Arxiu de l'autor: jafrigola

Vestigis de la Guerra Civil

Publicat el per
Respon

El 18 de juliol de 1936 va esdevenir-se un fet que va marcar per sempre el destí de Catalunya i de tot l’estat espanyol. Un grup de militars es va revoltar contra el govern de la República, legalment establert. Aquell fet, com és sabut, va desembocar en una guerra civil que va durar tres anys, fins l’abril de 1939. Gairebé noranta anys després encara queden un munt de vestigis arreu del territori català. La periodista Aure Farran Llorca ha recorregut la geografia catalana per visitar un bon nombre de llocs on els efectes d’aquell conflicte armat encara hi són ben presents i els ha recollit al llibre Vestigis de la Guerra Civil, editat per Viena Edicions. Continua llegint →

Recercat 2025 a Montblanc

Publicat el per
Respon

Avui ens acostem a la població de Montblanc, i ho fem per conèixer una activitat anual que aplega entitats d’arreu del territori, perquè els dies 8, 9, 10 i 11 de maig s’hi celebra el Recercat, la trobada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana, que organitza l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), una fundació privada nascuda de l’acord entre la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i la Generalitat de Catalunya. Continua llegint →

Propostes de Sortides amb gràcia per Sant Jordi

Publicat el per
Respon

Un any més arriba la diada de Sant Jordi i les llibreries s’omplen de novetats i els carrers i places es preparen per a les parades de llibres de tota mena. Des de Sortides amb gràcia us fem algunes propostes, com sempre, relacionades amb la història i el patrimoni. Continua llegint →

L’Esbart Català de Dansaires

Publicat el per
Respon
L'Esbart Català de Dansaires al Palau de la Música.

L’Esbart Català de Dansaires al Palau de la Música.

Les diferents expressions de la cultura popular esdevenen un ric patrimoni que cal mantenir i cuidar. Una d’aquestes expressions és la dansa. Són molts els pobles i viles de la geografia catalana que tenen un ball, una dansa particular, lligada a un esdeveniment determinat del calendari festiu o a la celebració d’algun patronatge. El ball del Ciri de Castellterçol, l’Espunyolet, el ball de Nyacres, el ball de les Morratxes, el ball del Banyut… són una molt petita mostra de les danses que es ballen arreu del territori català. Una entitat, l’Esbart Català de Dansaires, està dedicada, des de fa més de cent anys a la investigació, compilació, conservació i divulgació de la dansa i els costums tradicionals catalans en totes les seves vessants amb el màxim rigor històric i etnocientífic. Continua llegint →

El Museu del Renaixement de Molins de Rei

Publicat el per
Respon
Carreu de la muralla de Molins de Rei.

Carreu de la muralla de Molins de Rei.

Quan es parla d’art a Catalunya, sempre s’acostuma a destacar el romànic, el gòtic o el modernisme. Hi ha altres moviments, com el barroc o el renaixement, que sembla que no hagin tingut tanta presència. Tot i això, a la història del país hi ha personatges importants que han deixat obres destacables. Avui ens acostem a la comarca del Baix Llobregat per visitar un museu que ha obert recentment, tot aprofitant part d’un antic palau que va pertànyer a una de les nissagues catalanes més importants, i que està dedicat a una d’aquestes èpoques històriques. La sortida d’avui ens porta fins el Museu del Renaixement de Molins de Rei. Continua llegint →

Dolors Aleu, la primera metgessa de l’estat

Publicat el per
Respon
Portada del llibre Soc la Dolors Aleu.

Portada del llibre Soc la Dolors Aleu.

El dia 20 d’abril de 1882 Dolors Aleu obtenia el títol de llicenciada en Medicina, tenia 23 anys i era la primera dona que es llicenciava en Medicina a l’estat espanyol.  Gairebé al mateix temps també van obtenir la llicenciatura dues altres dones, Maria Elena Maseras i Martina Castells, però cap de les dues exerciria. Maria Elena Maseras va decidir dedicar-se a fer de mestra i Martina Castells va morir poc després d’un embaràs. Així doncs, Dolors Aleu va ser la primera dona que va exercir com a metgessa. Tot i ser una figura important en la història de la Medicina catalana, va quedar amagada fins fa pocs anys, quan se la va començar a reconèixer.

Continua llegint →

Una passejada per Vilafranca del Penedès

Publicat el per
Respon
Monument als Castellers a la plaça de Jaume I.

Monument als Castellers a la plaça de Jaume I.

Aquesta nova sortida ens porta fins a una capital de comarca, que ho és des que l’anterior capital va anar caient en decadència i despoblant-se. És una capital amb molt patrimoni arquitectònic i cultural. Amb tradició castellera i amb un palau on va morir un dels grans reis catalans, un edifici que avui és un museu dedicat a un altre dels patrimonis de la ciutat, la cultura del vi. Avui ens acostem a la comarca de l’Alt Penedès per passejar per la seva capital, Vilafranca del Penedès. Continua llegint →

Antic monestir de Sant Pau del Camp

Publicat el per
Respon

 

Antic monestir de Sant Pau del Camp.

Antic monestir de Sant Pau del Camp.

Avui visitarem un dels llocs més antics de Barcelona. Un d’aquells punts que ara ens sembla impossible, però que en alguna època era un punt allunyat de la ciutat, tal com, de fet, el seu nom ja ens indica. És un edifici amb uns orígens incerts i amb molt poca documentació sobre gran part de la seva història. Ens n’anem fins el barri del Raval de Barcelona per visitar l’antic monestir de Sant Pau del Camp. Continua llegint →

Pere Falqués, l’arquitecte municipal de la Barcelona modernista  

Publicat el per
1
Retrat de Pere Falqués de Ramon Casas. MNAC.

Retrat de Pere Falqués de Ramon Casas. MNAC.

Quan es parla d’arquitectura a Barcelona i Catalunya sempre apareixen alguns noms importants molts dels quals van viure i treballar entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX, una època de gran efervescència i d’eclosió d’estils com el modernisme. Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, són noms que sonen a la gran majoria de la gent. N’hi ha d’altres, potser una mica menys coneguts, però que també sonen: Rovira i Trias, Enric Sagnier o Elies Rogent. N’hi ha d’altres que tot i ser molt coneguts a la seva època, no han tingut tanta sort a l’hora de passar a la posteritat. Aquest és el cas de Pere Falqués Urpí (1849-1916), autor d’algunes obres que s’han convertit en icones de Barcelona, que són fotografiades centenars de vegades cada dia, com la font de Canaletes o els fanals del passeig de Gràcia, que a sobre, molta gent atribueixen a altres arquitectes. Continua llegint →