ibèrica i els projectes que hi havia hagut abans, de la mà del Dr. Ferran Armengol Ferrer, autor del llibre L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850. Editat per l’Ajuntament de Barcelona. En la sortida d’avui ens acostarem a la història d’un altre mitjà de transport que també va sobre raïls i que l’any 2024 han usat més de 680 milions de persones a l’àrea metropolitana. Avui  coneixerem els 100 anys d’història del metro de Barcelona tot visitant l’exposició T-100. Cent anys de metro que es pot visitar al palau Robert fins l’1 de febrer de 2026. Continua llegint

L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850

Tren del centenario. Octubre 1948. Foto Vela. Col·lecció Ferran Armengol.

Tren del centenario. Octubre 1948. Foto Vela. Col·lecció Ferran Armengol.

El 28 d’octubre de 1848 s’inaugurava la línia de ferrocarril que unia les ciutats de Barcelona i Mataró. D’aquesta manera el ferrocarril arribava la península ibèrica. El tren de Mataró, no va ser, però, el primer projecte de via fèrria a Catalunya. Cinquanta anys abans hi va haver unes proves a la Rambla barcelonina. D’això en parla Ferran Armengol Ferrer autor del llibre L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850. Editat per l’Ajuntament de Barcelona. Continua llegint

El palau del marquès d’Alfarràs

Façana principal del palau amb el jardí del davant. Foto JAF.

Façana principal del palau amb el jardí del davant. Foto JAF.

Fa unes quantes setmanes vam dedicar la sortida als jardins del Laberint d’Horta i en aquell moment ja vam anunciar que visitaríem, també, el palau que hi ha a l’entrada del parc. Ara ha arribat el moment i, tal com vam anunciar que faríem, l’objecte de la sortida d’avui serà aquest edifici que ha estat en desús i en males condicions de conservació durant força anys. Avui tornem al barri d’Horta i a les estivacions de la serra de Collserola, per visitar el palau del marquès d’Alfarràs. Continua llegint

Barcelona: construcció democràtica i moviment veïnal

Una vintena de centres d’estudis i entitats de recerca de Barcelona, juntament amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l’Institut Ramon Muntaner (Irmu) i l’Arxiu Municipal de Barcelona organitzen el cicle de conferències i taules rodones Barcelona: construcció democràtica i moviment veïnal, amb l’objectiu de recuperar la memòria dels protagonistes del moviment veïnal de finals de la dècada dels anys setanta i començament dels anys vuitanta del segle XX, com a radiografia dels moviments socials i polítics que van confluir a les vocalies de les associacions de veïns. Continua llegint

Ciutat Vella desapareguda

Gegants a l'Ajuntament, 1930. J. Domínguez. AFB.

Gegants a l’Ajuntament, 1930. J. Domínguez. AFB.

Ciutat Vella és una de les zones de Barcelona amb més història, perquè és aquí on hi ha algunes de les troballes prehistòriques més antigues i és aquí, també, on va néixer la ciutat, fundada a principi de la nostra era per l’emperador romà August, com a Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. Però avui no anirem tant enrere, perquè ens quedarem a l’època de final del segle XIX i bona part del segle XX, i ho farem a partir de les fotografies del llibre Ciutat Vella desapareguda de l’historiador i museòleg Daniel Venteo, que ha publicat l’Editorial Efadós. Continua llegint

Antic monestir de Sant Pau del Camp

 

Antic monestir de Sant Pau del Camp.

Antic monestir de Sant Pau del Camp.

Avui visitarem un dels llocs més antics de Barcelona. Un d’aquells punts que ara ens sembla impossible, però que en alguna època era un punt allunyat de la ciutat, tal com, de fet, el seu nom ja ens indica. És un edifici amb uns orígens incerts i amb molt poca documentació sobre gran part de la seva història. Ens n’anem fins el barri del Raval de Barcelona per visitar l’antic monestir de Sant Pau del Camp. Continua llegint

Pere Falqués, l’arquitecte municipal de la Barcelona modernista  

Retrat de Pere Falqués de Ramon Casas. MNAC.

Retrat de Pere Falqués de Ramon Casas. MNAC.

Quan es parla d’arquitectura a Barcelona i Catalunya sempre apareixen alguns noms importants molts dels quals van viure i treballar entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX, una època de gran efervescència i d’eclosió d’estils com el modernisme. Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, són noms que sonen a la gran majoria de la gent. N’hi ha d’altres, potser una mica menys coneguts, però que també sonen: Rovira i Trias, Enric Sagnier o Elies Rogent. N’hi ha d’altres que tot i ser molt coneguts a la seva època, no han tingut tanta sort a l’hora de passar a la posteritat. Aquest és el cas de Pere Falqués Urpí (1849-1916), autor d’algunes obres que s’han convertit en icones de Barcelona, que són fotografiades centenars de vegades cada dia, com la font de Canaletes o els fanals del passeig de Gràcia, que a sobre, molta gent atribueixen a altres arquitectes. Continua llegint

L’Hivernacle i l’Umbracle del parc de la Ciutadella

Hivernacle. Façana cantó muntanya.

Hivernacle. Façana cantó muntanya.

La sortida d’avui ens porta a visitar dos edificis pensats originàriament per a conrear-hi plantes, però que han tingut diferents usos i han viscut un munt de vicissituds des de que van ser pensats i dissenyats al darrer terç del segle XIX. Són dos edificis propers, que estan en un espai declarat monument historicoartístic des de l’any 1951. Avui ens acostem al parc de la Ciutadella de Barcelona per visitar l’Umbracle i el renovat i recuperat Hivernacle, dues mostres rellevants de l’arquitectura del ferro. Continua llegint

El pessebre vivent

Pessebre vivent de la Torre del Suro. Foto: Col·lectiu de Fotografia Rocaguinarda

Pessebre vivent de la Torre del Suro. Foto: Col·lectiu de Fotografia Rocaguinarda

Una tradició ben arrelada a Catalunya durant les festes de Nadal és el pessebre, una representació del naixement de Jesús, en la qual es barregen passatges de la Bíblia, escenes de costumisme de l’època de la Palestina on la tradició diu que va nàixer Jesús,  escenes de costumisme de la ruralia catalana i representacions d’oficis desapareguts. Hi ha diferents tipus de pessebres. N’hi ha que són representacions amb figuretes de plàstic o de fang,  aquestes darreres fetes per autèntics artistes, n’hi ha de fets amb diorames, n’hi ha de monumentals i n’hi ha de vivents. Nosaltres, en aquesta sortida, ens detindrem en aquests darrers, els pessebres vivents. I ho farem de la mà de l’escriptor i folklorista Amadeu Carbó, i del director del Centre Ocupacional Taller Sant Camil, Sergi Gil, perquè ens acostarem al barri del Guinardó a veure el pessebre vivent de la Torre del Suro, que organitza aquesta entitat. Continua llegint