A final de desembre de 1924 es posava en marxa la primera línia de metro de Barcelona, el Gran Metro. Un any i mig més tard, el juny de 1926 arrencava la segona línia, el Transversal. Des de bon començament, tot i ser una minoria, hi va haver dones treballant en totes dues línies. Maria José Muñoz Garcia i Ricard Fernández i Valentí expliquen la història i l’evolució de la presència de les dones al Metro al llibre La dona treballadora al Metro de Barcelona. Perspectiva històrica de l’evolució cap a la igualtat de gènere a TMB (1924 – 2024), editat per TMB amb motiu del centenari del Metro barceloní. Continua llegint
Arxiu d'etiquetes: Barcelona
Exposició Barcelona flashback al Museu d’Història de Barcelona
L’origen de Barcelona és prou ben conegut, bàsicament perquè una làpida que es conserva al Museu d’Història de Barcelona ho explica. La transcripció del text de la làpida és: “A la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, els sevirs augustals”. Aquesta làpida indica el nom amb que va ser fundada la ciutat i quan, a l’entorn de l’any 10. Així, doncs, la capital de Catalunya té poc més de dos mil anys d’història. I hi ha una lloc on podem fer un recorregut que ens permet conèixer-la i és el lloc que visitem avui a Sortides amb gràcia. Avui anem a la plaça del Rei a visitar l’exposició permanent del Museu d’Història de Barcelona que du el títol de Barcelona flashback. Continua llegint
L’avinguda del Tibidabo de Barcelona
Avui ens acostem a una avinguda barcelonina amb molta història i amb força edificis interessants. És una avinguda molt literària, perquè més d’un autor l’ha fet sortir a les seves obres. I cinematogràfica, també, perquè alguna d’aquestes novel·les ha estat portada al cinema. És una avinguda on el compositor i pianista Enric Granados hi va tenir una sala de concerts. A més, durant anys hi va circular un dels elements més icònics de Barcelona, el Tramvia Blau. Avui anem a passejar per l’avinguda del Tibidabo. Continua llegint
Exposició T-100. Cent anys de metro
A l’anterior sortida vam veure com va ser l’arribada del ferrocarril a Barcelona, Catalunya i, en definitiva, a la península ibèrica i els projectes que hi havia hagut abans, de la mà del Dr. Ferran Armengol Ferrer, autor del llibre L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850. Editat per l’Ajuntament de Barcelona. En la sortida d’avui ens acostarem a la història d’un altre mitjà de transport que també va sobre raïls i que l’any 2024 han usat més de 680 milions de persones a l’àrea metropolitana. Avui coneixerem els 100 anys d’història del metro de Barcelona tot visitant l’exposició T-100. Cent anys de metro que es pot visitar al palau Robert fins l’1 de febrer de 2026. Continua llegint
L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850
El 28 d’octubre de 1848 s’inaugurava la línia de ferrocarril que unia les ciutats de Barcelona i Mataró. D’aquesta manera el ferrocarril arribava la península ibèrica. El tren de Mataró, no va ser, però, el primer projecte de via fèrria a Catalunya. Cinquanta anys abans hi va haver unes proves a la Rambla barcelonina. D’això en parla Ferran Armengol Ferrer autor del llibre L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850. Editat per l’Ajuntament de Barcelona. Continua llegint
El palau del marquès d’Alfarràs
Fa unes quantes setmanes vam dedicar la sortida als jardins del Laberint d’Horta i en aquell moment ja vam anunciar que visitaríem, també, el palau que hi ha a l’entrada del parc. Ara ha arribat el moment i, tal com vam anunciar que faríem, l’objecte de la sortida d’avui serà aquest edifici que ha estat en desús i en males condicions de conservació durant força anys. Avui tornem al barri d’Horta i a les estivacions de la serra de Collserola, per visitar el palau del marquès d’Alfarràs. Continua llegint
Barcelona: construcció democràtica i moviment veïnal
Una vintena de centres d’estudis i entitats de recerca de Barcelona, juntament amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l’Institut Ramon Muntaner (Irmu) i l’Arxiu Municipal de Barcelona organitzen el cicle de conferències i taules rodones Barcelona: construcció democràtica i moviment veïnal, amb l’objectiu de recuperar la memòria dels protagonistes del moviment veïnal de finals de la dècada dels anys setanta i començament dels anys vuitanta del segle XX, com a radiografia dels moviments socials i polítics que van confluir a les vocalies de les associacions de veïns. Continua llegint
Ciutat Vella desapareguda
Ciutat Vella és una de les zones de Barcelona amb més història, perquè és aquí on hi ha algunes de les troballes prehistòriques més antigues i és aquí, també, on va néixer la ciutat, fundada a principi de la nostra era per l’emperador romà August, com a Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. Però avui no anirem tant enrere, perquè ens quedarem a l’època de final del segle XIX i bona part del segle XX, i ho farem a partir de les fotografies del llibre Ciutat Vella desapareguda de l’historiador i museòleg Daniel Venteo, que ha publicat l’Editorial Efadós. Continua llegint
Antic monestir de Sant Pau del Camp
Avui visitarem un dels llocs més antics de Barcelona. Un d’aquells punts que ara ens sembla impossible, però que en alguna època era un punt allunyat de la ciutat, tal com, de fet, el seu nom ja ens indica. És un edifici amb uns orígens incerts i amb molt poca documentació sobre gran part de la seva història. Ens n’anem fins el barri del Raval de Barcelona per visitar l’antic monestir de Sant Pau del Camp. Continua llegint
Pere Falqués, l’arquitecte municipal de la Barcelona modernista
Quan es parla d’arquitectura a Barcelona i Catalunya sempre apareixen alguns noms importants molts dels quals van viure i treballar entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX, una època de gran efervescència i d’eclosió d’estils com el modernisme. Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, són noms que sonen a la gran majoria de la gent. N’hi ha d’altres, potser una mica menys coneguts, però que també sonen: Rovira i Trias, Enric Sagnier o Elies Rogent. N’hi ha d’altres que tot i ser molt coneguts a la seva època, no han tingut tanta sort a l’hora de passar a la posteritat. Aquest és el cas de Pere Falqués Urpí (1849-1916), autor d’algunes obres que s’han convertit en icones de Barcelona, que són fotografiades centenars de vegades cada dia, com la font de Canaletes o els fanals del passeig de Gràcia, que a sobre, molta gent atribueixen a altres arquitectes. Continua llegint








